Independència és economia, mentre haguem de pidolar per pagar les nómines i les taxes al "Gobierno de España", mentre la nostre producció depengui tant del mercat español i del cada dia mes esquifit mercat català, no tindrem cap mena de llibertat per fer les coses ben fetes. Responsabilitat sense llibertat no és posible, ens sentim innivits per manca de llibertat, no és culpa nostra? si ens resignem sí que és culpa nostra.

Tenim el mercat del món obert, Catalunya pot tenir bon prestigi, Barcelona ja el té, doncs anem a cercar feina lluny de casa, no només marxant-ne que també si no hi ha cap més remei, el mercat domèstic no s'acaba a Puigcerdà, però s'acabarà a Amposta, ara arriba més enllà del cercle Polar Artic, a Russia, al Mitjà Orient, portem feina a casa! si tenim feina tot és possible si no serem esclaus com sempre.

A l'estranger ja es diu que Espanya serà la propera Xipre. Blandim el nostre nom, tenim llengua, bandera, himne i sobretot molt bona gent fora de Catalunya, no ens cal la independència per ser independents, ja la tindrem la independència estatal, fem economia per poder-la assolir.

Si hi ha feina hi pot haver sanitat, educació, futur, cultura, llibertat, justícia, sense feina hi ha misèria. ¿Volem una espanyeta?

No esperem estar més dèbils, cooperem per expansionar la nostra activitat on sigui possible, no siguem tant egoistament individualistes, COOPEREM!

Es diu que en una cooperativa treballen quatre cents morts per a quatre vius, ¿no és més gran la proporció entre polítics i el gran capital contra els treballadors i empresaris? PROCUREM QUE ELS MORTS NO SIGUIN TANT MORTS I ELS VIUS NO SIGUIN TANT VIUS, com diu el Cantinflas en una de les seves pel·lícules amb inspiració dels catalans republicans refugiats a Mèxic.

"EN CADA CASA HAY UN VIEJO Y UN BURRO Y LO QUE HAY QUE PROCURAR ES QUE EL BURRO NO SEA TAN VIEJO Y EL VIEJO NO SEA TAN BURRO". Espabilar-nos no és queixar-nos i justificar-nos, escoltem els vells però no siguem vells ni rucs.


francesc borras

Fotografia del genial Cantinflas (humil en extrem però llest i valent també fins a l'extrem)  molt relacionat amb el Charlot. Dos genis del segle XX.