Qui ho diu que "la història no s'escriu amb la lletra accelerada"?

La Independència és un salt no pas una transició. Per fer un salt t'has de preparar i t'has d'envelar, naturalment.
Com en la física quàntica en determinades coses s'avança a salts, la massa crítica també és un salt, la independència també, si no acumules independència activa no saltes! no avances.
I la Independència és una ruptura, quasi mai és un pacte.
Naturalment que cal trencar la legalitat anterior a la independència perquè quasi cap estat contempla la seva escissió, només els estats extremadament democràtics admeten d'entrada aquest supòsit i permeten un referèndum d'autodeterminació

Per altra banda per incrementar la massa social en favor de la independència hi ha d'haver independentistes que actuïn com a tals, que donin exemple, confiança i ilusió, que facin independència contínuament no pas autonomisme i encaixisme, i sobretot que no donin suport i cobertura a qui enganya, subjuga i maltracta Catalunya.
Per arribar a la majoria social calen cada vegada més independentistes actius i no ajornar els trencaments ni les preparacions. I cal velocitat accelerada. L'anar fent és enemic de la independència perquè et relaxes i et dediques a confraternitzar amb el teu carceller.
El millor creador de majoria social és veure que els capdavanters estant veritablement per la feina i són conseqüents amb el que defensen i prediquen.

Qui no actua d'independentista és encaixista com a mínim -ara els anomenen "constitucionalistes" i no cal fer gaires elucubracions per esbrinar-ho. 
Espanya i Catalunya són projectes antagònics, a hores d'ara ja ho hauríem de saber tots, no valen excuses. Espanya vol Catalunya sotmesa al nivell de província i Catalunya vol ser lliure i mestressa del seu avenir.

La cosa és seriosa, no podem permetre'ns mitges tintes, ens hi va la Independència, els diners, la salut i fins i tot la vida. La catalanofòbia creix i més ens val tocar el dos ben aviat d'aquest cau de mal tractadors.

Salvador Molins, BIC-CA