Ara, cada dia que passa, la ruptura política amb Espanya primer, i amb França després, cada dia és més urgent i necessària.

Trencar amb les lleis que ens tenallen, amb el discurs que els hi dona cos i amb l'estat que les defensa, és més necessari que mai i és de sentit comú.

No ho podrem evitar, hi haurà ruptura!

Entre altres coses hi haurà d'haver ruptura perquè Espanya no baixarà del burro.

La ruptura és sana i deixa enrere els vicis del passat. Per salut democràtica caldrà trencar amb tota la submissió, tot l'engany i tota la degradació que ambdós comporten.

A l'Espanya del 1979 no es va trencar, es va fer un tripijoc que ara els passarà factura. Ja s'espavilaran!

Cap polític català del règim autonòmic podrà continuar en la política en el nou Estat Català Independent, si no és així arrossegarem els vicis espanyols i colonials.

El President català, que resulti de les eleccions del 25N del 2012, haurà de ser un home fort que sàpiga rodejar-se de tot el Poble Menut Català, de l'ANC i dels partits independentistes, perquè sol no podrà emprendre el nou Procés Constituent. En un moment op en un altre haurà de dir "PROU!" haurà de trencar la submissió i fer aquell gest que cal fer:

«L’únic ingredient imprescindible d’un procés cap a la independència és la materialització d’un acte de voluntat sobirana sòlid i definitiu, que faci evident a tot el món que la decisió està presa, que el camí s’ha iniciat i que és irreversible. Un tal acte trenca el mirall de la realitat de manera que ja mai no es podrà tornar a re configurar com abans. Qualsevol full de ruta construït en absència d’aquest acte de voluntat, no val ni el paper sobre el qual està escrit i és absolutament inútil com a guia per a l’acció.
Caldria, doncs, que no ens distraguem més amb el full de ruta i que no permetem que es converteixi en una excusa (més) per a la inacció. El que ens és indispensable és fer ben evident a tot el mon que Catalunya vol ser independent, i que està disposada a ser-ho malgrat tots els obstacles que li puguin sorgir en aquest camí. Avui el món està veient, dia sí i dia també, molts d’aquests actes per part de tants pobles que ja han dit prou, però no ha vist, ni per aproximació, un acte d’afirmació semblant per part de Catalunya. La feina, doncs, és clara, i és tota per a nosaltres.»

Extret de l’article «La fal·làcia del full de ruta», escrit per en Cesc Batlle, enginyer industrial i MBA, i publicat al diari El Punt Avui el juliol del 201