Assumir el fet de ser part responsable de la Coalició que ens portarà a la Independència el 2014, o sigui que formem part de la coalició al més alt nivell com a Organització Política adherida i això comporta implicació i responsabilitats.

"Català columna vertebral de la nostra nació!" __ BIC 2145

Referent a l'esmena pel "#Català única llengua oficial del nou i proper estat català."
---------------------

En la proppassada Assemblea Nacional de Solidaritat Catalana per la Independència titulada: «Comencem la Transició a la
Independència» un grup de persones representades pel solidari Plàcid
Rosaleny van presentar una esmena per a la seva aprovació que em sembla
va ser malinterpretada, més ben dit crec que no es va entendre
l’esmena, en la qual no es demanava pas imposicions de res ni
exclusions de ningú, ni tampoc es demanava que es menys tingués la gent de parla occitana i castellana que viu en les comarques del país Valencià de parla castellana o que viuen a la Vall d’Aran, sinó tan sols que es blindés la llengua catalana com a única llengua oficial de la nostra nació. Més avall del primer paràgraf del document original ja s’esmentava en el redactat que es tindrien en compte els drets de les esmentades comarques de parla castellana i occitana, això, per tant, no es contradiu amb el fet fonamental que la llengua oficial única sigui el català.

Curiosament mentre estàvem defensant questa esmena sortia en antena
una oportuna notícia de la qual en aquell moment no ens en vàrem
assabentar. El Poble Letó acabava de guanyar en favor de la seva
llengua nacional un referèndum a petició de certs elements de la
comunitat russòfona, dic certs elements perquè va ser un gran tant per
cent dels habitants de Letònia, russòfons inclosos, que van votar a
favor del Letó com a única llengua oficial de Letònia, guanyant així
el referèndum.

Aquest fet que s’ha donat a Letònia és un exemple clar i
rotund del sentit d’aquella esmena que defensàvem a l'esmentada
Assemblea General de SCI, o sigui, hem d'evitar el que pot passar i passarà
a Catalunya si no hi posem remei d’antuvi, i Catalunya no té cap
necessitat d’haver-se d’enfrontar a un plet d’aquesta envergadura,
Catalunya i el Català no poden perdre de cap manera un referèndum com
aquest, que si es perdés representaria la mort segura del Català.

El fet que s’hagi guanyat l’esmentat referèndum no garanteix pas que dintre de poc, el Poble Letó, torni a trobar-se amb que se’l convoqui de nou a un referèndum i que la seva llengua oficial es vegi exposada altra volta a aquest greu i vital perill.

Aquests fets que ara us estic explicant són perfectament extrapolables al català
i a Catalunya.

Parafrasejant en Lluís M. Xirinacs, no només hi han nacions en la comunitat
humana sinó que també hi ha nacions vegetals, biòtops, faunes, flores, arreu del món, totes diverses, totes riques, totes naturals i també fràgils. Tots sabem que hi ha  famílies de plantes pròpies de cada lloc i no pots barrejar-hi una planta aliena sense córrer el risc d’afectar greument l'equilibri. No pots agafar, literalment, una planta africana o una de l’Amazònia i posar-les al Pirineu, sense córrer el risc d’afectar negativament la flora o la fauna autòctona; així doncs, pel mateix principi no pots agafar una llengua i posar-la, amb preteses i impossibles igualtats de condicions, al costat d’una altra llengua perquè una de les dues correrà un greu perill de desaparèixer o de quedar greument ferida o amb un afebliment del que no se’n pugui sortir.

Afeblir el català en l’espai allà on ha florit, afeblir o posar en perill el català en la terra que l’ha vist créixer, és un acte de poc seny i de molt poca dignitat, una acte que només poden perpetrar pobles necis i irresponsables o males persones i comunitats i nacions agressives i colonitzadores.

Les flors de la Xina , les flors del Tibet o les flors del Pirineu formen entre totes una riquesa natural d’una vàlua immesurable i no són pas contràries unes a les altres si no les treus dels àmbits que a cada una els pertoca. El mateix passa amb les llengües.

Jo en aquest sentit defenso el que anomeno ecologisme lingüístic, i és que les llengües del món són cada una i totes una de les més grans riqueses de la humanitat; el català també, i no podem malmetre la nostra llengua ni posar-la en perill.

Està clar que el bilingüisme en l’àmbit d’una nació no és bo, perquè perjudica d’una manera greu a la més fràgil de les de les dues llengües pretesament oficials; no és just ni bo per a cap de les dues.

El bilingüisme en cas d’existir sempre perjudicarà la llengua més fràgil, per motiu de la quantitat de persones que la parlen, de medis que es disposa o perquè es troba desprotegida jurídicament, si no es dóna el cas de que fins hi tot és atacada contínuament.

A Catalunya, avui hi ha molta gent aliena de comunitats alienes i llengües alienes; caldria escollir una d’aquestes llengües com a única llengua oficial, que més natural i just que aquest paper es reservi per a la llengua mil·lenària d'aquest nostre país, la llengua que li dóna nom, la llengua de la terra que l’ha vist néixer i créixer.

El castellà, el xinès, el polonès, el francès i moltes altres llengües tindran a Catalunya l’estatus de llengües personals, maternals i familiars tal com passa
a totes les nacions del món.

Les nacions no són bilingües, són monolingües, les persones sí que poden ser bilingües, trilingües ...  poliglotes, i la seva llengua personal, maternal ... mereix tot el respecte però la nació ha de tenir una sola i única llengua oficial i hem de saber expressar-ho i hem de saber defensar-ho, perquè això no és una qüestió que sigui subjecte de discussió parlamentària i política del dia a dia, això és una qüestió cabdal, fonamental i inqüestionable com els principis fonamentals de la Nació Americana continguts en la seva constitució, és un principi bàsic que no ha d’estar subjecte a eleccions ni a votacions, la llengua és un Principi bàsic inalterable i essencial de la nostra nació i per això no el podem deixar a mercè de les envestides de qualque interès egoista personal o col·lectiu, la llengua és la principal raó de ser de la nació catalana i la hem de blindar i protegir, ja des d'ara, de tot possible atac miserable.

Aquest és el sentit més profund de l’esmentada esmena:

«CATALÀ LLENGUA OFICIAL ÚNICA DE LA NACIÓ CATALANA
I DEL PROPER ESTAT CATALÀ.»

No siguem incauts, siguem prudents, blindem la principal columna de la nostra nació, la Llengua!  I, un cop arribem a la darrera cruïlla de la
nostra dependència, quan ja vegem a tocar la llum de la Independència, aleshores de cap manera podem titubejar davant de quin ha de ser l’estatus de la nostra llengua que és un tema que ja hem d'haver resolt.

Posem-nos ara les piles, aclarim-nos i consensuem aquesta esmena i expressem-la
de forma clara i ferma en un document final que deixi ben clar l’estatus, la dignitat i la invulnerabilitat del Català que és columna vertebral de la nostra nació, que és llengua filla de la nostra terra i la seva gent.

Segons el meu parer seria convenient que la gent del Departament de
Llengua i Ensenyament de Catalunya Acció col·laboressin colze amb
colze amb la directiva de Solidaritat Catalana per la Independència en
un tema de tanta importància i a més a més formant part Catalunya
Acció de l’esmentada coalició, Es tracta d’una gran responsabilitat.


Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i Adherit a SCI.