27 de març 2013

Diverses ptreguntes de cada lloc.

Quina pregunta per al referèndum?

Repassem les preguntes formulades en els últims referèndums d'independència
La comissió electoral d'Escòcia va proposar ahir una nova pregunta per al referèndum d'independència del 2014, que quedarà així: 'Escòcia hauria de ser un país independent? Sí o no?' La fórmula és lleugerament diferent de la que avançà d'entrada el govern independentista d'Alex Salmond: 'Esteu d'acord que Escòcia hauria de ser un país independent?' La comissió electoral considera que el llenguatge d'aquesta pregunta 'era clar, simple i fàcil', però que les paraules 'esteu d'acord' 'encoratjaven a votar sí'. Repassem, tot seguit, les preguntes dels últims referèndums d'independència.
Quebec
Al Quebec (Amèrica) s'han fet fins ara dos referèndums sobre la separació del Canadà, i en tots dos ha perdut l'opció independentista. En el primer, el 20 de maig de 1980, la pregunta era força complexa: 'El govern del Quebec ha fet pública la seva proposta d'arribar, amb la resta del Canadà, a una nova entesa basada en el principi de la igualtat dels pobles; aquesta entesa permetria al Quebec d'obtenir el poder exclusiu per fer les seves lleis, de percebre els seus impostos i d’establir les seves relacions exteriors, és a dir, la sobirania, i, alhora, de mantenir amb el Canadà una associació econòmica que implicaria l’ús de la mateixa moneda; cap canvi d'estatut polític resultant d'aquestes negociacions no es farà sense l’aprovació de la població a través d’un altre referèndum; en conseqüència, atorgueu al govern del Quebec el mandat de negociar l’entesa proposada entre el Quebec i el Canadà?' El no s'hi va imposar amb un 59,56% dels vots, el sí va obtenir el 40,44%, i la participació va ésser del 85,60%.
Quinze anys després, el 30 d'octubre de 1995, el Partit Quebequès va impulsar un segon referèndum, amb una pregunta més breu: 'Accepteu que el Quebec esdevingui sobirà, després d'haver ofert formalment al Canadà una nova associació econòmica i política, en el context del projecte de llei sobre el futur del Quebec i de l'entesa signada el 12 de juny de 1995?'
En aquest cas, el no també es va imposar, però per la mínima: el rebuig a la independència va obtenir solament 52.645 vots més (50,56% per al no i 49,44% per al sí), amb una participació altíssima, del 94,5%.
Timor Oriental
El referèndum següent va ésser el de Timor Oriental (Oceania), el 30 d'agost de 1999. Amb un índex de participació molt alt, el 98,5%, els habitants de l'antiga colònia portuguesa van optar per la independència. La consulta contenia dues qüestions:
'1. Accepteu l'autonomia especial proposada per a Timor Oriental dins l'estat unitari de la República d'Indonèsia?
2. Rebutgeu l'autonomia especial proposada per a Timor Oriental, cosa que representa la separació de Timor Oriental d'Indonèsia?'
A més, a les butlletes hi apareixien símbols per a facilitar el vot de la població analfabeta.
A favor de la primera qüestió van votar-hi 94.388 persones (21,5%), i a favor de la segona, 344.580 (78,5%).
Montenegro
El 2006 va fou quan Montenegro (Europa) passà per les urnes en un referèndum sobiranista. En la consulta del 21 de maig, amb una participació del 86,49%, els ciutadans d'aquesta petita república balcànica van aprovar de separar-se de Sèrbia amb un 55,5% de vots afirmatius, contra el 44,5% de vots negatius. La pregunta era molt més concreta i directa que no pas les dels referèndums esmentats fins ara: 'Voleu que la República de Montenegro sigui un estat independent amb ple reconeixement legal i internacional?'
Sudan Meridional
L'últim país que s'ha incorporat a la llista d'estats membres de l'ONU, el Sudan Meridional (Àfrica), va fer el referèndum d'independència entre el 9 i el 15 de gener de 2011. El sí s'hi va imposar amb un 98,83% dels vots, en la consulta més simple possible: la papereta de vot contenia dues opcions, 'unitat' i 'secessió' (escrites en anglès), amb dibuixos corresponents per a la població analfabeta, i calia marcar-ne una mitjançant l’empremta dactilar.
Puerto Rico
A l'altre extrem, quant a simplicitat de la pregunta, hi hauria el darrer referèndum sobre l'estatus polític de Puerto Rico (Amèrica). El novembre passat, els porto-riquesos van passar per les urnes per a respondre dues preguntes:
'-Primera consulta: Esteu d'acord a mantenir la condició política territorial actual (estat lliure associat)?
-Segona consulta: Independentment de la resposta a la primera pregunta, contesteu quina de les opcions no territorials següents preferiu: estatitat (estat dels EUA); estat lliure associat sobirà; independència.'
Un 54% va votar que no a la primera pregunta. D'aquests, un 61% va preferir que Puerto Rico es convertís en un nou estat dels EUA; un 33% va votar per ser un estat lliure associat sobirà, i només el 5,5% per esdevenir un país independent.

0 Comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Blog Archive

Ni oblidem ni perdonem

Arxiu del blog