"Els valencians volem el mateix que els catalans"

Països Catalans: motiu d'esperança!

És curiós, els dos braços de la Nació Catalana per la Independència, els seus dos capdavanters més significats, més avançats, quasi naixent, quasi sortint del si de la pàtria, del ventre de la mare, tenen com a primer valor el concepte clar i l'anhel viu de tota la nostra Nació, des de Salses a Guardamar i des Fraga a Maó, passant pel Carxe l l'Alguer.

L'assemblea Nacional Catalana, que esdevindrà ben aviat el braç del Poble i Solidaritat Catalana per la Independència que de moment ja està liderant el braç polític per la Independència.

Així doncs: Països Catalans, SÍ !!!
Visqui tota la nostra Nació!

------

Afegitó: Per a mi també és molt curiós i significatiu que llevat de l'actitud de molts valencians, quan la negociació de l'estatut tots ells s'afanyaren a dir i reclamar: "Nosaltres volem el mateix que tinguin els catalans"

Doncs bé, com que tots els catalans lliures anhelen i volen la Independència ... els valencians també !!!

Jordi Pujol torna a marejar la perdiu, parla d'un pacte fiscal, parla de la constitució espanyola, parla de mort, "sense aquestes coses som morts" -diu- ...

El seu, el projecte de Jordi Pujol, el projecte de Ciu sí que és un projecte caduc i entabanador. Jordi Pujol no té la força de la independència, només respira el fracàs de la dependència.

Entretenir i entretenir Catalunya, mantenir-la en els llims ecspanyols, aquest és el resultat de no sumar-se decididament al procés comú de tots els independentistes.

Ciu malda per controlar i manussejar qualsevol iniciativa independentista desvirtuant-la amb el seu aire de supeditació i entreguisme. Es tracta de portar constantment la pilota al seu tros de camp, "qui té la pilota és qui juga" diuen i calculen, mentrestant la van entretenint sense deixar avançar, és la base de la seva permanència. És tal el seu estil de claudicació, debilitat nacional i ajupiment constant que es nota desvirtuant les paraules i dictant eslògans buits, confusos i enganyosos.

Hem de despertar d'aquest estil pervers que ens enfonsa més i més en el forat negre ecspanyol esdevenint cada vegada més en un poble subaltern de persones subalternes.

Res! El pacte fiscal no és res! No és res perquè no és ni possible ni bo, a més és una engany per anar tirant, anar entretenint, anar ofegant l'anhel dels catalans. Ciu es va presentar a les eleccions espanyoles prometent el Concert, un cop guanyades les eleccions tant sols en un més va renunciar al que havia promès i va canviar-li el nom parlant aleshores de "pacte fiscal", un any després va rebaixar encara més les expectatives dient que "espanya no tenia diners i que ara es podia parlar del "com" del sentit i demés coses però que tot s'havia d'aturar fins que espanya tingués diners" ... al final el mateix engany i la mateixa renuncia que Ciu i Pujol arrosseguen des de fa 30 anys ... i mentrestant Catalunya perd una oportunitat darrera d'una altra.

Per molts motius, legals segons aquella "Constitución" que segons Pujol ja no tenim, i de nula voluntat política espanyola, ni el Concert ni cap pacte fiscal seran bons per a Catalunya. Mai, ecspanya, tancarà un hospital seu per obrir-ne un a Catalunya i això amb tot.

Ara és l'hora d'anar tots junts vers la independència: Som-hi!

No ens deixem entabanar.

Fa pocs dies li deia el magnat anglès Cameron al seu homòleg escocès:

-Mr. Salmond, si els escocessos voten no a la independència Londres us donarà moltes més competències!

Àlex Salmond li va respondre "si els escocessos voten independència tindrem totes les competències!"

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció. Membre de l'ANC. Adherit a SI.

Assumir el fet de ser part responsable de la Coalició que ens portarà a la Independència el 2014, o sigui que formem part de la coalició al més alt nivell com a Organització Política adherida i això comporta implicació i responsabilitats.

"Català columna vertebral de la nostra nació!" __ BIC 2145

Referent a l'esmena pel "#Català única llengua oficial del nou i proper estat català."
---------------------

En la proppassada Assemblea Nacional de Solidaritat Catalana per la Independència titulada: «Comencem la Transició a la
Independència» un grup de persones representades pel solidari Plàcid
Rosaleny van presentar una esmena per a la seva aprovació que em sembla
va ser malinterpretada, més ben dit crec que no es va entendre
l’esmena, en la qual no es demanava pas imposicions de res ni
exclusions de ningú, ni tampoc es demanava que es menys tingués la gent de parla occitana i castellana que viu en les comarques del país Valencià de parla castellana o que viuen a la Vall d’Aran, sinó tan sols que es blindés la llengua catalana com a única llengua oficial de la nostra nació. Més avall del primer paràgraf del document original ja s’esmentava en el redactat que es tindrien en compte els drets de les esmentades comarques de parla castellana i occitana, això, per tant, no es contradiu amb el fet fonamental que la llengua oficial única sigui el català.

Curiosament mentre estàvem defensant questa esmena sortia en antena
una oportuna notícia de la qual en aquell moment no ens en vàrem
assabentar. El Poble Letó acabava de guanyar en favor de la seva
llengua nacional un referèndum a petició de certs elements de la
comunitat russòfona, dic certs elements perquè va ser un gran tant per
cent dels habitants de Letònia, russòfons inclosos, que van votar a
favor del Letó com a única llengua oficial de Letònia, guanyant així
el referèndum.

Aquest fet que s’ha donat a Letònia és un exemple clar i
rotund del sentit d’aquella esmena que defensàvem a l'esmentada
Assemblea General de SCI, o sigui, hem d'evitar el que pot passar i passarà
a Catalunya si no hi posem remei d’antuvi, i Catalunya no té cap
necessitat d’haver-se d’enfrontar a un plet d’aquesta envergadura,
Catalunya i el Català no poden perdre de cap manera un referèndum com
aquest, que si es perdés representaria la mort segura del Català.

El fet que s’hagi guanyat l’esmentat referèndum no garanteix pas que dintre de poc, el Poble Letó, torni a trobar-se amb que se’l convoqui de nou a un referèndum i que la seva llengua oficial es vegi exposada altra volta a aquest greu i vital perill.

Aquests fets que ara us estic explicant són perfectament extrapolables al català
i a Catalunya.

Parafrasejant en Lluís M. Xirinacs, no només hi han nacions en la comunitat
humana sinó que també hi ha nacions vegetals, biòtops, faunes, flores, arreu del món, totes diverses, totes riques, totes naturals i també fràgils. Tots sabem que hi ha  famílies de plantes pròpies de cada lloc i no pots barrejar-hi una planta aliena sense córrer el risc d’afectar greument l'equilibri. No pots agafar, literalment, una planta africana o una de l’Amazònia i posar-les al Pirineu, sense córrer el risc d’afectar negativament la flora o la fauna autòctona; així doncs, pel mateix principi no pots agafar una llengua i posar-la, amb preteses i impossibles igualtats de condicions, al costat d’una altra llengua perquè una de les dues correrà un greu perill de desaparèixer o de quedar greument ferida o amb un afebliment del que no se’n pugui sortir.

Afeblir el català en l’espai allà on ha florit, afeblir o posar en perill el català en la terra que l’ha vist créixer, és un acte de poc seny i de molt poca dignitat, una acte que només poden perpetrar pobles necis i irresponsables o males persones i comunitats i nacions agressives i colonitzadores.

Les flors de la Xina , les flors del Tibet o les flors del Pirineu formen entre totes una riquesa natural d’una vàlua immesurable i no són pas contràries unes a les altres si no les treus dels àmbits que a cada una els pertoca. El mateix passa amb les llengües.

Jo en aquest sentit defenso el que anomeno ecologisme lingüístic, i és que les llengües del món són cada una i totes una de les més grans riqueses de la humanitat; el català també, i no podem malmetre la nostra llengua ni posar-la en perill.

Està clar que el bilingüisme en l’àmbit d’una nació no és bo, perquè perjudica d’una manera greu a la més fràgil de les de les dues llengües pretesament oficials; no és just ni bo per a cap de les dues.

El bilingüisme en cas d’existir sempre perjudicarà la llengua més fràgil, per motiu de la quantitat de persones que la parlen, de medis que es disposa o perquè es troba desprotegida jurídicament, si no es dóna el cas de que fins hi tot és atacada contínuament.

A Catalunya, avui hi ha molta gent aliena de comunitats alienes i llengües alienes; caldria escollir una d’aquestes llengües com a única llengua oficial, que més natural i just que aquest paper es reservi per a la llengua mil·lenària d'aquest nostre país, la llengua que li dóna nom, la llengua de la terra que l’ha vist néixer i créixer.

El castellà, el xinès, el polonès, el francès i moltes altres llengües tindran a Catalunya l’estatus de llengües personals, maternals i familiars tal com passa
a totes les nacions del món.

Les nacions no són bilingües, són monolingües, les persones sí que poden ser bilingües, trilingües ...  poliglotes, i la seva llengua personal, maternal ... mereix tot el respecte però la nació ha de tenir una sola i única llengua oficial i hem de saber expressar-ho i hem de saber defensar-ho, perquè això no és una qüestió que sigui subjecte de discussió parlamentària i política del dia a dia, això és una qüestió cabdal, fonamental i inqüestionable com els principis fonamentals de la Nació Americana continguts en la seva constitució, és un principi bàsic que no ha d’estar subjecte a eleccions ni a votacions, la llengua és un Principi bàsic inalterable i essencial de la nostra nació i per això no el podem deixar a mercè de les envestides de qualque interès egoista personal o col·lectiu, la llengua és la principal raó de ser de la nació catalana i la hem de blindar i protegir, ja des d'ara, de tot possible atac miserable.

Aquest és el sentit més profund de l’esmentada esmena:

«CATALÀ LLENGUA OFICIAL ÚNICA DE LA NACIÓ CATALANA
I DEL PROPER ESTAT CATALÀ.»

No siguem incauts, siguem prudents, blindem la principal columna de la nostra nació, la Llengua!  I, un cop arribem a la darrera cruïlla de la
nostra dependència, quan ja vegem a tocar la llum de la Independència, aleshores de cap manera podem titubejar davant de quin ha de ser l’estatus de la nostra llengua que és un tema que ja hem d'haver resolt.

Posem-nos ara les piles, aclarim-nos i consensuem aquesta esmena i expressem-la
de forma clara i ferma en un document final que deixi ben clar l’estatus, la dignitat i la invulnerabilitat del Català que és columna vertebral de la nostra nació, que és llengua filla de la nostra terra i la seva gent.

Segons el meu parer seria convenient que la gent del Departament de
Llengua i Ensenyament de Catalunya Acció col·laboressin colze amb
colze amb la directiva de Solidaritat Catalana per la Independència en
un tema de tanta importància i a més a més formant part Catalunya
Acció de l’esmentada coalició, Es tracta d’una gran responsabilitat.


Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i Adherit a SCI.

divendres, 17 / febrer / 2012 a les 04:48 ·
"El català única llengua oficial a Catalunya!" Aturem les agressions, protegim la llengua de Catalunya dels mateixos atacs interns !

-------------------

Demano a tots els adherits a Solidaritat Catalana per la Independència que assisteixin a l'Assemblea General de diumenge i que donin suport a aquesta esmena i hi votin a favor:
"El català única llengua oficial a Catalunya!"

1 - Solidaritat Catalana per la Independència vol esdevenir capdavantera entre tots els partits polítics en el compromís amb Catalunya, per tant SIC ha de tenir clar que ha d'apostar a totes per declarar el català com a única llengua oficial del proper i nou estat català.

2 - No podem permetre que ens segrestin, robin i matin la llengua, ànima del nostre Poble mil·lenari, cosa que esdevindrà si el futur i proper Estat Català no crea una legislació lingüística que garanteixi que la llengua catalana sigui necessària en tots els àmbits de la vida pública: sistema educatiu, mitjans de comunicació, relacions laborals, visats, integració de nouvinguts, justícia, sanitat, oci....

3 - És responsabilitat, primer de tot, dels Solidaris ja que som nosaltres els que ens hem determinat a conduir el Poble Català a la seva Independència! Fem passos ferms que assegurin la integritat del català i comencem determinant el Català com a LLENGUA OFICIAL ÚNICA.


4 - Perquè el Català no esdevingui com el Gaèlic, perquè no pateixi l'anèmia a que es veu sotmès a Andorra en no poder fer polítiques de suport directe fermes i sense complexes: LLENGUA OFICIAL ÚNICA.


5 - Per tal què els mateixos catalans defensors de mil causes no facin la traveta a la llengua oficial de Catalunya li hem de donar l'estatus de LLENGUA OFICIAL ÚNICA i l'hem de blindar perquè no hi hagi tampoc cap possibilitat d'interferències i  manipulacions a que tan acostumats ens tenen multitud de colonitzadors que campen lliurament per la nostra terra.


6 - Hem de posar el Català al lloc que li correspon com a  LLENGUA OFICIAL ÚNICA amb fermesa i naturalitat, però sense titubejar de cap manera, perquè els miserables que viuen a Catalunya i malden per destruir el que és patrimoni d'aquest Poble, que malden per colonitzar-lo i per ofegar la nostra llengua, no es puguin riure impunement de nosaltres, dia si, dia també com fan els jutges, molts d'ells espanyolistes que legislen contra nosaltres i la nostra llengua aprofitant la legislació espanyola i la tebiesa dels catalans, dels seus partits polítics i d'algunes organitzacions  de caire cultural.

Per tot això Plàcid Rosaleny de SCI de la Comarcal del Penedès defensarà davant el plenari de l'Assemblea General del diumenge dia 19 de febrer d'enguany, l'esmena: "El català única llengua oficial a Catalunya!"

-----------------

Solidaris!
Doneu suport a aquesta esmena i hi voteu-hi a favor:
"El català única llengua oficial a Catalunya!"

-----------------------

L'ESMENA que defensarà el Plàcid Rosaleny (SIC):

Modificacions del títol i dels punts 15 i 20:
Canvis: 

4.3 L’Estat amb el català com a única llengua oficial i de cohesió nacional i social
El català serà la única llengua oficial del país (tot i que l’occità també ho serà d’oficial a la Vall d’Aran i a la Fenolleda, i el castellà a les comarques interiors del País Valencià, si fent ús del dret d’autodeterminació els esmentats territoris volen ésser part de la nació catalana). El català ha de ser doncs la llengua que permeti la cohesió nacional i social de tothom que visqui entre nosaltres.
A tal efecte l’Estat Català crearà una legislació lingüística que :

- garanteixi que la llengua catalana sigui necessària en tots els àmbits de la vida pública: sistema educatiu, mitjans de comunicació, relacions laborals, visats, integració de nouvinguts, justícia, sanitat, oci...

- li retorni el prestigi tant dintre de la nació com a nivell internacional, amb polítiques decidides i ambicioses de creació i promoció cultural.

Supressió:

Es garantirà el respecte i l’aprenentatge d’altres llengües com l’anglès, el francès, el castellà, etc.

------------------------------------

Defensa de l’esmena:
1 - Si el català és la única llengua oficial del país i l’estat català garanteix la seva necessitat en tots els àmbits esmentats i alhora li retorna el prestigi que li escau és obvi que el català serà la llengua de cohesió nacional i social de tothom que visqui entre nosaltres, que és més clar que dir “ la llengua comuna”. Qualsevol altra opció pot avocar-nos a la situació del Gaèlic a Irlanda o del mateix català a Andorra, i/o generar fractures socials.
2 - És incorrecte dir l’aranès a la Vall d’Aran i l’occità a la Fenolleda, quan als dos territoris es parla occità, és com afirmar que el valencià no és català.
3 - Suprimim “es garantirà el respecte i aprenentage d’altres llengües ...” perquè no cal dir-ho. No som cavernícoles, tothom aprendrà més llengües, l’anglès per descomptat donat que és la llengua franca més necessària i prestigiada en aquest món globalitzat, i respectarem la diversitat cultural perquè ens enriqueix a tots. El com ho farem és un debat posterior, ara el que ens ha d’importar és com retornar el català al lloc que li pertoca.

------------------------------

Enviat per Salvador Molins (SIC Berga)

Cadascuna de les persones que viuen a Catalunya tenen naturalment la seva llengua materna pròpia, alguns la catalana, altres l'amazic, altres el castellà, altres l'aranès, i molts més col·lectius dins de Catalunya tenen les seves llengües maternes, el mandarí, els africans, alguns pocs l'anglès, l'alemany o el francès, alguns la llengua gallega, alguns l'eusquera, alguns el portuguès, l'italià, el romanès, el polonès, el rus, ...  etc. gràcies a Déu o gràcies a la sort gal·làctica hi ha moltes llengües maternes a Catalunya però l'única oficial ha de ser el català i a qui no li agradi haurà d'entendre que no és millor la seva llengua materna que la dels altres.

Salvador Molins, BIC-CA

---------------------

Amb Escola en Català

Dibuix de la Mina d'Argent de Potosí al Perú, pels voltants de  l'any 1550 l'anomenaven "La boca del infierno". Hi treballaven 4000 indígenes mentre descansaven uns altres 9000.

"




---------------------------------------

Santiago Espot i el seu mestre Carles Muñoz Espinalt des de fa anys ens obren els ulls davant el fet de la situació colonial que pateix Catalunya de facto en referència a Espanya. Pressió militar, pressió legal d'una democràcia a mitges i falsa, espoliació fiscal extrema ... però ara ja la metròpoli espanyola va desbocada a escanyar Catalunya amb el conegut "ni pa, ni aigua".

La situació de devessament colonial ja es fa insostenible, trenta anys sobrepassant "l'impost colonial" concepte tècnicament acceptat arreu com el que sobrepassa el 4% del PIB d'un territori, sobrepassant-lo com escrivia pel cap baix en 5,6 punts, quan no en 7 punts, o sigui del 9,6 a l'11% del PIB català es perd a Madrid -cor de l'Espanya castellanitzada o castellana-.

Aquest devessament colonial d'ara, espoliació esmentada, aeroport de BCN, vies de tren tercermundistes a tot l'eix mediterrani, incomunicació entre Alacant, València, Castelló i Barcelona, ample de via escanyat als Pirineus, impagament dels deutes de l'estat a la Generalitat, marxa de les principals empreses a Madrid, obligació d'anar a Madrid a fer cursets de lampista -per posar un exemple- etc., etc. ...

Aquest devessament colonial reprodueix aquella manera de fer i els seu efectes que es van esdevenir quan les potències colonials europees van posar els seus peus a l'Àfrica i a orient com Vietnam, L'Índia, La Xina, Cambodja, o per exemple Sud-Àfrica, o encara actualment alguns països sud-americans en els que grans extensions de terreny regentades per multinacionals estrangeres produeixen plàtans i blat de moro dels quals la població autòctona no en sent ni la olor. A Sud-Àfrica els "blancs" regentaven els despatxos i els beneficis i els negres treballaven com negres en les riques mines de diamants, el mateix els països i les seves multinacionals del Petroli engreixaven els Xeics, entengui's col·laboracionistes de facto mentre la pobalció en quedava al marge ...

Aquest devessament colonial, avui l'està patint greument Catalunya amb retallades a dojo i espoliació material i espiritual continua per no arribar enlloc en la contenció del deute propi, amb la incapacitat d'encarar el futur amb millores de les infraestructures i la investigació seriosa i mentrestant observan com els nostres fills més preparats han de marxar a l'estranger com a immigrants i els que no tenen capacitat per marxar s'ofeguen en la situació d'atur incontrolable.

Aquest devessament colonial ens portarà i ens està portant a un cercle viciós generador de deute que molt aviat ens esclafarà. D'ací a poc serem com aquells països del tercer món que no poden aixecar el cap perquè els interessos que han de pagar els ofeguen. Què és, sinó, anar al Banc de Sabadell i generar deute per poder pagar als funcionaris o el sou dels propis treballadors? Els interessos cada vegada es fan més grossos, es crea la bola de neu i Catalunya en sortirà greument hipotecada costant molts anys eixugar aquest monstruós deute.

A l'hora que es dóna aquest devessament colonial desbocat és molt vergonyós veure com els nostres colonitzadors continuen el seu camí d'obres faraòniques com el tren d'alta velocitat de la via de galicia, ho fan quan Europa demana contenció i ho fan amb els impostos que ens roben i nosaltres ens deixem robar.

A l'hora que es dóna aquest devessament colonial desbocat és molt vergonyós veure com alguns tecnòcrates catalans denunciats en un article d'Alfons Quinta i un d'Hèctor Lòpex Bofill cobren sous multimilionaris de tres o quatre bandes a ala vegada mentre quasi tots els polítics catalans de tots colors i la mateixa premsa catalana mantenen un pacte de silenci mafiós i es tapen els draps bruts els uns als altres. recordo allò del 3% d'en Maragall que ben aviaty van córrer tots a silenciar-ho.

Estem en una situació de greu perill, en un cul de sac, en un atzucac;
només hi ha una sortida i és emprendre el camí de la Independència de la nostra nació abans no ens trobem amb aquest deute tercermundista que ofega i ha ofegat tantes economies.

No estem davant d'un fet ideològic o un fet tècnic, de si jo ho faria més bé o tu ho vas fer més malament, ni en una qüestió de dretes o esquerres, estem davant la urgència d'esdevenir una nació lliure mestressa dels seus recursos materials i espirituals.

Som capaços, tenim l'obligació de ser lliures, fem-ho pels nostres fills i fins i tot pel futur del món, en som responsables!

És d'una gran indignitat, niciesa i irresponsabilitat acceptar aquestes condicions adverses fruit de la dependència de la nostra nació que encara avui és esclava.

La culpa només és nostra! Seria molt trist que féssim com el Sr. Roca, pare d'aquella constitució enemiga nostra, i d'aquí ha 30 anys diguéssim "ens vàrem equivocar de no marxar d'Espanya pels volts del 2014 i edificar el nostre propi estat".

Salvador Molins, BIC, Catalunya Acció, SI, BxI

Els partidaris de la independència arriben
per primer cop al 50 %

Tot i que el 'sí' supera el
53%, els catalans creuen
que en un referèndum
encara guanyaria el 'no'

Notícia i enquesta publicada el 27 de gener al diari "El Periódico de Catalunya"
J.R. (BARCELONA)

Bufen vents favorables per a l'independentisme,
però la boirina no es dissipa

Per primera vegada,
els partidaris de la ruptura amb
Espanya no només són més, sinó
que ja superen la barrera psicològica
del 50%. En plena era de retallades
socials i amb el concert econòmic
cada dia més quimèric, el
sí a la secessió s'ha disparat (5 ,5
punts més en un any i mig) i arribaria
al 53,6% en un referèndum
oficial, mentre que el no perd posicions
(tres punts menys) i es
quedaria en un 32%. Una realitat
que, no obstant, no fa perdre el realisme:
sis de cada l0 enquestats
pel GESOP pensen que els independentistes
perdrien avui una consulta.

El sorpasso es va produir l'abril
del 2007, quan el sí va superar el
no per cinc punts i es va situar en
el 45%. El canvi va coincidir amb
el caos de. les infraestructures.
Després va baixar el suflé, però el
malestar va repuntar amb el retard
en el nou finançament, la retallada
de l'Estatut i la crisi. Fa dos
anys, els partidaris de la secessió
eren un 39%, i el juny del 2010,
van arribar al 48%.

Els votants de
CiU, ERC i ICV-EUiA són indepen~
dentistes majoritàriament. Però
hi ha gent per a tot: el 30% dels votants
del PSC i el 14% dels del PPC
també triarien la papereta del sí.

El 53,6% de sís es queda a les portes
del suport mínim que va exigir
la UE per reconèixer la independència
de Montenegro, però el sondeig
no ha estimat la participació, variable
que influeix en gran mesura
en el resultat final. L'estudi sí que
va aprofitar per preguntar als catalans
si creuen que el Govern espanyol
hauria d'autoritzar un referèndum
a Catalunya, com el britànic
està disposat a fer a Escòcia. El 70%
reclama a Espanya un gest similar i
una quarta part el rebutja.


----------------------------------


Preguntes:

1 - ¿Votaria a favor o en contra
en un referèndum sobre la
independència de Catalunya?
                             - A favor -              - En contra
4/2007                     44,9                           40,0
10/2007                   33,9                           43,9
2009                         39,0                           40,6
2010                         48,1                           35,3
2012                         53,6                           32,0

2 - ¿Li sembla bé que l'Estat
espanyol doni suport a la
celebració del referèndum sobre
la independència-de Catalunya?

70,6%  - Sí
25,0%  - No

3 - ¿Si ara se celebrés aquest
referèndum, què creu que guanyaria?

"60,4% - No a la independ.

31,3%  - Sí a la independ.


-------------------------------------

Notícia, comentari i enquesta publicada el 27 de gener al diari "El Periódico de Catalunya"

 El braç del Poble i el Braç polític per a la Independència s'han de recolzar!

El braç del Poble (ANC) avança i us certifico que és rupturista!
Queda feina per fer, molta! però la farem! estigueu-ne ben segurs!
(Salvador Molins, BIC-CA)

Adjunto article de l'Isabel Clara Simó (Ull de Peix, El Punt Avui+):

L'ANC
Estic atònita de la capacitat del poble català per estructurar-se, a una velocitat i amb un rigor que, als de la nostra generació, ens semblava una utopia. Divendres passat vaig assistir a la constitució de l'Assemblea Nacional Catalana de l'Alt Empordà, comarca amb la qual em sento estretament vinculada. Va ser literalment perfecte. I la participació, enorme i entusiasta.

Què és l'Assemblea Nacional Catalana? Doncs un moviment ciutadà, fill de les consultes per la independència, obert, democràtic i transversal, que té com a objectiu empènyer els gran partits catalans perquè al Parlament hi hagi la majoria suficient per convocar un referèndum i, com a resultat d'aquest, proclamar la independència. Si no és la gent qui empeny, els gran partits no ho faran, i els partits petits, que tant hi treballen, no poden ells sols aconseguir aquesta majoria. Doncs bé, cada comarca, cada poble, i amb un creixement exponencial, està constituint el seu propi Consell Nacional. Els adherits i simpatitzants són una multitud.

La seva filosofia és que hi cabem tots, que no hi ha partidismes i que tenim fins a la tardor d'enguany per acabar de consolidar aquest formidable moviment ciutadà.

Ho he dit sempre: quan alguns clamen “unitat”, referint-se als partits polítics, s'equivoquen; la unitat entre els partits independentistes seria bona, no hi ha dubte, i ara tindríem com a màxim deu parlamentaris. I què? El que és imprescindible és la unitat de la gent. La gent, en democràcia, tenim molta més importància que la que ens volen encolomar. Podem capgirar el món, si som molts i si tenim eines per demostrar al món que som pacífics, que som demòcrates i que som europeus.

Tenim històricament dues alternatives: o ens deixem anorrear com a nació i ens assimilem sense piular a Espanya, o la independència. Qualsevol somni federalista o de reforçar un autonomisme que ja és mort (el va matar el Tribunal Constitucional quan va dictar l'ominosa sentència sobre l'Estatut de Catalunya relegant-nos a “províncies” espanyoles), és somiar truites.

La gent. La llibertat. El dret a l'autodeterminació. La vindicació dels drets fonamentals. Això és tot. I som moltíssims.

Isabel Clara Simó (Ull de Peix, El Punt Avui+)
Darrera actualització ( Dimarts, 31 de gener del 2012 02:00)

El camí vers la Independència avança i s'obre pas.

El resum de tot el que s'ha dit i vist i escoltat al Casal d'Europa de Berga es pot resumir en la següent idea: Catalunya vol viure i estimar el món a la seva manera, qu és molt, amb tota la plenitud i tota la llibertat que li correspon com a Nació.

L'Assemblea Nacional Catalana serà un bon instrument d'unió i fermesa del nostre Poble de dones i homes lliures per la tasca d'alliberament nacional i a l'ensems la ràpida construcció i constitució del nou Estat Català.

Però caldrà ser forts, ferms, seriosos i exigents, molt exigents! amb els polítics catalans i les institucions que representen. No podem permetre que la inconsciència dels encaixistes ens aboqui a la ruïna material i espiritual a que ens estan abocant.

Ja hem arribat al punt de que si no treballes per la llibertat nacional i estatal de Catalunya estàs col·laborant amb la seva aniquilació per l'asfixia, la supeditació i la submissió vergonyant que ens imposa la nostra supeditació als interessos i males maneres de l'Estat espanyol.

Els encaixistes, els polítics i els partits, que no saben fer altra cosa, per por o per feblesa, incapacitat o interessos amagats que demanar a "la maltractadora" que no els maltracti tant fan un fals favor a Catalunya i la posen en perill de greu violència. Tothom sap com acaben els cassos de maltractaments quan no s'els  paren els peus a temps!

Aviat vindrà el dia en que el President Català i el seu govern segueixen com fins ara, el Poble Català els haurà de foragitar de les seves traïdores poltrones!


 No ens fa por Espanya ni els mesells polítics catalans que li fan joc!