La garantia de la Independència


L'anhel de llibertat dels catalans és tan gran i la nostra ànima tan innocent, innocent en cert sentit com la innocència dels nens que són tot cor i no van amb segones i mala fe. En dir que els catalans som innocents com podeu comprendre no vull pas dir que en molts casos i no precisament polítics puguem ser culpables com tothom.

Els catalans, ai las, som innocents, som càndids, som incauts i tenim una molt gran disposició a mamar-nos el dit. I mira que ja som grans els que d'aquests afers de la independència ens ocupem.

La meva filla està enfadada amb Solidaritat i la culpabilitza de no haver assolit una unitat en aquella reunió amb Esquerra. M'explicaré ...

Jo ja ho tenia al cap, però a vegades hi ha coses que malauradament queden al calaix i no veuen mai la llum o la veuen tard. En aquest cas em refereixo a quelcom que li tinc un gran respecte i que la he anat visualitzant entorn del famós llibre "Perestroyka" d'en Gorbatchev. Em refereixo a la Glasnost o transparència.

Jo no sé si hi va haver mala fe o simplement va ser una qüestió d'interpretacions, de divergència d'interpretacions, perquè algun comentari que m'ha arribat qüestionava si l'enviament a la reunió per a la unitat dels independentistes -Esquerra, Solidaritat, Reagrupament, Cup ...- per part de SI dels seus tres caps grossos, en el bon sentit de la paraula, havia estat una decisió molt desafortunada amb l'excusa del comentarista de que en aquests casos si hi envies càrrecs massa potents condiciones negativament les converses per culpa de la força de l'atracció de les cadires -que a la llarga poden esdevenir poltrones-. Des del meu punt de vista el gest de SI confirmava la seva millor aposta perquè la unitat fos possible. Calia tan sols com en el cas de Bildu un nom diferent dels diferents partits o grups que volien unir-se per l'ocasió, també una programa comú pactat no pas el programa d'un d'ells per sobre dels altres i finalment una llista que donés veritable presencia i veu a tots els grups col·ligats respectant naturalment la proporcional preeminència d'Esquerra en la proporció dels 200.000 vots que va rebre el 2010 quan Solidaritat en va rebre 100.000 o sigui el 2:1 un cop representades les principals cares. No era tan difícil però algú va dir "no" -o va dir si ells "si" jo "no"- o ves a saber!

Uns dies abans de la reunió, així que Esquerra va fer la convocatòria, Solidaritat va contestar ràpidament la seva voluntat d'assistir-hi i va proposar tres condicions per fer-la viable i possibilitar que arribés a bon port. Les condicions eren les següents, primer que cada grup hi aportés tres representants escollits lliurament segons el criteri que creguessin oportú; la segona condició era que la reunió, per a evitar marxes enrere es fes en un sol dia; la tercera condició no la recordo i sé que tant sols cercant a la web de SI la trobaria però de moment no ho faré.

Hi havia una condició que no es va escriure i crec que tampoc s'hi devia caure, és la condició que jo relaciono amb en Gorbatchev, la Glasnost.

Hauria sigut de gran utilitat per assolir la unitat desitjada i per evitar greus malentesos i confusions respecte a la culpabilitat o intencions tàctiques de cada grup polític si la quarta condició hagués sigut que aquella reunió s'hagués fet davant l'opinió pública, a la televisió per exemple.

Als incauts catalans sempre ens acaben foten entre bambolines i d'això ara mateix ja n'estem farts.

Si mai volem fer quelcom bo i veritable, així com transcendental, com, per exemple la tan necessària Taula Constituent fem-ho, si us plau, davant la llum pública de tots els catalans, el nostre Poble s'ho mereix i nosaltres també!


Salvador Molins, Berga

Membre del BIC, Conseller de Catalunya Acció, Membre de si, Membre de l'Assemblea Nacional Catalana, voluntari del Moviment Català per a la Independència (MxI)