Darrers paràgrafs de la conferència pronunciada per Santiago Espot
 al Casal de Sarrià de Barcelona el dia 28 de febrer de 1991.

Mal nom és "Bozal" que en català en diem "murrió"

Només hi ha un autogovern per a Catalunya!:
La seva Independència!

Urgeix la ruptura amb l'estat espanyol en tots els sentits i de forma urgent!

Parlar d'estatuts i comunitats autònomes és perdre el temps i perdre Catalunya.

Si "Espanya ja no dóna més de si" el pas lògic que segueix és preparar des d'ara mateix al nostre Poble per a l'èxode de l'Estat Espanyol.

Preparar l'opinió pública exposant les avantatges d'assolir un estat propi i construir una gran plataforma política per a la Independència on s'hi agrupin diputats, associacions i ciutadans de tots els partits polítics que optin per la Independència de la nostra nació.

Mas i Ciu ho podrien capitanejar i coordinar però no ho faran! Els seus plantejos són els de sempre i els espanyols ens faran la cisa com sempre.

Ciu no creu en la força de Catalunya per això sempre pacta a la baixa, exactament igual com han repetit els d'Esquerra. Ambdós partits no saben pensar en Catalunya sense parlar d'Espanya i sense apuntalar Espanya amb les seves pusil·lànimes polítiques de volada gallinàcia.

No sé perquè he escrit aquest comentari? Sí sé que és totalment inútil! no hi ha pitjor sord que el qui no vol escoltar i no ho dic pel responsable d'aquest bloc sinó per Convergència i per Esquerra.

Disculpeu l'atreviment.

Salvador Molins, BIC i CA

----------------------------------------

Resposta al post d'avui del Bloc de Jordi Martí:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/187528

Per a mi, Mas i els altres presidents autonòmics catalans només són virreis d'Espanya, botiflers que s'engreixen dels patiments de Catalunya.

No es comporten com Presidents Catalans sinó com manats de Madrid i fidels servidors de l'engany autonòmic.

En el moment de la transició les coses eren molt més difícils i incertes però ara ja han passat trenta anys i tots sabem que dins d'Espanya Catalunya com a nació lliure no se'n sortirà.

En el seu discurs Mas va dir que no creia en els miracles, que els miracles no existien, va mentir! però no va pas mentir perquè digués això sinó perquè a la vegada que deia això apostava clarament pel més impossible dels Miracles que es puguin imaginar, en Paraules de Gaziel (1932) "que Espanya deixi als catalans conrear lliurement la seva llengua i el seu autogovern".

Que Espanya  i els espanyols respectin Catalunya com a Nació, que l'acceptin com a Estat amic i coaligat -recordi's el Pla Ibarretxe- és senzillament impossible, apostar per aquest projecte fracassat que va encetar Cambó des de fa més de cent anys és clarament suïcida. Mas, assumint aquest camí vol matar Catalunya! Mas assumint aquest camí impossible farà un bon favor als espanyols com l'han fet tots els seus predecessors des de la darrera restauració borbònica, Mas seguint aquest camí deixarà Catalunya més malferida i esclava del que la ha trobada.

Mas, també en l'esmentat discurs va dir que seria fidel al seu Poble, però qui pot ser fidel al seu Poble si en menys d'un mes ha sigut infidel als seus propis electors.

En un mes, Mas va passar de prometre defensar un Concert Econòmic a devaluar la seva promesa i transformar-la en una mena de pacte fiscal a l'estil dels que ens tenia acostumats Jordi Pujol -el gran home d'Espanya! el president de la Colònia Catalana que perdia el cul cada vegada que sortia de Catalunya per defensar l'estat espanyol enlloc de defensar la Catalunya lliure o tota la Nació Catalana. Recordeu alló dels "Som sis milions" tan eficaç per dividir Catalunya de les Illes i del País Valencià-.

Mas, igual que Pujol, va recórrer a demanar als catalans que no parem de treballar, que cal aplicar-se en l'esforç intens, "tibar ... tibar!", un esforç que no sé si ell ho sap que tots els catalans ja practiquem en mil i un sentits aguantant els efectes d'una espoliació monstruosa que ens fa dependents dels bancs i caixes d'estalvis, d'una espoliació monstruosa que ens fa dependents en tot de Madrid on cada vegada es va acumulant riquesa i indústria mentre nosaltres ens estem arruïnant. Per més INRI, per dir un exemple, contenidors de deixalles, llibres encatalà o els mateixos vestits dels bombers són fabricats a Andalusia i Madrid amb els beneficis dels diners que ens han espoliat.

Mas i Pujol demanen esforç als catalans però ells no fan l'esforç veritable i intel·ligent d'encaminar el nostre país cap a la seva independència.

Mas i Convergència i Unió diuen o deixen entreveure que no volen complicar-se en un Referèndum d'Independència amb l'excusa de que el perdríem i fan això enlloc d'explicar a tots els catalans els beneficis i la conveniència d'esdevenir un estat europeu de primera línia com  per exemple Dinamarca, no! ells prefereixen encaixar Catalunya dins d'Espanya tot relegant-la al trist paper de colònia darrera de Sebta i Mililla.

Sento aixafar la festa del respecte als Virreis de Catalunya i m'aturo ací, però avui a 2011 jo ho veig així de cru.

Salvador Molins, membre del BIC i Conseller de Catalunya Acció.

---------------------------


Comentri a l'apunt del següent enllaç:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/186194

Cada dia, els catalans regalem a Madrid 60 milions d'euros a canvi de que ens maltractin i robin.

No ens queixem de bosses de pobresa al nostre país, ni de l'existència d'infants pobres, de tancament d'àrees d'hospitals, de reducció de pensions, de supressió d'ajudes socials, de perdùa d'anys de jubilació i de les conseqüents càrregues de contribució a la seguretat social si no es dóna el cas de que la perdem tota ...

No ens podem queixar els catalans! som solidaris forçosos i cada dia enviem a Madrid 8.800.000.000 ptes. (vuit mil vuit cents milions de pessetes) o el que és l'equivalent que són 60 milions d'euros.

Així doncs, votants i polítics votats, som responsables indirectes d'aquestes bosses de pobresa per rucs, comodons i covards!

Que hi fa que cada dia llencem 60 milions d'euros!

Què hi fa que molts catalans ho passin malament mentre a mi no em toqui!

Però ja cal que ens preparem perquè ens caurà misèria sobre misèria i ens l'haurem ban guanyat.

Som el poble més cornut per voluntat pròpia, i no us preocupeu que ara ve l'hora de pagar el veure abusiu dels altres, com diu un meu amic defensor de la Independència: "dins d'Espanya i sempre contra els nostres interessos com a Poble ara ens tocarà pagar barra lliure!!!"

Salvador Molins (Membre del BIC i de CA)

La mateixa cançó de sempre

Darrera actualització ( Divendres, 31 de desembre del 2010 02:00 )

Ara caldrà un bloc constituent unitari

 Quan siguem deu mil catalans els que hagin de ficar a la presó



El llegat de les Consultes és un llegat fidel i precís al llegat de Macià, llegat del qual encara viu i respira l'anhel de la nostra nació.

La història i els nostres fills recordaran com el Poble Català d'arreu de la Nació va ser fidel a l'esperit d'en Macià en tot l'afer de les Consultes des d'Arenys fins a Barcelona.

Haurem d'estar apunt de plantar cara perquè l'estat vol desenvolupar lleis que ens impedeixin celebrar la Consulta de Barcelona ... si cal que n'hagin de ficar deu mil a la presó! amb mi ja hi poden comptar!


----------------------------


Anem de pet a la Independència, per això ens cal intel·ligència, força i coordinació.

Ens
cal un "cos nacional" independentista coordinat amb un comandament únic
que podria ser rotatori. Ens cal amb representació del Poble i dels
polítics malgrat la dificultat que això suposa.

La tasca és immensa i ingent però no pas impossible.

La
tasca no la podem fer ni sols, ni separats, ni quiets o adormits.
S'imposa l'acció per moure aquest poble vers la clarividència i la seva
llibertat nacional.

Visquem el Nadal, visquem la tendresa, la justícia i la misericòrdia malgrat la dificultat que això també comporta.

"ja hem començat la independència. Els uns fa

poc, uns altres gairebé tota la vida, altres ho faran d’ací poc. Però això ja no té retorn."

Farem
que no tingui retorn! Alguns malden perquè això s'aturi però l'oblit ja
no és possible, aquesta ha d'ésser la nostra determinació:
INDEPENDITZAR TOT CATALUNYA de nord a sud i d'est a oest ...

Visqui Catalunya Lliure, visqui la llibertat per a tots els homes i per a tots els pobles!

Salvador Molins (BIC, CA)

-
Salvador què hem de fer davant d'aquests noves sentències que pretenen reintroduïr el castellà l'escola. has pensat algun tipus d'acció? Per exemple penjar cartells demanat el boicot, etc.
Per cert volia desitjar-te un Bon Nadal !

----------------

- Hem de concentrar-nos en la lluita per la nostra independència com a Nació. Això és el que cal fer i fer-ho entendre a tots els catalans que estimen Catalunya i la nostra llengua. Aquest és el camí més ràpid i més segur, empènyer el procés d'independència ja encetat, no deixar que el Masos i els Montilles de torn adormin el nostre poble.

Un votant d'ERC i empresari molt espabilat d'Avià, ahir el vaig trobar i em va dir: "ara m'adono de veritat que el procés està encetat, tal com tu Salvador em deies" i jo li vaig respondre: "cada dia hi han més catalans -500.000 votaren "sí"- que faran tot el possible perquè el procés no s'aturi sinó que se n'incrementi el neguit!"

Bon Nadal i Independència !!!

Independència,
Independència i
Independència!

això és el que cal i no pas adormir-nos en "la són de la mort".


Salvador Molins, Berga (BIC,CA)

28-N: valoracions complementàries

En definitiva, son els catalans clàssics que per la seva condició, busquen la més mínima oportunitat per fer-se perdonar, i tancar-se en el seu raconet de l’estat espanyol, i no d’un món globalitzat que ens espera amb les seves oportunitats.  (Albert Cortés Montserrat)
--------------------------------

Plenament d'acord amb aquest post.

Puigcercós va treure la bandera espanyola del seu departament i en dues hores -el xicot tan valent- la hi va tornar a posar després d'alguna telefonadeta dels seus amos, ves a saber, potser el Montilla, el Zapatero o potser el Carod ... ves a saber?

Tardà, també clar exemple de la mentalitat que porta en el seu ADN una bona part de la societat catalana, ha errat d'entrada l'expressió dient "tenim un tribunal corrupte" enlloc de dir-los "teniu un tribunal corrupte" tal com aquest estat espanyol és corrupte i ses senyories també.

Qui trepitja impunement la voluntat d'un poble és un corrupte!
Qui espolia, suplanta i vol colonitzar un poble és un corrupte sense cap dubte.

I referent al tema del Concert és molt vàlid el post d'ahir del BIC:

"TRENCAR AMB ESPANYA, L'ÚNIC CAMÍ VÀLID PER A CATALUNYA !!!"



El Puig fa de Ramoneta dient "No, Concert no! Pacte solidari potser!

------------------

Comencen malament!
Per això no els vaig votar ni crec que els voti mai més!

Al vell estil Pujolià ... canviar mesells i enganyosos el nom de les coses per tal de corrompre-ho tot!

Recordeu! Aquesta colla d'esclaus encaixistes
van canviar el nom de Seleccions Nacionals
pel de Seleccions Supraautonòmiques.

Recordeu!
Aquesta colla d'esclaus enxcaixistes pro espanya
van canviar no fa pas gaire el nom de Concert Econòmic pel nom de Concert Solidari.

Ara ja tornen a preparar el terreny per adormir el pretès "oasi català" amb narcotitzants propostes falses i enganyoses.

Fa encara no tres anys el Mas va fer de PUTA i va fer el salt a Catalunya anant-se'n a dormir amb el Zapatero i carregant-se literalment la negociació de l'Estatut en, o curiosa casualitat, l'apartat d'aquell mal anomenat Concert Solidari.

Aquella nit la recordaré sempre, veient el Mas anunciar la perversa notícia amb el Pujol al seu darrera amb pullòver beig d'estar per casa.
Aleshores el Mas feia de PUTA i el Pujol de RAMONETA!

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.

Ferms amb la llengua !

Clarividents del territori de tota la Nació !

Beligerants en contra de l'espoliació espiritual i material que patim !

Rupturistes amb qui ens subjuga i vol colonitzar !

Rebels amb qui ens enganya i ens vol adormir !

Innegociables per la nostra Independència !

Decidits i oberts a la "Gran Coalició" necessària i responsable !

Valents independentistes catalans !

Força Catalunya !!!
Força pels catalans !!!



-----------  Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre del BIC



Visiteu i llegiu:

http://mariatorrents.blogspot.com/

By RAPHAEL MINDER

Published: November 23, 2010

BARCELONA (CATALAN COUNTRIES) — When voters in Catalonia go the polls on Sunday, they will not just be writing another chapter in the long and complex saga of whether and how Spain holds together. The most recent opinion polls suggest that the current Socialist-led coalition government in Spain’s northeastern region will fall, a slap in the face for Spain’s prime minister, José Luis Rodríguez Zapatero, a Socialist whose own popularity has plummeted along with the country’s economic fortunes in the financial crisis.


The likely triumph of a Catalan nationalist party, Convergència i Unió, heightens the regional tensions that continually tug at Spain’s fractious unity. As in other European nations, most notably Italy and Belgium, there is a gulf between northern regions like Catalonia, which spearheaded Spain’s industrial revolution and remains home to some of its most successful corporations, and poorer southern areas like Andalusia.

Edward Hugh, an independent economist based in Barcelona, said that, while hard to measure, the consensus estimate among his peers was that Catalonia contributed the equivalent of 10 percent of its gross domestic product to supporting other Spanish regions, through taxes collected by the central government in Madrid.
With Spain particularly hit by the world financial crisis, and Catalonia itself grappling with a total debt that rose 20 percent last year to €30.5 billion, or $41 billion, burden sharing has become a burning issue within Spain, as has the question of who should collect taxes. Catalonia’s limited fiscal autonomy has also contrasted with that of another prosperous northern region, the Basque Country, whose own government recently struck a new financing deal with the central government in Madrid, triggering loud demands from Catalonia for a similar treatment.

“The Basque Country has managed to get a credit rating that is better than that of Spain because it is fiscally independent,” said Xavier Vives, economics professor at IESE Business School in Barcelona.
Instead, faced with tough refinancing hurdles, Catalonia was recently forced to issue €2.5 billion in domestic bonds for the first time since the mid-1980s, at a 4.75 percent yield, which was above that paid on similar Spanish government bonds.

Unless Convergència i Unió wins an outright majority on Sunday, however, the election is almost certain to be followed by intense horse-trading among parties hoping to join a coalition government. The consequences for Mr. Zapatero are also hard to predict, because he has maintained an ambiguous relationship with his Socialist counterparts in Catalonia, strained since a contested ruling last June by the Constitutional Court on a Catalan autonomy charter that had already been approved by Catalonia’s 5.5 million voters and the national Parliament in 2006.
Some of the parties competing on Sunday, in fact, want Catalonia to split immediately from Spain and become a new member state of the European Union. “This election is a historic opportunity to take a decisive step toward independence,” said Joan Laporta, who started his own party earlier this year after leaving the presidency of Barcelona F.C., one of the top soccer clubs in the world.

But rivalries between Mr. Laporta and other advocates of independence have splintered and weakened their movement. Catalan politicians also disagree over the level of popular support for independence.
Celestino Corbacho, who recently stepped down as one of Mr. Zapatero’s ministers in order to return to Catalonia and help bolster the Socialists’ prospects on Sunday, suggested that a better target would be to provide Spain with a stronger federal structure akin to that of Germany, in which Catalonia could stand out, because at most 25 percent of Catalans would vote for full independence should a referendum be held tomorrow. “Many politicians here are at least one step ahead of what people actually want,” he said.
That, however, is partly because “the benefits of independence in the long term are huge but there are costs in the short term, which many people aren’t ready to assume,” argued Salvador García Ruiz, one of the founders of Col-lectiu Emma, an association promoting Catalan interests. He compared that reticence to the constraints of dieting: “I would love to be thinner, but am I really ready to eat only healthy food and start exercising immediately?”

Among long-term benefits, Mr. García Ruiz predicted that Catalonia would better manage its infrastructure spending, while Barcelona would attract more foreign investment as a capital city. Indeed, Catalans consider several past economic decisions made in Madrid as unfair, ranging from the prioritizing of Madrid’s airport expansion over Barcelona’s to a veto of an attempted takeover of the electric utility Endesa by Gas Natural, headquartered in Barcelona.

Catalan separatism has been gaining ground since Spain’s return to democracy in the 1970s, with the re-establishment of the Catalan language as arguably its most notable achievement so far. Earlier this year, the Catalan Parliament approved a law to have 50 percent of foreign movies dubbed or subtitled in Catalan, despite concerns in Hollywood about higher distribution costs.

More recently, the language debate has centered on whether professors should demonstrate fluency in Catalan to teach in one of Catalonia’s universities. Another controversial law resulted in 152 fines last year against shopkeepers who had failed to label their establishments in Catalan.

Although Mr. García Ruiz noted that similar sanctions had been imposed for breaking Spanish-language regulations, such regional legislation has fueled concerns that the separatist drive in Catalonia has also raised intolerance within a region that has long been a major recipient of immigration. Some Catalan municipalities also made national headlines recently by banning women from wearing burqas in public.

“Silly measures like fining shopkeepers in defense of our language or banning the burqa make us seem like exactly what we’ve never been, which is a closed society,” said Josep Ramoneda, a Catalan writer and philosopher.
The election Sunday is expected to result in low turnout, following a campaign marked by highly provocative advertising, ranging from one party portraying Spain as a bank robber to another launching a video game awarding points for shooting down illegal immigrants. Some politicians also anticipate voters’ abstention because the nationhood debate has eclipsed their more pressing economic concerns.

“The real problem for Catalans is how to reach the end of the month and cope with unemployment,” Alicia Sánchez-Camacho, the main candidate for the center-right Popular Party, said in an interview on Spanish television Tuesday. “Instead of more nation, we need better management.”

One of the political hot potatoes facing any incoming administration will be the aftermath of the Constitutional Court’s ruling on the Catalan statute. While endorsing most of the charter, the court also set off a huge protest march in Barcelona by striking out some of its points and a legal claim to nationhood.

Still, Mr. Laporta and other separatists insist that the next tussle with Madrid must be over finances, in order to allow Catalonia to emerge quicker from the crisis. “The right to handle our own money is a priority,” Mr. Laporta said.

By RAPHAEL MINDER
The New York Times 

Published: November 23, 2010

 

per Lluís Busom Femenia el dilluns, 15 / novembre / 2010 a les 12:10  
Versión en castellano

http://luisbusom.blogspot.com/2010/11/gaudi-cordura-arrebato-y-genio.html

Per damunt de qualsevol altra cosa, Gaudí és un gegant del geni català i la seva obra màxima —La Sagrada Família— hi amaga el seu esperit de català independentista, reivindicatiu i trencador del la continua imposició castellana i que, tal vegada quedi desdibuixat per altres esdeveniments actuals més visibles i amagat per sempre, possiblement fou un senyal de rauxa dintre del seny de l'home genial que era, al menys a mi m'agrada pensar-ho així. Per entendre el que vull dir tenim de situar-nos en l'època que Gaudí li va tocar viure. En l'etapa final de la seva vida, llastimosament segada per un tramvia a l'any 1926, la va viure en plena abolició de les llibertats catalanes.

Eren els temps difícils de la dictadura d'en Primo de Rivera, afavorida pel rei Borbó Alfons XIII i inspirada en el faxisme de Mussolini i que, pels greuges que foren tractats els catalans, semblava una nova reedició de la dictadura borbónica de Felip Vé, ja que es tornaven a aplicar les vexacions amb els procediments restrictius i de rigor en contra de Catalunya i dels catalans, intentant aconseguir la seva submissió, prohibint els seus drets, la nostra llengua i totes les nostres institucions catalanes. (Consell de Cent, símbols, himnes, banderes, etcètera). L'exercici dels drets i llibertats del poble de Catalunya així com la vigència de llurs institucions s'han vist interrompudes, contra la seva voluntat i que, com una constant malèfica, s'han tingut de patir durant llargs períodes de la història.

En la derrota de 1714 i amb el Decret de Nova Planta (16/01/1716) les vexacions i prohibicions envers a Catalunya foren gegantesques, des de llavors Catalunya ha tingut de lluitar —en més o menys intensitat— per no morir ofegats. Sectors polítics, monàrquics, religiosos i econòmics ens han fustigat per eliminar la llengua catalana. No podem oblidar a l'església que, a través de l'arquebisbe Mayoral (1730), va ordenar als seus rectors que castellanitzaren els noms i cognoms als registres parroquials. L'economia de Catalunya es va veure afectada, quan els ports catalans van tenir la prohibició de comerciar amb Amèrica i que no va ser recuperat fins al regnat de Carles III

Sense oblidar que les normes de l'arquitectura a Barcelona, des del Decret de Nova Planta, es mantenien estretament relacionada amb l'opressió que s'exercia sobre la ciutat per part de les forces colonitzadores. Pensem que les cases de Barcelona havien de tenir menys alçada que les torres de la ignominiosa fortalesa de la Ciutadella que va manar construir Felip Vé. D'aquesta manera es facilitava que des de la fortalesa poguessin bombardejar la ciutat quan volguessin.

L'Antoni Gaudí va ser humiliat per l'Espanya castellanitzadora. Un 11 de setembre de 1924, les autoritats espanyoles van tancar les esglésies de Barcelona per impedir la celebració de la Diada de Catalunya, però Gaudí, un català independentista de 72 anys va anar a l'església de Sant Just i Pastor per rendir memòria als herois caiguts en combat per defensar les llibertats de Catalunya. Gaudí va ser detingut per la policia i portat a la comissaria es va negar a parlar en castellà, aquest fet va provocar que fos arrestat, greument insultat i humiliat pels guàrdies. En la seva intimitat, Gaudí vivia tan separat d'Espanya que actuava com si no sabés ni volgués parlar castellà, perquè va arribar a la conclusió madura i ferma que, sense la independència, no hi havia possibilitats de viure a Catalunya sense una política pròpia que fos justa, honesta i reformadora.

Gaudí influït per tantes prohibicions que Catalunya havia sofert a través de la història, al projectar l'alçària de les torres de La Sagrada Família era una forma d'en riure-se'n dels Borbons i de les seves prohibicions, ja que el seu projecte conté torres 130 metres i la torre central que coronarà l'obra tindrà 170 metres. La imatge de la seva gran obra, al contrari del que volien els Borbons, d'una Barcelona minimitzada per les alçaries dels edificis, es converteix ja en una de les victòries més espectaculars de la catalanitat d'en Gaudí.

Ja en plena dictadura a l'any 1925 Gaudí acaba la construcció del primer campanar de la façana del Naixement, dedicat a Sant Bernabé, de 100 metres d'alçària. Aquest és l'únic que Gaudí va poder veure construït, ja que el 10 de juny de 1926 mor a conseqüència d'un tràgic accident ocorregut tres dies abans, en ser atropellat per un tramvia. El dia 12 és enterrat a la Capella del Carme de la cripta del Temple Expiatori de la Sagrada Família, on encara avui reposen les seves despulles.

Reflexió final:

Fa tants anys, tants segles que la nostra llengua és maltractada i qüestionada a tort i a dret, que tindríem de fer quelcom per evitar-ho definitivament. Unes vegades el maltracta el rebem pels enemics declarats, amb aquests ja no ens poden enganyar —sabem qui són— declaradament van encontra de la llengua catalana. Però ni ha d'altres que unes vegades fan polítiques subordinades —no són autònoms— i voten el que els-hi manen, són partits sucursals que voten a Madrid el contrari del que voten aquí. És com tenir la 'Quinta columna' a casa nostra i no ho hem de consentir. Ara que tenim l'oportunitat de votar, d'escollir al partit que defensi més els nostres interessos, tindríem de votar en favor d'aquells que defensen la nostra parla, la llengua catalana, i que, vist el panorama restrictiu que Espanya ens ha sotmès, tal vegada és l'hora de prendre una decisió valenta intentant aconseguir la independència de Catalunya.

Lluís Busom i Femenia