27 de març 2013

Que no ens toquin la pregunta amb les mans tacades d'indecisió!

| Modificar el missatge
La pregunta del Referèndum és una de les qüestions més vitals que hem de garantir!
Com redacta la pregunta Marta Rovira s'equivoca i si és en nom d'ERC, s'equivoca ERC!
No és qúestió de "creure" sinó de "voler"

Com redacta la pregunta Marta Rovira s'equivoca i si és en nom d'ERC, s'equivoca ERC!

Dir: 'Vostè creu que Catalunya hauria de ser un estat independent?' vol dir vostè digui el que creu i nosaltres ja farem el que ens convingui, essent "aquests nosaltres" els polítics en qüestió.

Un referèndum o una consulta, diguem-ho d'una manera o altra sense mala intenció, sense enganyar, no és qüestió de demanar una opinió "creu que ..." sinó de sol·licitar amb dignitat i absoluta sinceritat un mandat:

"Catalana, català, vols que Catalunya sigui un estat independent?

Sí o No?"

i el que respondrem els consultats, el Poble de Catalunya, és una mandat, no pas feu el que us convingui, o potser feu el que pugueu, o potser feu el que us sembli ... No!

I un mandat del Poble s'ha de complir!

Si els catalans, un 50 per cent més un, votem Sí, Catalunya ha d'esdevenir independent baixi qui baixi!

Per tant, senyora Rovira, res de "creu que" sinó "vols que"
A més, estic plenament d'acord amb el post que adjunto del Blog de Daguer.


Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció


---------------------



Post del Blog de  Daguer!



La pregunta de la Marta Rovira i Junqueras
Daguer | dimecres, 27 de març de 2013 | 11:47h

Fa una setmana exposàvem les tres condicions per a una consulta/referèndum: ràpida, clara i vinculant. Ahir Marta Rovira es despenja, sense que ningú l’hi pregunti, proposant per primera vegada la pregunta de la consulta. Els ha faltat temps per respondre a les nostres recriminacions escampades per totes les xarxes. 
De tota manera la pregunta que Marta Rovira proposa no és del tot acceptable i fa palesa el tremolor que provoca a ERC el tema: “Vostè creu que Catalunya hauria de ser un Estat independent?”. Ni “creu” ni “hauria”. Aquestes paraules denoten por, dubte i tremolor. Cap condicional. Rotunditat i afirmació clara:“Vostè vol que Catalunya sigui un Estat independent?”



Falta la tercera condició: la pregunta ha de ser vinculant. S’ha de comprometre a declarar la independència en cas que el SI sigui majoritari. El caràcter vinculant el determina la voluntat de qui proposa el referèndum. La seva validesa no està lligada a cap legalitat aliena. La voluntat del nostre poble està per sobre de la legalitat espanyola. Anem a Europa i a la comunitat internacional amb la determinació (autodeterminació) del nostre poble i de qui ha organitzat el referèndum o eleccions plebiscitàries. I amb el 51% per cent n’hi ha més que de sobres. Que no podem està sotmesos als que hagin perdut, en el millor dels casos, amb el 49% de nos. 51% no és només majoria, és majoria absoluta.

Quan Solidaritat els criticava per no parlar d’independència, van treure la paraula de l’armari en les darreres eleccions i, a més, els copien el programa. Ara que els retreuen  que encara no hagin aclarit la pregunta, els falta temps per proposar-la. Sembla que Solidaritat encara és necessària i està marcant el camí. Obrint camí. La història, algun dia, els reconeixerà la feina.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4099416/20130327/erc-anuncia-pregunta-concreta-referendum.html 

0 Comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Blog Archive

Ni oblidem ni perdonem

Ni oblidem ni perdonem

Arxiu del blog