Aqueix cop és la quarta vegada en cinc anys que participo en actes polítics al Catllar. Ho vaig fer per exposar els posicionaments crítics respecte de l'estratègia desactivadora del contingut independentista d'ERC propugnada per la mateixa direcció del partit. Després, per presentar el projecte de Reagrupament abans que Carretero i els seus sequaços el desnaturalitzessin, i finalment donant suport a la candidatura de Solidaritat a les eleccions municipals de l'any passat.
Molts dels presents a la xerrada eren coneguts d'altres temps i he volgut recordar que els canvis en la meva trajectòria han estat deguts al fet de mantenir els mateixos plantejaments independentistes, encertats o no tant, quan les organitzacions que aspiraven a representar aqueixa opció han entrat en crisi per no mantenir els compromisos que hom deia defensar.
He enllaçat aqueixa reflexió personal amb la necessària claredat a l'hora d'expressar els objectius que cada partit afirma propugnar al seu programa a l'hora present, crucial per a Catalunya. La claredat reflecteix l'ètica de cadascú i comporta el respecte pels votants i alhora és requisit imprescindible per ser creïble davant les institucions europees a les quals la Catalunya Estat haurà de demanar reconeixement. Una claredat que manca al programa de CIU, ICV i ERC, en contrast amb la diàfana expressió de la voluntat dels manifestants de l'Onze de Setembre proppassat.
Solidaritat és la garantia que el procés cap a la independència no s'aturarà, ni per claudicacions, ni falses dreceres, com les que va emprar l'actual president Mas a l'hora de pactar amb el president Zapatero les rebaixes a l'Estatut del 2006. Tenim tot el dret a advertir a Artur Mas i a CIU de la seva responsabilitat si tornen a fer la puta i la Ramoneta amb la voluntat d'independència del poble català.