23 de setembre 2012
6 anys després: Visca! "Catalonia The Next State in Europe"
Solidaritat ha iniciat avui la campanya “Catalonia the next State in Europe” a l'Aeroport de Girona amb els companys de Solidaritat Catalana - Regió de Girona i el diputat Toni Strubell
http://www.solidaritatcatalana.cat/noticies/solidaritat-inicia-la-campanya-%E2%80%9Ccatalonia-next-state-europe%E2%80%9D-laeroport-de-girona
http://www.solidaritatcatalana.cat/noticies/solidaritat-inicia-la-campanya-%E2%80%9Ccatalonia-next-state-europe%E2%80%9D-laeroport-de-girona
Els independentistes han
repartit material als turistes i el president de la formació,Toni
Strubell, ha afirmat que “sense la independència anem a la bancarrota”
Solidaritat Catalana per la Independència
(SI) ha iniciat aquest dissabte la campanya “Catalonia the next State in
Europe” per tal d'informar als turistes del nostre país sobre el procés
d'independència turisme sobre el procés d'independència iniciat per
Catalunya. La campanya informativa s'ha iniciat aquest dissabte a
l'Aeroport de Girona-Costa Brava (Vilobí d'Onyar) i pretén posar al dia
els turistes que visiten Catalunya sobre el seu futur imminent com a nou
Estat membre de la Unió Europea.
Una vintena de militants de Solidaritat
han estat acompanyats del seu president i diputat per les comarques
gironines, Toni Strubell, fet pedagogia t repartint fulletons a gent
provinent de Londres, Itàlia, Malta, Manchester... I fins i tot s'han
sorprès que molts visitants ja tenien coneixement del procés de secessió
obert a Catalunya.
Strubell ha fet un petit parlament a la
sortida de la l'Aeroport en diversos idiomes –italià, anglès i francès–
donant la benvinguda als vols que anaven arribant. S'ha constatat que
molts turistes tenien coneixement de la manifestació independentista de
la Diada d'enguany que va aplegar més d'un milió i mig de persones a
Barcelona o que l'altre dia al camp del Barça es cridava
“independència”. Molts d'ells han donat mostres de simpatia i suport
envers el procés iniciat per Catalunya.
Toni Strubell, en declaracions als
mitjans, ha parlat dels esforços colossals que fa el sector turístic
gironí, que “tot i patir la nova taxa turística i en Estat que ens va la
contra, ha mantingut i ha pujat el nombre de visitants: Tenim un
turisme que representa el 12% del PIB gironí però AENA ens té segrestat
l'Aeroport de la Costa Brava, ja que les decisions importants es prenen
molt lluny de casa” i ha reblat que “només els països tercermundistes
com Espanya mantenen la gestió centralitzada dels aeroports enlloc de
donar-los autonomia operativa”. “Sense un Estat propi anem a la
bancarrota” ha sentenciat.
Finalment Strubell ha destacat
positivament la resposta rebuda avui que s'anirà repetint i fent
extensiva a d'altres aeroports i infraestructures cabdals del nostre
país per tal de conscienciar a la pròpia gent com a la de fóra, “qui,
empesa per la novetat d'un nou Estat, vindrà més a visitar-nos”.
Extret de la web de SI
La Gran Coalició Plebiscitària per a l'Estat Català Independent!
Per què no parlem d'una Coalició Plebiscitària per l'estat independent?
Si som capaços de parlar d'Eleccions plebiscitàries per què no parlem d'una Coalició Plebiscitària que s'identifiqui amb la Manifestació per l'Estat Català a Europa?
En el cas de que Artur Mas convoqui eleccions la propera setmana, per a Uriel Bertran de SI, que ahir va ser a Berga explicant la Iniciativa del seu partit per a una votació de Declaració d'Independència al Parlament Català el dijous que ve, seria un primer signe de fermesa per part de l'actual President Català que de moment no hauria caigut sota el pes de les pressions visibles, de les pressions invisibles i de les pressions brutes del govern espanyol i altre gent que els hi fan costat.
Molts periodistes i analistes, i també molts compatriotes ja parlen d'unes eleccions "plebiscitàries" fins i tot des de la "Capital del Imperio???" s'ha amenaçat que ai si ve el papus si els catalans convoqueu unes "Elecciones Plebiscitarias".
Si es convoquen eleccions, crec que caldria fer tot el possible perquè el nostre país, tots els votants, visualitzessin en una sola coalició la gran manifestació del proppassat 11 de setembre "Catalunya, Nou Estat d'Europa".
En el cas de que la nostra classe política entengués i es disposés a fer una coalició entre tots els partits catalans que volen Catalunya Lliure i Plena, el que s'esdevindria seria una opció guanyadora per a l'Independentisme català i per al procés constituent de l'Estat Català independent.
És possible aquesta magna coalició plebiscitària?
-Ara mateix, no! :
1 - No, perquè encara ningú s'ho ha plantejat.
2 - No, perquè hom veu la dificultat de confeccionar les llistes.
3 - No, perquè tothom -cada partit- es veu ben posicionat per mantenir o apujar una mica les seves engrunes parlamentàries.
4 - No, perquè l'endemà d'haver guanyat les eleccions hom tem no entendre's amb les altres formacions.
5 - No, perquè cada opció política interpreta diferent la concepció d'Estat o és que vol un tipus d'estat originari diferent: Independent, associat, confederat, "propi?" -qui coi s'ha inventat aquesta punyetera paraula que no vol dir res que no sigui confús-.
6 - No, perquè potser encara molts d'aquests polítics tacats pel pecat de l'autonomisme i la dependència i el col·laboracionisme de facto que tots o molts hem practicat amb l'Estat Espanyol, no entenen o no volen entendre la veritable i vital importància del moment actual.
I que us semblaria que en parléssim, tan difícil és aparcar les engrunes de cada partit independentista un parell d'anys? Tan difícil seria confeccionar unes llistes amb uns caps de comissió plebiscitària dels millors de cada partit i seguint de forma lleial amb nombre de noms a la llista proporcionals als còmputs parlamentaris actuals? Tan difícil seria elaborar un programa plebiscitari centrat en dos o tres punts entorn de com encetar el procés en cas de guanyar les eleccions i de com pressionar-lo en cas de no tenir tanta capacitat decisiva?
Res no és possible fins que se'n parla i es materialitza.
Si gosem i entenem parlar d'Eleccions Plebiscitàries, perquè no tenim la força i l'altura de mires de pensar i treballar per una Coalició Plebiscitària per a la Proclamació de l'Estat Català independent?
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció
21 de setembre 2012
La Declaració d'Independència si tenim en compte els 86 diputats i tots els alcaldes ...
Comptador actual de L'AMI (Associació de Municipis per la Independència)
La Declaració d'Independència del nou Estat Català
que proposa Solidaritat Catalana per la Independència és possible pel dia 27 de setembre si tenim en compte els 86 diputats i tots els alcaldes ... tots junts sabent aparcar les diferències però no pas l'objectiu primordial, un País de veritat! la Independència plena. Junts, podem! i tant que sí!
(Comptador posat al dia per Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció)
------------------
Benvolguts catalans i berguedans, no és cap secret per a nosaltres el fet de ser conscients que la Independència de Catalunya, que ja la tenim a tocar, depèn de nosaltres, tots i cadascun de nosaltres, i no podem ser gasius de cap manera en la precipitació d’aquests gestos, un d'ells ha de coincidir en el moment oportú i donar fruit.
Ara ja, hem de fer costat decidit als promotors de cada iniciativa, siguin aquests promotors del color polític que siguin.
En aquest sentit, us convido aquest dissabte, 22 de setembre del 2012
a les 6 de la tarda, a l’Hotel Berga Park,
on l’Uriel Bertran, Secretari General de Solidaritad Catalana per la Independencia (SI) i Diputat al Parlament de Catalunya presentarà aquesta darrera iniciativa.
Veniu a aquest acte per mica que pugueu.
Tots hi sou convidats, Salvador Molins, Berga.
--------------
Declaració d’Independència del Principat de Catalunya
Que es votarà el proper 27 de setembre d’aquest 2012,
al Parlament de Catalunya
a proposta de Solidaritat Catalana per a la Independència.
El Poble hem parlat:
Exigim la Independència. 86 diputats, una majoria absolutíssima del Parlament de Catalunya, i centenars d’alcaldes s’han manifestat per la Independència, aquest 11 de setembre de 2012, i ara cal que siguin conseqüents i votin per la Independència a les institucions.
Amb aquest objectiu presentem la següent Declaració Conjunta d’Independència:
El full de ruta fins a la constitució de l’Estat Català.
Un compromís que es portarà a terme entre el Parlament de Catalunya
i els Ajuntaments catalans en el període que va dels anys 2012 al 2014.
Salvador Molins, Berga.
COMUNICAT DE L'ANC
COMUNICAT DE L'ANC
Després de la reunió mantinguda entre els presidents de la Generalitat i del govern espanyol, l’Assemblea Nacional Catalana considera:
Que Catalunya ha d’iniciar, responent al clam històric d’aquest 11 de setembre, el camí cap a la consecució d’un estat independent.
Que aquest camí ha de ser irreversible i ferm, amb un calendari establert que no s’allargui en excés amb el temps; i que l’han de fer junts Govern, institucions i societat civil.
Que si el MH President de la Generalitat sr. Artur Mas actua en aquesta direcció de manera inequívoca, comptarà amb el suport de l’ANC.
Així mateix, l’Assemblea Nacional Catalana es compromet a seguir treballant sense descans per ampliar la majoria social ja existent al país favorable a la independència; en un projecte constructiu i inclusiu que compta amb tots els catalans que desitgin viure en un país més just, pròsper i democràtic.
Finalment, convoquem als catalans i catalanes a anar a la Plaça Sant Jaume a les 19:30 hores per reafirmar el clam independentista de la Marxa de l’11 de setembre a l’arribada del President de la Generalitat.
Barcelona, 20-9-2012
"El Mas de les sabates grans" No ens mamem el dit i no perdem el nord!
"El Mas de les sabates grans" No ens mamem el dit i no perdem el nord!
Sols la veritat i la fermesa ens faran lliures!
No
ens mamem el dit i no perdem el nord. A l'Artur Mas la Independència li
va gran com unes sabates desproporcionades. Va tornar de Madrid sense
res, no pas per convicció sinó tan sols perquè no li van donar res,
perquè si li haguessin donat una mica de mantega o tan sols un panet
hauria tornat amb aquella mica de mantega o tan sols un panet.
El diari El Punt Avui+ patina de mala manera en el seu editorial, primer parlant d'estat propi que no ho oblidem per aquesta gent de CDC i Ciu no és pas independència. Llavors l'esmentat editorial diu textualment: "el president del país -Mas- s'ha posat al davant dels moviments populars" qui ha escrit aquestes bajanades? més que bajanades la darrera és una mentida com una catedral. Algú el va veure davant de la Gran Manifestació? Algú li ha sentit a defensar la plenitud de Catalunya sense parlar de dècades i de perennes dificultats, amb la força de l'anhel dibuixat a la seva cara i en la seva gesticulació?
Al senyor Mas les sabates del país li van grans, molt grans! I el senyor Pujol repapieja de mala manera i es rendeix abans d'hora com ha fet sempre quan es tracta de la Catalunya lliure i plena, ell el gran arquitecte de la Generalitat i consegüent Catalunya de cartró pedra.
El Joan del Bar, que és una toca nassos, s'atrevia a dir que ja teníem un capdavanter!? Res tan lluny de la realitat, un Mas que en el seu darrer brillant discurs no va tenir nassos, ni ganes de pronunciar la paraula "Independència"
Com va passar a l'extinta URSS, el Gorbachof que donava deu voltes al Sr. Mas -sense ànim d'ofendre, només volent tocar de peus a terra en la meva valoració- el senyor Gorbachof un cop feta aquella incipient revolució tova de la Perestroika va haver de plegar de seguida i deixar passar davant a un altre líder, Ieltsin, aquest sí, en aquells moments veritable capdavanter.
I ara no em sortiu amb aquell purisme infantil de que una transició com la russa no la voldríeu dea cap manera mentre penseu en En Putin. Ieltsin seria un borratxí, però en el seu magnat va renéixer Rússia i tot el reguitzell d'estats de la CEI, Comunitat d'Estats Independents. Els termes que acabo d'exposar potser no són precisos del tot i accepto correccions, però el paral·lelisme de la situació crec que és encerat.
Els catalans fa tan temps que necessitem i volem la Independència -en majúscules- i tant és el nostre desig que a voltes magnifiquem les coses i sobretot, el que és més greu, els personatges!
No ens mamem el dit i no perdem el nord! Mas encara no ha pronunciat la paraula Independència! Per què tan d'hora ja el pugem a l'altar de la pàtria???!
No ens mamem el dit i no perdem el nord! Mas encara no ha defensat la conveniència d'un ESTAT CATALÀ INDEPENDENT, perquè senyors, tinguem-ho clar, i no ho dic jo sinó els Sr. Artur Mas i el Sr. Oriol Pujol, ni CDC és independentista -amb tot el que això significa d'un partit que el President Honorífic Pujol pare acaba de dir, ahir!, que la independència no és possible- ni Estat Propi vol dir Independència.
De que va, doncs, el diari El Punt - Avui+ fent servir els mots prostituïts per aquesta mala gent nacional i política, i fent seguidisme descarat d'aquesta colla de catalans capats d'esperit i d'anhel?!!!
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció
El diari El Punt Avui+ patina de mala manera en el seu editorial, primer parlant d'estat propi que no ho oblidem per aquesta gent de CDC i Ciu no és pas independència. Llavors l'esmentat editorial diu textualment: "el president del país -Mas- s'ha posat al davant dels moviments populars" qui ha escrit aquestes bajanades? més que bajanades la darrera és una mentida com una catedral. Algú el va veure davant de la Gran Manifestació? Algú li ha sentit a defensar la plenitud de Catalunya sense parlar de dècades i de perennes dificultats, amb la força de l'anhel dibuixat a la seva cara i en la seva gesticulació?
Al senyor Mas les sabates del país li van grans, molt grans! I el senyor Pujol repapieja de mala manera i es rendeix abans d'hora com ha fet sempre quan es tracta de la Catalunya lliure i plena, ell el gran arquitecte de la Generalitat i consegüent Catalunya de cartró pedra.
El Joan del Bar, que és una toca nassos, s'atrevia a dir que ja teníem un capdavanter!? Res tan lluny de la realitat, un Mas que en el seu darrer brillant discurs no va tenir nassos, ni ganes de pronunciar la paraula "Independència"
Com va passar a l'extinta URSS, el Gorbachof que donava deu voltes al Sr. Mas -sense ànim d'ofendre, només volent tocar de peus a terra en la meva valoració- el senyor Gorbachof un cop feta aquella incipient revolució tova de la Perestroika va haver de plegar de seguida i deixar passar davant a un altre líder, Ieltsin, aquest sí, en aquells moments veritable capdavanter.
I ara no em sortiu amb aquell purisme infantil de que una transició com la russa no la voldríeu dea cap manera mentre penseu en En Putin. Ieltsin seria un borratxí, però en el seu magnat va renéixer Rússia i tot el reguitzell d'estats de la CEI, Comunitat d'Estats Independents. Els termes que acabo d'exposar potser no són precisos del tot i accepto correccions, però el paral·lelisme de la situació crec que és encerat.
Els catalans fa tan temps que necessitem i volem la Independència -en majúscules- i tant és el nostre desig que a voltes magnifiquem les coses i sobretot, el que és més greu, els personatges!
No ens mamem el dit i no perdem el nord! Mas encara no ha pronunciat la paraula Independència! Per què tan d'hora ja el pugem a l'altar de la pàtria???!
No ens mamem el dit i no perdem el nord! Mas encara no ha defensat la conveniència d'un ESTAT CATALÀ INDEPENDENT, perquè senyors, tinguem-ho clar, i no ho dic jo sinó els Sr. Artur Mas i el Sr. Oriol Pujol, ni CDC és independentista -amb tot el que això significa d'un partit que el President Honorífic Pujol pare acaba de dir, ahir!, que la independència no és possible- ni Estat Propi vol dir Independència.
De que va, doncs, el diari El Punt - Avui+ fent servir els mots prostituïts per aquesta mala gent nacional i política, i fent seguidisme descarat d'aquesta colla de catalans capats d'esperit i d'anhel?!!!
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció
19 de setembre 2012
Catalunya (demà la llibertat)
Fa
pocs dies de la Diada Nacional de Catalunya en què centenars de milers
de persones, feren costat a la reivindicació d’un Estat Català
independent. És hora, doncs, de seguir aprofundint en l’anàlisi de la
situació i de tocar de peus a terra (...)
Pel
que sembla, l’èxit del fenomen rau en la mobilització d’amplíssims
sectors de les capes mitjanes catalanes; de fet, la primera minoria
política del país –segons en Carles Castro, a partir de dades
demoscòpiques; uns 2 milions de persones.
Aquest
èxit, ha modificat l’agenda política, i li ha donat combustible a CiU,
qui ha decidit liderar aquest complex, difícil, i dur procés de
Catalunya cap a la llibertat.
Tindrem,
molt probablement, una oportunitat, una de sola, i cap més, per
reeixir-ne. Això passarà quan passi –d’aquí uns mesos- i caldrà
treballar bé, amb prudència, amb moderació, també amb gosadia, per
articular una àmplia majoria per la llibertat.
La
coalició per Catalunya, tindrà enfront, dos partits forts: el PP i el
PSC, majoritaris al cinturó metropolità barceloní, on hi viu la major
part de la ciutadania. També, hi remaran en contra el gruix de
l’empresariat i els principals mitjans de comunicació.
El
SI haurà d’aprendre a construir missatges diversos, aptes per diversos
perfils, i amb capacitat de sintonitzar amb el gruix del país. Quan el
referèndum, haurà de minimitzar les pèrdues als cinturons metropolitans,
evitant una golejada del NO, i cercant l’empat o una victòria per la
mínima a Badalona, L’Hospitalet de Llobregat, Cornellà, Tarragona, Santa
Coloma de Gramenet...
La
coalició hauria d’incorporar al SÍ, activament, també, a ICV i EUiA, i
afermar el compromís d’Unió amb la nova conjuntura; una divisió de la
coalició del SÍ podria tenir-ne conseqüències letals.
En
aquest sentit, té un perfil estratègic aconseguir la complicitat dels
sindicats majoritaris –l’11 de setembre, a penes en vaig veure cap,
d’obrer industrial. També caldrà pessigar en els caladors electorals
socialistes, arrabassant capes mitjanes i nuclis obrers que apostin pel
futur i no pel passat, tots dos en bon nombre.
16 de setembre 2012
Compte amb les persones, compte amb les paraules: No siguem incauts!
En un procés constituent naixent, com una mena de nebulosa en la que ens trobem, les paraules han de ser precises, delimitades, tallants, contundents ...
Prego a tots els catalans independentistes de cor i de fets, que almenys ells, no facin servir expressions enganyoses o recentment prostituïdes, imprecises i que es puguin manipular com les següents: Estat Propi, sobiranisme, dret a decidir, i altres que el nostre mateix sentit comú pugui anar detectant.
Cap paraula és dolenta per si mateixa, però hi ha gent interessada que les vol fer malbé, les vol fer servir per tapar les seves vergonyes i els seus amagats interessos, llavors les estiren, inflen o arronsen com si es tractés d'un xiclet, se n'apropien i les fan servir per enganyar i confondre als més incauts, i d'això, d'esdevenir incauts els catalans en sabem una bona estona, quasi diria que no és un component genètic, però si un component cultural i històric de primera categoria.
No siguem incauts, el Sr. Mas, l'endemà mateix del darrer Congrés de CDC de Reus va dir que CDC no era un partit independentista, l'endemà mateix el Sr. Oriol Pujol va prostituir l'expressió "Estat Propi" dient que això no significava "independència", llavors van sortir amb allò de Massachussets intentant comparar-la amb Catalunya cosa impossible per que Massachussets tot i tenint prerrogatives d'estat no és cap nació i Catalunya sí que és una Nació i com a tal necessita un estat de veritat amb tots els ets i uts mentre existeixin estats: Un Estat Català Independent!
No ens deixem enredar! ara no!
Catalans! estem entrant de ple en un Procés Constituent! Siguem-ne conscients, estiguem-ne orgullosos i dotem-nos de les millors eines, persones, partits, idees, paraules i força per tirar-lo endavant d'aquella manera que sabem fer els catalans: de la millor manera que hi ha sota la capa del cel!
Catalans, endavant!
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció
14 de setembre 2012
Catalunya ho necessita urgentment i vol entrar en un Procés Constituent.
Aquest és el missatge d’esperança que Catalunya Acció us vol fer arribar.
Catalunya ho necessita urgentment i vol entrar en un Procés Constituent.
Catalunya vol que s’asseguin al voltant d’una taula constituent tots els següents actors: l’Assemblea Nacional Catalana, l’Associació de Municipis per a la Independència, els partits polítics catalans, els sindicats, totes les organitzacions patriòtiques, les organitzacions culturals i les organitzacions socials de Catalunya que estimin aquesta terra i la vulguin lliure, per endegar un Procés Constituent Català que ens portarà a assolir un estat català independent.
Des de Catalunya Acció fem una crida perquè tots els col·lectius i tots els Països Catalans se sumin a aquest procés constituent.
Aquest és el Missatge d'Esperança de la Independència Catalana, un clam perquè la societat catalana agafi les regnes del seu país per tal d’aturar la crisi que ens amenaça i els enemics externs que ens subjuguen i lliguen de mans, i així poder enfocar les dificultats i el futur amb l’ànim de transformar-los en quelcom molt positiu com sempre ha sabut fer el mil·lenari Poble Català.
No hi ha alegria més gran que l'assoliment de la Independència d'una Nació, la plena llibertat de tot un Poble. L'estructura política actual que en pot garantir la realització, la protecció i defensa dels drets nacionals, dels drets socials, dels drets de les minories, del benestar, de la solidaritat interna i internacional, i de la permanència en el temps, és un estat independent que pugui inscriure's de ple dret a l'Organització de les Nacions Unides.
En motiu d’aquesta Diada d’enguany amb clar sentit d’Independència, exhortem, a tots els actors de la societat catalana abans esmentats, que a partir d'ara i abans d'acabar aquest any 2012, s'endeguin negociacions creuades i a totes bandes per a organitzar aquesta Taula Constituent entre els representants de tota la societat catalana conscient del valor i la necessitat de recuperar els nostres drets i les nostres constitucions que entre el s anys 1707, el 1711 i el 1714 ens van ser arrabassats per les tropes castellanes ajudades per la traïció dels nostres aliats anglesos d'aleshores.
Ha arribat l'hora de recuperar la nostra plena sobirania, per justícia, per dignitat i fonamentat en el dret internacional actual que gira entorn de la voluntat democràtica de tot poble.
Recuperarem "els nostres drets i constitucions" actualitzades i homologades en els estàndards democràtics actuals, i esdevindrem corresponsables del nou ordre mundial, en una Europa més viva que mai, més lliure, més diversa, més justa i més democràtica.
Aquest és el missatge i la seva concreció, basada en la regeneració nacional, territorial, lingüística i política de Catalunya, i amb la voluntat de treball, entesa, pau i progrés que caracteritzen tots els catalans de tots els temps, i així donarem esperança i il·lusió, primer als mateixos catalans, segon als europeus de les diverses nacions del continent i tercer a tot el món, fent-los saber per la nostra pròpia acció i els resultats que se n’esdevinguin que la llibertat personal i nacional són possibles, són bones i les farem realitat, en elles creiem, en elles creu, quasi més que ningú, Catalunya!
Molt aviat, tot el món veurà de nou una Catalunya lliure, pròspera, plena, i degut a això es reafirmarà el nou paradigma de solució dels conflictes nacionals que tan sovint han fuetejat la història, un nou paradigma basat en el respecte, la vernaclitat i l’aplicació del Dret a l’Autodeterminació.
Aquesta és l’esperança a la que cridem a tots els catalans!
Visca Catalunya lliure, visquin els Països Catalans!
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció
Aquesta fitxa forma part de l'Exposició de Catalunya Acció a la Fira d'Entitats de l'Arc del Triomf d'aquest 2012. I el que significa és element primordial del moment polític actual i nacional de Catalunya.
10 de setembre 2012
Esperança i llibertat: Procés Constituent
Des de la proximitat i de l’embranzida d’aquesta Manifestació de l’11 de setembre que enguany coincideix amb l’arribada de la Marxa cap a la Independència «sobre Barcelona», capital de Catalunya, ens dirigim a tots els catalans:
Aquest és el missatge d’Esperança que Catalunya Acció us vol fer arribar.
Catalunya necessita urgentment i vol entrar en un Procés Constituent
Catalunya vol que s’asseguin al voltant d’una taula constituent tots els següents actors: l’Assemblea Nacional Catalana, l’Associació de Municipis per a la Independència, els partits polítics catalans, els sindicats, totes les organitzacions patriòtiques, les organitzacions culturals i les organitzacions socials de Catalunya que estimin aquesta terra i la vulguin lliure, per endegar un Procés Constituent Català que ens portarà a assolir un estat català independent.
Des de Catalunya Acció fem una crida perquè tots els col·lectius i tots els Països Catalans se sumin a aquest procés constituent.
Aquest és el Missatge d'Esperança de la Independència Catalana, un clam perquè la societat catalana agafi les regnes del seu país per tal d’aturar la crisi que ens amenaça i els enemics externs que ens subjuguen i lliguen de mans, i així poder enfocar les dificultats i el futur amb l’ànim de transformar-los en quelcom molt positiu com sempre ha sabut fer el mil·lenni Poble Català.
No hi ha alegria més gran que l'assoliment de la Independència d'una Nació, la plena llibertat de tot un Poble. L'estructura política actual que en pot garantir la realització, la protecció i defensa dels drets nacionals, dels drets socials, dels drets de les minories, del benestar, de la solidaritat interna i internacional, i de la permanència en el temps, és un estat independent que pugui inscriure's de ple dret a l'Organització de les Nacions Unides.
En motiu d’aquesta Diada d’enguany amb clar sentit d’Independència, exhortem, a tots els actors de la societat catalana abans esmentats, que a partir d'ara i abans d'acabar aquest any 2012, s'endeguin negociacions creuades i a totes bandes per a organitzar aquesta Taula Constituent entre els representants de tota la societat catalana conscient del valor i la necessitat de recuperar els nostres drets i les nostres constitucions que entre el s anys 1707, el 1711 i el 1714 ens van ser arrabassats per les tropes castellanes ajudades per la traïció dels nostres aliats anglesos d'aleshores.
Ha arribat l'hora de recuperar la nostra plena sobirania, per justícia, per dignitat i fonamentat en el dret internacional actual que gira entorn de la voluntat democràtica de tot poble.
Recuperarem "els nostres drets i constitucions" actualitzades i homologades en els estàndards democràtics actuals, i esdevindrem corresponsables del nou ordre mundial, en una Europa més viva que mai, més lliure, més diversa, més justa i més democràtica.
Aquest és el missatge i la seva concreció, basada en la regeneració nacional, territorial, lingüística i política de Catalunya, i amb la voluntat de treball, entesa, pau i progrés que caracteritzen tots els catalans de tots els temps, i així donarem esperança i il·lusió, primer als mateixos catalans, segon als europeus de les diverses nacions del continent i tercer a tot el món, fent-los saber per la nostra pròpia acció i els resultats que se n’esdevinguin que la llibertat personal i nacional són possibles, són bones i les farem realitat, en elles creiem, en elles creu, quasi més que ningú, Catalunya!
Molt aviat, tot el món veurà de nou una Catalunya lliure, pròspera, plena, i degut a això es reafirmarà el nou paradigma de solució dels conflictes nacionals que tan sovint han fuetejat la història, un nou paradigma basat en el respecte, la vernaclitat i l’aplicació del Dret a l’Autodeterminació.
Aquesta és l’esperança a la que cridem a tots els catalans!
Visca Catalunya lliure, visquin els Països Catalans!
06 de setembre 2012
Catalonia the Next State in Europe
----------------------
--------------------
---------------------------
---------------------------------
La història de l'Estelada
La història de l'estelada
La bandera independentista va néixer el 1908, inspirada en la cubana · La dècada de 1970 va aparèixer la versió amb l'estel roig.
Cuba, font d'inspiració
L'estel, que apareix a moltes banderes de nacions
sense estat, simbolitza la llibertat; el triangle, tradicionalment
símbol de divinitat, vol significar estabilitat i simplicitat. Els
independentistes del 1908 es van inspirar en Cuba, que havia lluitat per
alliberar-se d'Espanya tot l'últim terç del segle XIX, a l'hora d'idear
l'estelada. I és que a la bandera cubana ja hi havia un estel de cinc
puntes, que significava la república lliure, independent i sobirana que
havia de ser Cuba, una vegada alliberada del jou espanyol.
La primera fotografia del definitiu símbol dels
independentistes va aparèixer en una publicació del mateix 1918, el
butlletí 'L’intransigent', on es reproduïa una imatge d’uns joves
nord-americans i uns separatistes catalans subjectant les banderes
respectives. Francesc Macià l’adoptà com a estendard d’Estat Català el
1922, fet que la popularitzà enormement.
L’ús de la bandera va prendre forma jurídica,
explica la comissió del centenari, amb l’article 3 de la constitució
provisional de la República Catalana, redactada i aprovada el 1928 a
Cuba per l’Assemblea Constituent del separatisme català: 'La bandera
oficial de la República Catalana és la històrica de les quatre barres
roges damunt de fons groc, amb l’addició, en la part superior, d’un
triangle blau i estrella blanca de cinc puntes al centre.'
El 1931, l'acabada de fundar Esquerra Republicana de
Catalunya va adoptar-la com a bandera del partit, a més
d'organitzacions separatistes com el Partit Nacionalista Català,
Nosaltres Sols! i Estat Català - Partit Català Proletari. I amb
l'adveniment del feixisme, el Front Nacional de Catalunya (FNC) va fer
servir durant la dictadura franquista tant les quatre barres
tradicionals com la bandera amb l'estel.
Estel blanc i estel roig
Seguint el relat de la pàgina de la comissió del
centenari, l'aparició de l'estelada amb estel roig va haver d'esperar
fins el 1968, quan la secció universitària de l'FNC es va escindir de
l’organització i va crear el Partit Socialista d’Alliberament Nacional
dels Països Catalans (PSAN). Per deixar clara l'orientació socialista i
marxista, es va decidir canviar el color blanc de l’estel de la bandera
per un de roig. El triangle també va canviar del blau al blanc. A mitjan
anys 1970, arran d'una nova escissió dins el PSAN, va néixer el
Moviment d’Unificació Marxista (MUM), que va continuar fent servir
l’estelada amb estel vermell i triangle blanc; el PSAN, per la seva
banda, va canviar el triangle per un de groc, mantenint el roig de
l’estel. El MUM i la coalició de partits que formà el BEAN van
desaparèixer el 1980 i, a partir d’aleshores, la bandera de l’estel roig
i el triangle groc va esdevenir la bandera hegemònica dels partits i
organitzacions definits com a independentistes i revolucionaris.
De 1980 ençà, totes les organitzacions
independentistes que han nascut vinculades al PSAN han adoptat
majoritàriament aquesta nova bandera. Des de 1979 fins avui, la
Candidatura d’Unitat Popular (CUP) és l’única organització política amb
representació institucional que la inclou sempre en la seva imatge
corporativa. I el 1987, després de declarar-se independentista als
estatuts, ERC va adoptar informalment l’anomenada 'estelada del PSAN',
tot i mantenir la històrica com a bandera oficial.
Sobre l'estelada hi ha publicat el llibre 'Origen de la bandera independentista', de Joan Crexell, reeditat el 2008 gràcies a la comissió del centenari.
Vídeos relacionats:
28 d’agost 2012
Preparem el gran pacte constituent del nou estat català independent!
Fem-la grossa!
Preparem el gran pacte constituent del nou estat català independent!
La Independència de la nostra nació és quelcom massa important per delegar-ne la preparació i l'execució sols als partits polítics -els que estiguin per la feina, és clar-.
Hi ha d'haver un gran pacte, l'hem de preparar, entre tots els actors pro actius d'aquesta gran moguda que ens ha de portar a l'exercici de la nostra sobirania.
Al voltant de la taula constituent de la Independència Catalana hi haurà d'haver l'ANC, l'AMI, Els partits polítics que estiguin per la feina urgent de la Independència catalana -que no surtin amb marrades de falsos passos intermedis, hi haurà d'haver les organitzacions polítiques patriòtiques independentistes, l'Omnium -si vol anar sense embuts vers la Independència per la via ràpida-, totes les demés organitzacions culturals, lúdiques i esportives que també estiguin per la feina, ...
Qui no hi vulgui ser no hi serà comptat!
No esperarem qui treballi o pensi amb Espanya o França.
Catalunya és el nostre objectiu, tot el que sigui hostil amb Catalunya no ens interessa de cap manera, ni el que digui, ni el que pensi, ni el que senti, ni el que pretengui.
Ruptura total amb els enemics de Catalunya, tan de dins com de fora!
Ha arribat l'hora de que les persones que visquin a Catalunya entenguin on han anat a parar i quines són les seves obligacions i responsabilitats envers aquesta nova pàtria que els ha tocat en sort.
Qui vagi contra Catalunya més li val marxar a una altra terra si és que li volen? Jo no els hi voldria! Qui vagi contra Catalunya és un indesitjable, un poca pena i un infeliç! No hi ha pitjor misèria que la de viure en una terra que no saps entendre ni saps defensar amb vehemència!
Preparem el gran pacte constituent del nou estat català independent!
La Independència de la nostra nació és quelcom massa important per delegar-ne la preparació i l'execució sols als partits polítics -els que estiguin per la feina, és clar-.
Hi ha d'haver un gran pacte, l'hem de preparar, entre tots els actors pro actius d'aquesta gran moguda que ens ha de portar a l'exercici de la nostra sobirania.
Al voltant de la taula constituent de la Independència Catalana hi haurà d'haver l'ANC, l'AMI, Els partits polítics que estiguin per la feina urgent de la Independència catalana -que no surtin amb marrades de falsos passos intermedis, hi haurà d'haver les organitzacions polítiques patriòtiques independentistes, l'Omnium -si vol anar sense embuts vers la Independència per la via ràpida-, totes les demés organitzacions culturals, lúdiques i esportives que també estiguin per la feina, ...
Qui no hi vulgui ser no hi serà comptat!
No esperarem qui treballi o pensi amb Espanya o França.
Catalunya és el nostre objectiu, tot el que sigui hostil amb Catalunya no ens interessa de cap manera, ni el que digui, ni el que pensi, ni el que senti, ni el que pretengui.
Ruptura total amb els enemics de Catalunya, tan de dins com de fora!
Ha arribat l'hora de que les persones que visquin a Catalunya entenguin on han anat a parar i quines són les seves obligacions i responsabilitats envers aquesta nova pàtria que els ha tocat en sort.
Qui vagi contra Catalunya més li val marxar a una altra terra si és que li volen? Jo no els hi voldria! Qui vagi contra Catalunya és un indesitjable, un poca pena i un infeliç! No hi ha pitjor misèria que la de viure en una terra que no saps entendre ni saps defensar amb vehemència!
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció
---------------
Imatge adjunta "el Tren de la Independència" aquell tren que quan no l'agafes el perds, aquell tren que als despistats se'ls emportarà per davant!
27 d’agost 2012
"La Font" d'un corrent constant d'idees noves.
La
Font segueix rajant amb força! Sentim la font, escoltem la font,
practiquem la font, ... la font de l'aigua que ja esdevé bola de neu
imponderable de la nostra Independència, del nostre anhel de llibertat!
Llegim la font, la sentim ... brolla amb multitud d'idees que es van extenent, que van penetrant, centenars d'idees que van conreant i reforçant un perenne i nou pensament ... cada dia la sentim més grossa, la pensem més grossa, la diem més grossa! i cada dia més ... i així ens preparem per fer realitat la sana RUPTURA que ens ha de portar a actuar com a nou estat català independent i ens ha de garantir la suprema llibertat nacional: LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA !!!
Salvador Molins, BIC-CA, ANC, BxI, SCI
El que segueix ho he extret del llibre "Discursos a la Nació" de Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció, concretament extret del capítol 3r titulat "No pagarem!". Conferència pronunciada per primera vegada a Berga el 14 d'octubre del 2004, ben apunt de néixer Catalunya Acció que ja estava en avançat estat de gestació. Després aquesta conferència també s'impartiria als següents llocs i dates:
(Casal Jaume I, Elx, 4 de març de 2005)
(Sala Biblioteca Municipal, Sant Feliu de Guíxols, 14 d’abril de 2005)
(Sala Biblioteca Municipal, Premià de Dalt, 17 d’abril de 2005)
(Centre Comarcal Lleidatà, Barcelona, 19 d’abril de 2005)
(Sala Biblioteca Pública, Cabrils, 4 de juny de 2005)
(Casal Pere III, Balaguer, 10 de juny de 2005)
(Sala de Cultura, Almoster, 14 d’octubre de 2005)
(Ateneu de Cultura Popular, L’Hospitalet de Llobregat, 11 de novembre de 2005)
---------------
Com poden veure, benvolguts i pacients lectors, aquest títol "No pagarem" del ja llunyà 2004, avui dia ja ens és familiar a tots els catalans, com també ho és el "robatori" a que estem sotmesos, com també ho és la "situació colonial que patim", com també ho és "la moral de victòria" que cada vegada més reforça el nostre esperit i la nostra nació. ... tot això són ensenyances d'aquest patriota, Santiago Espot que sovint planta cara per Catalunya i pels catalans, deixeble predilecte del gran pensador català Carles Muñoz Espinalt. Tinguem-ho i tinguem-lo en compte!
Diu així a les acavalles de l'esmentat capítol:
D’altra banda, també ha arribat el moment de nous plantejaments i de noves interpretacions sobre el país. La setmana passada (2004) m’entrevistaven a la ràdio de Sant Boi de Llobregat, i jo parlava de la situació política en general del país quan l’entrevistador, un català nascut a Beas de Segura (Jaén) i de nom Manuel Olivas, va dir-me que aquests trenta anys de pseudodemocràcia eren trenta anys d’unes idees fracassades. Això perquè després, molts dels nostres polítics, amb la boca petita i en privat, vagin infravalorant la capacitat política d’aquests nous catalans vinguts d’altres terres peninsulars. Doncs bé, quan Manuel Olivas va fer aquesta afirmació no vaig poder evitar pensar en un llibre d’en Jordi Pujol publicat l’any 1958. I vostès ara segurament pensaran: “I què té a veure un locutor de radio Sant Boi fill de Beas de Segura amb el que estem parlant avui i els trenta anys de les idees fracassades?” Ho entendrem si sentim el que deia aleshores Jordi Pujol per encarar la nova situació de Catalunya després de la mort de Franco:
“Si aquesta missió fos realitzable dins d’Espanya però a base d’una organització federal de l’Estat, a base d’una autonomia que garantís les llibertats col·lectives essencials de Catalunya, aquesta podria ser una bona solució.”
Però, després, més avall, afirma:
“Si aquesta missió només fos realitzable en una situació d’Estat nacional separat d’Espanya aquesta seria l’única bona solució.”
Tots sabem prou bé quin va ser el camí triat per l’expresident, tots el coneixem de forma clara. Veuen ara per què diem que són trenta anys idees fracassades? Perquè ha fracassat l’autonomisme, el plurinacionalisme o el suposat federalisme que han conreat des de Jordi Pujol fins a Pasqual Maragall. Està abocat al desastre tot allò que no sigui trencar amb Espanya i França. Ara, més que mai, caldria repetir una frase del president Kennedy de l’any 1960:
“El que més necessita una nació és un corrent constant d’idees noves.”
I a Catalunya estem encara, com a mínim, amb les mateixes idees de fa mig segle.
Sens dubte, a Catalunya Acció, aquest projecte polític que té com a objectiu innegociable portar Catalunya a la seva independència, intentem aplicar-nos aquesta màxima d’en Kennedy. Som conscients que per guanyar-nos la voluntat dels catalans i salvar les dificultats i obstacles per arribar al final del camí no podrem fer-ho amb discursos i estils passats de rosca com els que hem viscut fins ara. La nostra és una acció de futur perquè no pensem en termes de legislatura, perquè no necessitem renovar la nostra menjadora cada quatre anys, perquè vivim del nostre ofici i del nostre benefici. Nosaltres anem més enllà i pensem en les futures generacions de catalans i quina mena de llegat els deixarem. I com que tenim dignitat nacional i humana no consentirem deixar als nostres fills una Catalunya arruïnada econòmicament i espiritualment i de la qual hagin d’emigrar. La responsabilitat, doncs, és tota nostra. Prenguem la consciència necessària per tal de saber que del nostre encert, o del nostre desencert, en depèn el futur de Catalunya.
Moltes gràcies.
Santiago Espot,
President Executiu de Catalunya Acció
i promotor de Força Catalunya.
Llegim la font, la sentim ... brolla amb multitud d'idees que es van extenent, que van penetrant, centenars d'idees que van conreant i reforçant un perenne i nou pensament ... cada dia la sentim més grossa, la pensem més grossa, la diem més grossa! i cada dia més ... i així ens preparem per fer realitat la sana RUPTURA que ens ha de portar a actuar com a nou estat català independent i ens ha de garantir la suprema llibertat nacional: LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA !!!
Salvador Molins, BIC-CA, ANC, BxI, SCI
El que segueix ho he extret del llibre "Discursos a la Nació" de Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció, concretament extret del capítol 3r titulat "No pagarem!". Conferència pronunciada per primera vegada a Berga el 14 d'octubre del 2004, ben apunt de néixer Catalunya Acció que ja estava en avançat estat de gestació. Després aquesta conferència també s'impartiria als següents llocs i dates:
(Casal Jaume I, Elx, 4 de març de 2005)
(Sala Biblioteca Municipal, Sant Feliu de Guíxols, 14 d’abril de 2005)
(Sala Biblioteca Municipal, Premià de Dalt, 17 d’abril de 2005)
(Centre Comarcal Lleidatà, Barcelona, 19 d’abril de 2005)
(Sala Biblioteca Pública, Cabrils, 4 de juny de 2005)
(Casal Pere III, Balaguer, 10 de juny de 2005)
(Sala de Cultura, Almoster, 14 d’octubre de 2005)
(Ateneu de Cultura Popular, L’Hospitalet de Llobregat, 11 de novembre de 2005)
---------------
Com poden veure, benvolguts i pacients lectors, aquest títol "No pagarem" del ja llunyà 2004, avui dia ja ens és familiar a tots els catalans, com també ho és el "robatori" a que estem sotmesos, com també ho és la "situació colonial que patim", com també ho és "la moral de victòria" que cada vegada més reforça el nostre esperit i la nostra nació. ... tot això són ensenyances d'aquest patriota, Santiago Espot que sovint planta cara per Catalunya i pels catalans, deixeble predilecte del gran pensador català Carles Muñoz Espinalt. Tinguem-ho i tinguem-lo en compte!
Diu així a les acavalles de l'esmentat capítol:
D’altra banda, també ha arribat el moment de nous plantejaments i de noves interpretacions sobre el país. La setmana passada (2004) m’entrevistaven a la ràdio de Sant Boi de Llobregat, i jo parlava de la situació política en general del país quan l’entrevistador, un català nascut a Beas de Segura (Jaén) i de nom Manuel Olivas, va dir-me que aquests trenta anys de pseudodemocràcia eren trenta anys d’unes idees fracassades. Això perquè després, molts dels nostres polítics, amb la boca petita i en privat, vagin infravalorant la capacitat política d’aquests nous catalans vinguts d’altres terres peninsulars. Doncs bé, quan Manuel Olivas va fer aquesta afirmació no vaig poder evitar pensar en un llibre d’en Jordi Pujol publicat l’any 1958. I vostès ara segurament pensaran: “I què té a veure un locutor de radio Sant Boi fill de Beas de Segura amb el que estem parlant avui i els trenta anys de les idees fracassades?” Ho entendrem si sentim el que deia aleshores Jordi Pujol per encarar la nova situació de Catalunya després de la mort de Franco:
“Si aquesta missió fos realitzable dins d’Espanya però a base d’una organització federal de l’Estat, a base d’una autonomia que garantís les llibertats col·lectives essencials de Catalunya, aquesta podria ser una bona solució.”
Però, després, més avall, afirma:
“Si aquesta missió només fos realitzable en una situació d’Estat nacional separat d’Espanya aquesta seria l’única bona solució.”
Tots sabem prou bé quin va ser el camí triat per l’expresident, tots el coneixem de forma clara. Veuen ara per què diem que són trenta anys idees fracassades? Perquè ha fracassat l’autonomisme, el plurinacionalisme o el suposat federalisme que han conreat des de Jordi Pujol fins a Pasqual Maragall. Està abocat al desastre tot allò que no sigui trencar amb Espanya i França. Ara, més que mai, caldria repetir una frase del president Kennedy de l’any 1960:
“El que més necessita una nació és un corrent constant d’idees noves.”
I a Catalunya estem encara, com a mínim, amb les mateixes idees de fa mig segle.
Sens dubte, a Catalunya Acció, aquest projecte polític que té com a objectiu innegociable portar Catalunya a la seva independència, intentem aplicar-nos aquesta màxima d’en Kennedy. Som conscients que per guanyar-nos la voluntat dels catalans i salvar les dificultats i obstacles per arribar al final del camí no podrem fer-ho amb discursos i estils passats de rosca com els que hem viscut fins ara. La nostra és una acció de futur perquè no pensem en termes de legislatura, perquè no necessitem renovar la nostra menjadora cada quatre anys, perquè vivim del nostre ofici i del nostre benefici. Nosaltres anem més enllà i pensem en les futures generacions de catalans i quina mena de llegat els deixarem. I com que tenim dignitat nacional i humana no consentirem deixar als nostres fills una Catalunya arruïnada econòmicament i espiritualment i de la qual hagin d’emigrar. La responsabilitat, doncs, és tota nostra. Prenguem la consciència necessària per tal de saber que del nostre encert, o del nostre desencert, en depèn el futur de Catalunya.
Moltes gràcies.
Santiago Espot,
President Executiu de Catalunya Acció
i promotor de Força Catalunya.
Una certa Barcelona comença a tenir por
Erxtre de Vilaweb (Autor: Vicent Partal)
En
Josep Termes s'hauria sentit molt feliç ahir. Quan Solé Tura es va
inventar aquella estupidesa que el catalanisme era burgès, ell va
redoblar els esforços per a demostrar que el catalanisme era, i és, un
moviment popular. Un moviment que sempre ha posat nerviosa la Barcelona
de classe alta, la de les poques famílies que controlen la ciutat. I com
es va veure ahir, això continua igual.
Va ser una coincidència, és cert, però tan caricaturesca que no em resistesc a explicar-la. Per una banda, dins l’elit del Real Club de Polo, un dirigent del tennis franquista, català evidentment, diu que ha fet una telefonada perquè expulsen del club l’Àlex Fàbregas. El to pinxesc del personatge en qüestió és impossible de superar. Que un jugador del club diu que no se sent espanyol? Doncs jo telefone al president i el fan fora. El president calla com un mort, entre més coses perquè Fàbregas és la figura estel·lar de l’equip, però no defensa Fàbregas, malgrat la bravata del senyoret. La vella Barcelona de classe alta, la del Polo…
…i la nova generació, la representa el Pepe Serra. Família de Narcís Serra i protegit de Miquel Roca, entre alguns altres. Que acaba treballant o manant on hi ha l’un o l’altre. I que no se li acut d'amollar sinó que quin conyàs dir-ne Museu Nacional d’Art de Catalunya. Que caldria dir de Barcelona i llevar-ne això de nacional o això de Catalunya. Uix. Ignore si ho pensa perquè segueix Solé Tura o perquè ha mamat al Club de Polo. Però en un dia en fan dos.
I hi ha el cercle d’economia que ni tan sols gosa parlar del pacte fiscal i prepara un ex-comunista de Vilanova perquè siga cap del govern espanyol. I aquesta cosa que en diuen el ‘Pont Aeri’, que a cada foto queden més retratats. Potser molts de nosaltres no ho sabem encara, però ells, per la manera com reaccionen em sembla que sí: en un procés d’independència no guanya tothom. Guanya la immensa majoria, però n'hi ha uns pocs que perden. Si no la poden evitar...
Vicent Partal
Va ser una coincidència, és cert, però tan caricaturesca que no em resistesc a explicar-la. Per una banda, dins l’elit del Real Club de Polo, un dirigent del tennis franquista, català evidentment, diu que ha fet una telefonada perquè expulsen del club l’Àlex Fàbregas. El to pinxesc del personatge en qüestió és impossible de superar. Que un jugador del club diu que no se sent espanyol? Doncs jo telefone al president i el fan fora. El president calla com un mort, entre més coses perquè Fàbregas és la figura estel·lar de l’equip, però no defensa Fàbregas, malgrat la bravata del senyoret. La vella Barcelona de classe alta, la del Polo…
…i la nova generació, la representa el Pepe Serra. Família de Narcís Serra i protegit de Miquel Roca, entre alguns altres. Que acaba treballant o manant on hi ha l’un o l’altre. I que no se li acut d'amollar sinó que quin conyàs dir-ne Museu Nacional d’Art de Catalunya. Que caldria dir de Barcelona i llevar-ne això de nacional o això de Catalunya. Uix. Ignore si ho pensa perquè segueix Solé Tura o perquè ha mamat al Club de Polo. Però en un dia en fan dos.
I hi ha el cercle d’economia que ni tan sols gosa parlar del pacte fiscal i prepara un ex-comunista de Vilanova perquè siga cap del govern espanyol. I aquesta cosa que en diuen el ‘Pont Aeri’, que a cada foto queden més retratats. Potser molts de nosaltres no ho sabem encara, però ells, per la manera com reaccionen em sembla que sí: en un procés d’independència no guanya tothom. Guanya la immensa majoria, però n'hi ha uns pocs que perden. Si no la poden evitar...
Vicent Partal
26 d’agost 2012
L'AMI i "LA VIA CATALANA CAP A LA INDEPENDÈNCIA"
Extret del Blog: Camins d'independència. de NARCÍS LLAUGER I DALMAU
Pernando Barrena i Alfons Lòpez Tena. Via basca i catalana cap a la independència
Pernando Barrena i Alfons Lòpez Tena. Via basca i catalana cap a la independència
Daguer | dimarts, 31 de juliol de 2012 | 17:14h
...
...
ALFONS LÓPEZ TENA. El principi democràtic versus l’autodeterminació.
“Des del punt de vista jurídic, un nou estat necessita el reconeixement d’altres estats existents.[...]
Tanmateix, davant del procés contemporani de generació de nous estats
que hem descrit anteriorment, la dinàmica normal per part dels estats ja
existents és, senzillament, reconèixer els nous estats emergents. I la
via per assolir-ho l'expressa jurídicament la sentència del Tribunal Internacional de l'Haia
de l'any passat sobre Kosovo. Aquest país [...] s'havia proclamat
independent de Sèrbia amb una declaració totalment unilateral que no es
va fer ni per la via de referèndum ni per la parlamentària, sinó de la
mateixa manera que es va fer la dels EUA dos segles abans, això és: els
representants democràticament elegits es van reunir i declararen la
independència, però no en una reunió parlamentària formal. A Kosovo
ho van fer una part molt àmplia dels diputats juntament amb el primer
ministre en una reunió que no era un acte del Parlament, sense una
votació, sinó simplement signant un document. Com si ara una majoria
dels diputats del Parlament de Catalunya
es reunissin i signessin un document de proclamació d'independència, i
això fos tot. Doncs bé, tot i la manca de formalitat parlamentària que
feia témer l'anul.lació jurídica de l'acte, el Tribunal de l'Haia el va
avalar plenament.[---].
Allò interessant d'aquesta sentència
i de les opinions concurrents favorables és que s'atorga plena
legitimitat jurídica a l'acte perquè el fan els representants
democràticament elegits, sense entrar en la disquisició de si hi ha o no hi ha dret a l'autodeterminació, ni quin és el subjecte d'aquest dret,
ni el seu àmbit d'aplicació. Contràriament, les opinions dels que es
neguen a reconèixer la independència de Kosovo, d'Espanya, Rússia i
Xina, es fonamentaven precisament en la negació de l'existència d'un
dret d'autodeterminació per part d’aquest país, sobre la base de
l'argumentació que aquest dret només és aplicable quan hi ha una
situació colonial, i que la relació Kosovo-estat iugoslau no era de
caràcter colonial.
Cal dir que el Tribunal ni tan sols no va entrar a considerar
si hi havia o no aquest dret en el cas de Kosovo, sinó que simplement
es va plantejar si hi havia algun principi de dret internacional
contrari a la proclamació d'independència que havia fet Kosovo. I va
entendre que era legítima pel senzill fet que havia estat realitzada
pels representants democràticament escollits del poble de Kosovo.
En
segon lloc, el Tribunal va constatar que, quan es produeix una
proclamació d'independència jurídicament legítima per part d'algun
territori, immediatament els estats existents la reconeixen, i això el
va dur a avalar el reconeixement internacional d'una independència
proclamada sobre la base del principi democràtic. I això, malgrat que la Constitució iugoslava del moment proclamava Kosovo com a part constituent de la nació sèrbia i que, per tant, Sèrbia
entenia que la possibilitat d'independència de Kosovo exigia prèviament
la reforma de la seva Constitució. Com que la població kosovesa era una
minoria respecte del conjunt de la població de l'estat, la reforma
constitucional que formalment era possible, de fet, restava bloquejada.
La sentència de l'Haia continua la línia ja assenyalada pel Tribunal Superior del Canadà,
en una sentència que responia una consulta del govern canadenc. Havien
volgut saber si una majoria clara a favor de la independència com a
resposta a una pregunta explícita en aquest sentit en un referèndum al
Quebec sobre el tema seria vinculant per al govern federal canadenc. La resposta del Suprem va ser, primer, no entrar en la qüestió del dret d'autodeterminació -que de fet està molt mal definit en termes de dret internacional- i, segon, afirmar el principi democràtic: si hi ha una majoria clara que es pronuncia democràticament, el govern de Canadà ha d'atendre aquest pronunciament i negociar de bona fe les condicions de secessió.
Aquest és el plantejament jurídic que ha avalat les independències posteriors a la de Kosovo, concretament la del Sudan del sud, que ha estat possible per un referèndum, i la de les Antilles Holandeses, que ho ha estat per via parlamentària.
En
resum, des del punt de vista jurídic el tema està clar: el principi
democràtic avala la independència d'un nou estat, tant si la decideix la
seva població directament per via de referèndum, com si ho fa
indirectament mitjançant els seus representants democràticament
escollits, bé per la via d'una sessió parlamentària formal o per la
d'una reunió no parlamentària de la gran majoria dels representants
electes. I sobre aquest tema ja hi ha jurisprudència i antecedents
suficients que no només avalen la legalitat de la proclamació, sinó
també la del seu reconeixement internacional per part de la resta
d'estats ja constituïts.
Les passes, en tot cas, sempre són:
- guanyar unes eleccions,
- formar un govern amb la intenció proclamada de convocar un referèndum o proclamar la independència,
- i demanar posteriorment el reconeixement internacional.
I això pot fer-se d'acord amb l'estat del qual es forma part, perquè aquest ja s'ha resignat a la independència d'una part del seu territori, o contra la seva opinió,
precisament perquè ja hi ha els mecanismes jurídics avalats
internacionalment per a fer-ho possible.” (Per què volem un Estat propi?
Seixanta intel·lectuals parlen de la independència de Catalunya, pàg.
117 i ss.)
Tirem pel dret.
No hi ha cap raó per no fer-ho. Només la por, conreada per l’opressor
durant 300 anys, ens fa triar camins tortuosos amb pretextos de
prudència i falses seguretats. Declarem primer la independència i
després validem-ho amb un referèndum fet sota els nostres auspicis i
sense la pressió directa dels espanyols.
24 d’agost 2012
Assentar les bases del Gran Moviment Unitari per la Independència de Catalunya.
La
proba del cotó independentista està en que siguem capaços de seure i
treballar tots plegats -els que estiguin per la feina i vulguin preparar
ja de forma ben concreta l'alliberament de Catalunya-.
La lleialtat amb la Catalunya Lliure que ja s'acosta ens porta a la consideració del nou estadi en que es troba l'independentisme i en els estadis immediatament anteriors.
El 1992, Carles Muñoz Espinalt i els seus deixebles van prémer en força l'accelerador independentista i com a escena evangèlica sortiren els seus deixebles "de dos en dos" a espolsar-se les sandàlies pel territori immediat de la nostra nació comuna.
El 2004, a mitjans de la tardor, Santiago Espot, un dels deixebles més significats de Carles Muñoz Espinalt, peregrinava a Berga i a d'altres municipis del Principat de Catalunya per desempolsar aquella tasca del 1992 "Serà el 1992, l'any de la Independència de Catalunya?". D'aquest peregrinatge en naixia una moguda nova que portaria el significatiu nom de Catalunya Acció. Calia actuar de pressa, de moment a part dels Partits polítics que desfruitaven aleshores de pèssima reputació.
Santiago Espot acomboiat per aquesta Organització Política d'alliberament Nacional predicava amb més intensitat que mai una bona nova: La Independència de Catalunya és possible! Reforcem el nostre caràcter nacional i carreguem les nostres piles de la imprescindible "Moral de Victòria" sense la qual ja donem totes les batalles per perdudes abans de començar a encarar-les.
Santiago Espot, també no ha escatimat cap esforç per fer entendre a tots els catalans que estem sotmesos a un règim colonial regentat per Espanya i els seus acòlits catalans, no pas PP i PSOE que tots bé hauríem de saber el peu que calcen, sinó pels regionalistes i encaixistes subjugats en tants nivells i tans interessos que a voltes sense potser saber-ho? enfonsen Catalunya a la més trista subalternànça -Broggi dixit-.
Som al 2012, del projecte de Catalunya Acció -10 anys, com el període del Compromís d'el President John Fitzgerald Kennedy per portar l'home a la lluna- fa 8 anys escassos que molts catalans transitem pel darrer camí cap a la Independència de tota la nostra Nació.
D'aquí dos anys ens espera el "mòdul lunar" per aterrar en el NOU ESTAT CATALÀ INDEPENDENT. A hores d'ara les paraules més encertades i valentes, veritable i únic combustible "essència de tota llibertat i determinació" ja són sobre la taula nacional catalana, ja són a les capçaleres i a les notícies diàries dels nostres mitjans, paraules com "Independència, colònia, espoliació, robatori, colonització, colonitzadors, regionalistes, botiflers -contrastats-, catalanitat, estat català independent, ..." dibuixen una societat que va perdent la por i la terrible autocensura, terrible pels seus devastadors efectes.
Mostra d'aquesta clarividència i fermesa emergent en són les paraules de Carme Teixidor, portantveu del M9J, en la presentació de la Manifestació Independentista del 9 de juliol de l'any passat, 2011. Mostra d'aquesta clarividència i fermesa emergent en són les paraules dels venerables Barrera, Broggi i Domènech en la mateixa i ja esmentada manifestació. Mostra d'aquesta clarividència i fermesa emergent en són les paraules de la Presidenta de l'ANC dirigint-se al President Sr. Mas dient-li que si fa els deures encertats tindrà l'ANC al seu costat i que per favor 2els representants de l'actual i colonial Statu Quo deixin de marejar la perdiu i ensarronar al Poble de Catalunya. Fa un any i escaig aquestes paraules, aquesta fermesa i aquesta clarividència i agilitat de plantejos no hauríem estat imaginables.
Bé, La Marxa cap a la Independència ja arriba puntual a la seva fita geogràfica: Barcelona, Capital de Catalunya!
La gran Manifestació de l'11S d'enguany ja està escalfant motors, amb l'objectiu d'assolir el camp base més aprop del Cim, el compromís polític de Partits polítics i els seus representants amb la Independència de Catalunya.
Hem de ser conscients que, com més ens acostem al Cim, més difícil esdevé moure els peus i avançar en cada una de les necessàries passes.
Cert, que partits i polítics siguin capaços d'aparcar els seus objectius immediats del dia a dia, i els seus càlculs de rèdits electorals, necessita d'una gran dosi de generositat i inteligència política, perquè amb aquest gest, amb aquest aparent salt al buit, podrem assolir un país de veritat sobre el qual podrem construir a la nostra genuïna manera un futur de plenitud, de riquesa, de sana solidaritat i del que és la base de tot això, la nostra plena llibertat nacional -sobirania de veritat- no pas llibertat condicionada als capricis d'altri.
Aquesta és la clau de volta del Gran Moviment Unitari per la Independència de Catalunya, de la taula constituent del nou estat català independent: Aparcar les legítimes divisions polítiques fins després d'assolir la nova estructura estatal.
Repeteixo, tot això només val pels catalans i per les seves organitzacions quan volen i estant ràpidament decidits a preparar la urgent Independència, no us cregueu pas aquells que pidolen falsos i esquifits consensos adduint que el 50% +1 no és suficient per tal i tan àrdua empresa, perquè aquesta gent juguem brut com sempre ho han fet des de fa segles, aquesta gent, rucs de mala fe i malèvols, practicant la seva llei preferida, aquella llei anomenada "llei de l'embut" sí que consideren vàlid aturar el procés de secessió d'Espanya si els seus acòlits tan sols assolissin un 50% + 1 dels vots.
En resum: Endavant catalans! que el Cim cada vegada és més aprop!
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre del BIC, BxI, ANC, SCI.
La lleialtat amb la Catalunya Lliure que ja s'acosta ens porta a la consideració del nou estadi en que es troba l'independentisme i en els estadis immediatament anteriors.
El 1992, Carles Muñoz Espinalt i els seus deixebles van prémer en força l'accelerador independentista i com a escena evangèlica sortiren els seus deixebles "de dos en dos" a espolsar-se les sandàlies pel territori immediat de la nostra nació comuna.
El 2004, a mitjans de la tardor, Santiago Espot, un dels deixebles més significats de Carles Muñoz Espinalt, peregrinava a Berga i a d'altres municipis del Principat de Catalunya per desempolsar aquella tasca del 1992 "Serà el 1992, l'any de la Independència de Catalunya?". D'aquest peregrinatge en naixia una moguda nova que portaria el significatiu nom de Catalunya Acció. Calia actuar de pressa, de moment a part dels Partits polítics que desfruitaven aleshores de pèssima reputació.
Santiago Espot acomboiat per aquesta Organització Política d'alliberament Nacional predicava amb més intensitat que mai una bona nova: La Independència de Catalunya és possible! Reforcem el nostre caràcter nacional i carreguem les nostres piles de la imprescindible "Moral de Victòria" sense la qual ja donem totes les batalles per perdudes abans de començar a encarar-les.
Santiago Espot, també no ha escatimat cap esforç per fer entendre a tots els catalans que estem sotmesos a un règim colonial regentat per Espanya i els seus acòlits catalans, no pas PP i PSOE que tots bé hauríem de saber el peu que calcen, sinó pels regionalistes i encaixistes subjugats en tants nivells i tans interessos que a voltes sense potser saber-ho? enfonsen Catalunya a la més trista subalternànça -Broggi dixit-.
Som al 2012, del projecte de Catalunya Acció -10 anys, com el període del Compromís d'el President John Fitzgerald Kennedy per portar l'home a la lluna- fa 8 anys escassos que molts catalans transitem pel darrer camí cap a la Independència de tota la nostra Nació.
D'aquí dos anys ens espera el "mòdul lunar" per aterrar en el NOU ESTAT CATALÀ INDEPENDENT. A hores d'ara les paraules més encertades i valentes, veritable i únic combustible "essència de tota llibertat i determinació" ja són sobre la taula nacional catalana, ja són a les capçaleres i a les notícies diàries dels nostres mitjans, paraules com "Independència, colònia, espoliació, robatori, colonització, colonitzadors, regionalistes, botiflers -contrastats-, catalanitat, estat català independent, ..." dibuixen una societat que va perdent la por i la terrible autocensura, terrible pels seus devastadors efectes.
Mostra d'aquesta clarividència i fermesa emergent en són les paraules de Carme Teixidor, portantveu del M9J, en la presentació de la Manifestació Independentista del 9 de juliol de l'any passat, 2011. Mostra d'aquesta clarividència i fermesa emergent en són les paraules dels venerables Barrera, Broggi i Domènech en la mateixa i ja esmentada manifestació. Mostra d'aquesta clarividència i fermesa emergent en són les paraules de la Presidenta de l'ANC dirigint-se al President Sr. Mas dient-li que si fa els deures encertats tindrà l'ANC al seu costat i que per favor 2els representants de l'actual i colonial Statu Quo deixin de marejar la perdiu i ensarronar al Poble de Catalunya. Fa un any i escaig aquestes paraules, aquesta fermesa i aquesta clarividència i agilitat de plantejos no hauríem estat imaginables.
Bé, La Marxa cap a la Independència ja arriba puntual a la seva fita geogràfica: Barcelona, Capital de Catalunya!
La gran Manifestació de l'11S d'enguany ja està escalfant motors, amb l'objectiu d'assolir el camp base més aprop del Cim, el compromís polític de Partits polítics i els seus representants amb la Independència de Catalunya.
Hem de ser conscients que, com més ens acostem al Cim, més difícil esdevé moure els peus i avançar en cada una de les necessàries passes.
Cert, que partits i polítics siguin capaços d'aparcar els seus objectius immediats del dia a dia, i els seus càlculs de rèdits electorals, necessita d'una gran dosi de generositat i inteligència política, perquè amb aquest gest, amb aquest aparent salt al buit, podrem assolir un país de veritat sobre el qual podrem construir a la nostra genuïna manera un futur de plenitud, de riquesa, de sana solidaritat i del que és la base de tot això, la nostra plena llibertat nacional -sobirania de veritat- no pas llibertat condicionada als capricis d'altri.
Aquesta és la clau de volta del Gran Moviment Unitari per la Independència de Catalunya, de la taula constituent del nou estat català independent: Aparcar les legítimes divisions polítiques fins després d'assolir la nova estructura estatal.
Repeteixo, tot això només val pels catalans i per les seves organitzacions quan volen i estant ràpidament decidits a preparar la urgent Independència, no us cregueu pas aquells que pidolen falsos i esquifits consensos adduint que el 50% +1 no és suficient per tal i tan àrdua empresa, perquè aquesta gent juguem brut com sempre ho han fet des de fa segles, aquesta gent, rucs de mala fe i malèvols, practicant la seva llei preferida, aquella llei anomenada "llei de l'embut" sí que consideren vàlid aturar el procés de secessió d'Espanya si els seus acòlits tan sols assolissin un 50% + 1 dels vots.
En resum: Endavant catalans! que el Cim cada vegada és més aprop!
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre del BIC, BxI, ANC, SCI.
20 d’agost 2012
El bon camí internacional de la Independència de Catalunya.
(Fotografia: Manifestació catalana independentista a Brussel·les, 2009)
Estem en el bon camí. Feia falta que la premsa internacional es fes ressò massivament del desig i de la necessitat d’independència de Catalunya. És un bon començament de preparació per a la jornada de lluita de l’Onze de Setembre. En aquesta data hi haurà la presència d’observadors internacionals. Hem de divulgar massivament aquesta convocatòria. Per Catalunya!!
La premsa internacional fa un tomb a favor de Catalunya Vilaweb 18/08/12
Les darreres setmanes s'observa un gir substancial en la premsa global, que comença a posicionar-se a favor de les posicions catalanes i a denunciar la pressió del govern espanyol. VilaWeb ho va explicar en un article del passat dos d'agost (La premsa internacional ens comença a escoltar).El fet que la gran majoria dels corresponsals de mitjans internacionals tinguin seu a Madrid ha estat un obstacle tradicionalment a l'hora d'expressar la visió catalana de la realitat. Simplement perquè s'alimentaven basicament de les fonts de Madrid. Ara, però, la caiguda de l'estat espanyol està fent reflexionar molts d'aquests corresponsals, que comencen a parlar amb naturalitat de les propostes independentistes i sobretot de l'injust sistema fiscal espanyol.
Us oferim un llistat d'alguns dels darrers articles publicats que mostren aquest tomb:
-O Globo. Crise na Espanha acirra movimentos separatistas. Traducció Automàtica. 4 d'agost de 2012
-Irish Times. Regional wrangles. Traducció automàtica. 2 d'agost de 2012
-La Tribune. La Catalogne veut sortir de sa crise budgétaire... par l'indépendance. 25 de juliol de 2012 Traducció automàtica.
-The German Marshall Fund of the United States: As Spain Protests Austerity, Catalonia Pushes for Independence. 20 de juliol de 2012. Traducció automàtica.
-Financial Times: 'Spain Autonomy under Fire'. La versió íntegra de l'article és de pagament. Ací trobeu un resum fet pel col·lectiu Emma i la traducció automàtica al català. 16 d'agost de 2012
-Asia Times: Turning back to Napoleon. Traducció automàtica. 9 d'agost de 2012
-The Telegraph: 'Only Mario Draghi's ECB can avert global calamity before the year is out'. Afirma que el sistema espanyol és tan pervers que forçarà els catalans a ser rescatats quan són ells els qui financien la resta del país. Traducció automàtica. 29 de juliol de 2012
-La Depeche du Midi. 'La fronde catalane'. Traducció automàtica. 30 de juliol de 2012.
-Public Service Europe. Catalonia wants independence, not Spanish austerity. 23 de juliol de 2012. Traducció automàtica.
-Terra Brasil: Catalão cria polêmica e diz que defende Espanha por falta de opção. 5 d'agost de 2012
Syriza a la catalana o front patriòtic (Jaume Renyer)
jrenyer |
diumenge, 19 d'agost de 2012 | 23:40h
Tornen els debats interessadament abstractes sobre la prioritat entre la reivindicació nacional o el model social.
La
experiència històrica dels projectes d'alliberament nacional reeixits
demostra que la ruptura amb l'ordre estatal dominant per bastir un estat
propi comporta intrínsecament una recomposició de les classes socials
al si de la nació emergent. És a dir, la reivindicació nacional inclou
les aspiracions socials i no pas a l'inrevès, per tant insistir en la
simultànietat d'independència i socialisme o en la priorització d'aqueix
darrer és fer contra-independentisme. Suposa condicionar al consens
sobre el model de societat futura el fet mateix de la lluita contra
l'ordre establert. Això és el que fan els que banalitzen la
independència des del progressisme banal que ha dut el nostre poble a la
inoperància davant la dominació i l'espoli de que és objecte. Josep
Fontana o Arcadi Oliveras o els anticapitalistes nostrats escampen la
brama que per ser un estat més de la UE o com Alemanya, no val la pena
ser independents. Fer una Syrza a la catalana només té sentit per
reformar Espanya, per fer un Estat Català només serveix un front
patriòtic plural ideològicament i socialment majoritari.
14 d’agost 2012
Artur Mas, o Independència o t'en vas! (Daguer)
Les males companyies d'un President sol i "enrucat"
Enrocar-se en terminologia escaquista és l'equivalent a tancar-se de banda, intentant protegir-se.
Mas està "enrucat" en el seu "Pacte Fiscal" una idea concebuda per ell en el que a hores d'ara ja esdevé la prehistòria política catalana, una idea que avui ja és una idea morta i un pedaç inútil, no aplicable per a bé d'una Catalunya lliure, catalana, honorable i digna.
"Enruc-cat" és un altre terme que significa ruc a la catalana, un estil de ser ruc que tots tenim clar que hem d'abandonar a la velocitat de la llum si volem esdevenir homes d'un país veritablement útil a la humanitat, no pas uns mesells obligats a fer falsa solidaritat per engreixar porcs polítics, porcs colonitzadors, porcs mandres i aprofitats -amb perdó pels porcs-.
No en té prou aquest Mas, nineta de l'ull -de moment-d'un Pujol incapaç en trenta anys de fer res més que donar glòries a Espanya i de mal construir un pobre país de cartró pedra i encara per més INRI un País prohibit i amagat. El país d'una sola via a Castelló, el país de l'ample estret de via a la Junquera, un país sense connexió ferroviària al principal port de que disposa, amb un eix transversal amagat i mal acabat ... això sols per posar alguns exemples de la qualitat del cartró d'aquest país mesell i trist de les engrunes nostres que cauen de l'opulenta taula d'Espanya.
Males companyies en el seu enrocament-enrucament quan rep les insinuacions d'un tal Herrera -vergonya d'un partit que sempre presumeix d'autodeterminació però que a la seva hora va votar contra el Pla Ibarrtexe- Herrera que com a àngel del dimoni li xiuxiueja a l'orella que no sé què d'uns "ciutadans pel canvi que pel no canvi" una plataforma que donés suport al seu pacte engrunes per Catalunya i vacuna per l'independentisme, una plataforma a la qual hi sumaria com a qualque alquimista als sindicats en favor del President-retallades, en favor del President ajupit i vinclat davant un Madrid altiu, lladre de competències i dignitat, maltractador i incomplidor vergonyant i malversador a la cara de la mateixa Europa.
Males companyies en el seu enrucament, quan Puigcercós i l'Esquerra de l'Oriol Junqueras i del Bosch, li salven literalment el cul -al Mas/Ciu-, li cobreixen literament les espatlles en la seva deriva autonomista. Al Mas, aquests li fan la rialleta, l'ajuden, li fan costat, tot que sorneguers diuen que ells aniran a la Manifestació de l'Assemblea. Oblida de forma flagrant, de nou Esquerra, que si ajuda l'autonomisme allunya la Independència! Vuit anys i un fracàs terrible no els han servit de res! Com a independentistes encara estan ancorats als llims de l'eterna infància!
Ja no us diré si són males companyies o sicaris d'Espanya la gent del PSOE a Catalunya i els seus acòlits de l'anomentat PSC, amb un greu joc d'esquizofrènia política ara voten a favor ara mateix voten en contra de Catalunya una i mil vegades, i gosen anomenar-se catalanistes i cada vegada s'assemblen més als regionalistes de facto de Ciu que fa feredat. No sé com als convergents que de veritat estimen Catalunya catalana no els cau la vena dels ulls com bé va encertar dir un gran convergent i patriota i després independentista convençut, fa pocs anys traspassat, en Pere Caireta, ex alcalde de Figueres per Ciu.
Finalment en la meva elucubració us he de dir que el President Mas, cada dia està més sol i cada dia està més lluny del Poble de Catalunya, el que viu, treballa i sobretot sent i estima la pàtria catalana, el que sempre té present l'anhel de recuperar els nostres drets i les nostres constitucions que ens van voler prendre a punta de traïció i a punta de baioneta.
Fa quatre dies la Presidenta de l'ANC va veure amb lucidesa que li havia de dir a aquest President sord, distret, sol i enrucat: "Sr. Mas, a hores d'ara ja tothom sap que això del Pacte Fiscal és una solemne ensarronada" "Sr. Mas si va cap a la Independència ens tindrà al seu costat".
I finalment com una brisa marina sense fer soroll, l'Omnium, que no fa gaire era guardaespatlles, potser involuntari, potser incaut, potser també "enru-cat" de la política de Ciu i el seu President, política sempre de facto regionalista disfressada de catalanista; com una brisa marina sense fer soroll, l'Omnium, digué per a més soledat d'aquest "edil autonomista" que és en Mas, que se sentia moralment compromesa i convocada per la Marxa Cap a la independència ... res més!
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció (BIC, SCI, MxI, BxI, ANC)
Enrocar-se en terminologia escaquista és l'equivalent a tancar-se de banda, intentant protegir-se.
Mas està "enrucat" en el seu "Pacte Fiscal" una idea concebuda per ell en el que a hores d'ara ja esdevé la prehistòria política catalana, una idea que avui ja és una idea morta i un pedaç inútil, no aplicable per a bé d'una Catalunya lliure, catalana, honorable i digna.
"Enruc-cat" és un altre terme que significa ruc a la catalana, un estil de ser ruc que tots tenim clar que hem d'abandonar a la velocitat de la llum si volem esdevenir homes d'un país veritablement útil a la humanitat, no pas uns mesells obligats a fer falsa solidaritat per engreixar porcs polítics, porcs colonitzadors, porcs mandres i aprofitats -amb perdó pels porcs-.
No en té prou aquest Mas, nineta de l'ull -de moment-d'un Pujol incapaç en trenta anys de fer res més que donar glòries a Espanya i de mal construir un pobre país de cartró pedra i encara per més INRI un País prohibit i amagat. El país d'una sola via a Castelló, el país de l'ample estret de via a la Junquera, un país sense connexió ferroviària al principal port de que disposa, amb un eix transversal amagat i mal acabat ... això sols per posar alguns exemples de la qualitat del cartró d'aquest país mesell i trist de les engrunes nostres que cauen de l'opulenta taula d'Espanya.
Males companyies en el seu enrocament-enrucament quan rep les insinuacions d'un tal Herrera -vergonya d'un partit que sempre presumeix d'autodeterminació però que a la seva hora va votar contra el Pla Ibarrtexe- Herrera que com a àngel del dimoni li xiuxiueja a l'orella que no sé què d'uns "ciutadans pel canvi que pel no canvi" una plataforma que donés suport al seu pacte engrunes per Catalunya i vacuna per l'independentisme, una plataforma a la qual hi sumaria com a qualque alquimista als sindicats en favor del President-retallades, en favor del President ajupit i vinclat davant un Madrid altiu, lladre de competències i dignitat, maltractador i incomplidor vergonyant i malversador a la cara de la mateixa Europa.
Males companyies en el seu enrucament, quan Puigcercós i l'Esquerra de l'Oriol Junqueras i del Bosch, li salven literalment el cul -al Mas/Ciu-, li cobreixen literament les espatlles en la seva deriva autonomista. Al Mas, aquests li fan la rialleta, l'ajuden, li fan costat, tot que sorneguers diuen que ells aniran a la Manifestació de l'Assemblea. Oblida de forma flagrant, de nou Esquerra, que si ajuda l'autonomisme allunya la Independència! Vuit anys i un fracàs terrible no els han servit de res! Com a independentistes encara estan ancorats als llims de l'eterna infància!
Ja no us diré si són males companyies o sicaris d'Espanya la gent del PSOE a Catalunya i els seus acòlits de l'anomentat PSC, amb un greu joc d'esquizofrènia política ara voten a favor ara mateix voten en contra de Catalunya una i mil vegades, i gosen anomenar-se catalanistes i cada vegada s'assemblen més als regionalistes de facto de Ciu que fa feredat. No sé com als convergents que de veritat estimen Catalunya catalana no els cau la vena dels ulls com bé va encertar dir un gran convergent i patriota i després independentista convençut, fa pocs anys traspassat, en Pere Caireta, ex alcalde de Figueres per Ciu.
Finalment en la meva elucubració us he de dir que el President Mas, cada dia està més sol i cada dia està més lluny del Poble de Catalunya, el que viu, treballa i sobretot sent i estima la pàtria catalana, el que sempre té present l'anhel de recuperar els nostres drets i les nostres constitucions que ens van voler prendre a punta de traïció i a punta de baioneta.
Fa quatre dies la Presidenta de l'ANC va veure amb lucidesa que li havia de dir a aquest President sord, distret, sol i enrucat: "Sr. Mas, a hores d'ara ja tothom sap que això del Pacte Fiscal és una solemne ensarronada" "Sr. Mas si va cap a la Independència ens tindrà al seu costat".
I finalment com una brisa marina sense fer soroll, l'Omnium, que no fa gaire era guardaespatlles, potser involuntari, potser incaut, potser també "enru-cat" de la política de Ciu i el seu President, política sempre de facto regionalista disfressada de catalanista; com una brisa marina sense fer soroll, l'Omnium, digué per a més soledat d'aquest "edil autonomista" que és en Mas, que se sentia moralment compromesa i convocada per la Marxa Cap a la independència ... res més!
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció (BIC, SCI, MxI, BxI, ANC)
13 d’agost 2012
Diari de "#lamarxa": El dret de decidir que ja és dret de trencar !
Joana Cortils, Secretària Tècnica
de La xarxa d'entitats i associacions culturals dels Països Catalans:
Com a PDD estem treballant colze a colze amb l'ANC per tirar endavant el full de ruta cap a la independència de Catalunya.
La primera acció és la Marxa cap a la Independència que vam iniciar a Lleida el passat 30 de juny i que durant tot l’estiu recorrerà el país amb l’objectiu de seguir fent créixer el projecte de l’ANC i fer arribar el missatge al conjunt del país. La Marxa també té per objectiu demanar als municipis per allà on passa que s’adhereixin a l’Associació de Municipis per la Independència, si és que encara no ho han fet.
Però el gran repte d’aquesta Marxa és confluïr a Barcelona el dia 11 de Setembre amb una gran manifestació que canviarà la dinàmica que es duia a terme fins ara en la celebració de la Diada:
Estem treballant perquè la manifestació d’enguany tingui conseqüències més enllà de la commemoració de la Diada i que faci que l’endemà, dia 12, no sigui un dia qualsevol.
- Serà una manifestació proactiva: Cal deixar de sortir al carrer només com a reacció a un atac. Ara tenim el nostre propi camí marcat i l’hem de recórrer amb accions que ens permetin fer passos endavant en positiu.
- Serà una manifestació unitària: L’objectiu principal de l’ANC és el de la transversalitat i l’unitat d’acció, principi que es reflexarà en aquesta manifestació amb un únic bloc cohesionat.
- L’acte s’iniciarà a les 16:00h de la tarda amb l’arribada de diverses columnes de la Marxa que desembocaran a plaça Catalunya des de Les Rambles, Ronda Universitat Rambla de Catalunya i Passeig de Gràcia.
La concentració a plaça Catalunya comptarà amb un acte polític i seguidament, s’iniciarà la manifestació.
Cal que sigui un esdeveniment multitudinari i per això és molt important que entre tots i totes fem córrer la veu entre els nostres contactes i que ens organitzem per venir a Barcelona.
L’única solució és la independència!!
Joana Cortils
Secretària Tècnica de la PDD
Com a PDD estem treballant colze a colze amb l'ANC per tirar endavant el full de ruta cap a la independència de Catalunya.
La primera acció és la Marxa cap a la Independència que vam iniciar a Lleida el passat 30 de juny i que durant tot l’estiu recorrerà el país amb l’objectiu de seguir fent créixer el projecte de l’ANC i fer arribar el missatge al conjunt del país. La Marxa també té per objectiu demanar als municipis per allà on passa que s’adhereixin a l’Associació de Municipis per la Independència, si és que encara no ho han fet.
Però el gran repte d’aquesta Marxa és confluïr a Barcelona el dia 11 de Setembre amb una gran manifestació que canviarà la dinàmica que es duia a terme fins ara en la celebració de la Diada:
Estem treballant perquè la manifestació d’enguany tingui conseqüències més enllà de la commemoració de la Diada i que faci que l’endemà, dia 12, no sigui un dia qualsevol.
- Serà una manifestació proactiva: Cal deixar de sortir al carrer només com a reacció a un atac. Ara tenim el nostre propi camí marcat i l’hem de recórrer amb accions que ens permetin fer passos endavant en positiu.
- Serà una manifestació unitària: L’objectiu principal de l’ANC és el de la transversalitat i l’unitat d’acció, principi que es reflexarà en aquesta manifestació amb un únic bloc cohesionat.
- L’acte s’iniciarà a les 16:00h de la tarda amb l’arribada de diverses columnes de la Marxa que desembocaran a plaça Catalunya des de Les Rambles, Ronda Universitat Rambla de Catalunya i Passeig de Gràcia.
La concentració a plaça Catalunya comptarà amb un acte polític i seguidament, s’iniciarà la manifestació.
Cal que sigui un esdeveniment multitudinari i per això és molt important que entre tots i totes fem córrer la veu entre els nostres contactes i que ens organitzem per venir a Barcelona.
L’única solució és la independència!!
Joana Cortils
Secretària Tècnica de la PDD
Donar l'ordre de tramitar la independència a qui tingui la dignitat i el coratge per fer-ho.
Fotografia adjunta dels tres honorables, Barrera, Broggi i
Domènech, que van Presidir la Manifestació Independentista del 9 de
juliol del 2011, manifestació que semblen oblidar i amagar els mitjans
catalans.
(Darrerament s'han fet visibles els esportistes independentistes, tots ho hem vist, però em costa trobar mitjans independentistes i periodistes independentistes no amb sentit de franctirador partidista sinó amb sentit d'estat català naturalment!
Salvador Molins)
-----------------------
No és res personal, ...
No és res personal amb el Sr. Mas, ni amb la Carme Forcadell, ni amb qui hagi de tramitar la Independència, però de cap manera els catalans podem permetre'ns un cas IBARRETXE-2, anar a Madrid amb tots els suports i la feina ben feta i que et diguin que no i prou.
Ahir o abans d'ahir la Carme Forcadell li va dir al Sr. Mas "quan comenci a negociar amb l'Estat espanyol la independència". Hem de tenir molt clar que amb Espanya no hi hem de negociar res! ens han fotut masses vegades i si els hi consentim ho tornaran a fer.
Quan arribi el moment ja veurem com hem de realitzar o desenvolupar la ruptura.
Aquesta ruptura no es farà sola, no sabem ara mateix com serà, però hi ha un camí polític per fer-la, el millor camí polític passa per preparar un escenari independentista guanyador en les properes eleccions al Parlament de Catalunya.
Quin és aquest escenari? -Molt probablement es tracti d'una coalició entre aquells partits que realment optin per la urgent independència, una coalició amb un programa clar i contundent centrat exclusivament amb l'esmentat trenament i que sigui capaç de votar lliurament altres aspectes més propis de la dreta o l'esquerra. Una coalició lleial amb si mateixa, amb una llista amb els millors de cada partit, els millors per portar a terme aquesta ruptura.
La independència no la pot tramitar qui realment no la vol, no la sent, i no hi creu, per molt que sembli que si senti abocat, de cap manera, trairia Catalunya i els catalans, no pot tramitar la independència qui no tingui la dignitat i el coratge per fer-ho.
La Independència és descolonització, qui no tingui clara la descolonització farà, en cas molt improbable de que fes res, una independència borda. Qui pot acceptar una llibertat borda?
Llibertat borda: canviar per tal de que res canvïi, o "el atado y bién atado"! Catalunya no pot acceptar això una altra vegada, amb el Franco i els seus actuals successors ja en tenim ben bé prou!
La Independència de Catalunya és catalanització qui no tingui clara la catalanització no val per a la Independència.
Des d'ara, tots els independentistes hem de preparar un relleu dels qui ens governen, hem de preparar la plana major que ha de portar la Independència endavant i tramitar-la.
Si som assenyats no podem trencar res mentre no tinguem aquest relleu ben organitzat i en funcionament. Si no hi ha voluntat d'Independència o voluntat ferma de pacte per la Independència, tal vegada aleshores ens haurem de refiar de Solidaritat Catalana per a la Independència.
No es tracta de partidisme, es tracta de sentit comú i de sentit polític.
Ara mateix, si en lloc de Mas fos President el Toni Strubell, les coses serien molt diferents i probablement la Independència ja estaria apunt d'esdevenir una realitat.
Ajudar als regionalistes ens allunya de la Independència. Ajudar els independentistes ens hi acosta.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.
(Darrerament s'han fet visibles els esportistes independentistes, tots ho hem vist, però em costa trobar mitjans independentistes i periodistes independentistes no amb sentit de franctirador partidista sinó amb sentit d'estat català naturalment!
Salvador Molins)
-----------------------
No és res personal, ...
No és res personal amb el Sr. Mas, ni amb la Carme Forcadell, ni amb qui hagi de tramitar la Independència, però de cap manera els catalans podem permetre'ns un cas IBARRETXE-2, anar a Madrid amb tots els suports i la feina ben feta i que et diguin que no i prou.
Ahir o abans d'ahir la Carme Forcadell li va dir al Sr. Mas "quan comenci a negociar amb l'Estat espanyol la independència". Hem de tenir molt clar que amb Espanya no hi hem de negociar res! ens han fotut masses vegades i si els hi consentim ho tornaran a fer.
Quan arribi el moment ja veurem com hem de realitzar o desenvolupar la ruptura.
Aquesta ruptura no es farà sola, no sabem ara mateix com serà, però hi ha un camí polític per fer-la, el millor camí polític passa per preparar un escenari independentista guanyador en les properes eleccions al Parlament de Catalunya.
Quin és aquest escenari? -Molt probablement es tracti d'una coalició entre aquells partits que realment optin per la urgent independència, una coalició amb un programa clar i contundent centrat exclusivament amb l'esmentat trenament i que sigui capaç de votar lliurament altres aspectes més propis de la dreta o l'esquerra. Una coalició lleial amb si mateixa, amb una llista amb els millors de cada partit, els millors per portar a terme aquesta ruptura.
La independència no la pot tramitar qui realment no la vol, no la sent, i no hi creu, per molt que sembli que si senti abocat, de cap manera, trairia Catalunya i els catalans, no pot tramitar la independència qui no tingui la dignitat i el coratge per fer-ho.
La Independència és descolonització, qui no tingui clara la descolonització farà, en cas molt improbable de que fes res, una independència borda. Qui pot acceptar una llibertat borda?
Llibertat borda: canviar per tal de que res canvïi, o "el atado y bién atado"! Catalunya no pot acceptar això una altra vegada, amb el Franco i els seus actuals successors ja en tenim ben bé prou!
La Independència de Catalunya és catalanització qui no tingui clara la catalanització no val per a la Independència.
Des d'ara, tots els independentistes hem de preparar un relleu dels qui ens governen, hem de preparar la plana major que ha de portar la Independència endavant i tramitar-la.
Si som assenyats no podem trencar res mentre no tinguem aquest relleu ben organitzat i en funcionament. Si no hi ha voluntat d'Independència o voluntat ferma de pacte per la Independència, tal vegada aleshores ens haurem de refiar de Solidaritat Catalana per a la Independència.
No es tracta de partidisme, es tracta de sentit comú i de sentit polític.
Ara mateix, si en lloc de Mas fos President el Toni Strubell, les coses serien molt diferents i probablement la Independència ja estaria apunt d'esdevenir una realitat.
Ajudar als regionalistes ens allunya de la Independència. Ajudar els independentistes ens hi acosta.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.
(Segueix el post que m'ha inspirat el meu ...)
Subscriure's a:
Missatges
(Atom)
Ni oblidem ni perdonem
