Carta del defensor de l'esmena "Català Llengua Oficial Única"

De Plàcid Rosaleny (CA-SCI) a Salvador Molins BIC-CA-SCI-BxI-ANC)


-----------------------


Salvador, molt bo l'article d'ahir en defensa del Català Llengua Oficial Única i a la vegada de l'immersió lingüística en català també única, et felicito.

Si has llegit el nou text de la Comissió Redactora veuràs que insisteixen més en la seva concepció estratègica, que és la de sumar als castellano-parlants al preu que sigui. El preu és obviament la súbtil renúncia a l'essència de la nació, és a dir, a que el català no sigui la llengua de cohesió naciolanl i social, la qual cosa implica deixar que el català se'ns mori.

No tenien prou en defugir única llengua posant llengua pròpia i oficial, (que és com no dir res), sinó que encara afegeixen allò de "... en la construcció de l'Estat català es trindrà en compte la realitat sociolingüística per no crear fractures social..." Aquest afegitó encara m'ha preocupat més.

Tanmateix crec que s'aprovarà l'esmena. La defensaré amb tota la contundència que cal i deixaré ben clar que els adherits, en aquesta assemblea, tenim una gran responsabilitat política i moral envers el català: hem retornar-li el lloc que li pertoca, és a dir el de la única llengua oficial i de cohesió nacional i social. De no ser així haurem decidit matar la nosta pròpia llengua.

No podem ser nosaltres qui donem munició als altres, no a la gent castellanoparlant,  que considero que quan més valent i clar sigui el nostre discurs, quant més coherents siguem en la defensa del català com única llengua de cohesió nacional i social més facilment assumiran que s'han de sumar a les organitzacions que lluiten per una nació catalana digna, rica i plena, sinó als partits descaradament espanyolistes, i encara pitxor als qui es camuflen de "federalistes", doncs  democraticament també tindrant veu i vot al nou Estat i aprofitaran qualsevol escletxa per seguir espanyolitzant-nos, no de bades ells si que ten molt clar que qui perd els origens perd la identitat. No han pogut acabar amb el català fins ara, és cert, però just quan baixem la guarda aprofitaran per disparar tot el seu arsenal pesant i també escamparan les mines antipersona, les que ens minen l'autoestima als catalans.

Fixeu-vos que ni les lleis acaben de canviar les situacions. Ens pot passar com amb la violència de génere, el masclisme no despareix per llei, calen anys i anys d'educar els homes i dones en el respecte, en la igualtat, i cal compensar decididament les desigualtats existents entre homes i dones. Doncs bé nosaltres també volem desfer-nos del sotmetiment espanyol i francès, i no sols per una millora econòmica, volem ser lliures en tots els sentits. Volem ser un poble normal, un poble que té una cultura pròpia, de la qual la llengua n'és l'ànima, i que es mostra al món i s'interrelaciona amb aquest desde la seva peculiaritat.

Amb la proclamació de la independència però no bastarà, amb les lleis del nou estat no bastarà, hem de tenir clar des d'ara que volem descolonitzar-nos mentalment, encara arrosseguem la sindrome d'Estocolm. Hem de recuperar la nostra autoestima, la nostra identitat, hem de pensar en nosaltres ni que sigui un cop, hem de compensar els greuges que hem patit i patim, i és que no sabem ni parlar correctament la nostra llengua i a més a més està farcida de castellanismes i el pitxor encara: fem construccions síntactiques espanyoles. Defensem el català de l'agressor per llei i per amor.

Hem de ser catalans lliures i aportar al món la nostra peculiaritat, que es la manera d'enriquir-lo, de fer-lo més humà, més de tothom.

Així doncs, si no estem disposats a defensar el català coma llengua única i de cohesio nacional i social, nosaltres mateixos matarem el català.

Plàcid Rosaleny (Del País Valencià, adherit a SCI, membre de Catalunya Acció)