Vila d’Abadal i la batalla contra la bandera Nazi-Ecspanyola.

Foragitarem la delegada, la seva nació i la seva bandera! Visquin els batlles que gosen enfrontar-se de cara amb l'enemic.

Ara mateix al bell mig del procés d’Independència de Catalunya, el cos de defensa i atac de que disposem els catalans que lluitem per la nostra plena llibertat, el cos més potent i més legitimat per les urnes democràtiques és l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) que ja agrupa els alcaldes de 649 municipis del Principat de Catalunya dels 947 de que disposa.

No sé, quan Vila d’Abadal, President actual de l’AMI i alcalde de Vic, digué que potser perdríem el que ell anomena «guerra de banderes», no sé si parlava en nom propi o feia de corifeu dels caps més significatius que avui governen -de moment- el Parlament Català.

Sigui com sigui, el President de l’AMI demostra poc encert, poca vàlua i la gens convenient debilitat, que se li ha de exigir a qui presideixi aquest ens vital per l’assoliment de la Independència de Catalunya. El president de l’AMI no pot deixar sols els alcaldes de l’AMI que s’han disposat afrontar-se de cara i sense por a l’atac de la Delegada del Govern Invasor des d’aquell 1714.

Una cosa és que vegis complicada la batalla, l’altra cosa és que siguis conscient de que no vols perdre alcaldes independentistes ni generar una desbandada de que «l’últim tanqui el llum», però hem de ser conscients de que si la "Delagada" pot aturar l’afer de no voler posar la «nazi-riquigualda», de no voler posar a les façanes dels nostres ajuntaments la bandera dels enemics de Catalunya, si se’n surt, llavors anirà per les Declaracions de Territori lliure, després anirà pels pagaments a l’Agència Tributària Catalana i anirà, després, per voler imposar aquesta «merda de la morta» que és la bandera naziescanyola a les nostres escoles.

Caldria demanar a americans, russos i europeus quin gust sentirien i com veurien, i si consentirien que als seus llocs més preuats hi onejés la bandera de Hitler, en el cas de que aquest hagués guanyat la segona guerra mundial?

Quan veiem la sanguinària bandera enemiga, els catalans, veiem una bandera que s’assembla del tot i massa per a nosaltres a la bandera de la Creu Gamada. No la volem! no volem ni la bandera, no volem ni la delegació ni la delegada -ni aquesta, ni cap, ni mascle, ni femella, ni pepera, ni socialista, ni cap! No volem espanya ni cap dels seus símbols de tan aspre vivència i record per a nosaltres!

La delegada aquesta, suavitzada per l’actual constitució espanyola, però al cap i a la fi virreina a Catalunya de l’estat enemic i invasor en el que estem empresonats sota condició de colònia sotmesa i explotada de mil maneres, la delegada aquesta és la institució cabdal i hereva del "Decreto de Nueva Planta" que ens va fer el trist favor d’imposar-nos les mesquines lleis de Castella.

Així doncs, enfrontar-nos al "Decreto de Nueva Planta", a la «Constitución Española», a la "delegada del govierno", i a la bandera nazi-ecspanyola són una mateixa batalla, la de la nostra llibertat com a Poble i Nació!

No la perdérem aquesta batalla! Estem disposats a lluitar fins a la Victòria!

Els alcaldes, que facin tot el que puguin i, que sàpiguen que ens tindran a tots al costat, si cal anirem en processó, amb estelades i amb escales a retirar totes les banderes invasores que puguem.

Farem exposicions a les places explicant quin és la bandera invasora, que ens ha fet espanya sota la tutela d’aquesta bandera assassina que malda per destruir, minoritzar, robar i esclavitzar tot el que és català.

Amb la Constitució provisional de la República Catalana anomenada de l’Havana (1928) a la mà lluitarem per foragitar de tota la nostra nació aquesta "delegada" i la seva delegació, aquella bandera naziecspanyola i la mateixa espanya!

Visqui Catalunya lliure! Visca!

Salvador Molins
Conseller de Catalunya Acció