Dibuix de la Mina d'Argent de Potosí al Perú, pels voltants de  l'any 1550 l'anomenaven "La boca del infierno". Hi treballaven 4000 indígenes mentre descansaven uns altres 9000.

"




---------------------------------------

Santiago Espot i el seu mestre Carles Muñoz Espinalt des de fa anys ens obren els ulls davant el fet de la situació colonial que pateix Catalunya de facto en referència a Espanya. Pressió militar, pressió legal d'una democràcia a mitges i falsa, espoliació fiscal extrema ... però ara ja la metròpoli espanyola va desbocada a escanyar Catalunya amb el conegut "ni pa, ni aigua".

La situació de devessament colonial ja es fa insostenible, trenta anys sobrepassant "l'impost colonial" concepte tècnicament acceptat arreu com el que sobrepassa el 4% del PIB d'un territori, sobrepassant-lo com escrivia pel cap baix en 5,6 punts, quan no en 7 punts, o sigui del 9,6 a l'11% del PIB català es perd a Madrid -cor de l'Espanya castellanitzada o castellana-.

Aquest devessament colonial d'ara, espoliació esmentada, aeroport de BCN, vies de tren tercermundistes a tot l'eix mediterrani, incomunicació entre Alacant, València, Castelló i Barcelona, ample de via escanyat als Pirineus, impagament dels deutes de l'estat a la Generalitat, marxa de les principals empreses a Madrid, obligació d'anar a Madrid a fer cursets de lampista -per posar un exemple- etc., etc. ...

Aquest devessament colonial reprodueix aquella manera de fer i els seu efectes que es van esdevenir quan les potències colonials europees van posar els seus peus a l'Àfrica i a orient com Vietnam, L'Índia, La Xina, Cambodja, o per exemple Sud-Àfrica, o encara actualment alguns països sud-americans en els que grans extensions de terreny regentades per multinacionals estrangeres produeixen plàtans i blat de moro dels quals la població autòctona no en sent ni la olor. A Sud-Àfrica els "blancs" regentaven els despatxos i els beneficis i els negres treballaven com negres en les riques mines de diamants, el mateix els països i les seves multinacionals del Petroli engreixaven els Xeics, entengui's col·laboracionistes de facto mentre la pobalció en quedava al marge ...

Aquest devessament colonial, avui l'està patint greument Catalunya amb retallades a dojo i espoliació material i espiritual continua per no arribar enlloc en la contenció del deute propi, amb la incapacitat d'encarar el futur amb millores de les infraestructures i la investigació seriosa i mentrestant observan com els nostres fills més preparats han de marxar a l'estranger com a immigrants i els que no tenen capacitat per marxar s'ofeguen en la situació d'atur incontrolable.

Aquest devessament colonial ens portarà i ens està portant a un cercle viciós generador de deute que molt aviat ens esclafarà. D'ací a poc serem com aquells països del tercer món que no poden aixecar el cap perquè els interessos que han de pagar els ofeguen. Què és, sinó, anar al Banc de Sabadell i generar deute per poder pagar als funcionaris o el sou dels propis treballadors? Els interessos cada vegada es fan més grossos, es crea la bola de neu i Catalunya en sortirà greument hipotecada costant molts anys eixugar aquest monstruós deute.

A l'hora que es dóna aquest devessament colonial desbocat és molt vergonyós veure com els nostres colonitzadors continuen el seu camí d'obres faraòniques com el tren d'alta velocitat de la via de galicia, ho fan quan Europa demana contenció i ho fan amb els impostos que ens roben i nosaltres ens deixem robar.

A l'hora que es dóna aquest devessament colonial desbocat és molt vergonyós veure com alguns tecnòcrates catalans denunciats en un article d'Alfons Quinta i un d'Hèctor Lòpex Bofill cobren sous multimilionaris de tres o quatre bandes a ala vegada mentre quasi tots els polítics catalans de tots colors i la mateixa premsa catalana mantenen un pacte de silenci mafiós i es tapen els draps bruts els uns als altres. recordo allò del 3% d'en Maragall que ben aviaty van córrer tots a silenciar-ho.

Estem en una situació de greu perill, en un cul de sac, en un atzucac;
només hi ha una sortida i és emprendre el camí de la Independència de la nostra nació abans no ens trobem amb aquest deute tercermundista que ofega i ha ofegat tantes economies.

No estem davant d'un fet ideològic o un fet tècnic, de si jo ho faria més bé o tu ho vas fer més malament, ni en una qüestió de dretes o esquerres, estem davant la urgència d'esdevenir una nació lliure mestressa dels seus recursos materials i espirituals.

Som capaços, tenim l'obligació de ser lliures, fem-ho pels nostres fills i fins i tot pel futur del món, en som responsables!

És d'una gran indignitat, niciesa i irresponsabilitat acceptar aquestes condicions adverses fruit de la dependència de la nostra nació que encara avui és esclava.

La culpa només és nostra! Seria molt trist que féssim com el Sr. Roca, pare d'aquella constitució enemiga nostra, i d'aquí ha 30 anys diguéssim "ens vàrem equivocar de no marxar d'Espanya pels volts del 2014 i edificar el nostre propi estat".

Salvador Molins, BIC, Catalunya Acció, SI, BxI