20 de novembre 2012
No és això companys, no és això!
No és això companys, no és això!
Cal que quedi clar qui està a favor del tercer punt i qui hi està en contra. ("ens preocupa el fet que no hagi estat prou explicitat el tercer dels punts que proposàvem")
Els tres punts de l'ANC:
"Per tot això, demanem a tots els partits que concorrin a les properes
eleccions que subscriguin els següents punts en el seu programa
electoral:
1) La sobirania de Catalunya resideix en el poble català. El poble
català és qui ha de ser consultat a l’hora de decidir la relació
política que vol establir amb la resta de pobles i Estats del món.
2) Ens posarem a treballar immediatament perquè, en la
propera legislatura, Catalunya esdevingui un nou Estat
d’Europa.
3) Treballarem conjuntament amb la resta de grups polítics
perquè el procés de constitució del nou Estat independent sigui el
més consensuat possible i esdevingui l’Estat de tots els catalans i
catalanes.
No és això companys, no és això!
L'Assemblea Nacional Catalana va erràtica i perd el nord, ho dic sobretot pel darrer posicionaments davant les pautes dels mínims que han de servir de barems o elements de guia i contrast pels electors Independentistes a l'hora de decidir el seu vot aquest 25N. Sobretot la gran gentada, prop de 2.000.000 de persones que es van manifestar l'11S d'enguany pel nou estat català a Europa.
Es tractava de fer tot el possible, democràticament parlant, perquè els partits que volen captivar el nostre vot no ens facin la patota a que estem tan acostumats. Es tractava de fer i garantir que aquests partits complissin uns mínims de corresponsabilitat amb la Catalunya lliure que volem ... o és que senyores i senyors de l'ANC no la volem "lliure", potser, la Catalunya!?
L'ANC manifesta en aquests darrers posicionaments una pèrdua total del sentit comú, perd el nord i s'ofega en la misèria de la in concreció, de la supeditació a certs poders mentals, de l'autonomisme més ranci, del fer "la puta i la ramoneta", empremtes de l'esclavatge que fa segles patim, maneres de fer que tan hauríem d'odiar els catalans! és curiós i sempre passa que qui menys es vol ficar en política, o això diu, acaba fent el joc més incaut a la política més perversa, la de l'engany i del manifassejar, la de l'arrambar cap a casa -la casa del partit- de tants partits polítics, sempre per sobre dels interessos de Catalunya.
Més greu encara, és, quan l'ANC, suposo que intentant o creient afavorir fer majories de manera que segur els passaran i ens passaran factura, està saltant-se descaradament la repulsa, exigència consegüent, i sobretot el fer-ho saber a l'opinió pública de l'incompliment del tercer punt per part d'alguns partits que altrament haurien d'estar plenament en defensa de Catalunya -s'entén, partits que assoleixin la carta de legitimitat per a ser votats pels independentistes-. L'ANC, fent els ulls grossos davant d'aquest incompliment del tercer punt dels esmentats posicionaments fa una greu injustícia en contra dels partits que sí que són plenament fidels al mandat del Poble Català expressat el darrer 11 de setembre.
És també gravíssim per les conseqüències que pot tenir a partir del dia 26 de novembre la manera en que és valorat el suport al punt en que s'esmenta l'estat propi i la manera en que aquesta valoració perd de vista el mandat dels dos milions de catalans "Catalunya nou estat d'Europa".
Com ho hem de fer els catalans per evitar que ens prostitueixin les paraules?
El lema de la manifestació era clar i contundent "Catalunya estat", perquè l'emmerdem, doncs, amb el concepte d'Estat Propi, concepte prostituït per Ciu. concepte des d'aleshores difús i enganyós, i a hores d'ara concepte incrementat en aquests vicis per l'esmentada darrera i maldestre valoració de l'ANC?
D'aquesta maldestre valoració en resulta que l'expressió "estat propi", l'eina de treball bàsica que han de manejar els partits polítics actuals, partits ja coixos per colonials i autonomistes de naixença, és un concepte que no serveix de base de treball independentista útil perquè en la valoració és diu i es dona per entès que "estat propi" representa tantes coses diferents com partits hi ha.
Com podem avançar cap a la Independència de forma urgent, perquè el mandat del Poble és de caire urgent, si l'ANC que sembla que ha de tenir les coses clares permet aquests galimaties i cau de nou en la deriva que ens ha portat pel pedregar des que va fer fallida pels mateixos errors la primera versió de l'Assemblea de Catalunya.
Jo em pregunto si després de set anys de la Manifestació del Dret a Decidir i després de rebre el mandat del Poble català present en el final de la Marxa per la Independència i la Manifestació de l'11S d'enguany, l'ANC i els partits polítics enlloc de posar-se immediatament a treballar per tirar endavant l'estat independent s'han de posar a discutir gradualismes i formes enganyoses d'independència per a Catalunya?
Davant d'això demano i exigeixo a la Senyora Forcadell, Presidenta de l'ANC i a tota la seva junta que corregeixin immediatament abans del dia de reflexió aquest greu greuge, aquesta deriva, aquesta inconsciència i incapacitat d'anàlisi lúcid que la seva gran responsabilitat els demana corregir, que ho facin i que ho facin saber de forma pública a tots els participants de la Gran Manifestació, i si no és així els prego que considerin la seva total i irrevocable dimissió.
És important prendre's de forma seriosa i urgent aquest afer perquè pot ser una causa més de derives no volgudes per després del 25N. Déu ens guardi d'un altre "Ai las, ja està fet!"
L'ANC ha d'ésser molt dura amb els partits, no s'ha de deixar prendre el pèl, no pot permetre que li facin la traveta com ho van fer fa trenta anys ni que la condicionin en res com quan van ajornar sine die el quart objectiu a assolir que aleshores ja era "l'autodeterminació". Si l'ANC no és justa en la seva valoració i no diu les coses pel seu nom, i no fa públics els incompliments en els tres punts d'enguany, l'ANC perd tota la credibilitat i tota la força davant dels Partits Polítics, aleshores esdevé titella vulnerable a les seves mans i el pitjor de tots és que posem per ensima vegada la nostra independència en perill de mort.
Estem parlant del futur de Catalunya! Siguem seriosos, el màxim d'exigents amb els altres i amb nosaltres mateixos i no juguem amb els catalans!
Salvador Molins, membre de l'ANC i Conseller de Catalunya Acció.
Cal que quedi clar qui està a favor del tercer punt i qui hi està en contra. ("ens preocupa el fet que no hagi estat prou explicitat el tercer dels punts que proposàvem")
Els tres punts de l'ANC:
"Per tot això, demanem a tots els partits que concorrin a les properes
eleccions que subscriguin els següents punts en el seu programa
electoral:
1) La sobirania de Catalunya resideix en el poble català. El poble
català és qui ha de ser consultat a l’hora de decidir la relació
política que vol establir amb la resta de pobles i Estats del món.
2) Ens posarem a treballar immediatament perquè, en la
propera legislatura, Catalunya esdevingui un nou Estat
d’Europa.
3) Treballarem conjuntament amb la resta de grups polítics
perquè el procés de constitució del nou Estat independent sigui el
més consensuat possible i esdevingui l’Estat de tots els catalans i
catalanes.
No és això companys, no és això!
L'Assemblea Nacional Catalana va erràtica i perd el nord, ho dic sobretot pel darrer posicionaments davant les pautes dels mínims que han de servir de barems o elements de guia i contrast pels electors Independentistes a l'hora de decidir el seu vot aquest 25N. Sobretot la gran gentada, prop de 2.000.000 de persones que es van manifestar l'11S d'enguany pel nou estat català a Europa.
Es tractava de fer tot el possible, democràticament parlant, perquè els partits que volen captivar el nostre vot no ens facin la patota a que estem tan acostumats. Es tractava de fer i garantir que aquests partits complissin uns mínims de corresponsabilitat amb la Catalunya lliure que volem ... o és que senyores i senyors de l'ANC no la volem "lliure", potser, la Catalunya!?
L'ANC manifesta en aquests darrers posicionaments una pèrdua total del sentit comú, perd el nord i s'ofega en la misèria de la in concreció, de la supeditació a certs poders mentals, de l'autonomisme més ranci, del fer "la puta i la ramoneta", empremtes de l'esclavatge que fa segles patim, maneres de fer que tan hauríem d'odiar els catalans! és curiós i sempre passa que qui menys es vol ficar en política, o això diu, acaba fent el joc més incaut a la política més perversa, la de l'engany i del manifassejar, la de l'arrambar cap a casa -la casa del partit- de tants partits polítics, sempre per sobre dels interessos de Catalunya.
Més greu encara, és, quan l'ANC, suposo que intentant o creient afavorir fer majories de manera que segur els passaran i ens passaran factura, està saltant-se descaradament la repulsa, exigència consegüent, i sobretot el fer-ho saber a l'opinió pública de l'incompliment del tercer punt per part d'alguns partits que altrament haurien d'estar plenament en defensa de Catalunya -s'entén, partits que assoleixin la carta de legitimitat per a ser votats pels independentistes-. L'ANC, fent els ulls grossos davant d'aquest incompliment del tercer punt dels esmentats posicionaments fa una greu injustícia en contra dels partits que sí que són plenament fidels al mandat del Poble Català expressat el darrer 11 de setembre.
És també gravíssim per les conseqüències que pot tenir a partir del dia 26 de novembre la manera en que és valorat el suport al punt en que s'esmenta l'estat propi i la manera en que aquesta valoració perd de vista el mandat dels dos milions de catalans "Catalunya nou estat d'Europa".
Com ho hem de fer els catalans per evitar que ens prostitueixin les paraules?
El lema de la manifestació era clar i contundent "Catalunya estat", perquè l'emmerdem, doncs, amb el concepte d'Estat Propi, concepte prostituït per Ciu. concepte des d'aleshores difús i enganyós, i a hores d'ara concepte incrementat en aquests vicis per l'esmentada darrera i maldestre valoració de l'ANC?
D'aquesta maldestre valoració en resulta que l'expressió "estat propi", l'eina de treball bàsica que han de manejar els partits polítics actuals, partits ja coixos per colonials i autonomistes de naixença, és un concepte que no serveix de base de treball independentista útil perquè en la valoració és diu i es dona per entès que "estat propi" representa tantes coses diferents com partits hi ha.
Com podem avançar cap a la Independència de forma urgent, perquè el mandat del Poble és de caire urgent, si l'ANC que sembla que ha de tenir les coses clares permet aquests galimaties i cau de nou en la deriva que ens ha portat pel pedregar des que va fer fallida pels mateixos errors la primera versió de l'Assemblea de Catalunya.
Jo em pregunto si després de set anys de la Manifestació del Dret a Decidir i després de rebre el mandat del Poble català present en el final de la Marxa per la Independència i la Manifestació de l'11S d'enguany, l'ANC i els partits polítics enlloc de posar-se immediatament a treballar per tirar endavant l'estat independent s'han de posar a discutir gradualismes i formes enganyoses d'independència per a Catalunya?
Davant d'això demano i exigeixo a la Senyora Forcadell, Presidenta de l'ANC i a tota la seva junta que corregeixin immediatament abans del dia de reflexió aquest greu greuge, aquesta deriva, aquesta inconsciència i incapacitat d'anàlisi lúcid que la seva gran responsabilitat els demana corregir, que ho facin i que ho facin saber de forma pública a tots els participants de la Gran Manifestació, i si no és així els prego que considerin la seva total i irrevocable dimissió.
És important prendre's de forma seriosa i urgent aquest afer perquè pot ser una causa més de derives no volgudes per després del 25N. Déu ens guardi d'un altre "Ai las, ja està fet!"
L'ANC ha d'ésser molt dura amb els partits, no s'ha de deixar prendre el pèl, no pot permetre que li facin la traveta com ho van fer fa trenta anys ni que la condicionin en res com quan van ajornar sine die el quart objectiu a assolir que aleshores ja era "l'autodeterminació". Si l'ANC no és justa en la seva valoració i no diu les coses pel seu nom, i no fa públics els incompliments en els tres punts d'enguany, l'ANC perd tota la credibilitat i tota la força davant dels Partits Polítics, aleshores esdevé titella vulnerable a les seves mans i el pitjor de tots és que posem per ensima vegada la nostra independència en perill de mort.
Estem parlant del futur de Catalunya! Siguem seriosos, el màxim d'exigents amb els altres i amb nosaltres mateixos i no juguem amb els catalans!
Salvador Molins, membre de l'ANC i Conseller de Catalunya Acció.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(Atom)
Ni oblidem ni perdonem
VALORACIÓ DE L’ANC SOBRE LA POSICIÓ DELS PARTITS POLÍTICS
ResponEliminaDAVANT LES ELECCIONS DEL 25 de NOVEMBRE
L’ANC constata amb satisfacció que la resposta dels partits polítics[1] al requeriment fet públic per la nostra organització el proppassat 24 d’octubre ha estat, en termes generals, favorable a la consecució de l’Estat propi; i que aquesta posició s’ha manifestat en un ventall de formulacions concretes que van des de l’expressió d’un procés d’autodeterminació gradual cap a aquest objectiu, fins al compromís explícit a favor de la proclamació de la independència dins la pròxima legislatura.
Ens congratulem pel fet que la majoria de formacions polítiques hagin reconegut que el poble de Catalunya és qui té la sobirania i assumit un dels principals objectius de l’ANC: convocatòria d’un referèndum o consulta, així com que tots ells estiguin disposats a fer-lo possible i a respectar la voluntat del poble, sigui quina sigui. No obstant, ens preocupa el fet que no hagi estat prou explicitat el tercer dels punts que proposàvem i que entenem que és tant important com els altres dos. A partir del dia 25 serà de vital importància que tots els diputats i diputades que hagin estat elegits amb el mandat de convocar un referèndum o una consulta comencin a treballar en positiu i conjuntament, fent una veritable pinya. Entenem que d’això en dependrà l’èxit del procés.
Valorem molt positivament que en aquesta contesa electoral hi hagi un ventall molt ampli d’opcions que, amb diferents matisos, i accents defensin el dret a l’autodeterminació i es comprometin a fer el referèndum o una consulta. Els electors podran escollir entre diferents opcions sobiranistes aquella que s’ajusti millor a la seva opció política.
Entenem que tots els vots als partits o coalicions que han manifestat el seu compromís de treballar per a l’alliberament nacional seran útils, fins i tot en el cas que alguna formació no aconsegueixi obtenir cap escó, perquè ens permetran quantificar el suport que tenen les opcions que aposten per la independència.
L'ANC en el seu conjunt no dóna suport a cap partit o coalició en concret, sinó que insta a votar una o altra d’aquestes candidatures d’acord amb les apreciacions concretes que cadascú faci, en consciència, de les formulacions i dels programes explicitats per aquestes organitzacions. Cal que cadascú llegeixi atentament els programes de cada formació i decideixi, lliurement a qui dóna el seu vot.