La indignació ciutadana es justificada, atès que les drastiques mesures que adopten els governs espanyol i català carreguen sobre la població unes responsabilitats que no exigeixen als polítics negligents i als gestors privats de diner d'altri causants de fallides econòmiques devastadores. L'autoritat moral dels governants per demanar sacrificis als ciutadans s'esvaeix quan, a mes, no s'expliquen les raons que han menat a la situació de crisi actual, ni s'ofereix un pla de sortida de l'atzucac creïble i viable.
Les modificacions legislatives que empren el govern del PP no estan orientades a estimular l'economia productiva, si fos així afavoririen les infraestructures de l'eix mediterrani enlloc de desincentivar les inversions als Països Catalans. Es limiten a precaritzar encara mes les condicions de treballs dels assalariats sense que d'aqueixa mesura se'n desprengui cap estímul a la creació d'ocupació. La protesta sindical reflecteix la indignació social però es reduccionista i arbitraria en els objectius de la convocatòria, descontextualitzats de les causes estructurals que son a l'origen del creixement de l'atur i la caiguda de l'activitat empresarial.  Les dificultats dels autònoms, del sector agrari, de l'empresariat autòcton que vincula la seva prosperitat a la del país, resten al marge de la seva convocatòria.
La mobilització sindical es apoiada pel progressisme tripartit (PSC, ICV i ERC) sense que hagin assumit les seves responsabilitats pel malgovern de l'etapa Montilla i l'acceptació del sistema de financament imposat pel PSOE. I la seva critica a les retallades del govern de CIU oculta que en matèria sanitària son les que l'anterior govern tenia també en cartera i les estan aplicant els mateixos nefastos gestors. Focalitzant en el PP les seves frustracions miren de distreure la seva passivitat davant l'espoli fiscal i la creixent pressió social en pro de la independència com a única sortida a la crisi dels Països Catalans. 
Dissortadament l'independnetisme civic i politic encara no esta prou organitzat i no esta hores d'ara en condicions de remuntar la capacitat d'iniciativa que la nefasta politica menada per Esquerra ha fet perdre en els darrers anys. D'altra manera els sindicats catalans serien mes forts i les mobilitzacions socials servirien a la construcció de la nació catalana emergent. Les propostes independentistes han d'acumular legitimitat moral i credibilitat social en una línia diferent a les reivindicacions dels sindicats espanyols, conscientciant a la població que amb la independència caldran potser també retallades però hi haurà un projecte de prosperitat en el futur que les justifiqui.