El braç del Poble i el Braç polític per a la Independència s'han de recolzar!

El braç del Poble (ANC) avança i us certifico que és rupturista!
Queda feina per fer, molta! però la farem! estigueu-ne ben segurs!
(Salvador Molins, BIC-CA)

Adjunto article de l'Isabel Clara Simó (Ull de Peix, El Punt Avui+):

L'ANC
Estic atònita de la capacitat del poble català per estructurar-se, a una velocitat i amb un rigor que, als de la nostra generació, ens semblava una utopia. Divendres passat vaig assistir a la constitució de l'Assemblea Nacional Catalana de l'Alt Empordà, comarca amb la qual em sento estretament vinculada. Va ser literalment perfecte. I la participació, enorme i entusiasta.

Què és l'Assemblea Nacional Catalana? Doncs un moviment ciutadà, fill de les consultes per la independència, obert, democràtic i transversal, que té com a objectiu empènyer els gran partits catalans perquè al Parlament hi hagi la majoria suficient per convocar un referèndum i, com a resultat d'aquest, proclamar la independència. Si no és la gent qui empeny, els gran partits no ho faran, i els partits petits, que tant hi treballen, no poden ells sols aconseguir aquesta majoria. Doncs bé, cada comarca, cada poble, i amb un creixement exponencial, està constituint el seu propi Consell Nacional. Els adherits i simpatitzants són una multitud.

La seva filosofia és que hi cabem tots, que no hi ha partidismes i que tenim fins a la tardor d'enguany per acabar de consolidar aquest formidable moviment ciutadà.

Ho he dit sempre: quan alguns clamen “unitat”, referint-se als partits polítics, s'equivoquen; la unitat entre els partits independentistes seria bona, no hi ha dubte, i ara tindríem com a màxim deu parlamentaris. I què? El que és imprescindible és la unitat de la gent. La gent, en democràcia, tenim molta més importància que la que ens volen encolomar. Podem capgirar el món, si som molts i si tenim eines per demostrar al món que som pacífics, que som demòcrates i que som europeus.

Tenim històricament dues alternatives: o ens deixem anorrear com a nació i ens assimilem sense piular a Espanya, o la independència. Qualsevol somni federalista o de reforçar un autonomisme que ja és mort (el va matar el Tribunal Constitucional quan va dictar l'ominosa sentència sobre l'Estatut de Catalunya relegant-nos a “províncies” espanyoles), és somiar truites.

La gent. La llibertat. El dret a l'autodeterminació. La vindicació dels drets fonamentals. Això és tot. I som moltíssims.

Isabel Clara Simó (Ull de Peix, El Punt Avui+)
Darrera actualització ( Dimarts, 31 de gener del 2012 02:00)