29 de novembre 2012
En referència als Principisque guiaren la Declaració d 'Independència dels EEUU d'Amèrica
Recullen signatures a la web de la Casa Blanca per l'autodeterminació de Catalunya
Se'n necessiten 25.000 abans de Nadal perquè el president Obama les prengui en consideració
Un nord-americà ha entrat una petició
a la Casa Blanca demanant el reconeixement del dret d'autodeterminació
del poble català pel president Barack Obama. La petició, enviada a
través de la web de participació ciutadana del govern dels EUA, cal que
sigui secundada per 25.000 signatures abans de Nadal perquè Obama i el
seu equip la puguin tenir en compte. Poc després de les cinc de la tarda
no hi havia sinó set-centes signatures.La iniciativa defensa que 'Catalunya vol fer un referèndum per decidir si esdevé independent d'Espanya' i explica que 'els catalans tenen la seva pròpia llengua, cultura i tradicions que no són respectades pel govern espanyol'. També explica que 'molts catalans no se senten espanyols'. També fa referència a la manifestació de l'Onze de Setembre que va fer sortir 'un milió i mig de ciutadans als carrers de Barcelona per demanar la independència, encara que van ser ignorats pel govern espanyol'.
A continuació, la petició fa referència als 'principis que guien la nostra pròpia Declaració d'independència'
per demanar al govern dels Estats Units que 'faci costat al dret del poble català per fer decidir un futur que sigui millor amb un referèndum net i democràtic'.
Text original de la petició:
'The People of Catalonia, the Northeastern region of Spain, would like to hold a referendum on whether or not they would like to become independent from the Spain. The Catalan people have their own distinct language, culture and traditions that are not being respected by the Spanish government; many Catalans do not feel Spanish, but rather a Catalan citizen without their own State. In 2012 during their national holiday, 1.5 million people took to the streets of Barcelona to demand independence, yet the Spanish government simply ignored them. In adherence to the guiding principles of our own Declaration of Independence, we ask the United States government to stand with the Catalan people's right to decide a future that is best for them through a fair and democratic referendum.'
Més informació: Milers de nord-americans demanen la secessió dels seus estats després de la reelecció d'Obama
Descobrim qui és Sharif (Corinaldi)
Qui hi ha darrere el vídeo del novaiorquès independentista?
Els catalans expliquen les seves històries a en Sharif
Un novaiorquès explica al món 'la lluita de Catalunya per la independència' en un vídeo
Segon vídeo d'en Sharif: 'Els catalans no tenen un exèrcit, tenen el poder del seu vot'
Dos americans parlen de la repressió del català
27 de novembre 2012
Eleccions 25N: referèndum al 2013, com suggereix el Financial Times? (Ramon Tremosa)
Passats dos dies de les eleccions la premsa internacional es fa ressò dels seus resultats. Ahir el diari Finacial Times, el més influent a Europa, dedicava la foto de la portada a Artur Mas, amb un titular prou explícit: "Els partits independentistes catalans guanyen un radical mandat pel referèndum".
Avui el mateix diari dedica una notícia a la pàgina 4 ("Catalonian vote
adds to push for secession", tota la pàgina 9 amb una llarga crònica de
David Gardner i una foto espectacular a color d'una robada castellera ("Catalans many not have givern Artur Mas a majority, but they did vote overwhelmingly for secessionist parties")
i un dels seus editorials. Curiosament, aquest ha estat comentat al
matí a RAC1 però aquest ha omés per mi la frase més significativa: "Els
partits separatistes havien suggerit el 2014 com l'any del
referèndum... però ateses les seves deíferents visions socials de CiU i
ERC aquest podria fer-se fins i tot abans ("sooner that that").
Mentre el llegia he pensat en alguns articles meus escrits al diari
Avui al 2004 i al 2006 demanant i argumentat un pacte entre CiU i ERC
("esquerrovergència"). No m'hauria imaginat mai que un dels diaris més
importants del món fes un editorial parlant tota l'estona de CiU i ERC, un editorial esquerrovergent!
Avui també he enviat un email a tots els diputats, assistents i grups
polítics del Parlament Europeu, tot comentant breument les eleccions
catalanes, amb el link de l'editorial del FT esmentat. Aqui la teniu.
Dear colleagues,
As
usual after Catalan elections, please find an update on the outcome of
the vote which took place last Sunday 25th November 2012. The main facts
of these elections are:
· Very high participation: 70% compared to 59% in 2010 to elect 135 MPs of the Catalan Parliament. It proves that the issue of self-determination matters. This participation has been even higher than in last Spanish elections of 2011 in Catalonia (66%).
· CiU remains the first Party of Catalonia with 50 MPs and the 30% of the vote: 1,112,341 votes (1,202,830
in 2010). CiU has lost 12 seats, 11 of which have gone to a left-wing
independentist party (ERC), because of the austerity measures applied by
the CiU government in the last 2 years.
· The second party in the Catalan Parliament is an independentist one: ERC has got 21 MPs (496,292 votes), rising from 10 MPs in 2010 (218,046 votes). His leader, Oriol Junqueras, has been MEP in the Green/ALE group between 2009 and 2011).
· Pro-referendum parties won 87 of the 135 MPs in the Catalan parliament (1 more compared to 2010), because Catalan Greens (13 MPs of ICVerds, the party of Raül Romeva) and Catalan Communists (3 MPs) also support the referendum.
· Both Spanish parties (PP and PSOE) have obtained together the 27% of the votes, falling from 31% they got in 2010. PSOE got 20 MPs with 523,333 votes (28 MPs in 2010) and PP got 19 MPs with 471,197 votes (18 Mps in 2010).
· The anti-independence parties reach only 48 MPs of the 135 MPs:
there's a third party, Ciutadans which obtained 9 MPs. It is a new
pro-Spanish party not dependent from the 2 big Spanish parties of
Madrid.
· Even if, in the last week of the campaign, there has been in some Madrid press a huge blaming game against the Catalan President Artur Mas,
with allegations of corruption and having secret banc accounts in
Switzerland, according to a supposed existing dossier from the Spanish police which has not been demonstrated, Artur Mas and CiU has clearly won again the elections. Yesterday he declared during a press conference, that the referendum will surely take place in this legislature.
Full results of the vote can be found here:
Let me quote a short passage of the FT editorial published today: Barcelona’s draw
"
True, CiU and ERC have enough seats to form a governing coalition that
would put the question of sovereignty at the heart of its programme. But
the parties hold opposite views on the economy, with ERC strongly
opposed to the programme of fiscal consolidation championed by Mr Mas. Separatists
suggest 2014 as a possible date for a plebiscite. The glue holding CiU
and ERC together could come unstuck sooner than that. "
On this note of hope, I wish you a great day and week
Best regards,
Ramon Tremosa-i-Balcells
Catalan MEP, ALDE Group
@ramontremosa
Correlació de forces del sobiranisme i de l'unionisme segons Forcadell (ANC)
Autor/s: Pere Cardús i Cardellach
Carme Forcadell: 'Els partits sobiranistes tenen la responsabilitat de posar-se d'acord'
La presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana valora els resultats electorals
—El sobiranisme s'ha imposat a l'unionisme en unes eleccions amb molta participació. Com ho veieu?
—Crec que tothom ha pres posició i ara sabem exactament quants unionistes hi ha i quants independentistes. Una gran participació ens permet de fer una fotografia del possible resultat d'un referèndum avui. Això és important. El sentiment independentista i la voluntat de fer el referèndum continua viu, perquè no s'ha de confondre el resultat que ha fet CiU amb el suport al procés per l'estat propi --entre més coses, perquè ERC, ICV i la CUP han fet créixer el vot sobiranista. La diferència és que ara el suport al procés d'independència és més repartit, en termes de representació parlamentària. El procés començat l'Onze de Setembre continuarà i s'ha reforçat perquè hem guanyat més vots.
—I això amb una participació tan important...
—Sí, perquè ha sortit també el vot espanyolista que no votava a les eleccions del Parlament de Catalunya i sí que votava a les del congrés espanyol. Ja va dir el Mariano Rajoy que eren més importants aquestes eleccions que les que ell va guanyar l'any passat. Ha sortit aquest vot ocult i ja sabem més fidelment quin és el dibuix. I el vot sobiranista passa per sobre del vot unionista.
—A què atribuïu que el president Mas hagi reculat després d'haver assumit el clam de l'Onze de Setembre?
—Es pot entendre de moltes maneres, aquest resultat. Segurament que a les eleccions anteriors CiU va obtenir un vot que no era sobiranista i que ara ha anat a unes altres formacions. Els 62 diputats de CiU del 2010 eren també un resultat de concentració com a resposta als governs tripartits. També cal tenir en compte tota la campanya bruta del govern espanyol, que d'alguna manera ha afectat la capacitat d'atraure aquest vot prestat que demanava el president Mas. El joc brut pot haver desmobilitzat un gruix indeterminat d'electors que haurien pogut votar CiU. La prova d'aquesta operació és la reacció dels diaris espanyols de l'endemà. I finalment, també poden haver tingut influència en el resultat de Mas les declaracions del senyor Duran i Lleida, que li ha fet un flac favor, perquè ha torpedinat la credibilitat del discurs i dels compromisos que ha pres CiU.
—L'èxit del procés requereix ara un acord de govern entre CiU i ERC?
—No ho sé pas. Això és una cosa que han de decidir ells. És evident, tanmateix, que els partits sobiranistes tenen la responsabilitat de posar-se d'acord. L'Assemblea Nacional Catalana farà aquesta valoració avui en la reunió en què estudiarem el resultat de les eleccions. Però sempre serà una decisió que han de prendre els partits. És clar que s'han de posar d'acord sobre com i quan s'ha de fer el referèndum.
—Què demaneu als 135 diputats del nou parlament?
—Que compleixin el programa. Els que deien que farien el referèndum són els de CiU, ERC, ICV i la CUP (87 diputats). Com a mínim, que compleixin el compromís plasmat al programa sobre el dret d'autodeterminació. És molt important anar per feina, posar-s'hi i no perdre el temps.
26 de novembre 2012
De tots colors ... #no_ens_falleu
Aportacions destacades
Error monumental del sobiranisme.
El Mont
26 de novembre7.56
El dia després toca començar a fer-se preguntes. Els
resultats electorals amb una excel.lent participació deixen pocs dubtes.
El vot sobiraniste continua mes o menys com estava avanç de les
eleccions, i la resta també, amb la radicalització del nacionalisme
espanyol i català, per la pujada de C's i
#25N, segona estació
Ulisses20
26 de novembre1.45
Això de segona estació ha de sonar més com un viatge que
no com un calvari, malgrat que no seran poques les forces declarades i
no declarades que provaran de fer-nos viure el procés com un càstig
lamentable. Tant se val, després d'aquell impressionant #11S, això de
hui apama la situació real davant
Tuits meus i d'altres tot parlant de les eleccions
Per a tots els gustos
Julián Juan Lacasa26 de novembre1.18
Julián Juan Lacasa @JulinJuanLacasa
http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/view/id/6322 … La meva reflexió de les
eleccions catalanes. Mas no ha pogut superar la mala fama de les
retallades i ERC és segona. Julián Juan Lacasa @JulinJuanLacasa
@majenner Sí, y Junqueras ha estado genial,
No ho llanceu a perdre
Gàlim
Josep Albinyana26 de novembre0.55
Des de certs ambients 'periodístics' i d'opinió
interessada s'acusava l'Artur Mas d'embolicar-se amb la senyera i
d'enarborar la qüestió nacional per amagar el seu fracàs com a
governant. Una de dos: o no en sabien res de com van les coses per
Catalunya (cosa poc digna per a segons quins periodistes
LA NIT DE LES NITS
Els dies i les dones
David Figueres i Felip26 de novembre0.17
Els temps estan canviant. Això ho cantava Bob Dylan.
Demà la vida continua. Les coses no han sortit com potser molts es
pensaven. Però no podem defallir. Hi ha una majoria sobiranista al
Parlament. I encara som. Sempre som. Sempre hem estat.Navarro i la seva
pissarra no han punxat com molts es pensa
seguiré fent feina cada dia i cada nit per a la independència!
Plagueta de Bord
25 de novembre23.57
Un parlament català amb una majoria sobiranista pot fer
una feina profitosa i coratjosa per a la independència.Reproduesc
l'editorial de Vilaweb, de l'amic Vicent Partal i sign les seves
paraules.
Un govern plural per a fer el referèndum
El país ha parlat i ho ha fet amb claredat. Vol que
25N: L'estratègia de la complexitat
modesta opinió
26 de novembre4.32
Per bé o per mal, aquestes eleccions no han refrendat el
projecte de lideratge unipersonal del president Mas. Probablement, no
és culpa seva o de res que ell hagi fet. És que el país és així i, com
tot a la vida, s'ha d'assumir. En canvi, sí que han refrendat el gir
sobiranista de la societat catala
25N: Anàlisi multidimensional ràpida
Estat Propi
Estat Propi26 de novembre1.21
48 de 135 = Castella imperial (PSC+PP+Cs) 57 de 135 =
Quatripartit d' "esquerres" (ERC+PSC+ICV+CUP) 74 de 135 =
Independència (CiU+ERC+CUP) 87 de 135 = Referèndum amb o sense
permís (CiU+ERC+ICV+CUP)107 de 135 = Referèndum amb permís
(CiU+ERC+PSC+ICV+CUP)
26N12 - El dia després
Chào ông Viêt Nam
Roser Giner Bruñó26 de novembre1.16
Vaig a dormir. He estat escoltant, llegint i
reflexionantLa gent del reino de españa continúen sense entendre res de
res. Llegint la premsa estrangera, sí ho entenen: Els partits
independentistes guanyen les eleccions a Catalunya. Madrid té un
problema ( i jo crec que Europa encara més ...). És el q
País complicat...
Xavier Capdevila, en bloc
Xavier Capdevila i Julián26 de novembre0.46
El suflé comença a baixar? Segur que aquest (amb
interrogant o sense) serà el titular d'algun article analitzant els
resultats en els propers dies. Però no és el meu.Ni ha passat el que jo
volia, ni el que volien -m'atreveixo a dir- cap ni un dels partits
polítics catalans, que ara analitzen sectori
El dret de decidir guanya les eleccions a Catalunya
El bloc d'en Pere
Pere25 de novembre23.59
Retrocés de CiU, però avenç dels partidaris del dret de decidir. I més pluralisme.
Resultats gairebé definitius (98,08%): el balanç
Jordi Mayoral
Jordi Mayoral25 de novembre23.37
1) CiU ha obtingut un resultat dolent, un resultat massa
baix per liderar solitàriament un procés complicat, més llarg del que
prevèiem. CiU va cometre un error majúscul volent personalitzar el
procés d'un gran sector dels catalans, fent-ho d'una forma un punt
injusta respecte la resta de partits. I
El "Punt-Avui+" l'encerta: #no_ens_falleu !!!
#no_ens_falleu !!!
2,075.000 vots exigeixen un referèndum.
Els Partits que vàrem defensar el Dret a Decidir sumen 87 escons molt més que la majoria absoluta.
Ara Mas podrà demostrar que la seva aposta era sincera, podrà demostrar si té fusta de capdavanter, Mas podrà demostrar que no és el "Mas de les sabates grans", que no és el "Mas de les calces fluixes" sinó que és el Mas, Molt honorable, que es creu el que diu, i compleix el que promet en la Campanya Electoral -compliment que és el primer pas de la Regeneració democràtica que li cal a Catalunya- que es posa davant del Poble Català com els autèntics líders ho fan o ho acaben fent.
Si Mas compleix ara, quan les coses no són pas fàcils, jo i molts com jo ens el creurem.
Mas i Ciu han d'entendre que el futur de Catalunya, la nostra Independència, ha de ser obra d'una unió constituent que aplegui els diferents partits que han guanyat, cadascun segons les seves possibilitats, les Eleccions a les quals ell mateix els va convocar.
Aquest és a partir d'ara el crit de batalla del Poble català lliure: "No ens falleu!"
Partits polítics "catalans lliures" aparqueu les vostres diferències per uns moments ni que siguin llargs i no ens falleu!
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció
2,075.000 vots exigeixen un referèndum.
Els Partits que vàrem defensar el Dret a Decidir sumen 87 escons molt més que la majoria absoluta.
Ara Mas podrà demostrar que la seva aposta era sincera, podrà demostrar si té fusta de capdavanter, Mas podrà demostrar que no és el "Mas de les sabates grans", que no és el "Mas de les calces fluixes" sinó que és el Mas, Molt honorable, que es creu el que diu, i compleix el que promet en la Campanya Electoral -compliment que és el primer pas de la Regeneració democràtica que li cal a Catalunya- que es posa davant del Poble Català com els autèntics líders ho fan o ho acaben fent.
Si Mas compleix ara, quan les coses no són pas fàcils, jo i molts com jo ens el creurem.
Mas i Ciu han d'entendre que el futur de Catalunya, la nostra Independència, ha de ser obra d'una unió constituent que aplegui els diferents partits que han guanyat, cadascun segons les seves possibilitats, les Eleccions a les quals ell mateix els va convocar.
Aquest és a partir d'ara el crit de batalla del Poble català lliure: "No ens falleu!"
Partits polítics "catalans lliures" aparqueu les vostres diferències per uns moments ni que siguin llargs i no ens falleu!
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció
26N12: Una persona, un vot. Guanya el sobiranisme.
La llei d'Hondt sempre ha estat un problema. Em va semblar bé d'aplicar-la quan el dictador va morir i es va començar a caminar per viure en democràcia. Però després de més de trenta anys, els partits polítics continúen no volent ni canviar la llei Electoral ni aquesta Llei d'Hondt. I el poble vol i desitja votar a una persona, un vot, llistes obertes.
A veure, rellegint els vots de l'any 2010 i el d'enguany:
CiU, ERC, ICV, CUP i SI sumen un total de 2.140.317 vots. Any 2012.
CiU, ERC, ICV, SI sumen un total de 1.755.748 vots. Any 2010.
384.569 vots més.
L'augment és més que considerable, i la gent que els han votat saben que en el programa d'aquests partits hi figura independència o dret a decidir. Convocar un referèndum en la propera legislatura, és a dir, aquesta.
PP, Ciutadans, UPyD sumen un total de 760.674 vots. Any 2012.
PP, Ciutadans, UPyD sumen un total de 498.638 vots. Any 2010.
162.036 vots més.
Un augment considerable, però no tant, dels que NO volen la independència ni el dret a votar en un referèndum. Senzillament no volen ni consultes ni referèndum. Estan en minoría, està molt clar.
Participació: Any 2012 - 58,78%. Any 2012 - 69,56%.
Novament un augment considerable.
Vots en blanc: 91.631 any 2010. 52.899 any 2012. Un descens.
I ens queda el PSC, no sabe, no contesta:Any 2010 - 575.233 vots. Any 2012 - 523.333 vots. Descens clar.
Els que en saben, segurament feran estudis i reflexions amb aquestes xifres. Jo no en sé. Sóc negada per els números , però sí puc veure que l'augment de vots en total pels partits que volen convocar el referèndum són legítims i el poble vol decidir. Tenim el dret, i la democràcia està per sobre de constitucions, estats, parlaments. Els polítics que han rebut aquests vots han de complir.
Bròquil is OVER !
Fotografia: Un plat especial, per fer porcions. S'anomena Plat diviseur i és d'orígen de la Bretanya francesa. Es poden fer divisions a 3, 5, 6, 7 o 9.
Queda molt clar que les porcions d'independència omplen majoritàriament el plat, i deixen dues porcions per els que no volen que el poble exerceixi el dret a decidir, i una part per els que no saben ni contestan.
L’independentisme creix i més 2,075.000 vots demanen un referèndum
L’independentisme creix:
+ 2,075.000 vots
+ 46.232 vots de Solidaritat
+ 150.000 vots de catalans de l’estranger que no han pogut
votar
-----------------------------------------
2.271232 vots demanen un referèndum d'Independència.
Amb una participació del 69,5%, i amb un 99.34 % de l’escrutini,
els resultats finals de les eleccions mostren una forta empenta a
l’independentisme i als partits que donen suport a un referèndum per la
independència de Catalunya.
Tant els vots sumats de CiU (1.103.019) ERC (483.626) ICV (352.418) i CUP (125.440), com els seus 87 escons (50 + 21 + 13 + 3), i gairebé un 65% del total de vots , mostren que una gran majoria del poble de Catalunya vol aquesta consulta. Més de 2.077.000 vots.
Aquells que s’hi oposen PP (468.843vots ) PSC (520.924 vots ) i Ciudadanos (273.684 vots) només han aconseguit en total 1.263.000 vots i 48 diputats.
El missatge és clar hi ha més persones que han votat per la independència i els partits que demanen una consulta disposen d`una aclaparadora majoria.
Cal considerar els més de 150.000 catalans de l’estranger que no han pogut votat gràcies a l’estat espanyol, o els més de 32.018 vots nuls, amb les múltiples incidències amb paperetes canviades i d’altres, que s’han denunciat per les xarxes socials, que poden haver provocat els apoderats del PP vinguts de fora de Catalunya. Vots en blanc 52.559.
També cal valorar els 46.232 vots de Solidaritat que no han aconseguit cap diputat.
25.11.12
Tant els vots sumats de CiU (1.103.019) ERC (483.626) ICV (352.418) i CUP (125.440), com els seus 87 escons (50 + 21 + 13 + 3), i gairebé un 65% del total de vots , mostren que una gran majoria del poble de Catalunya vol aquesta consulta. Més de 2.077.000 vots.
Aquells que s’hi oposen PP (468.843vots ) PSC (520.924 vots ) i Ciudadanos (273.684 vots) només han aconseguit en total 1.263.000 vots i 48 diputats.
El missatge és clar hi ha més persones que han votat per la independència i els partits que demanen una consulta disposen d`una aclaparadora majoria.
Cal considerar els més de 150.000 catalans de l’estranger que no han pogut votat gràcies a l’estat espanyol, o els més de 32.018 vots nuls, amb les múltiples incidències amb paperetes canviades i d’altres, que s’han denunciat per les xarxes socials, que poden haver provocat els apoderats del PP vinguts de fora de Catalunya. Vots en blanc 52.559.
També cal valorar els 46.232 vots de Solidaritat que no han aconseguit cap diputat.
25.11.12
22 de novembre 2012
Solidaritat és la garantia que el procés cap a la independència no s'aturarà, ni per claudicacions, ni falses dreceres
Avui, amb Hèctor López Bofill,
hem intervingut en l'acte de campanya organitzat pels companys de
Solidaritat del Catllar davant una quarantena d'assistents amb els que
hem estat debatent sobre la independència durant mes de dugues hores.
Aqueix cop és la quarta vegada en cinc anys que participo en actes polítics al Catllar. Ho vaig fer per exposar els posicionaments crítics
respecte de l'estratègia desactivadora del contingut independentista
d'ERC propugnada per la mateixa direcció del partit. Després, per
presentar el projecte de Reagrupament abans que Carretero i els seus sequaços el desnaturalitzessin, i finalment donant suport a la candidatura de Solidaritat a les eleccions municipals de l'any passat.
Molts dels presents a la xerrada eren coneguts d'altres temps i he volgut recordar que els canvis en la meva trajectòria han estat deguts al fet de mantenir els mateixos plantejaments independentistes, encertats o no tant, quan les organitzacions que aspiraven a representar aqueixa opció han entrat en crisi per no mantenir els compromisos que hom deia defensar.
He enllaçat aqueixa reflexió personal amb la necessària claredat a l'hora d'expressar els objectius que cada partit afirma propugnar al seu programa a l'hora present, crucial per a Catalunya. La claredat reflecteix l'ètica de cadascú i comporta el respecte pels votants i alhora és requisit imprescindible per ser creïble davant les institucions europees a les quals la Catalunya Estat haurà de demanar reconeixement. Una claredat que manca al programa de CIU, ICV i ERC, en contrast amb la diàfana expressió de la voluntat dels manifestants de l'Onze de Setembre proppassat.
Solidaritat és la garantia que el procés cap a la independència no s'aturarà, ni per claudicacions, ni falses dreceres, com les que va emprar l'actual president Mas a l'hora de pactar amb el president Zapatero les rebaixes a l'Estatut del 2006. Tenim tot el dret a advertir a Artur Mas i a CIU de la seva responsabilitat si tornen a fer la puta i la Ramoneta amb la voluntat d'independència del poble català.
Molts dels presents a la xerrada eren coneguts d'altres temps i he volgut recordar que els canvis en la meva trajectòria han estat deguts al fet de mantenir els mateixos plantejaments independentistes, encertats o no tant, quan les organitzacions que aspiraven a representar aqueixa opció han entrat en crisi per no mantenir els compromisos que hom deia defensar.
He enllaçat aqueixa reflexió personal amb la necessària claredat a l'hora d'expressar els objectius que cada partit afirma propugnar al seu programa a l'hora present, crucial per a Catalunya. La claredat reflecteix l'ètica de cadascú i comporta el respecte pels votants i alhora és requisit imprescindible per ser creïble davant les institucions europees a les quals la Catalunya Estat haurà de demanar reconeixement. Una claredat que manca al programa de CIU, ICV i ERC, en contrast amb la diàfana expressió de la voluntat dels manifestants de l'Onze de Setembre proppassat.
Solidaritat és la garantia que el procés cap a la independència no s'aturarà, ni per claudicacions, ni falses dreceres, com les que va emprar l'actual president Mas a l'hora de pactar amb el president Zapatero les rebaixes a l'Estatut del 2006. Tenim tot el dret a advertir a Artur Mas i a CIU de la seva responsabilitat si tornen a fer la puta i la Ramoneta amb la voluntat d'independència del poble català.
Catalunya Acció al costat dels que treballen fermament per la Independència de Catalunya
"He estat sempre al servei dels Països Catalans, des que tenia 14 anys i vivia a Espanya". ¿Veurà la independència? "La faré" (...)
-------------
López Tena prenent un cafè, que ja és el quart o cinquè del dia al migdia
Tot
està pensat en campanya? Qui decideix els cops d'efecte? "Arribar en
moto al debat de TV3 va ser idea meva. Molt sovint anem Uriel i jo a
l'estil de vacances romanes, perquè la moto és tipus Vespa. Jo faig
d'Audrey Hepburn i ell de Gregory Peck. Vam renunciar al cotxe oficial
del Parlament el gener del 2011 i molt sovint sortim del Parlament en la
moto. És el nostre cotxe oficial".
CANDIDAT O DIPUTAT
Què és millor, candidat o diputat? "Em recorda quan Pujol va dir a Trias Fargas que seria
un bon alcalde però un mal candidat, i Trias li va respondre que en
canvi ell era bon candidat i mal president. Jo em sento bé amb les dues
coses". Troba a faltar Laporta? "No".
ALLÒ SÍ QUE ERA DUR
La
campanya és molt dura? "Jo he fet activitats molt més dures. Per
exemple, estar al Consell del Poder Judicial amb majoria del PP arreu i
en l'època d'Aznar, Jaime Mayor Oreja i Manuel Jiménez de Parga. I més
dur era quan jo vaig començar en la política, quan tenia 14 o 15 anys,
en el batxillerat, lluitant contra Franco, en el catalanisme de València
de la dictadura. Tenia companys que van ser detinguts, van ser
torturats. Allò sí que era dur".
POC SENTIMENTAL
"A
l'internat cada mes en cada assignatura teníem nota i posició a la
classe, de l'1 al 30. Sóc molt competitiu i molt exigent. No exigeixo
mai res a ningú que no m'hagi exigit a mi d'una manera molt més forta
abans. És herència d'aquella educació, que té els seus inconvenients,
com per exemple una certa distància afectiva, una falta de
sentimentalitats, però té els seus avantatges, com el rigor, la
seriositat i forta disciplina".
És
com sembla? "S'ha fet caricatura. Tu pots ser clar i això es pot
presentar com a rígid, pots ser ferm i això es pot presentar com a
obstinat. Sóc cerebral i racional". El vota la família? "No em pot
votar. Viuen a València, Cadis i Madrid".
UNA MOLÈSTIA
Tenen
la sensació que molesten? "Sí. Des del primer dia. Qualsevol que entra
nou en un mercat que ja està consolidat des de fa 32 anys i està
acostumat a certes inèrcies molesta. No formem part del pentapartit, no
venim de la Transició. Al debat de TV3, entre ells parlaven, i en canvi
em deixaven una mica com dient «Aquests no haurien d'existir». Un
diputat de Convergència en un debat va dir que Solidaritat ha de sortir
del Parlament perquè pertorba el funcionament de la democràcia".
INCÒGNITA MAS
Mas
va de debò? "No ho sé. Si després de les eleccions es decanta cap a un
procés d'independència, parlarem. En cas contrari, farem una oposició
més dura que la d'aquests dos anys. No donem xecs en blanc".
PAÍS DE FIRETA
"El
Parlament és de fireta, igual que el Govern. Tu generes 70.000 milions
d'euros d'impostos i en gestiones 28.000. A partir d'aquí què vols? Com
que no hi ha competències reals s'intenta compensar amb l'aparença de
diputats i diputades que sembla com si s'haguessin empassat una
escombra, d'allò de «Usted no sabe con quien está hablando» ".
LES ENQUESTES
"A
les enquestes ens donen entre zero i sis diputats. Però són poc
fiables". La seva què els diu? "No n'hem fet, són massa cares. No
demanem cap crèdit a cap entitat financera ni acceptem cap donació gran
per mantenir les mans lliures". I el nas? "En veig tres o quatre a
Barcelona, un per Girona, un per Tarragona i un per Lleida".
HI HA PLA B?
"He estat sempre al servei dels Països Catalans, des que tenia 14 anys i vivia a Espanya". ¿Veurà la independència? "La faré".
Els anys d'internat jesuïta marquen
"Vaig
molt de cafè. Habitualment dos o tres al dia, en canvi ara ja en porto
quatre o cinc i són les dotze. En campanya dormo poc, unes cinc hores.
Ahir, per exemple, vaig arribar després del debat a casa a la una, amb
l'excitació pròpia. Em vaig fer sopar i vaig mirar SMS, mails, el
WhatsApp, les edicions que ja sortien als diaris digitals. Em vaig
prendre una pastilleta d'aquestes de melatonina, però, vaja, com si
m'hagués pres una aigua. A les 4 encara estava despert". S'ho fa tot?
"Sí. Visc sol, i a casa tinc una assistenta, però m'ho faig bastant tot
jo. Compra ella i també jo, tots dos. Esmorzo a casa o en un bar que hi
ha just a sota. Normalment un sandvitx amb gall dindi o pernil dolç,
tomàquet, amanida. Una coseta sana". És de dia o de nit? "Molt de nit.
De sempre, per la part de mare, de la meva tia, això ho he heretat. Tinc
la tensió baixa, i als vespres és quan estàs més revifat. Però al matí
quan sona el despertador em llevo, i moltes vegades abans que soni ja em
desperto jo mateix. Els anys a l'internat jesuïta marquen: ets més
autònom, molt més independent, més rigorós".
BLOC DE CAMPANYA
La paraula: 'independència'
La paraula que diré més aquests dies? Sens dubte que és independència .
El guió: el meu esquema mental
No
porto res escrit, ni esquemes ni notes. Estic acostumat a dir les coses
de memòria segons el propi esquema mental que puc tenir. Improviso amb
idees noves o amb frases que han funcionat prèviament. Per exemple, la
frase del debat "Jo lluito perquè vostè pugui votar i vostè lluita
perquè jo no pugui fer-ho", l'havia dita abans en un acte, perquè de fet
me l'havia comentat un senyor a Vilafranca del Penedès. I un cop allà
al plató de TV3 em va tornar a venir tal com raja.
El programa en un tuit: Una República de Catalunya al servei del poble.
Els mítings: millor l'abans i el després
M'agrada
molt més l'abans i el després dels actes, poder parlar amb la gent. I
els actes que són de petit i mitjà format, que permeten que hi hagi
debat, diàleg. Alguna vegada crido, si cal en un míting, però no és ben
bé el meu estil.
Un cafè amb el cap de llista de SI als comicis del 25-N
CARLES CAPDEVILA| Diari ARA. Actualitzada el 21/11/2012 00:00
21 de novembre 2012
Massa musculació i poca determinació: VOLER, VOLER, VOLER!!!
Mai
tenen la majoria suficient per fer el que cal fer, unir-se per exemple o
coordinar-se par tirar endavant una Catalunya lliure i forta, sempre
primen els seus interessos de partit i els seus càlculs raquítics i de
volada gallinàcia.
Aquest torna a ser el gran perill de sempre, ja ho ha deixat anar el gran capdavanter, "si no tenim majoria no ho podrem fer" i tots tan tranquils! Hauran votat algú que si no ho té tot a favor, com un nen mimat, ja no ho pot fer.
Són una colla d'inútils, podríem veure que ni tan sols ara seran capaços d'anar units, a Esquerra i Ciu em refereixo.
Als del "si som majoria ..." i també als del "mentrestant" els sobra "musculació" `però els manca el més important de tot, els manca D E T E R M I N A C I Ó !!!
Si al final tot es basa en voler per sobre de tot o en l'anar fent de la misèria que arrosseguem des de fa més de trenta anys.
Ha fet més feina independentista Solidaritat amb tres homes i en dos anys que Esquerra amb vint-i-tres o tretze homes, tan se val, i que Ciu amb cinquanta diputats durant trenta anys.
Aquesta és la "garantia" sabem i ho hem vist com treballa SI i per això fa tanta nosa, perquè fa quedar malament als estrets de pit, als mandrosos, als que no volen per sobre de tot, als que van fent la viu viu.
Qui vulgui votar Mas s'haurà de fer una pregunta:
És Mas un capdavanter o un taloner?
És Mas Moisès o Pilat? Quan mires la foto diries que és Moisès, però quan llegeixes el lema "La veu del Poble" et fa pensar en Pilat: "Que ho diguin ells, jo m'en rento les mans, jo al fi i a la cap governo per a tots, sóc el President de tots espanyolistes i catalans, jo no puc extralimitar-me".
I per acabar parlant de vots útils us diré que serà molt trist que guanyi Mas si tot plegat només serveix per dir-los als qui l'han votat que com que no té majoria que s'esperava ja no ho pot fer. Aquest sí que seria un vot inútil! Més encara, unes eleccions inútils com tantes altres.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.
Aquest torna a ser el gran perill de sempre, ja ho ha deixat anar el gran capdavanter, "si no tenim majoria no ho podrem fer" i tots tan tranquils! Hauran votat algú que si no ho té tot a favor, com un nen mimat, ja no ho pot fer.
Són una colla d'inútils, podríem veure que ni tan sols ara seran capaços d'anar units, a Esquerra i Ciu em refereixo.
Als del "si som majoria ..." i també als del "mentrestant" els sobra "musculació" `però els manca el més important de tot, els manca D E T E R M I N A C I Ó !!!
Si al final tot es basa en voler per sobre de tot o en l'anar fent de la misèria que arrosseguem des de fa més de trenta anys.
Ha fet més feina independentista Solidaritat amb tres homes i en dos anys que Esquerra amb vint-i-tres o tretze homes, tan se val, i que Ciu amb cinquanta diputats durant trenta anys.
Aquesta és la "garantia" sabem i ho hem vist com treballa SI i per això fa tanta nosa, perquè fa quedar malament als estrets de pit, als mandrosos, als que no volen per sobre de tot, als que van fent la viu viu.
Qui vulgui votar Mas s'haurà de fer una pregunta:
És Mas un capdavanter o un taloner?
És Mas Moisès o Pilat? Quan mires la foto diries que és Moisès, però quan llegeixes el lema "La veu del Poble" et fa pensar en Pilat: "Que ho diguin ells, jo m'en rento les mans, jo al fi i a la cap governo per a tots, sóc el President de tots espanyolistes i catalans, jo no puc extralimitar-me".
I per acabar parlant de vots útils us diré que serà molt trist que guanyi Mas si tot plegat només serveix per dir-los als qui l'han votat que com que no té majoria que s'esperava ja no ho pot fer. Aquest sí que seria un vot inútil! Més encara, unes eleccions inútils com tantes altres.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.
20 de novembre 2012
No és això companys, no és això!
No és això companys, no és això!
Cal que quedi clar qui està a favor del tercer punt i qui hi està en contra. ("ens preocupa el fet que no hagi estat prou explicitat el tercer dels punts que proposàvem")
Els tres punts de l'ANC:
"Per tot això, demanem a tots els partits que concorrin a les properes
eleccions que subscriguin els següents punts en el seu programa
electoral:
1) La sobirania de Catalunya resideix en el poble català. El poble
català és qui ha de ser consultat a l’hora de decidir la relació
política que vol establir amb la resta de pobles i Estats del món.
2) Ens posarem a treballar immediatament perquè, en la
propera legislatura, Catalunya esdevingui un nou Estat
d’Europa.
3) Treballarem conjuntament amb la resta de grups polítics
perquè el procés de constitució del nou Estat independent sigui el
més consensuat possible i esdevingui l’Estat de tots els catalans i
catalanes.
No és això companys, no és això!
L'Assemblea Nacional Catalana va erràtica i perd el nord, ho dic sobretot pel darrer posicionaments davant les pautes dels mínims que han de servir de barems o elements de guia i contrast pels electors Independentistes a l'hora de decidir el seu vot aquest 25N. Sobretot la gran gentada, prop de 2.000.000 de persones que es van manifestar l'11S d'enguany pel nou estat català a Europa.
Es tractava de fer tot el possible, democràticament parlant, perquè els partits que volen captivar el nostre vot no ens facin la patota a que estem tan acostumats. Es tractava de fer i garantir que aquests partits complissin uns mínims de corresponsabilitat amb la Catalunya lliure que volem ... o és que senyores i senyors de l'ANC no la volem "lliure", potser, la Catalunya!?
L'ANC manifesta en aquests darrers posicionaments una pèrdua total del sentit comú, perd el nord i s'ofega en la misèria de la in concreció, de la supeditació a certs poders mentals, de l'autonomisme més ranci, del fer "la puta i la ramoneta", empremtes de l'esclavatge que fa segles patim, maneres de fer que tan hauríem d'odiar els catalans! és curiós i sempre passa que qui menys es vol ficar en política, o això diu, acaba fent el joc més incaut a la política més perversa, la de l'engany i del manifassejar, la de l'arrambar cap a casa -la casa del partit- de tants partits polítics, sempre per sobre dels interessos de Catalunya.
Més greu encara, és, quan l'ANC, suposo que intentant o creient afavorir fer majories de manera que segur els passaran i ens passaran factura, està saltant-se descaradament la repulsa, exigència consegüent, i sobretot el fer-ho saber a l'opinió pública de l'incompliment del tercer punt per part d'alguns partits que altrament haurien d'estar plenament en defensa de Catalunya -s'entén, partits que assoleixin la carta de legitimitat per a ser votats pels independentistes-. L'ANC, fent els ulls grossos davant d'aquest incompliment del tercer punt dels esmentats posicionaments fa una greu injustícia en contra dels partits que sí que són plenament fidels al mandat del Poble Català expressat el darrer 11 de setembre.
És també gravíssim per les conseqüències que pot tenir a partir del dia 26 de novembre la manera en que és valorat el suport al punt en que s'esmenta l'estat propi i la manera en que aquesta valoració perd de vista el mandat dels dos milions de catalans "Catalunya nou estat d'Europa".
Com ho hem de fer els catalans per evitar que ens prostitueixin les paraules?
El lema de la manifestació era clar i contundent "Catalunya estat", perquè l'emmerdem, doncs, amb el concepte d'Estat Propi, concepte prostituït per Ciu. concepte des d'aleshores difús i enganyós, i a hores d'ara concepte incrementat en aquests vicis per l'esmentada darrera i maldestre valoració de l'ANC?
D'aquesta maldestre valoració en resulta que l'expressió "estat propi", l'eina de treball bàsica que han de manejar els partits polítics actuals, partits ja coixos per colonials i autonomistes de naixença, és un concepte que no serveix de base de treball independentista útil perquè en la valoració és diu i es dona per entès que "estat propi" representa tantes coses diferents com partits hi ha.
Com podem avançar cap a la Independència de forma urgent, perquè el mandat del Poble és de caire urgent, si l'ANC que sembla que ha de tenir les coses clares permet aquests galimaties i cau de nou en la deriva que ens ha portat pel pedregar des que va fer fallida pels mateixos errors la primera versió de l'Assemblea de Catalunya.
Jo em pregunto si després de set anys de la Manifestació del Dret a Decidir i després de rebre el mandat del Poble català present en el final de la Marxa per la Independència i la Manifestació de l'11S d'enguany, l'ANC i els partits polítics enlloc de posar-se immediatament a treballar per tirar endavant l'estat independent s'han de posar a discutir gradualismes i formes enganyoses d'independència per a Catalunya?
Davant d'això demano i exigeixo a la Senyora Forcadell, Presidenta de l'ANC i a tota la seva junta que corregeixin immediatament abans del dia de reflexió aquest greu greuge, aquesta deriva, aquesta inconsciència i incapacitat d'anàlisi lúcid que la seva gran responsabilitat els demana corregir, que ho facin i que ho facin saber de forma pública a tots els participants de la Gran Manifestació, i si no és així els prego que considerin la seva total i irrevocable dimissió.
És important prendre's de forma seriosa i urgent aquest afer perquè pot ser una causa més de derives no volgudes per després del 25N. Déu ens guardi d'un altre "Ai las, ja està fet!"
L'ANC ha d'ésser molt dura amb els partits, no s'ha de deixar prendre el pèl, no pot permetre que li facin la traveta com ho van fer fa trenta anys ni que la condicionin en res com quan van ajornar sine die el quart objectiu a assolir que aleshores ja era "l'autodeterminació". Si l'ANC no és justa en la seva valoració i no diu les coses pel seu nom, i no fa públics els incompliments en els tres punts d'enguany, l'ANC perd tota la credibilitat i tota la força davant dels Partits Polítics, aleshores esdevé titella vulnerable a les seves mans i el pitjor de tots és que posem per ensima vegada la nostra independència en perill de mort.
Estem parlant del futur de Catalunya! Siguem seriosos, el màxim d'exigents amb els altres i amb nosaltres mateixos i no juguem amb els catalans!
Salvador Molins, membre de l'ANC i Conseller de Catalunya Acció.
Cal que quedi clar qui està a favor del tercer punt i qui hi està en contra. ("ens preocupa el fet que no hagi estat prou explicitat el tercer dels punts que proposàvem")
Els tres punts de l'ANC:
"Per tot això, demanem a tots els partits que concorrin a les properes
eleccions que subscriguin els següents punts en el seu programa
electoral:
1) La sobirania de Catalunya resideix en el poble català. El poble
català és qui ha de ser consultat a l’hora de decidir la relació
política que vol establir amb la resta de pobles i Estats del món.
2) Ens posarem a treballar immediatament perquè, en la
propera legislatura, Catalunya esdevingui un nou Estat
d’Europa.
3) Treballarem conjuntament amb la resta de grups polítics
perquè el procés de constitució del nou Estat independent sigui el
més consensuat possible i esdevingui l’Estat de tots els catalans i
catalanes.
No és això companys, no és això!
L'Assemblea Nacional Catalana va erràtica i perd el nord, ho dic sobretot pel darrer posicionaments davant les pautes dels mínims que han de servir de barems o elements de guia i contrast pels electors Independentistes a l'hora de decidir el seu vot aquest 25N. Sobretot la gran gentada, prop de 2.000.000 de persones que es van manifestar l'11S d'enguany pel nou estat català a Europa.
Es tractava de fer tot el possible, democràticament parlant, perquè els partits que volen captivar el nostre vot no ens facin la patota a que estem tan acostumats. Es tractava de fer i garantir que aquests partits complissin uns mínims de corresponsabilitat amb la Catalunya lliure que volem ... o és que senyores i senyors de l'ANC no la volem "lliure", potser, la Catalunya!?
L'ANC manifesta en aquests darrers posicionaments una pèrdua total del sentit comú, perd el nord i s'ofega en la misèria de la in concreció, de la supeditació a certs poders mentals, de l'autonomisme més ranci, del fer "la puta i la ramoneta", empremtes de l'esclavatge que fa segles patim, maneres de fer que tan hauríem d'odiar els catalans! és curiós i sempre passa que qui menys es vol ficar en política, o això diu, acaba fent el joc més incaut a la política més perversa, la de l'engany i del manifassejar, la de l'arrambar cap a casa -la casa del partit- de tants partits polítics, sempre per sobre dels interessos de Catalunya.
Més greu encara, és, quan l'ANC, suposo que intentant o creient afavorir fer majories de manera que segur els passaran i ens passaran factura, està saltant-se descaradament la repulsa, exigència consegüent, i sobretot el fer-ho saber a l'opinió pública de l'incompliment del tercer punt per part d'alguns partits que altrament haurien d'estar plenament en defensa de Catalunya -s'entén, partits que assoleixin la carta de legitimitat per a ser votats pels independentistes-. L'ANC, fent els ulls grossos davant d'aquest incompliment del tercer punt dels esmentats posicionaments fa una greu injustícia en contra dels partits que sí que són plenament fidels al mandat del Poble Català expressat el darrer 11 de setembre.
És també gravíssim per les conseqüències que pot tenir a partir del dia 26 de novembre la manera en que és valorat el suport al punt en que s'esmenta l'estat propi i la manera en que aquesta valoració perd de vista el mandat dels dos milions de catalans "Catalunya nou estat d'Europa".
Com ho hem de fer els catalans per evitar que ens prostitueixin les paraules?
El lema de la manifestació era clar i contundent "Catalunya estat", perquè l'emmerdem, doncs, amb el concepte d'Estat Propi, concepte prostituït per Ciu. concepte des d'aleshores difús i enganyós, i a hores d'ara concepte incrementat en aquests vicis per l'esmentada darrera i maldestre valoració de l'ANC?
D'aquesta maldestre valoració en resulta que l'expressió "estat propi", l'eina de treball bàsica que han de manejar els partits polítics actuals, partits ja coixos per colonials i autonomistes de naixença, és un concepte que no serveix de base de treball independentista útil perquè en la valoració és diu i es dona per entès que "estat propi" representa tantes coses diferents com partits hi ha.
Com podem avançar cap a la Independència de forma urgent, perquè el mandat del Poble és de caire urgent, si l'ANC que sembla que ha de tenir les coses clares permet aquests galimaties i cau de nou en la deriva que ens ha portat pel pedregar des que va fer fallida pels mateixos errors la primera versió de l'Assemblea de Catalunya.
Jo em pregunto si després de set anys de la Manifestació del Dret a Decidir i després de rebre el mandat del Poble català present en el final de la Marxa per la Independència i la Manifestació de l'11S d'enguany, l'ANC i els partits polítics enlloc de posar-se immediatament a treballar per tirar endavant l'estat independent s'han de posar a discutir gradualismes i formes enganyoses d'independència per a Catalunya?
Davant d'això demano i exigeixo a la Senyora Forcadell, Presidenta de l'ANC i a tota la seva junta que corregeixin immediatament abans del dia de reflexió aquest greu greuge, aquesta deriva, aquesta inconsciència i incapacitat d'anàlisi lúcid que la seva gran responsabilitat els demana corregir, que ho facin i que ho facin saber de forma pública a tots els participants de la Gran Manifestació, i si no és així els prego que considerin la seva total i irrevocable dimissió.
És important prendre's de forma seriosa i urgent aquest afer perquè pot ser una causa més de derives no volgudes per després del 25N. Déu ens guardi d'un altre "Ai las, ja està fet!"
L'ANC ha d'ésser molt dura amb els partits, no s'ha de deixar prendre el pèl, no pot permetre que li facin la traveta com ho van fer fa trenta anys ni que la condicionin en res com quan van ajornar sine die el quart objectiu a assolir que aleshores ja era "l'autodeterminació". Si l'ANC no és justa en la seva valoració i no diu les coses pel seu nom, i no fa públics els incompliments en els tres punts d'enguany, l'ANC perd tota la credibilitat i tota la força davant dels Partits Polítics, aleshores esdevé titella vulnerable a les seves mans i el pitjor de tots és que posem per ensima vegada la nostra independència en perill de mort.
Estem parlant del futur de Catalunya! Siguem seriosos, el màxim d'exigents amb els altres i amb nosaltres mateixos i no juguem amb els catalans!
Salvador Molins, membre de l'ANC i Conseller de Catalunya Acció.
13 de novembre 2012
La sana ruptura que de cap manera podrem evitar
Ara, cada dia que passa, la ruptura política amb Espanya primer, i amb França després, cada dia és més urgent i necessària.
Trencar amb les lleis que ens tenallen, amb el discurs que els hi dona cos i amb l'estat que les defensa, és més necessari que mai i és de sentit comú.
No ho podrem evitar, hi haurà ruptura!
Entre altres coses hi haurà d'haver ruptura perquè Espanya no baixarà del burro.
La ruptura és sana i deixa enrere els vicis del passat. Per salut democràtica caldrà trencar amb tota la submissió, tot l'engany i tota la degradació que ambdós comporten.
A l'Espanya del 1979 no es va trencar, es va fer un tripijoc que ara els passarà factura. Ja s'espavilaran!
Cap polític català del règim autonòmic podrà continuar en la política en el nou Estat Català Independent, si no és així arrossegarem els vicis espanyols i colonials.
El President català, que resulti de les eleccions del 25N del 2012, haurà de ser un home fort que sàpiga rodejar-se de tot el Poble Menut Català, de l'ANC i dels partits independentistes, perquè sol no podrà emprendre el nou Procés Constituent. En un moment op en un altre haurà de dir "PROU!" haurà de trencar la submissió i fer aquell gest que cal fer:
«L’únic ingredient imprescindible d’un procés cap a la independència és la materialització d’un acte de voluntat sobirana sòlid i definitiu, que faci evident a tot el món que la decisió està presa, que el camí s’ha iniciat i que és irreversible. Un tal acte trenca el mirall de la realitat de manera que ja mai no es podrà tornar a re configurar com abans. Qualsevol full de ruta construït en absència d’aquest acte de voluntat, no val ni el paper sobre el qual està escrit i és absolutament inútil com a guia per a l’acció.
Caldria, doncs, que no ens distraguem més amb el full de ruta i que no permetem que es converteixi en una excusa (més) per a la inacció. El que ens és indispensable és fer ben evident a tot el mon que Catalunya vol ser independent, i que està disposada a ser-ho malgrat tots els obstacles que li puguin sorgir en aquest camí. Avui el món està veient, dia sí i dia també, molts d’aquests actes per part de tants pobles que ja han dit prou, però no ha vist, ni per aproximació, un acte d’afirmació semblant per part de Catalunya. La feina, doncs, és clara, i és tota per a nosaltres.»
Extret de l’article «La fal·làcia del full de ruta», escrit per en Cesc Batlle, enginyer industrial i MBA, i publicat al diari El Punt Avui el juliol del 201
Trencar amb les lleis que ens tenallen, amb el discurs que els hi dona cos i amb l'estat que les defensa, és més necessari que mai i és de sentit comú.
No ho podrem evitar, hi haurà ruptura!
Entre altres coses hi haurà d'haver ruptura perquè Espanya no baixarà del burro.
La ruptura és sana i deixa enrere els vicis del passat. Per salut democràtica caldrà trencar amb tota la submissió, tot l'engany i tota la degradació que ambdós comporten.
A l'Espanya del 1979 no es va trencar, es va fer un tripijoc que ara els passarà factura. Ja s'espavilaran!
Cap polític català del règim autonòmic podrà continuar en la política en el nou Estat Català Independent, si no és així arrossegarem els vicis espanyols i colonials.
El President català, que resulti de les eleccions del 25N del 2012, haurà de ser un home fort que sàpiga rodejar-se de tot el Poble Menut Català, de l'ANC i dels partits independentistes, perquè sol no podrà emprendre el nou Procés Constituent. En un moment op en un altre haurà de dir "PROU!" haurà de trencar la submissió i fer aquell gest que cal fer:
«L’únic ingredient imprescindible d’un procés cap a la independència és la materialització d’un acte de voluntat sobirana sòlid i definitiu, que faci evident a tot el món que la decisió està presa, que el camí s’ha iniciat i que és irreversible. Un tal acte trenca el mirall de la realitat de manera que ja mai no es podrà tornar a re configurar com abans. Qualsevol full de ruta construït en absència d’aquest acte de voluntat, no val ni el paper sobre el qual està escrit i és absolutament inútil com a guia per a l’acció.
Caldria, doncs, que no ens distraguem més amb el full de ruta i que no permetem que es converteixi en una excusa (més) per a la inacció. El que ens és indispensable és fer ben evident a tot el mon que Catalunya vol ser independent, i que està disposada a ser-ho malgrat tots els obstacles que li puguin sorgir en aquest camí. Avui el món està veient, dia sí i dia també, molts d’aquests actes per part de tants pobles que ja han dit prou, però no ha vist, ni per aproximació, un acte d’afirmació semblant per part de Catalunya. La feina, doncs, és clara, i és tota per a nosaltres.»
Extret de l’article «La fal·làcia del full de ruta», escrit per en Cesc Batlle, enginyer industrial i MBA, i publicat al diari El Punt Avui el juliol del 201
11 de novembre 2012
Un malentès, una distracció, un encabronament ... però la porta es va obrir i ningú va disparar.
En
aquest temps de manifestos a dojo us presento el meu. Aquest espot va
ser penjat a la xarxa el divendres 9 de novembre de 2012, primer dia de
la campanya electoral per les eleccions del 25-N. El text el teniu a
continuació i més avall podeu contemplar la peça completa. Dos minuts
senzillament memorables.
"Avui és un dia molt especial: és l’aniversari de la caiguda del Mur de Berlín.
Amb el Mur va caure un règim que havia privat de llibertat i drets a generacions senceres. Només uns dies abans, ningú hauria dit que aquell Mur cauria. (n'hi ha més)
"Avui és un dia molt especial: és l’aniversari de la caiguda del Mur de Berlín.
Amb el Mur va caure un règim que havia privat de llibertat i drets a generacions senceres. Només uns dies abans, ningú hauria dit que aquell Mur cauria. (n'hi ha més)
Es va ensorrar perquè, aquella nit, els berlinesos es van decidir a omplir els carrers. Desafiant
la por i la història, van plantar cara, van tombar aquell Mur infame i
es van posar a reconstruir la seva ciutat i el seu país.
No ho van fer contra les lleis, sino més enllà de les lleis.
Perquè les lleis no estan per sobre de les persones, sinó que han de servir les persones.
Ningú no pot aturar la força de qui vol decidir el seu futur amb llibertat.
Cap constitució. Cap rei. Cap exèrcit.
No ho van fer contra les lleis, sino més enllà de les lleis.
Perquè les lleis no estan per sobre de les persones, sinó que han de servir les persones.
Ningú no pot aturar la força de qui vol decidir el seu futur amb llibertat.
Cap constitució. Cap rei. Cap exèrcit.
Avui també és un dia molt especial per nosaltres.
Ha començat la campanya de les eleccions més importants de la nostra història.
Els catalans també podem enderrocar el nostre Mur i construir la nació justa, pròspera i lliure que volem.
Depèn de la teva decisió. El nostre futur és ara a les teves mans.
Penses que no?
Els berlinesos ho van fer així aquella nit de 1989. I van fer possible l’impossible.
El 25 de Novembre, ara sí, el futur de Catalunya el decideixes tu."
Penses que no?
Els berlinesos ho van fer així aquella nit de 1989. I van fer possible l’impossible.
El 25 de Novembre, ara sí, el futur de Catalunya el decideixes tu."
Si You Tube fes figa podeu mirar-lo també aquí:
10 de novembre 2012
El novaiorquès independentista!
Qui hi ha darrere el vídeo del novaiorquès independentista?
Notícies Vilaweb
La blocaire de +VilaWeb Liz Castro ha investigat qui és Sharif i què s'amaga darrere el seu vídeo
Castro explica que ha parlat amb ell a través de missatges directes de Twitter i que no es vol identificar. Li ha explicat la seva relació amb Barcelona i més coses. Però la blocaire es pregunta: 'I si és un fake? I què voldria dir ser un fake? Que passaria si resulta que és d'una agència publicitària? O d'un partit polític català intentant fomentar la independència? O d'un partit unionista intentant, una vegada revelada la veritat, que tots quedin com uns tontets? I si només llegeix un guió? Si viu a Catalonia?'
La Garantia de la Independència
La garantia de la Independència
L'anhel de llibertat dels catalans és tan gran i la nostra ànima tan innocent, innocent en cert sentit com la innocència dels nens que són tot cor i no van amb segones i mala fe. En dir que els catalans som innocents com podeu comprendre no vull pas dir que en molts casos i no precisament polítics puguem ser culpables com tothom.
Els catalans, ai las, som innocents, som càndids, som incauts i tenim una molt gran disposició a mamar-nos el dit. I mira que ja som grans els que d'aquests afers de la independència ens ocupem.
La meva filla està enfadada amb Solidaritat i la culpabilitza de no haver assolit una unitat en aquella reunió amb Esquerra. M'explicaré ...
Jo ja ho tenia al cap, però a vegades hi ha coses que malauradament queden al calaix i no veuen mai la llum o la veuen tard. En aquest cas em refereixo a quelcom que li tinc un gran respecte i que la he anat visualitzant entorn del famós llibre "Perestroyka" d'en Gorbatchev. Em refereixo a la Glasnost o transparència.
Jo no sé si hi va haver mala fe o simplement va ser una qüestió d'interpretacions, de divergència d'interpretacions, perquè algun comentari que m'ha arribat qüestionava si l'enviament a la reunió per a la unitat dels independentistes -Esquerra, Solidaritat, Reagrupament, Cup ...- per part de SI dels seus tres caps grossos, en el bon sentit de la paraula, havia estat una decisió molt desafortunada amb l'excusa del comentarista de que en aquests casos si hi envies càrrecs massa potents condiciones negativament les converses per culpa de la força de l'atracció de les cadires -que a la llarga poden esdevenir poltrones-. Des del meu punt de vista el gest de SI confirmava la seva millor aposta perquè la unitat fos possible. Calia tan sols com en el cas de Bildu un nom diferent dels diferents partits o grups que volien unir-se per l'ocasió, també una programa comú pactat no pas el programa d'un d'ells per sobre dels altres i finalment una llista que donés veritable presencia i veu a tots els grups col·ligats respectant naturalment la proporcional preeminència d'Esquerra en la proporció dels 200.000 vots que va rebre el 2010 quan Solidaritat en va rebre 100.000 o sigui el 2:1 un cop representades les principals cares. No era tan difícil però algú va dir "no" -o va dir si ells "si" jo "no"- o ves a saber!
Uns dies abans de la reunió, així que Esquerra va fer la convocatòria, Solidaritat va contestar ràpidament la seva voluntat d'assistir-hi i va proposar tres condicions per fer-la viable i possibilitar que arribés a bon port. Les condicions eren les següents, primer que cada grup hi aportés tres representants escollits lliurament segons el criteri que creguessin oportú; la segona condició era que la reunió, per a evitar marxes enrere es fes en un sol dia; la tercera condició no la recordo i sé que tant sols cercant a la web de SI la trobaria però de moment no ho faré.
Hi havia una condició que no es va escriure i crec que tampoc s'hi devia caure, és la condició que jo relaciono amb en Gorbatchev, la Glasnost.
Hauria sigut de gran utilitat per assolir la unitat desitjada i per evitar greus malentesos i confusions respecte a la culpabilitat o intencions tàctiques de cada grup polític si la quarta condició hagués sigut que aquella reunió s'hagués fet davant l'opinió pública, a la televisió per exemple.
Als incauts catalans sempre ens acaben foten entre bambolines i d'això ara mateix ja n'estem farts.
Si mai volem fer quelcom bo i veritable, així com transcendental, com, per exemple la tan necessària Taula Constituent fem-ho, si us plau, davant la llum pública de tots els catalans, el nostre Poble s'ho mereix i nosaltres també!
Salvador Molins, Berga
Membre del BIC, Conseller de Catalunya Acció, Membre de si, Membre de l'Assemblea Nacional Catalana, voluntari del Moviment Català per a la Independència (MxI)
L'anhel de llibertat dels catalans és tan gran i la nostra ànima tan innocent, innocent en cert sentit com la innocència dels nens que són tot cor i no van amb segones i mala fe. En dir que els catalans som innocents com podeu comprendre no vull pas dir que en molts casos i no precisament polítics puguem ser culpables com tothom.
Els catalans, ai las, som innocents, som càndids, som incauts i tenim una molt gran disposició a mamar-nos el dit. I mira que ja som grans els que d'aquests afers de la independència ens ocupem.
La meva filla està enfadada amb Solidaritat i la culpabilitza de no haver assolit una unitat en aquella reunió amb Esquerra. M'explicaré ...
Jo ja ho tenia al cap, però a vegades hi ha coses que malauradament queden al calaix i no veuen mai la llum o la veuen tard. En aquest cas em refereixo a quelcom que li tinc un gran respecte i que la he anat visualitzant entorn del famós llibre "Perestroyka" d'en Gorbatchev. Em refereixo a la Glasnost o transparència.
Jo no sé si hi va haver mala fe o simplement va ser una qüestió d'interpretacions, de divergència d'interpretacions, perquè algun comentari que m'ha arribat qüestionava si l'enviament a la reunió per a la unitat dels independentistes -Esquerra, Solidaritat, Reagrupament, Cup ...- per part de SI dels seus tres caps grossos, en el bon sentit de la paraula, havia estat una decisió molt desafortunada amb l'excusa del comentarista de que en aquests casos si hi envies càrrecs massa potents condiciones negativament les converses per culpa de la força de l'atracció de les cadires -que a la llarga poden esdevenir poltrones-. Des del meu punt de vista el gest de SI confirmava la seva millor aposta perquè la unitat fos possible. Calia tan sols com en el cas de Bildu un nom diferent dels diferents partits o grups que volien unir-se per l'ocasió, també una programa comú pactat no pas el programa d'un d'ells per sobre dels altres i finalment una llista que donés veritable presencia i veu a tots els grups col·ligats respectant naturalment la proporcional preeminència d'Esquerra en la proporció dels 200.000 vots que va rebre el 2010 quan Solidaritat en va rebre 100.000 o sigui el 2:1 un cop representades les principals cares. No era tan difícil però algú va dir "no" -o va dir si ells "si" jo "no"- o ves a saber!
Uns dies abans de la reunió, així que Esquerra va fer la convocatòria, Solidaritat va contestar ràpidament la seva voluntat d'assistir-hi i va proposar tres condicions per fer-la viable i possibilitar que arribés a bon port. Les condicions eren les següents, primer que cada grup hi aportés tres representants escollits lliurament segons el criteri que creguessin oportú; la segona condició era que la reunió, per a evitar marxes enrere es fes en un sol dia; la tercera condició no la recordo i sé que tant sols cercant a la web de SI la trobaria però de moment no ho faré.
Hi havia una condició que no es va escriure i crec que tampoc s'hi devia caure, és la condició que jo relaciono amb en Gorbatchev, la Glasnost.
Hauria sigut de gran utilitat per assolir la unitat desitjada i per evitar greus malentesos i confusions respecte a la culpabilitat o intencions tàctiques de cada grup polític si la quarta condició hagués sigut que aquella reunió s'hagués fet davant l'opinió pública, a la televisió per exemple.
Als incauts catalans sempre ens acaben foten entre bambolines i d'això ara mateix ja n'estem farts.
Si mai volem fer quelcom bo i veritable, així com transcendental, com, per exemple la tan necessària Taula Constituent fem-ho, si us plau, davant la llum pública de tots els catalans, el nostre Poble s'ho mereix i nosaltres també!
Salvador Molins, Berga
Membre del BIC, Conseller de Catalunya Acció, Membre de si, Membre de l'Assemblea Nacional Catalana, voluntari del Moviment Català per a la Independència (MxI)
05 de novembre 2012
Baviera i Massachussets, les trampes de Mas i Duran.
Mas i Duran són un matrimoni polític ...
No sé si és un tòpic però en les matrimonis solen manar les dones. Qui fa de dona Mas o Duran?
Jo no em crec que Duran sigui el dolent de la pel·lícula. El matrimoni i les declaracions de l'un i l'altre els van molt bé a tots dos. Tot plegat és una jugada ben calculada.
Ahir Mas va dir de manera molt espectacular que ni jutjats ni constitucions aturarien la democràcia i en això me'l crec, està decidit a plantar cara per la democràcia ... i el Duran també, però jo no els votaré perquè la seva aposta per l'Estat Català Independent és nul·la.
Catalunya sense la independència de veritat no pas condicionada o de l'estil de la de Massachussets o la de Baviera no serà ni lliure ni feliç. I ells, tan Mas com Duran faran la patota als catalans, n'estic segur! Ens han enganyat massa vegades. El seu projecte polític va per uns altres verals.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció
Jo no em crec que Duran sigui el dolent de la pel·lícula. El matrimoni i les declaracions de l'un i l'altre els van molt bé a tots dos. Tot plegat és una jugada ben calculada.
Ahir Mas va dir de manera molt espectacular que ni jutjats ni constitucions aturarien la democràcia i en això me'l crec, està decidit a plantar cara per la democràcia ... i el Duran també, però jo no els votaré perquè la seva aposta per l'Estat Català Independent és nul·la.
Catalunya sense la independència de veritat no pas condicionada o de l'estil de la de Massachussets o la de Baviera no serà ni lliure ni feliç. I ells, tan Mas com Duran faran la patota als catalans, n'estic segur! Ens han enganyat massa vegades. El seu projecte polític va per uns altres verals.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció
Subscriure's a:
Missatges
(Atom)
Ni oblidem ni perdonem
Però Catalunya és una Nació mil·lenaria que ja ha sigut independent més segles que no pas dependent. Catalunya ha de ser plenament independent com ho són Dinamarca o Suïssa. No val pretendre allò de l'Ibarretxe: Euskadi Estat Associat a Espanya. Continuaríem fotuts com ara.
Si volem Catalunya Independent la volem independent, sí o sí! No veig aquesta determinació, aquesta força i aquesta il·lusió ni al Mas ni al Duran.
Catalunya ha d'esdevenir catalana, lliure i plena! Que així sigui!
No ens aturarem fins assolir la nostra plena llibertat nacional!
Tingue-ho ben segur!
Salvador Molins, Catalunya Acció