30 de març 2013
El gran error de molts catalans: apartar els "homes de caràcter i determinació" i canviar-els per mediocres.
L'Ajuntament de Gallifa amb Jordi Fornas ha canviat l'AMI en positiu.
De l'entrevista de Vilaweb:
1 —Per què deixareu de ser batlle de Gallifa aquest dissabte?
—Oficialment, perquè els regidors de CiU em fan una moció de censura. Ara bé, aquesta decisió pot tenir diverses interpretacions. Jo penso que la meva activitat en política nacional hi ha tingut alguna cosa a veure. Concretament, el nostre ajuntament va ser el primer de fer sobirania fiscal i el promotor d'una proposta de canvi estratègic de l'Associació de Municipis per la Independència aprovada per unanimitat en l'última assemblea, a Vilanova i la Geltrú. Es va aprovar que tots els membres de l'associació, els 662 ajuntaments, consells comarcals i diputacions, farien sobirania fiscal i es declararien territori lliure i sobirà.
2 —Quines conseqüències té per a Solidaritat perdre l'únic batlle que té?
—Com que és l'únic, és evident que la conseqüència és negativa. Desapareix l'últim càrrec electe que tenia amb una certa importància. Ara només queden un grapat de regidors. La voluntat de liquidar aquesta figura institucional en mans de Solidaritat és evident. Els ha molestat que des d'aquí hàgim engegat un seguit d'iniciatives que han posat de manifest contradiccions dels partits del parlament. Allò que més ha molestat ha estat la capacitat que hem tingut de canviar l'estratègia de l'AMI.
L'objectiu dels municipis independentistes era fer una consulta. I aquesta ja és la voluntat del govern de la Generalitat. I nosaltres hem aconseguit que l'objectiu sigui fer la independència des dels ajuntaments, que és una cosa tan democràtica com fer-la des del parlament, perquè som càrrecs electes amb la mateixa legitimitat que puguin tenir els senyors diputats.
http://www.vilaweb.cat/noticia/4100293/20130330/ciu-pren-batllia-gallifa-jordi-fornas.html
Treballem per la Economia i sobretot per a la INDEPENDÈNCIA
Treballem per la Economia i sobretot per a la INDEPENDÈNCIA. Saltem les traves que ens imposem i ens imposen. Sense la independència els catalans esdevenim un poble dèbil i coix.
Independència és economia, mentre haguem de pidolar per pagar les nómines i les taxes al "Gobierno de España", mentre la nostre producció depengui tant del mercat español i del cada dia mes esquifit mercat català, no tindrem cap mena de llibertat per fer les coses ben fetes. Responsabilitat sense llibertat no és posible, ens sentim innivits per manca de llibertat, no és culpa nostra? si ens resignem sí que és culpa nostra.
Tenim el mercat del món obert, Catalunya pot tenir bon prestigi, Barcelona ja el té, doncs anem a cercar feina lluny de casa, no només marxant-ne que també si no hi ha cap més remei, el mercat domèstic no s'acaba a Puigcerdà, però s'acabarà a Amposta, ara arriba més enllà del cercle Polar Artic, a Russia, al Mitjà Orient, portem feina a casa! si tenim feina tot és possible si no serem esclaus com sempre.
A l'estranger ja es diu que Espanya serà la propera Xipre. Blandim el nostre nom, tenim llengua, bandera, himne i sobretot molt bona gent fora de Catalunya, no ens cal la independència per ser independents, ja la tindrem la independència estatal, fem economia per poder-la assolir.
Si hi ha feina hi pot haver sanitat, educació, futur, cultura, llibertat, justícia, sense feina hi ha misèria. ¿Volem una espanyeta?
No esperem estar més dèbils, cooperem per expansionar la nostra activitat on sigui possible, no siguem tant egoistament individualistes, COOPEREM!
Es diu que en una cooperativa treballen quatre cents morts per a quatre vius, ¿no és més gran la proporció entre polítics i el gran capital contra els treballadors i empresaris? PROCUREM QUE ELS MORTS NO SIGUIN TANT MORTS I ELS VIUS NO SIGUIN TANT VIUS, com diu el Cantinflas en una de les seves pel·lícules amb inspiració dels catalans republicans refugiats a Mèxic.
"EN CADA CASA HAY UN VIEJO Y UN BURRO Y LO QUE HAY QUE PROCURAR ES QUE EL BURRO NO SEA TAN VIEJO Y EL VIEJO NO SEA TAN BURRO". Espabilar-nos no és queixar-nos i justificar-nos, escoltem els vells però no siguem vells ni rucs.
francesc borras
Fotografia del genial Cantinflas (humil en extrem però llest i valent també fins a l'extrem) molt relacionat amb el Charlot. Dos genis del segle XX.
27 de març 2013
Diverses ptreguntes de cada lloc.
Quina pregunta per al referèndum?
Repassem les preguntes formulades en els últims referèndums d'independència
Quebec
Al Quebec (Amèrica) s'han fet fins ara dos referèndums
sobre la separació del Canadà, i en tots dos ha perdut l'opció
independentista. En el primer, el 20 de maig de 1980, la pregunta era
força complexa: 'El govern del Quebec ha fet pública la seva proposta
d'arribar, amb la resta del Canadà, a una nova entesa basada en el
principi de la igualtat dels pobles; aquesta entesa permetria al Quebec
d'obtenir el poder exclusiu per fer les seves lleis, de percebre els
seus impostos i d’establir les seves relacions exteriors, és a dir, la
sobirania, i, alhora, de mantenir amb el Canadà una associació econòmica
que implicaria l’ús de la mateixa moneda; cap canvi d'estatut polític
resultant d'aquestes negociacions no es farà sense l’aprovació de la
població a través d’un altre referèndum; en conseqüència, atorgueu al
govern del Quebec el mandat de negociar l’entesa proposada entre el
Quebec i el Canadà?' El no s'hi va imposar amb un 59,56% dels vots, el
sí va obtenir el 40,44%, i la participació va ésser del 85,60%.
Quinze anys després, el 30 d'octubre de 1995, el Partit Quebequès va impulsar un segon referèndum, amb una pregunta més breu:
'Accepteu que el Quebec esdevingui sobirà, després d'haver ofert
formalment al Canadà una nova associació econòmica i política, en el
context del projecte de llei sobre el futur del Quebec i de l'entesa
signada el 12 de juny de 1995?'
En aquest cas, el no també es va imposar, però per la
mínima: el rebuig a la independència va obtenir solament 52.645 vots més
(50,56% per al no i 49,44% per al sí), amb una participació altíssima,
del 94,5%.
Timor Oriental
El referèndum següent va ésser el de Timor Oriental
(Oceania), el 30 d'agost de 1999. Amb un índex de participació molt alt,
el 98,5%, els habitants de l'antiga colònia portuguesa van optar per la
independència. La consulta contenia dues qüestions:
'1. Accepteu l'autonomia especial proposada per a Timor Oriental dins l'estat unitari de la República d'Indonèsia?
2. Rebutgeu l'autonomia especial proposada per a Timor
Oriental, cosa que representa la separació de Timor Oriental
d'Indonèsia?'
A més, a les butlletes hi apareixien símbols per a facilitar el vot de la població analfabeta.
A favor de la primera qüestió van votar-hi 94.388 persones (21,5%), i a favor de la segona, 344.580 (78,5%).
Montenegro
El 2006 va fou quan Montenegro (Europa) passà per les
urnes en un referèndum sobiranista. En la consulta del 21 de maig, amb
una participació del 86,49%, els ciutadans d'aquesta petita república
balcànica van aprovar de separar-se de Sèrbia amb un 55,5% de vots
afirmatius, contra el 44,5% de vots negatius. La pregunta
era molt més concreta i directa que no pas les dels referèndums
esmentats fins ara: 'Voleu que la República de Montenegro sigui un estat
independent amb ple reconeixement legal i internacional?'
Sudan Meridional
L'últim país que s'ha incorporat a la llista d'estats
membres de l'ONU, el Sudan Meridional (Àfrica), va fer el referèndum
d'independència entre el 9 i el 15 de gener de 2011. El sí s'hi va
imposar amb un 98,83% dels vots, en la consulta més simple possible: la papereta de vot contenia dues opcions, 'unitat' i 'secessió' (escrites en anglès), amb dibuixos corresponents per a la població analfabeta, i calia marcar-ne una mitjançant l’empremta dactilar.
Puerto Rico
A l'altre extrem, quant a simplicitat de la pregunta, hi
hauria el darrer referèndum sobre l'estatus polític de Puerto Rico
(Amèrica). El novembre passat, els porto-riquesos van passar per les urnes per a respondre dues preguntes:
'-Primera consulta: Esteu d'acord a mantenir la condició política territorial actual (estat lliure associat)?
-Segona consulta: Independentment de la resposta a la
primera pregunta, contesteu quina de les opcions no territorials
següents preferiu: estatitat (estat dels EUA); estat lliure associat
sobirà; independència.'
Un 54% va votar que no a la primera pregunta. D'aquests,
un 61% va preferir que Puerto Rico es convertís en un nou estat dels
EUA; un 33% va votar per ser un estat lliure associat sobirà, i només el
5,5% per esdevenir un país independent.
CiU demana contenció a ERC amb la pregunta del referèndum
CiU demana contenció a ERC amb la pregunta del referèndum
Està d'acord que sigui 'clara i concisa' però no vol definir-ne ara l'enunciat · ERC fa pública a VilaWeb una proposta
El portaveu de CiU al Parlament, Jordi Turull, defensa que l'enunciat ha de ser fruit del consens, i un cop escoltat el parer del Consell per a la Transició Nacional. 'Nosaltres no direm la pregunta de CiU i, en tot cas, buscarem el gran consens, això sí, amb una pregunta que sigui clara i nítida, amb això estem d'acord', ha dit.
Turull nega que CiU s'hagi molestat pas perquè Rovira hagi avançat a VilaWeb la seva proposta de pregunta, però demana a ERC 'que el cap no corri més que les cames'. Turull ha dit que el seu grup parlamentari tindria 'un plus de responsabilitat' i que sempre apostaria pel consens, sense avançar la seva proposta de pregunta. També ha dit que hi havia un consell assessor que havia de fer aportacions en aquest sentit.
CiU reitera que el pacte de govern ja parla del compromís de fer la consulta el 2014. D'aquesta manera, esquiva l'envit llençat aquesta setmana pel president d'ERC, Oriol Junqueras, dient que els republicans entrarien al govern si es fixava la data i la pregunta del referèndum.
La pregunta proposada per ERC és pràcticament la mateixa que s'ha acordat per al referèndum d'Escòcia: 'Escòcia hauria de ser un país independent?'. I només dues respostes: sí o no.
El president de la Generalitat, Artur Mas, fou el primer a proposar una pregunta per al referèndum: 'Desitgeu que Catalunya esdevingui un nou estat de la UE?', va suggerir el mes d'octubre de l'any passat, abans de la campanya electoral.
Des d'aleshores, no s'havia proposat cap més pregunta. La proposada per Marta Rovira té la diferència que diu estat independent en comptes d'estat propi i que no l'emmarca en la UE.
Hi ha un escull evident perquè CiU acabi acceptant una proposta com aquesta, que és Josep Antoni Duran i Lleida i la influència que aquest pugui tenir en els diputats d'Unió. Duran va dir el mes de gener passat que no estava d'acord que en la consulta del 2014 es fes una sola pregunta sobre si s'està d'acord amb la independència de Catalunya o no. 'Votaria Unió a favor d'una consulta amb una única pregunta a favor o contra la independència?', li va demanar un lector en un comentari al seu bloc. 'Unió hauria de decidir. Jo defensaria i votaria no', va respondre Duran.
Que no ens toquin la pregunta amb les mans tacades d'indecisió!
La pregunta del Referèndum és una de les qüestions més vitals que hem de garantir!
No és qúestió de "creure" sinó de "voler"
Com redacta la pregunta Marta Rovira s'equivoca i si és en nom d'ERC, s'equivoca ERC!
Com redacta la pregunta Marta Rovira s'equivoca i si és en nom d'ERC, s'equivoca ERC!
Dir: 'Vostè creu que Catalunya hauria de ser un estat independent?' vol dir vostè digui el que creu i nosaltres ja farem el que ens convingui, essent "aquests nosaltres" els polítics en qüestió.
Un referèndum o una consulta, diguem-ho d'una manera o altra sense mala intenció, sense enganyar, no és qüestió de demanar una opinió "creu que ..." sinó de sol·licitar amb dignitat i absoluta sinceritat un mandat:
"Catalana, català, vols que Catalunya sigui un estat independent?
Sí o No?"
i el que respondrem els consultats, el Poble de Catalunya, és una mandat, no pas feu el que us convingui, o potser feu el que pugueu, o potser feu el que us sembli ... No!
I un mandat del Poble s'ha de complir!
Si els catalans, un 50 per cent més un, votem Sí, Catalunya ha d'esdevenir independent baixi qui baixi!
Per tant, senyora Rovira, res de "creu que" sinó "vols que"
A més, estic plenament d'acord amb el post que adjunto del Blog de Daguer.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció
---------------------
Post del Blog de Daguer!
La pregunta de la Marta Rovira i Junqueras
Daguer | dimecres, 27 de març de 2013 | 11:47h
Fa una setmana exposàvem les tres condicions per a una consulta/referèndum: ràpida, clara i vinculant. Ahir Marta Rovira es despenja,
sense que ningú l’hi pregunti, proposant per primera vegada la pregunta
de la consulta. Els ha faltat temps per respondre a les nostres
recriminacions escampades per totes les xarxes.
De tota manera la pregunta que Marta Rovira proposa no és del tot acceptable i fa palesa el tremolor que provoca a ERC el tema: “Vostè creu que Catalunya hauria de ser un Estat independent?”. Ni “creu” ni “hauria”. Aquestes paraules denoten por, dubte i tremolor. Cap condicional. Rotunditat i afirmació clara:“Vostè vol que Catalunya sigui un Estat independent?”
De tota manera la pregunta que Marta Rovira proposa no és del tot acceptable i fa palesa el tremolor que provoca a ERC el tema: “Vostè creu que Catalunya hauria de ser un Estat independent?”. Ni “creu” ni “hauria”. Aquestes paraules denoten por, dubte i tremolor. Cap condicional. Rotunditat i afirmació clara:“Vostè vol que Catalunya sigui un Estat independent?”
Falta la tercera condició: la pregunta ha de ser vinculant.
S’ha de comprometre a declarar la independència en cas que el SI sigui
majoritari. El caràcter vinculant el determina la voluntat de qui
proposa el referèndum. La seva validesa no està lligada a cap legalitat
aliena. La voluntat del nostre poble està per sobre de la legalitat
espanyola. Anem a Europa i a la comunitat internacional amb la
determinació (autodeterminació) del nostre poble i de qui ha organitzat
el referèndum o eleccions plebiscitàries. I amb el 51% per cent n’hi ha
més que de sobres. Que no podem està sotmesos als que hagin perdut, en
el millor dels casos, amb el 49% de nos. 51% no és només majoria, és
majoria absoluta.
Quan Solidaritat els criticava per no parlar d’independència, van treure la paraula de l’armari en les darreres eleccions i, a més, els copien el programa. Ara que els retreuen que encara no hagin aclarit la pregunta, els falta temps per proposar-la. Sembla que Solidaritat encara és necessària i està marcant el camí. Obrint camí. La història, algun dia, els reconeixerà la feina.
http://www.vilaweb.cat/noticia/4099416/20130327/erc-anuncia-pregunta-concreta-referendum.html
25 de març 2013
El secretari d'Universitats i vocal del comitè de govern d'Unió
Democràtica, Antoni Castellà ...
Democràtica, Antoni Castellà ...
Primeres veus a Unió en contra d'idolatrar el diàleg amb l'Estat
dilluns 25 de març de 2013
El secretari d'Universitats i vocal del comitè de govern d'Unió
Democràtica, Antoni Castellà, s'ha alçat avui contra la idolatració
del diàleg amb l'Estat. Castellà ha recordat des del seu perfil a
twitter que el diàleg, per si sol, no és cap objectiu polític i que el
que realment importa és què se n'obté. "Dialogar? Jo mai he deixat de
dialogar, això no és rellevant, l'important és què en traiem! De
dialogadors n'és el purgatori ple!", s'ha exclamat. Amb aquesta
afirmació Castellà es desmarca novament de la línia oficialista del
partit, que avui s'ha mostrat a través de la presidenta del Parlament,
Núria de Gispert. Antoni Castellà representa l'ala sobiranista de la
formació, molt afeblida en els darrers anys degut a les baixes de
desenes de militants crítics.
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/03/primeres_veus_a_unio_en_contra_d_idolatrar_el_dialeg_amb_l_estat_93371.php
Democràtica, Antoni Castellà, s'ha alçat avui contra la idolatració
del diàleg amb l'Estat. Castellà ha recordat des del seu perfil a
twitter que el diàleg, per si sol, no és cap objectiu polític i que el
que realment importa és què se n'obté. "Dialogar? Jo mai he deixat de
dialogar, això no és rellevant, l'important és què en traiem! De
dialogadors n'és el purgatori ple!", s'ha exclamat. Amb aquesta
afirmació Castellà es desmarca novament de la línia oficialista del
partit, que avui s'ha mostrat a través de la presidenta del Parlament,
Núria de Gispert. Antoni Castellà representa l'ala sobiranista de la
formació, molt afeblida en els darrers anys degut a les baixes de
desenes de militants crítics.
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/03/primeres_veus_a_unio_en_contra_d_idolatrar_el_dialeg_amb_l_estat_93371.php
23 de març 2013
Jordi Fornas ja ha guanyat! Passi el que passi el 30 de març!
Jordi Fornas, batlle de Gallifa, ha vençut les nostres dificultats, vull dir aquella misèria catalana que sembla que traspuem.
Ara, els ignorants de la pàtria -"perdoneu-los que no saben el que es fan!"- l'acusen de fer malament certes coses i per això "?" el volen destituir.
Potser si que Fornas, home valent i encertat en la defensa de la nostra independència -la independència que és el primer valor de tota nació digna!-, potser si que Fornas no és perfecte en les seves tasques de batlle que pel tamany i la demografia de Gallifa no poden ser massa complexes. Jo crec que qui fa un cove fa un paner i un cistell si convé i ho dic en positiu: qui sap plantar cara a la "de los llanos de la lluna" també sap plantar cara als problemes del dia a dia. Però bé, el que de veritat importa aquí és la determinació en portar Catalunya a la seva plenitud nacional que té en Fornas.
No vull defensar-lo ara del que se l'acusa perquè és mil vegades més bo el que ha fet de bé en favor de l'independentisme en aquests darrers dies.
Jordi Fornas ha vençut! Jordi Fornas, quan ha estat dalt de tot: batlle escollit democràticament pel poble, ha donat la cara i ha posat tota la intel·ligència de que és capaç i em consta també de la seva absoluta fermesa -ens explicava "em vaig plantar! volien que retirés la ponència i m'hi vaig negar!"
Jordi Fornas ha vençut la serp dels set caps, aquella que vol engolir-se tota la nostra nació i pàtria!
Els grans homes, els millors homes, els més intel·ligents i compromesos ho donen tot pel seu poble quan són a dalt de tot! "No hi ha amor més gran del qui dona la vida pels seus amics!"
Els grans homes, els grans catalans, han tingut la lucidesa de voler Catalunya lliure i plena, mai sotmesa i s'han mogut en aquesta direcció: Macià, Pau Casals, Xirinachs, Laporta, Broggi, Doctor Domènech i Fornas en són icones, algunes encara vivents.
Laporta pot haver fet coses malament, però ningú li pot negar la gran dignitat, de sempre, d'haver volgut Catalunya Lliure i d'haver fet tot el possible des de la seva posició privilegiada de President del Barça. Jo li tinc, per això, una gran admiració i un absolut respecte.
Jordi Fornas, passi el que passi el dia 30 de març, ja ha vençut! sobretot perquè ha demostrat com s'ha de fer les coses, quina voluntat s'hi ha de posar.
Seria molt bo i desitjable que tan Mas com Junqueras, tan la Forcadell com el Vila d'Abadal, prenguessin nota del seu exemple i es disposessin a batre l'enemic amb una mica més de ràbia, força. convenciment i determinació!" molta determinació! i no tanta ploriqueria!
Diguem-los als espanyols i als seus representants polítics: Marxem! marxem del vostre estat, confiteu-vos-el ... comporteu-vos! Catalunya és nació i per res depén de vosaltres ni us ha de demanar cap favor!
Tota altra paraula que no siguin aquestes és pur mesellisme i claudicació! i els catalans ja n'estem farts!
P R O U !!!
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció
----------------------
Fotografia: El Doctor Domènech dient el seu discurs !"Diguem Prou!!" de la Manifestació Independentista del 9 de juliol del 2011 a Barcelona.
Discurs que reprodueixo tot seguit ...
21 de març 2013
Volen decapitar l'independentisme combatiu però no se'n sortiran!
Catalans independentistes!
Aturem la guerra bruta catalana que ataca el batlle de Gallifa!
Volen decapitar l'independentisme combatiu però no se'n sortiran!
Indicis de Nacional Catolicisme en el discurs dels que volen decapitar la força de representativitat institucional de Jordi Fornas que ostenta com actual batlle electe de Gallifa.
Fornas ha esdevingut en pocs dies una icona lluminosa de l'Independentisme combatiu conscient de que l´únic camí per assolir la nostra Independència no passa per cap pacte amb Madrid sinó, molt al contrari, amb la natural i necessària ruptura amb el maltractador que et vol sotmetre i destruir.
No en tenen prou, aquests sicaris de no sabem ben bé qui, si de Ciu o de la Virreina Llanos de Luna o de la ignorància més supina que no entén altra cosa que d'autoodi i enveja i no veu un pam més enllà del nas.
No entenen aquesta gent el valor veritable de la Nació que dona sentit i plenitud a Gallifa.
Tots sabem del valor de dignitat, lucidesa i fermesa que de sempre ha demostrat el compatriota i defensor dels Drets i Constitucions de la nostra terra catalana Mossèn Dalmau, que també té al seu càrrec la parròquia de Gallifa; doncs bé, també Mossèn Dalmau és objectiu a batre i desprestigiar per aquesta gent que no poden veure els homes bons i valents que defensen Catalunya a totes!
En definitiva un atac barroer i brut contra l'independentisme sota les excuses de democràcia, poca dedicació en el càrrec del batlle Fornas i raons eclesiàstiques que diuen molt dels que les esgrimeixen però en realitat no se les creuen ... pur nacional catolicisme que tanta pudor fa d'espanyolisme.
De nou i una altra vegada, l'enveja i l'odi amagats en formes suaus en el fer i en el subconscient dels que mai han volgut ni voldran la llibertat de Catalunya.
Catalans independentistes obrim els ulls i no deixem que se surtin una altra vegada amb la seva, aturem-los abans que no arribin a Almansa, protestem amb dignitat i decisió: Tots els que puguem hauríem d'anar el dia de la Moció de Censura a Gallifa ... a veure si els hi cau la cara de vergonya!
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre del BIC, de SI, de l'ANC i del MxI.
Aturem la guerra bruta catalana que ataca el batlle de Gallifa!
Volen decapitar l'independentisme combatiu però no se'n sortiran!
Indicis de Nacional Catolicisme en el discurs dels que volen decapitar la força de representativitat institucional de Jordi Fornas que ostenta com actual batlle electe de Gallifa.
Fornas ha esdevingut en pocs dies una icona lluminosa de l'Independentisme combatiu conscient de que l´únic camí per assolir la nostra Independència no passa per cap pacte amb Madrid sinó, molt al contrari, amb la natural i necessària ruptura amb el maltractador que et vol sotmetre i destruir.
No en tenen prou, aquests sicaris de no sabem ben bé qui, si de Ciu o de la Virreina Llanos de Luna o de la ignorància més supina que no entén altra cosa que d'autoodi i enveja i no veu un pam més enllà del nas.
No entenen aquesta gent el valor veritable de la Nació que dona sentit i plenitud a Gallifa.
Tots sabem del valor de dignitat, lucidesa i fermesa que de sempre ha demostrat el compatriota i defensor dels Drets i Constitucions de la nostra terra catalana Mossèn Dalmau, que també té al seu càrrec la parròquia de Gallifa; doncs bé, també Mossèn Dalmau és objectiu a batre i desprestigiar per aquesta gent que no poden veure els homes bons i valents que defensen Catalunya a totes!
En definitiva un atac barroer i brut contra l'independentisme sota les excuses de democràcia, poca dedicació en el càrrec del batlle Fornas i raons eclesiàstiques que diuen molt dels que les esgrimeixen però en realitat no se les creuen ... pur nacional catolicisme que tanta pudor fa d'espanyolisme.
De nou i una altra vegada, l'enveja i l'odi amagats en formes suaus en el fer i en el subconscient dels que mai han volgut ni voldran la llibertat de Catalunya.
Catalans independentistes obrim els ulls i no deixem que se surtin una altra vegada amb la seva, aturem-los abans que no arribin a Almansa, protestem amb dignitat i decisió: Tots els que puguem hauríem d'anar el dia de la Moció de Censura a Gallifa ... a veure si els hi cau la cara de vergonya!
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre del BIC, de SI, de l'ANC i del MxI.
20 de març 2013
Europa i Catalunya segons l'article "Europa, Europa" del col·lectiu Wilson
Data de publicació: 26/02/2013
Us expliquem de forma fàcil els
arguments pels quals Catalunya, amb la independència, seguiria formant
part d'Europa. Basat en l'article "Europa, Europa" del col·lectiu
Wilson. Subtitulado en Español.
Guió i producció: The Catalan Project
Disseny de les icones: nounproject i Joan Ferrer
Veu en off: Agnès Aran
Música: Akashic Records
Gabació d'àudio: Carles Querol
Mèscla d'àudio: Leandro Adrogue
Guió i producció: The Catalan Project
Disseny de les icones: nounproject i Joan Ferrer
Veu en off: Agnès Aran
Música: Akashic Records
Gabació d'àudio: Carles Querol
Mèscla d'àudio: Leandro Adrogue
La Independència és bona i és possible. Només depèn de tu i de mi !
Magnífic Youtube per a la Independència de Catalunya i per a la Justícia i la Pau Mundials
14 de març 2013
La millor pregunta i la Pàtria més bella sota la cap del cel!
La
Pregunta que ens pot fer de veritat sobirans i la resposta que ens pot
transformar en un país capdavanter en el Concert de les Nacions Lliures i
amb la Senyera onejant davant l’edifici de l’ONU.
La pregunta:
LA INDEPENDÈNCIA ÉS EL VALOR SUPREM DE TOTA NACIÓ!
CATALANA, CATALÀ,
VOLS QUE CATALUNYA ESDEVINGUI UN ESTAT INDEPENDENT?
La pregunta:
SÍ o NO?
----------------------------------------
Si guanya el SÍ haurem de redactar, pactar i aprovar una Constitució Catalana que en molts aspectes s’assemblarà a la Constitució provisional de la República Catalana acordada l’any 1928 a la ciutat de l’Havana amb el vist i plau de Francesc Macià, aleshores futur President de la Generalitat Catalana.
La nostra Constitució serà breu i concisa com la dels Estats Units d’Amèrica, serà clara, ferma i catalana com la de Francesc Macià, l’Avi per a tants i tants catalans. L’actualitzarem, la posarem al dia, i de nou esdevindrem com aquells catalans que van ser capaços d’organitzar i viure el Primer Parlament de la història.
Així Catalunya esdevindrà de nou la pàtria de molts, rica i plena, solidària i justa, la pàtria més bella que mai s’haurà vist sota la capa del cel!
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció
La pregunta:
LA INDEPENDÈNCIA ÉS EL VALOR SUPREM DE TOTA NACIÓ!
CATALANA, CATALÀ,
VOLS QUE CATALUNYA ESDEVINGUI UN ESTAT INDEPENDENT?
La pregunta:
SÍ o NO?
----------------------------------------
Si guanya el SÍ haurem de redactar, pactar i aprovar una Constitució Catalana que en molts aspectes s’assemblarà a la Constitució provisional de la República Catalana acordada l’any 1928 a la ciutat de l’Havana amb el vist i plau de Francesc Macià, aleshores futur President de la Generalitat Catalana.
La nostra Constitució serà breu i concisa com la dels Estats Units d’Amèrica, serà clara, ferma i catalana com la de Francesc Macià, l’Avi per a tants i tants catalans. L’actualitzarem, la posarem al dia, i de nou esdevindrem com aquells catalans que van ser capaços d’organitzar i viure el Primer Parlament de la història.
Així Catalunya esdevindrà de nou la pàtria de molts, rica i plena, solidària i justa, la pàtria més bella que mai s’haurà vist sota la capa del cel!
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció
12 de març 2013
El gest d'independència és ruptura depurada d'odi i inexorablement caldran idees clares i profund dol.
Comentari de Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció a un escrit del sociòleg Salvador Cardús:
Sr. Cardús, el gest d'independència és ruptura depurada d'odi i inexorablement caldrà el dol.
La Independència és el valor suprem de tota nació com també ho és de Catalunya.
No es tracta d'anar contra però sí de plantar-se amb gran contundència
per tal d'aturar i trencar la colonització a que ens sotmeten el joc
d'armes i lleis que Espanya ha elaborat al llarg dels darrers 300 anys, a
que ens sotmet la voluntat espanyola d'anihilar-nos i a que ens
sotmeten els mateixos rols de maltractador i víctima en que estem imbuïts.
Sí! només depèn de nosaltres, de la nostra determinació, de la nostra
fermesa i de la nostra contundència. Això no agrada al que perd el
control de la colònia i de l'esclau, i per això esdevindrà joia pels
catalans i dol pels espanyols.
Així
doncs, caldrà un sobre esforç de ruptura per a poder-nos alliberar, és
imprescindible aquesta actitud, no podem amagar el cap sota l'ala, no
podem defugir l'enfrontament per molta voluntat d'amistat i bon fer.
Espanya no acceptarà el dol fins que no s'hi vegi forçada, i la tasca d'encarament i ruptura l'haurem de fer nosaltres els catalans.
Tinc sempre present el que digué Joan Estelrich, secretari i mà dreta del líder regionalista Francesc Cambó:
“Català, per molt que et costi, caldrà ser algun dia insensible, i dur, i venjatiu. Si no sents la venjança, la venjança depurada d'odi, restablidora de l'equilibri romput, si no sents la missió de castigar, estàs perdut per sempre. No oblidis, confien en la teva manca de memòria. No t'entendreixis, confien en el teu sentimentalisme. No t'apiadis, confien en la teva compassió, ells, els botxins.”
“Català, per molt que et costi, caldrà ser algun dia insensible, i dur, i venjatiu. Si no sents la venjança, la venjança depurada d'odi, restablidora de l'equilibri romput, si no sents la missió de castigar, estàs perdut per sempre. No oblidis, confien en la teva manca de memòria. No t'entendreixis, confien en el teu sentimentalisme. No t'apiadis, confien en la teva compassió, ells, els botxins.”
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció
Pronòstic a sis mesos vista
Salvador Cardús
Faig
un pronòstic per a d'aquí sis mesos: a partir de la tardor d'aquest
any, a Espanya es començarà a estendre l'opinió que, tot comptat i
debatut, el més convenient per a tothom és que Catalunya decideixi el
seu futur polític amb llibertat. I que, si vol, segueixi el seu propi
camí fora de l'estat espanyol. Ja compto que a la majoria de lectors
aquest vaticini els semblarà del tot improbable. Però la meva idea és
que el fet que es compleixi o no depèn de nosaltres mateixos. I, com que
veig que cada vegada som capaços d'actuar amb més intel·ligència davant
del desafiament que representa el procés d'emancipació que hem
formulat, crec que està al nostre abast aconseguir-ho.
VAL A DIR, PER SER EXACTES,
que el meu auguri no parteix de zero. Fa poques setmanes, en un acte
organitzat a Cornellà per l'Assemblea Nacional Catalana, el cantant
Ramoncín manifestava que si fos català votaria a favor de la
independència. Més recentment, ha estat el catedràtic de ciència
política de la UNED, Ramon Cotarelo, qui ha sostingut que si fos català
seria independentista. I, en uns termes més moderats, a les pàgines de
l'ARA de dissabte passat, el catedràtic de matemàtiques i rector de la
Universitat Complutense, José Carrillo, per bé que considerava que si
fos català preferiria quedar-se a Espanya, opinava que els catalans
haurien de poder exercir el dret a decidir. I estic convençut que això
només són les primeres mostres d'un desglaç que s'anirà estenent
ràpidament.
NO ÉS ESTRANY QUE hagin
tardat tant a manifestar-se aquestes primeres mostres de seny espanyol.
El fracàs del catalanisme autonomista durant gairebé trenta anys -
sumant Pujol i Maragall - d'anar a "fer pedagogia" a Espanya queda
demostrat per la notable sorpresa amb què s'ha rebut el nostre
desvetllament independentista. Això sí que ha produït un veritable estat
de xoc emocional! Ja s'havia advertit que era impossible que aquell
pedagogisme condescendent carregat d'ambigüitats - allò d'anar a educar
la ignorància espanyola sense saber-los dir exactament què
volíem - portés enlloc. Espanya sempre va interpretar que tot plegat era
un miserable recurs al victimisme per fer xantatge a l'Estat. En canvi
ara, tot d'una, han descobert una Catalunya que ha deixat enrere tant el
victimisme com l'arrogància per - amb tota naturalitat - assumir el
deure de decidir el seu futur amb plena llibertat. I davant la sorpresa
d'una situació no esperada, el procés d'acceptació de la nova
circumstància, com en el cas del dol, ha de seguir la pauta prevista:
primer es nega la realitat, després s'accepta amb una resignació
depressiva i finalment s'hi troba un nou sentit fins a encaixar-la
positivament en un nou horitzó. Ara tot just comencen a passar del
primer al segon estadi.
PERÒ HE DIT AL PRINCIPI que
el compliment del pronòstic - no és, doncs, una profecia - depèn de
nosaltres. I el que els catalans hem de fer per aconseguir que s'accepti
la nostra decisió sense fer drames és deixar-la de plantejar,
precisament, com un afront a Espanya. Hi ha un cert independentisme que
encara té massa arrelada la retòrica antiespanyolista com a raó de ser.
Necessita, per justificar-se, insistir en uns maltractaments passats.
Escoltant-lo, semblaria que tots els nostres mals es curaran només pel
fet d'emancipar-nos. Però aquesta lògica que accentua l'enfrontament amb
Espanya té dues pegues. La primera, que fereix el sentiment dels
catalans que podrien donar suport al dret a decidir però que mai no ho
faran a costa dels seus vincles espanyols. I la segona, que fereix
l'orgull espanyol, cosa que no ajuda a la comprensió d'un procés que,
com he dit en altres ocasions, més que no pas una secessió, hauria
d'entendre's com la voluntat de construir un pont entre iguals. Dit
d'una altra manera: només aconseguirem que l'opinió pública espanyola
accepti la nostra causa si entén que no és una causa en contra seva.
Perquè no ho és, oi?
Salvador Cardús
Els mossos són, sense cap mena de dubte, la principal estructura d'estat amb la que comptem.
Àlex Calvo: 'La temptació d'Espanya d'emprar la força serà molt i molt gran'
'Volen reduir els mossos a un cos folklòric',
diu en aquesta entrevista l'expert en seguretat i professor de la
European University
"—Fins a quin punt es fa un ús polític en aquest sentit dels cossos de policia?
—Sóc una mica reticent a fer servir el mot ‘polític’ perquè hem entrat en una etapa on tant Catalunya com Espanya actuen cada cop més amb sentit d'estat. Les divisions entre partits donen lloc, amb tots els matisos que es vulguin, a l'emergència de dos blocs ben diferenciats. El que propugna la recuperació de l'estat català, o si més no l'oportunitat que el poble s'hi pronunciï, i el que malda per a conservar la possessió espanyola de Catalunya. Atès que Catalunya no té actualment forces armades, i que per part de l’estat espanyol no queda gaire bé davant la CNN fer servir les seves (poc operatives per altra banda), el xoc recau en gran mesura en els cossos de policia."
Versió en anglès
'Spain will be strongly, very strongly, tempted to resort to force against Catalonia'"—Fins a quin punt es fa un ús polític en aquest sentit dels cossos de policia?
—Sóc una mica reticent a fer servir el mot ‘polític’ perquè hem entrat en una etapa on tant Catalunya com Espanya actuen cada cop més amb sentit d'estat. Les divisions entre partits donen lloc, amb tots els matisos que es vulguin, a l'emergència de dos blocs ben diferenciats. El que propugna la recuperació de l'estat català, o si més no l'oportunitat que el poble s'hi pronunciï, i el que malda per a conservar la possessió espanyola de Catalunya. Atès que Catalunya no té actualment forces armades, i que per part de l’estat espanyol no queda gaire bé davant la CNN fer servir les seves (poc operatives per altra banda), el xoc recau en gran mesura en els cossos de policia."
----
—Què n’opineu de la tensió actual entre policia espanyola i els mossos d'esquadra?
—Cal deixar clar que una cosa és el que puguin fer en aquests moments determinats responsables polítics espanyols i una altra els membres dels seus cossos de seguretat desplegats a Catalunya. Els primers veuen que Catalunya se'ls escapa poc a poc de les mans, i opten pel joc brut en un intent desesperat de conservar la seva gran colònia. Aquest joc brut inclou desprestigiar les institucions catalanes, i per sobre de tot els mossos d'esquadra com a estructura més visible i objectivament parlant més relacionada amb el fonament de tota sobirania, que és el monopoli sobre l'exercici legítim de la força. Els mossos són, sense cap mena de dubte, la principal estructura d'estat amb la que comptem. Són, a més a més, l'embrió del que serà l'altra gran estructura un cop recuperem la sobirania, les forces armades catalanes.
—I com ho veuen els agents de la policia espanyola i els de la guàrdia civil?
—Hi ha de tot. Molts tenen un grau d'arrelament notable i miren de mantenir-se al marge de picabaralles, limitant-se a fer la seva feina. Sense perjudici de que molts s'estimin més que Catalunya continuï dintre d'Espanya no estan disposats a cometre cap crim de guerra per a aconseguir aquest objectiu. Una cosa és sentir-se espanyol i una de molt diferent estar disposat a acabar davant d'un tribunal internacional, no tothom té vocació de màrtir. És més, molts ja han decidit o acabaran decidint quedar-se, tot i que naturalment adoptin una posició més aviat discreta en l'actual període transitori. El que no podem fer és esperar que pengin l'estelada al balcó.
—Com pot afectar aquesta tensió entre cossos policíacs el procés d'autodeterminació?
—La tensió va íntimament lligada al procés d'autodeterminació. Si s'acaba fent un referèndum d'autodeterminació, els mossos d'esquadra i les policies locals seran determinants per a garantir-ne la seguretat i manca d'incidents. Si finalment s'opta, com cada cop sembla més probable, per declarar parlamentàriament la recuperació de la sobirania, hauran de garantir la seguretat de les institucions durant uns dies molt intensos en que es negociarà el reconeixement del nou estat i en el que la temptació per part d'Espanya d'emprar la força serà molt i molt forta.
Arribat aquest punt és molt important que no es pugui produir un ‘cop de mà’ incruent per part de les forces espanyoles que els permetés imposar-se d'una forma relativament discreta. Si pel contrari, es veuen obligades a emprar obertament la força, la pressió internacional sobre Madrid serà prou gran com per a aturar-los. No oblidem que Espanya no pot tornar el seu deute nacional sense Catalunya, i que, com que és part de l'euro, no pot fer-ho imprimint moneda. Per tant, a canvi que ens en quedem una part hauran de cedir, perquè si cau Espanya arrossega tota la zona euro, i això les grans potències no ho poden permetre. Ara, per a arribar a aquest punt primer caldrà resistir uns dies.
—Com veieu el fet que el govern espanyol vulgui fer més visible i que tingui més presència la seva policia a Catalunya just en aquest moment?
—Forma part del que alguns diaris anglosaxons amb molt d'encert han anomenat ‘cansament mutu’. Els catalans ens hem cansat del règim autonòmic, per una sèrie de motius, que van de no poder agafar un avió a Nova York o un tren a París a no poder participar als consorcis Airbus i F-35, passant per la discriminació del català o la incapacitat de seguir polítiques pròpies en cap camp. Ara, hem de ser realistes i objectius i entendre que a l'altre costat també se n'han cansat d'aquest sistema autonòmic. En el seu cas perquè el consideren excessiu, i perquè en el fons sempre han sospitat que no era més que una excusa per a acabar mirant de recuperar la sobirania. El resultat però, és el mateix. Estem en una cruïlla on solament hi ha dos camins possibles: un estat unitari espanyol dintre de les seves actuals fronteres i la mort de Catalunya com a nació, o dos estats.
—Per què Madrid li dóna tanta importància a una presència més visible?
—Forma part de l'esforç per a recuperar el que consideren ‘terreny perdut’ o ‘cessions injustificades’. A nivell simbòlic volen que es noti que Catalunya és d'Espanya, mentre que a nivell funcional volen reduir els mossos a un cos folklòric, que acabaria essent absorbit. Una cosa que ha molestat molt a Madrid és la participació dels mossos en diverses operacions internacionals i l'entrenament conjunt amb forces d'altres països. Això dona visibilitat a Catalunya i reforça el prestigi de la policia del nostre país, i per tant és anatema per al projecte nacional espanyol, que passa actualment per recuperar tot el terreny perdut d'ençà de la mort de Franco.
—I la guàrdia urbana de Barcelona?
—Tot i que no se n'ha parlat gaire aquests dies, és responsable de tasques tant importants com la seguretat personal del batlle del Cap i Casal i la seva lliure comunicació amb l'exterior. Tant si hi ha referèndum com si s'opta per una declaració parlamentària, la guàrdia urbana de Barcelona tindrà un paper determinant per garantir que la recuperació de la sobirania arribi a bon port.
—Fins a quin punt es fa un ús polític en aquest sentit dels cossos de policia?
—Sóc una mica reticent a fer servir el mot ‘polític’ perquè hem entrat en una etapa on tant Catalunya com Espanya actuen cada cop més amb sentit d'estat. Les divisions entre partits donen lloc, amb tots els matisos que es vulguin, a l'emergència de dos blocs ben diferenciats. El que propugna la recuperació de l'estat català, o si més no l'oportunitat que el poble s'hi pronunciï, i el que malda per a conservar la possessió espanyola de Catalunya. Atès que Catalunya no té actualment forces armades, i que per part de l’estat espanyol no queda gaire bé davant la CNN fer servir les seves (poc operatives per altra banda), el xoc recau en gran mesura en els cossos de policia.
Autor/s: Josep Casulleras Nualart entrevisten
Àlex Calvo, expert en seguretat i Defensa a Àsia-Pacífic
i professor de relacions internacionals a European University.
08 de març 2013
Dilluns que ve: La virreina colonial De Luna "pot ser declarada persona non grata"
De Primo de Rivera a De Luna
En un moment de l'últim ple de l'Ajuntament de Girona, concretament
en el punt que feia referència a la retirada del títol de fills adoptius
i predilectes de la ciutat a Primo de Rivera i Barrera Luyano,
l'alcalde, Carles Puigdemont, va dir que amb decisions com aquestes
s'aconseguia treure determinades distincions que havia atorgat la nostra
ciutat a personatges indesitjables en moments de la nostra història
caracteritzats per una total manca de llibertats. Jo li vaig respondre
que hi estava d'acord, que gestos com aquests són molt necessaris, però
hi vaig afegir que no del tot suficients, ja que aquell model d'Espanya
totalitària continua avui plenament vigent en força sectors de la
població espanyola; és a dir, sota una pàtina més o menys democràtica,
l'Espanya anticatalana continua activa i no ha estat superada per la
història. Vaig concloure afirmant que les institucions catalanes estan
obligades a fer-hi front en el camí de la nostra nació cap a la plena
sobirania.
En el pròxim ple tindrem una bona ocasió per plantar cara a aquesta Espanya totalitària de la qual estem parlant. M'explicaré. El divendres anterior a l'última sessió plenària vam tenir coneixement que la delegada del govern de l'Estat a Catalunya, la senyora María de los Llanos de Luna, havia presentat un recurs contenciós administratiu contra l'acord del ple municipal del desembre passat, que va aprovar la moció presentada pel grup municipal de la CUP i les formacions Reagrupament i ERC per declarar Girona territori català lliure, una moció que va ser aprovada per majoria absoluta.
La mateixa delegada ja havia portat als tribunals amb una intencionalitat clarament política –com va refermar la sentència– l'Ajuntament de Girona –i el de Figueres– per haver llogat dos trens amb l'objectiu de facilitar el trasllat a Barcelona d'un bon nombre de gironins i gironines perquè poguessin assistir a la històrica manifestació de l'Onze de Setembre del 2012. És la mateixa delegada que també ha actuat judicialment contra altres consistoris catalans per haver aprovat mocions a favor dels drets de la nació catalana, dels símbols propis, del dret a decidir i altres qüestions similars.
És a dir, parlem d'un personatge que mai ha fet cap pas per interessar-se pels problemes que afecten els catalans i les catalanes i col·laborar a trobar-hi solucions, com per exemple les problemàtiques derivades de l'escassa inversió de l'Estat a Catalunya, la situació de les nostres carreteres, trens, ports, aeroports..., les conseqüències generades per un sistema de finançament que castiga l'economia catalana, les situacions dramàtiques que la crisi i l'atur generen en la nostra societat, etc.
La senyora De Luna, just en el moment de prendre possessió del seu càrrec, ja va anunciar que els seus objectius prioritaris serien: fer més visibles al nostre país els cossos i forces de seguretat de l'Estat (Policía Nacional i Guàrdia Civil), obligar les institucions catalanes a penjar la bandera espanyola i vetllar per la presència de la llengua castellana a les escoles. És a dir, tres qüestions totalment identitàries; res a veure amb tot allò que preocupa els ciutadans en uns moments crítics com els actuals.
Per resumir-ho, des que va ser nomenada, la delegada del govern de l'Estat ha actuat més com la virreina d'una colònia que no pas com una persona amb una responsabilitat pública que podia ajudar els ciutadans de Catalunya en tot allò que fos de la seva competència.
En conclusió, en el ple de dilluns a l'Ajuntament de Girona, el grup de la CUP+RCat presentarà una moció perquè la senyora De Luna sigui declarada persona non grata a la nostra ciutat, i ho farem també perquè estem convençuts que en aquest moment històric el poble català no necessita ningú que el tuteli, que li negui drets fonamentals i que judicialitzi constantment la política catalana amb una total absència de voluntat de diàleg i acord.
Darrera actualització ( Divendres, 8 de març del 2013 02:00 ) En el pròxim ple tindrem una bona ocasió per plantar cara a aquesta Espanya totalitària de la qual estem parlant. M'explicaré. El divendres anterior a l'última sessió plenària vam tenir coneixement que la delegada del govern de l'Estat a Catalunya, la senyora María de los Llanos de Luna, havia presentat un recurs contenciós administratiu contra l'acord del ple municipal del desembre passat, que va aprovar la moció presentada pel grup municipal de la CUP i les formacions Reagrupament i ERC per declarar Girona territori català lliure, una moció que va ser aprovada per majoria absoluta.
La mateixa delegada ja havia portat als tribunals amb una intencionalitat clarament política –com va refermar la sentència– l'Ajuntament de Girona –i el de Figueres– per haver llogat dos trens amb l'objectiu de facilitar el trasllat a Barcelona d'un bon nombre de gironins i gironines perquè poguessin assistir a la històrica manifestació de l'Onze de Setembre del 2012. És la mateixa delegada que també ha actuat judicialment contra altres consistoris catalans per haver aprovat mocions a favor dels drets de la nació catalana, dels símbols propis, del dret a decidir i altres qüestions similars.
És a dir, parlem d'un personatge que mai ha fet cap pas per interessar-se pels problemes que afecten els catalans i les catalanes i col·laborar a trobar-hi solucions, com per exemple les problemàtiques derivades de l'escassa inversió de l'Estat a Catalunya, la situació de les nostres carreteres, trens, ports, aeroports..., les conseqüències generades per un sistema de finançament que castiga l'economia catalana, les situacions dramàtiques que la crisi i l'atur generen en la nostra societat, etc.
La senyora De Luna, just en el moment de prendre possessió del seu càrrec, ja va anunciar que els seus objectius prioritaris serien: fer més visibles al nostre país els cossos i forces de seguretat de l'Estat (Policía Nacional i Guàrdia Civil), obligar les institucions catalanes a penjar la bandera espanyola i vetllar per la presència de la llengua castellana a les escoles. És a dir, tres qüestions totalment identitàries; res a veure amb tot allò que preocupa els ciutadans en uns moments crítics com els actuals.
Per resumir-ho, des que va ser nomenada, la delegada del govern de l'Estat ha actuat més com la virreina d'una colònia que no pas com una persona amb una responsabilitat pública que podia ajudar els ciutadans de Catalunya en tot allò que fos de la seva competència.
En conclusió, en el ple de dilluns a l'Ajuntament de Girona, el grup de la CUP+RCat presentarà una moció perquè la senyora De Luna sigui declarada persona non grata a la nostra ciutat, i ho farem també perquè estem convençuts que en aquest moment històric el poble català no necessita ningú que el tuteli, que li negui drets fonamentals i que judicialitzi constantment la política catalana amb una total absència de voluntat de diàleg i acord.
07 de març 2013
Catalans! Que no ens agafin ni porucs ni adormits!
Espanya
cada dia està més rabiosa i més fascista. Els generals retirats no em
fan por, però que un ministre amenaci el Mas ja em fa més respecte.
El proppassat diumenge 3 de març al diari El Punt Avui apareixia un article de Jordi Badia amb el títol "Coratge per a la ruptura" després de fer una comparació amb una partida d'escacs insinuava als responsables del govern català que preparessin els suports internacionals si encara no ho han fet i que es decidissin ben aviat "cal molt de coratge per decidir-s'hi -a trencar- i molta inteligència i sang freda per escollir el moment oportú". De totes maneres jo hi afegeixo: Primer t'has de disposar i determinar-te a pensar la jugada per voler guanyar tan si com no, i afanyar-te perquè tots sabem que "qui pica primer pica dos cops".
Preparem-nos perquè qualsevol etzegallada espanyola no ens atemoreixi sinó ben al contrari ens reforci en el nostre convenciment i disposició a atacar encara més fort, a més ganes, a més intel·ligència i amb més sang freda, units com un sol home valent!
Per començar crido als Catalans, poble i batlles perquè tots posem l'Estelada Triomfant prop dels Ajuntaments, al centre de la plaça o en algun balcó del davant.
I us demano a tots vosaltres que ajudarem als batlles a buscar estratègies per plantar cara a la delegada de l'estat. No és el mateix defensar-se sol que coordinat, són més de 100 els ajuntaments encausats i afectats pels deliris de la titular del "Virregnat" espanyol a Catalunya. Caldria fer una associació d'ajuntaments afectats, dins de l'AMI però apart de l'AMI -sense sortir-ne, com acció complementària- . Vila d'Abadal va dir que cada ajuntament s'hauria d'espavilar i això no està bé, però és igual això no es renyeix en que els alcaldes pioners i valents hagin de patir sols l'atac espanyol i puguin o més encara sigui aconsellable que s'organitzin, es facin forts i rebin l'ajut de molts catalans i de grups patriòtics.
Hem de trencar el setge espanyol i ho podem fer. Jo veig aquesta situació d'ara com el cas de les Consultes, com més ataquem i empenyem millor, cal que tibem tots i així ben aviat tombarem aquesta immensa estaca. Podem!
Busquem sortides i trepitgem així la "pixigualda" enemiga, la "merdigualda" fascista del moribund imperi espanyol!!!
Entrenem-nos per a la batalla, que no ens agafin ni porucs ni adormits. Que al so d'un sol crit ens llancem amb fúria contra l'invasor!
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.
El proppassat diumenge 3 de març al diari El Punt Avui apareixia un article de Jordi Badia amb el títol "Coratge per a la ruptura" després de fer una comparació amb una partida d'escacs insinuava als responsables del govern català que preparessin els suports internacionals si encara no ho han fet i que es decidissin ben aviat "cal molt de coratge per decidir-s'hi -a trencar- i molta inteligència i sang freda per escollir el moment oportú". De totes maneres jo hi afegeixo: Primer t'has de disposar i determinar-te a pensar la jugada per voler guanyar tan si com no, i afanyar-te perquè tots sabem que "qui pica primer pica dos cops".
Preparem-nos perquè qualsevol etzegallada espanyola no ens atemoreixi sinó ben al contrari ens reforci en el nostre convenciment i disposició a atacar encara més fort, a més ganes, a més intel·ligència i amb més sang freda, units com un sol home valent!
Per començar crido als Catalans, poble i batlles perquè tots posem l'Estelada Triomfant prop dels Ajuntaments, al centre de la plaça o en algun balcó del davant.
I us demano a tots vosaltres que ajudarem als batlles a buscar estratègies per plantar cara a la delegada de l'estat. No és el mateix defensar-se sol que coordinat, són més de 100 els ajuntaments encausats i afectats pels deliris de la titular del "Virregnat" espanyol a Catalunya. Caldria fer una associació d'ajuntaments afectats, dins de l'AMI però apart de l'AMI -sense sortir-ne, com acció complementària- . Vila d'Abadal va dir que cada ajuntament s'hauria d'espavilar i això no està bé, però és igual això no es renyeix en que els alcaldes pioners i valents hagin de patir sols l'atac espanyol i puguin o més encara sigui aconsellable que s'organitzin, es facin forts i rebin l'ajut de molts catalans i de grups patriòtics.
Hem de trencar el setge espanyol i ho podem fer. Jo veig aquesta situació d'ara com el cas de les Consultes, com més ataquem i empenyem millor, cal que tibem tots i així ben aviat tombarem aquesta immensa estaca. Podem!
Busquem sortides i trepitgem així la "pixigualda" enemiga, la "merdigualda" fascista del moribund imperi espanyol!!!
Entrenem-nos per a la batalla, que no ens agafin ni porucs ni adormits. Que al so d'un sol crit ens llancem amb fúria contra l'invasor!
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.
No hi ha res més corrosiu per la democràcia europea que "la morta espanyola" imperial i fascista !
Caldria que els EEUU i la UE aclarissin si volen un món més demòcrata o volen jugar a caure de nou en el fascisme que l'estat espanyol practica. És bo que recordin, els USA i la UE, que la darrera experiència fascista els va costar 40 milions de vides i que aquella experiència també va començar a l'estat espanyol aquell fatídic 18 de juliol de 1936, més tard vindrien Pearl Harbor, les dues bombes atòmiques i els bombardejos com el de Dresden. Alemanya i Japó ja van fer la seva catarsi però Espanya encara no la ha feta i per més INRI cada dia llueix més les seves habilitats de malfactor i pirata.
Que triïn, doncs, les potències actuals: Catalunya és signe de pau, de cultura, d'integració, de solidaritat i de progrés. En canvi espanya cada dia té més tics de dictadura i d'imperi moribund, i per això és tan perillosa, pels catalans sí, però també per al món sencer, compte amb la trista memòria d'aquells grisos 1936 i 1941!
Han de saber els EEUU, la UE, Israel, Holanda i altres potències que la Declaració de Sobirania Catalana és un gest de democràcia de primer nivell i ben d'acord amb la doctrina internacional actual dictaminada a l'Haia.
Declarar amb solemnitat que el Poble Català és subjecte de sobirania, o sigui que és sobirà, i votar-ho una majoria aclaparadora de 85 diputats dels 133 de que es composa, obliga els catalans i els seus governants a ser conseqüents, per tant des d'ara és la nostra obligació actuar, legislar i decidir com homes lliures d'un Poble lliure. Si no ho fem no serà culpa de ningú més que de nosaltres mateixos, i això els catalans, tots, homes i dones, no ens ho podem permetre!
Faria bé la revista nord-americana Business Insider d'informar-se: No hi ha res més corrosiu per la democràcia europea que "la morta" imperial i fascista que ja va protagonitzar el cop d'estat primer de la gran massacre mundial de la segona gran Guerra !
Catalans! si som sobirans, siguem conseqüents: no permetem més intromissions alienes contra les nostres decisions !
I a partir d'ara que tothom sàpiga que entre Mas i Rajoy, en públic o en secret, no hi ha res a negociar que no sigui la separació amistosa o no entre Catalunya i Espanya.
Salvador Molins, BIC-Catalunya Acció .
03 de març 2013
Fora la NAZI_ECS !!!
Foragitarem la delegada, la seva nació i la seva bandera! Visquin els batlles que gosen enfrontar-se de cara amb l'enemic.
Ara mateix al bell mig del procés d’Independència de Catalunya, el cos de defensa i atac de que disposem els catalans que lluitem per la nostra plena llibertat, el cos més potent i més legitimat per les urnes democràtiques és l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) que ja agrupa els alcaldes de 649 municipis del Principat de Catalunya dels 947 de que disposa.
No sé, quan Vila d’Abadal, President actual de l’AMI i alcalde de Vic, digué que potser perdríem el que ell anomena «guerra de banderes», no sé si parlava en nom propi o feia de corifeu dels caps més significatius que avui governen -de moment- el Parlament Català.
Sigui com sigui, el President de l’AMI demostra poc encert, poca vàlua i la gens convenient debilitat, que se li ha de exigir a qui presideixi aquest ens vital per l’assoliment de la Independència de Catalunya. El president de l’AMI no pot deixar sols els alcaldes de l’AMI que s’han disposat afrontar-se de cara i sense por a l’atac de la Delegada del Govern Invasor des d’aquell 1714.
Una cosa és que vegis complicada la batalla, l’altra cosa és que siguis conscient de que no vols perdre alcaldes independentistes ni generar una desbandada de que «l’últim tanqui el llum», però hem de ser conscients de que si la "Delagada" pot aturar l’afer de no voler posar la «nazi-riquigualda», de no voler posar a les façanes dels nostres ajuntaments la bandera dels enemics de Catalunya, si se’n surt, llavors anirà per les Declaracions de Territori lliure, després anirà pels pagaments a l’Agència Tributària Catalana i anirà, després, per voler imposar aquesta «merda de la morta» que és la bandera naziescanyola a les nostres escoles.
Caldria demanar a americans, russos i europeus quin gust sentirien i com veurien, i si consentirien que als seus llocs més preuats hi onejés la bandera de Hitler, en el cas de que aquest hagués guanyat la segona guerra mundial?
Quan veiem la sanguinària bandera enemiga, els catalans, veiem una bandera que s’assembla del tot i massa per a nosaltres a la bandera de la Creu Gamada. No la volem! no volem ni la bandera, no volem ni la delegació ni la delegada -ni aquesta, ni cap, ni mascle, ni femella, ni pepera, ni socialista, ni cap! No volem espanya ni cap dels seus símbols de tan aspre vivència i record per a nosaltres!
La delegada aquesta, suavitzada per l’actual constitució espanyola, però al cap i a la fi virreina a Catalunya de l’estat enemic i invasor en el que estem empresonats sota condició de colònia sotmesa i explotada de mil maneres, la delegada aquesta és la institució cabdal i hereva del "Decreto de Nueva Planta" que ens va fer el trist favor d’imposar-nos les mesquines lleis de Castella.
Així doncs, enfrontar-nos al "Decreto de Nueva Planta", a la «Constitución Española», a la "delegada del govierno", i a la bandera nazi-ecspanyola són una mateixa batalla, la de la nostra llibertat com a Poble i Nació!
No la perdérem aquesta batalla! Estem disposats a lluitar fins a la Victòria!
Els alcaldes, que facin tot el que puguin i, que sàpiguen que ens tindran a tots al costat, si cal anirem en processó, amb estelades i amb escales a retirar totes les banderes invasores que puguem.
Farem exposicions a les places explicant quin és la bandera invasora, que ens ha fet espanya sota la tutela d’aquesta bandera assassina que malda per destruir, minoritzar, robar i esclavitzar tot el que és català.
Amb la Constitució provisional de la República Catalana anomenada de l’Havana (1928) a la mà lluitarem per foragitar de tota la nostra nació aquesta "delegada" i la seva delegació, aquella bandera naziecspanyola i la mateixa espanya!
Visqui Catalunya lliure! Visca!
Salvador Molins
Conseller de Catalunya Acció
01 de març 2013
XOC DE TRENS: Conflicte de sobiranies!
Des d'ara els espanyols ja poden anular el que vulguin, la seva sobirania és aliena a la nostra!
Des de la legítima i legitimada Declaració de Sobirania del Poble Català al Parlament de Catalunya la "soberanía de los españoles" ja no ens afecta, el seu famós article de la seva sagrada constitució, aquell que diu "la soberania recae sobre el pueblo español" ha estat trencat brutalment per la seva descarada i irrespectuosa darrera colònia que ja està fent les maletes.
Les seves obsessions, les dels "españoles", els seus patiments, amors i passions ja no ens afecten ni ens importen, nosaltres els catalans ja som conscients i així ho va votar la majoria de diputats del Parlament Català que Catalunya és subjecte de sobirania, i diguin el que vulguin aquesta colla d'inútils que presideix el Sr. Rajoy, Catalunya esdevindrà alliberada d'aquesta mala gent i del seu sistema nacional i polític pervers fonamentat en males lleis i maneres de fer que van néixer a punta de baioneta i fruit de l'odi ancestral que senten contra Catalunya i contra els catalans.
O sigui, que de "Declaració de sobirania anul·lada" res de res!
Aquesta gent de l agran Castella i els seus acòlits no tenen cap dret moral ni democràtic sobre nosaltres, i per no tenir, a Deo gratias, ara mateix no poden ni moure l'exèrcit, ni fer lleis contra nosaltres, a partir d'ara no! No els en farem cabal. A més, estan lligats de mans i peus per la legislació europea i internacional. Són una colla d'inútils!!! i els hem d'engegar a la merda que és d'on no n'haurien de sortir mai més!
I és del tot precís que els nostres capadavanters tinguin ben present que torejant a aquesta gent no se'n sortiran:
La negociació amb l'estat espanyol i l'adequació a la seva legislació són vies mortes per a Catalunya.
Cal una ruptura política clara i decidida amb l'estat espanyol, amb els seus jutges, polítics, inspectors i policies.
Cal una Declaració unilateral d'Independència i cal espavilar-se!
Ja ha arribat l'hora d'enviar Espanya i els espanyols a fer punyetes!
No perdin el temps, des d'ara neguem tota autoritat del TC espanyol sobre nosaltres per ser contrari a la nostra Sobirania.
La "Constitución Espanyola" diu que "la soberanía recae en el Pueblo Español" molt bé. Molt bé per a ells i per a la seva sobirania.
La Declaració de Sobirania de Catalunya declara que "El poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític sobirà" o sigui que el Poble Català és sobirà per parlar i decidir de sobirania i del que calgui. Per tant molt bé pel Poble Català, molt bé per a nosaltres i per a les nostres coses.
Hem fet la Declaració de Sobirania, l'hem feta ben feta entre la majoria de catalans, es va defensar, es va negociar i perfilar i la van votar la majoria dels diputats del nostre Parlament, 85 en contra de 43, res a dir, majoria clara i absoluta, majoria absolutament i respectuosament democràtica al cent per cent.
Ara és l'hora de ser conseqüents amb nosaltres mateixos, ens ho creiem o no? -Fa segles que ens ho creiem!
S'ho creuen Mas i Junqueras, o no?
Per tant si som sobirans actuem com a tals i no ens deixem intimidar per un Poble aliè com ho és l'espanyol.
No ens interessa ni ens importa el que puguin fer el govern espanyol, el tribunal constitucional espanyol, els advocats d'estat espanyols i ses senyories espanyoles. No ens interessa per a res. O sigui que els aconsellem que no perdin el temps i es dediquin a altres coses més productives. Ja ho diuen els grans empresaris madrilenys: "preocupis més de treballar i menys de tantes essències espanyoles".
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.
Subscriure's a:
Missatges
(Atom)
Ni oblidem ni perdonem
