Davant de la dimissió i de la negació de "CDC" a ser un partit independentista el seu lloc haurà de ser ocupat per "SCI" Solidaritat Catalana Per la Independència:

Avís per a navegants catalans!

Quan un governant no és fidel a l’anhel del seu Poble  ... «valdria més que li lliguessin una pedra al coll i el tiressin al fons del mar» (tal vegada que el tiressin al fons de la història!) o valdria més que marxés i es dediqués a alguna altra cosa. No hi ha pecat més gran que el pecat contra l’Esperit, no hi ha acte més mesquí que voler ofegar, des tirotar o adormir l’anhel del teu propi Poble.

És referent al "fill de l’amo" de Convergència, posat a dit pel seu propi pare, per a regentar el futur d’aquest partit, partit que gosa parlar d’Ítaca sense aclarir que la seva Ítaca per por, per preferència, per interessos perversos o per incapacitat manifesta és Madrid, capital d’Espanya, la mateixa Espanya que per a viure ella necessita matar Catalunya!

Sí! Pujol pare i Pujol fill incorren en un cas de pur i fastigós nepotisme, un nepotisme com tots els nepotismes que seria subjecte d’un cas de «Primera Instància».

Ataco a la jugular d’aquests dos personatges i dels seus corifeus per haver protagonitzat un Congrés d’esquizofrèniques contradiccions.

L’endemà mateix del congrés, Oriol Pujol, l’esmentat nou regent, engega sense solta ni volta tres contradiccions que deixen amb el cul enlaire la falsedat del que aquest congrés pretenia escenificar i del que intentava dissimular. Coses que demostren que Convergència des que va néixer és una mestra de l’engany i de l’entabanament, com aquelles serps que miren fixament la seva presa abans d’engolir-la. Pobre Catalunya! pobres catalans, ai las!

Les primeres declaracions del Sr. Pujol júnior, esdevenen molt desconcertants a primera vista per aquells que  s’impacienten inútilment esperant que floreixi l’anhel dins de Convergència. Diu aquest flamant i recentment estrenat President de Convergència, sense envermellir o ruboritzar-se que l’estat propi que pretén no significa pas independència!?

És ben bé que aquesta gent són al revés dels alquimistes, són capaços de transformar l’or en plom, i de desquadrar el cercle.

Bé, senyors Pujol, si vostès volen un estat sense independència, al que esmenten de propi,  quelcom que no ha existit mai ni  existirà mai, perquè les coses i el món són així,  de què li servirà, al Poble Català, per defensar els seus drets, la seva nova constitució, la seva llengua i els seus interessos, un estat que no sigui independent, mot que és sinònim de llibertat nacional? Així doncs, nosaltres, els catalans que anhelem la Independència, naturalment plena, no en tenim prou amb un estat d’aquesta mena tan nefast com el que patim ara. També de moment, per tragèdia del destí, aquest maldestre estat espanyol amb qui sempre vostès malden per pactar ens és desgraciadament propi mentre no trenquem amb contundència els llaços i els virreis que ens hi tenallen.

O sigui Sr. Oriol, que Convergència no és un partit independentista? quin repòs! que s’ho anotin a l’agenda la gent de l’Assemblea Nacional Catalana i també la gent que es refien de la nova Associació de Municipis Independentistes, i així no tindran desagradables sorpreses quan corejant aquella proclama, de la bona fe dels babaus, que diu «sense Convergència no hi ha Independència» s’adonin de que els han plantat una llufa una altra vegada.

Vistes les coses així com vostès les enganyen i volen no queda altra esperança pels catalans, per l’Assemblea Nacional Catalana i per l’Associació de Municipis per la independència que una nova «Convergència» aquesta sí! honorablement independentista! parlo de la Solidaritat Catalana per la Independència on han de convergir tots els partits i tots els vots que renunciïn per sempre a entabanar al nostre Poble i caminar així amb pas segur vers la Proclamació del nou i proper Estat Català, i per què no? dins d’Europa.

Salvador Molins Escudé (BIC, Catalunya Acció, MxI, mxi, BxI, ANC, SCI)