29 de març 2012
L'ESTIGMA DELS ALIENATS
balutxo | diumenge, 27 de novembre de 2011 | 12:01h
La convicció de pertinença a un poble no es pot imposar per llei ni per força. Cap poder pot arrabassar la convicció de qui se sap membre d'una nació, d'una llengua, d'una cultura.
A l'altra banda, el col·lectiu de gent que, tot i pertànyer a una cultura, accepta de bon grat fer part de la que subjuga la dels seus avantpassats no és digne de confiança. Curiosament, aquestes persones abominen del nacionalisme quan elles són les més radicals i ultres nacionalistes. En tot cas, és possible que els fills a qui han furtat el component identitari històric qualque dia detectin la servitud dels alienats que malbaraten la resistència per la claudicació.
***
Aguilar, Albis, Albons, Alcover, Alenyà, Alzamora, Arbós, Balaguer, Begur, Bellpuig, Berga, Bisbal, Blanes, Bordoi, Barcons, Cabrera, Calafell, Camarassa, Campins, Canet, Cànoves, Cantallops, Canyelles, Cardona, Castelló, Cervera, Corbera, Estaràs, Estelrich, Figueres, Figuerola, Fluxà, Guàrdia, Güell, Juncosa, Llambies, Lledó, Lliteres, Manresa, Massanet, Mendiola, Mieres, Miravet, Montcada, Montserrat, Morell, Noguera, Olesa, Ozones, Palou, Penedès, Peralta, Perelló, Perpinyà, Piera, Prats, Real, Reus, Ribes, Ripoll, Rosselló, Rubí, Sallent, Salord, Savellà, Segarra, Soberats, Sunyer, Sureda, Taltavull, Tarragó, Terrades, Terrassa, Torelló, Tous, Vallbona, Vallès, Vallespir, Valls, Verdú, Vic, Vila, Vilanova, Villalonga o Vinyals. Això, entre més de mil, si ens limitam als topònims que també són llinatges freqüents, però podem enfilar una mostra referida al nom patern o matern: Abraham, Adrià, Agustí, Albertí, Aleix, Ambrós, Andreu, Avellà, Baltasar, Beltran, Bernat, Celià, Contestí, Crespí, Cursacs, Dalmau, Domènec, Elies, Esteve, Feliu, Ferrà, Ferrando, Ferriol, Furió, Gelabert, Gil, Gili, Gomis, Guillem, Horrac, Huguet, Jaume, Joan, Julià, Llodrà, Lluc, Llull, Macià, Marcús, Marquet, Martí, Mateu, Melià, Miquel, Nadal, Nicolau, Pasqual, Peris, Ponç, Ramon, Sans, Santandreu, Santmartí, Santpere, Sbert, Sentmenat, Serafí, Simó, Tomàs, Valens, Valentí, Ventura, Vicenç, Victorí, Vidal o Xamena. I continuar amb referents geogràfics, tant naturals com bastits per l’home, amb Bassa, Bellafont, Call, Caminals, Canals, Carreres, Casesnoves, Castell, Coll, Colomer, Comes, Costa, Creus, Escales, Font, Forcades, Fortesa, Garriga, Mas, Mercadal, Molins, Muntades, Nouviles, Palau, Penya, Planells, Planes, Ponts, Portell, Pou, Puig, Puigserver, Pujol, Quadreny, Riera, Riu, Riusec, Roca, Sagrera, Sala, Serra, Sitjar, Soler, Terrades, Torres, Torrents, Triall, Verger, Ventosa, Verdaguer, Verdera, Verger o Vinyes. I noms d’oficis o càrrecs: Arquer, Ballester, Barber, Baró, Batlle, Boter, Bover, Cabrer, Campaner, Capellà, Cavaller, Comte, Cotoner, Darder, Ferrer, Forners, Fuster, Guaita, Jover, Llaneres, Marquès, Massip, Mallol, Marí, Mercader, Mercant, Mestre, Moliner, Monjo, Obrador, Pagès, Pastor, Pellisser, Sabater, Sastre, Siquier, Tauler, Teixidor, Timoner o Vaquer. I del món de la botànica i la zoologia, com Aguiló, Alzina, Arbós, Bosc, Bou, Burguera, Busquets, Cabot, Capó, Cardell, Castanyer, Cirerol, Colom, Conill, Falcó, Florit, Genestar, Juncosa, Llabrés, Llop, Magraner, Moix, Móra, Mulet, Oliver, Picornell, Piferrer, Pineda, Porcell, Rabassa, Romeguera, Rovira o Tarongí. I afegir-hi altres fonts com la procedència: Bibiloni, Biernès, Cerdà, Genovard, Narbona, Pizà o Sard. I encara podem trobar aspectes de la persona com Alegret, Antich, Blanc, Bastard, Bauçà, Benejam, Bonet, Bonnín, Castany, Clar, Company, Dolç, Duran, Ensenyat, Ferrús, Gambús, Llongueres, Major, Moll, Morro, Prim, Pubil, Quart, Quint, Roig, Ros, Segura, Socies, Suau, Trobat, Valent, Verd o Vivó. I podem arrodonir-ho amb altres significats Alabern, Alomar, Alou, Amengual, Armengol, Artigues, Batllori, Carbonell, Frau, Galmès, Garau, Gener, Gibert, Ginard, Guiscafrè, Gomila, Gornals, Gual, Isern, Jofre, Llodrà, Llompart, Maura, Mir, Miret, Miró, Moià, Moranta, Ramis, Rigo, Salvà, Samsó, Seguí, Tur, Valriu, Vanrell o Vivern.
Tot plegat constitueix una minúscula mostra d’entre els més de deu mil llinatges que constitueixen un certificat històric de catalanitat. Evidentment aquesta pertinença biològica no és cap aval identitari, perquè no és l’ètnia allò que determina fer part d'una cultura i d'un poble, sinó el compromís ètic i cívic. S'ha d'haver acabat el simplisme d'acceptar que són catalans els qui viuen i treballen a Catalunya, si no hi ha un component afegit. Són mallorquins i catalans els que viuen a Mallorca o Catalunya, hagin nascut on hagin nascut, si estimen i defensen la llengua, la cultura i el territori.
A contrario sensu ens trobarem amb alguns portadors de llinatges ben catalans (Alemany, Barceló, Bausà, Cirer, Descatllar, Estaràs, Gilet, Martorell, Mates, Rotger, per posar exemples gens a l’atzar) que abominen de les seves arrels. És tot quan es pugui dir que reneguin de la llengua amb la qual foren alletats en el pit de les seves mares. Aquesta gent és molt fàcil de destriar. Es refereixen a l’arribada del Rei en Jaume (ells, incultes, li diuen el infante don Jaime) amb una expressió distant com si no anés amb ells. Parlen de quan els catalans “varen venir” (ells diuen aragonesos) i eviten dir “quan vàrem venir”, perquè no volen donar passada que eren els seus avantpassats els que s’establiren aquí. Mentre reneguen de la seva catalanitat, fan bandera de la hispanidad, sobrevinguda per la força de les armes, i defensen uns hipotètics drets de conquesta. Neguen l’existència, no ja nacional, sinó fins i tot lingüística i cultural dels Països Catalans, però defensen els Paises Hispanos. Abominen de Catalunya, però, ai!, com s’emocionen quan un sud-americà parlà de la madre patria en referir-se a Espanya! Com s’indignen quan un felanitxer es proclama català i com es rebolquen dins l'eufòria quan, entre crits de ¡a por ellos!argelins, fins a la seva independència (ara ha fet 50 anys), estudiaven allò de "els nostres avantpassats de la Gàlia", quan no eren més que terra de colònia! Creure que som allò que volen que siguem, delata un trist paper de lacai com el que representa la figura de l'oncle Tom, capaç d'arriscar la vida quan la casa de l'amo es cala foc.
En els 10 exemples referenciats al principi, el llinatge els hauria de servir de clau per tal d’obrir l’enteniment i esvair l’alienació que pateixen. Si no ho fan, serà un estigma que arrossegaran tota la vida i transmetran als seus fills. Aquests, ai las!, més prest o més tard, qualque dia descobriran l’endemesa. Aleshores, hauran de mirar d'aclarir les raons de tanta de mentida, de tant d'engany, de tanta d'alienació. Les raons i no només les raons. També els noms dels culpables de la manipulació, perquè al final de la ignorància no se n'ha de disculpar ningú; se n'han d'exigir responsabilitats a qui l'ha empeltada a sang i a foc. Avui n'hi ha que fan mèrits per passar a les pàgines més vergonyants de la història. Els qui alteren els topònims i els fan esclaus d'altres cultures, els que afebleixen la nostra llengua, els que retallen drets històrics... són l'expressió de l'apoteosi de l'estultícia humana.
A contrario sensu ens trobarem amb alguns portadors de llinatges ben catalans (Alemany, Barceló, Bausà, Cirer, Descatllar, Estaràs, Gilet, Martorell, Mates, Rotger, per posar exemples gens a l’atzar) que abominen de les seves arrels. És tot quan es pugui dir que reneguin de la llengua amb la qual foren alletats en el pit de les seves mares. Aquesta gent és molt fàcil de destriar. Es refereixen a l’arribada del Rei en Jaume (ells, incultes, li diuen el infante don Jaime) amb una expressió distant com si no anés amb ells. Parlen de quan els catalans “varen venir” (ells diuen aragonesos) i eviten dir “quan vàrem venir”, perquè no volen donar passada que eren els seus avantpassats els que s’establiren aquí. Mentre reneguen de la seva catalanitat, fan bandera de la hispanidad, sobrevinguda per la força de les armes, i defensen uns hipotètics drets de conquesta. Neguen l’existència, no ja nacional, sinó fins i tot lingüística i cultural dels Països Catalans, però defensen els Paises Hispanos. Abominen de Catalunya, però, ai!, com s’emocionen quan un sud-americà parlà de la madre patria en referir-se a Espanya! Com s’indignen quan un felanitxer es proclama català i com es rebolquen dins l'eufòria quan, entre crits de ¡a por ellos!argelins, fins a la seva independència (ara ha fet 50 anys), estudiaven allò de "els nostres avantpassats de la Gàlia", quan no eren més que terra de colònia! Creure que som allò que volen que siguem, delata un trist paper de lacai com el que representa la figura de l'oncle Tom, capaç d'arriscar la vida quan la casa de l'amo es cala foc.
En els 10 exemples referenciats al principi, el llinatge els hauria de servir de clau per tal d’obrir l’enteniment i esvair l’alienació que pateixen. Si no ho fan, serà un estigma que arrossegaran tota la vida i transmetran als seus fills. Aquests, ai las!, més prest o més tard, qualque dia descobriran l’endemesa. Aleshores, hauran de mirar d'aclarir les raons de tanta de mentida, de tant d'engany, de tanta d'alienació. Les raons i no només les raons. També els noms dels culpables de la manipulació, perquè al final de la ignorància no se n'ha de disculpar ningú; se n'han d'exigir responsabilitats a qui l'ha empeltada a sang i a foc. Avui n'hi ha que fan mèrits per passar a les pàgines més vergonyants de la història. Els qui alteren els topònims i els fan esclaus d'altres cultures, els que afebleixen la nostra llengua, els que retallen drets històrics... són l'expressió de l'apoteosi de l'estultícia humana.
Versió per imprimir (format PDF)
Comentaris: 1
- COM HO PODEM FER?Jordi Caldentey| Adreça electrònica | diumenge, 27 de novembre de 2011 | 17:38hCom ho podem fer els catalans no renegats que habitam a la Catalunya arrebassada -al Nord, a la Franja, al Sud, a les Illes, a l'Alguer- per viure donant exemple de dissidència entre els renegats que reforcen la croada hispanofrancesa contra l'existència de la nostra Nació? Quina forma de vida hem d'adoptar? De quin teixit associatiu hem de fer part? Com hem de viure per practicar individualment cada moment del dia que poguem la nostra independència d'Espanya i de França?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(Atom)
Ni oblidem ni perdonem
