Convoca el poble català a manifestar-se a Barcelona, a partir de les 7 de la tarda de la Diada Nacional de Catalunya, l'Onze de Setembre d'enguany, en la ja tradicional Manifestació, amb el següent lema:


INDEPENDÈNCIA 2014, ARA SÍ !!

situant-se la capçalera a la Gran Via de les Corts Catalanes amb passeig de Gràcia. El recorregut passarà per la Ronda de Sant Pere per baixar la Via Laietana i recórrer el Passeig Marítim fins al Parc de la Ciutadella.

Encoratgem tots els catalans a participar de la Cadena Humana convocada per l’ANC el mateix dia a les 17,14 i a anar tot seguit a la manifestació que convoquem per la independència de la nació.

La CEI agrupa les entitats que es nomenen a continuació i resta oberta a l’entrada d’altres entitats o partits polítics que s’hi vulguin afegir. 

Entitas participants:

IPR:      Independentistes Per la Reunificació
CA:       Catalunya Acció
UDIC:    Units per Declarar la Independència Catalana
OEP:     Objectiu Estat Propi
MPI:      Marató Per la Independència
FCT:      Fundació Catalunya Estat
TDUI:    Transversàlia Declaració Unilateral d’ Independència
SI:         Solidaritat catalana per la Independència
DNIC:    Document Nacional d’Identitat Català
INH:       Institut Nova Història
PSAN:    Partit Socialista d’ Alliberament Nacional dels PP. CC.
EC:        Estat Català
LM:        La Mossegada
ICJ:       Independència per Catalunya Ja   

Es faran torns de parlament dels representants de les entitats  tant al inici com al final de la marxa. 

PER CATALUNYA  !!
Barcelona, 28 d’agost del 2013

 

Per respecte a nosaltres mateixos, per respecte als nostres avantpassats, per respecte al nostres fills i als fills dels seus fills ... no fotem més l'imbècil i no cedim davant la temptació de menystenir la cadena humana que ha organitzat l'ANC, la base de l'ANC, no ho oblidem aquest detall.

La mateixa Presidenta de l'ANC ha de ser la primera servent d'aquesta organització del Poble Català i no ha de cedir a les seves pròpies febleses, lligams i claudicacions! Ja en tenim prou que ho fé una vegada.

La Cadena humana catalana s'inspira en la Cadena Bàltica i l'objectiu d'ambdues cadenes només n'és un: La Independència d'aquests quatre països: Lituania, Letònia, Estònia i Catalunya.

Per respecte absolut a nosaltres mateixos i al que va ser i el que va esdevenir d'aquella cadena bàltica no podem mostrar d'aquesta manera tan escandalosa les nostres febleses catalanes, sobretot la feblesa de caràcter, la feblesa de convenciment i la vergonyosa feblesa de dignitat que patim.

330.000 patriotes catalans pel cap baix ja han pres la determinació de fer aquesta cadena humana i catalana per a un sol objectiu ferm i decidit, donar el darrer pas o un dels darrers passos per portar aquest nostre traït país a la seva llibertat  plena. Aquesta gent que viuen al Principat, a racons de tota la nació i molts d'ells escampats arreu del món mereixen una mica més de respecte per part dels quadres actuals de l'ANC. Una mica més de respecte senyors! No saben vostès que intentar maniobres, vacil·lacions o idees destirotades que puguin rebaixar ni un bri el sentit i la força d'aquest gest del nostre Poble desmereix el compromís viu i absolut d'aquests patriotes defensors de la pàtria?

Prou de fer l'imbècil, senyors! que una cadena humana no es fa pel Guiness, ni per anar de picnic, ni per que som molt macus! Una cadena humana té el nivell de la Independència d'una nació! No se n'adonen!?

El Poble català, el nostre poble, ha demanat i demana i exigeix un pas ferm i decidit de la classe política catalana vers la Independència, i el President Mas, amb la inefable col·laboració de la Sra. Carme Forcadell ens està donant garsa per perdiu! volieu independència? apa doncs! aquí teniu un bon succedanni descafeinat -com sempre!- aquí teniu una "Consulta no vinculant, com un termòmetre per saber la opinió del poble" i ai las, la pastanaga monumental: una consulta sota la legislació espanyola!? no et fot !?

Prou de fer l'imbècil que els 330.000 catalans inicials ja ens estem emprenyant i us asseguro que si continueu així us fotarem fora! us foragitarem de les vostres poltrones físiques i de les vostres poltronetes mentals!

Prou d'això! Prou de dèbils i prou de rebaixes per quatre engrunes de quintacolumnistes enemics de la Pàtria Catalana! Prou!

Per favor! no devalueu ni rebaixeu els gest noble dels que sí tenen clar quin és l'objectiu esperançat d'aquest Poble mil·lenari.

INDEPENDÈNCIA JA !

-----------------

Salvador Molins, Berga

Àlex Salmond i l'SNP defensen la Independència d'Escòcia. Què defensen Mas i Ciu?

• X

Representants del govern escocès es van reunir el mes passat amb representants de l'OTAN a Brussel·les per a tractar la incorporació d'Escòcia a l'organisme en cas d'independència. Segons que avança la BBC, alts funcionaris del govern escocès es va reunir amb Dirk Brengalmann, que era llavors secretari general adjunt de l'OTAN per a Assumptes Polítics i Política de Seguretat.
Representants de la delegació del Regne Unit a l'OTAN van facilitar la trobada i també van assistir-hi. Segons fonts de l'OTAN, Escòcia va tenir l'oportunitat d'argüir que, essent en aquests moments part del Regne Unit, estat que ja forma part de l'organisme internacional, no caldria fer una petició d'adhesió formal i des de zero per a incorporar-s'hi. Cal recordar que l'SNP, el partit que governa a Escòcia, va adquirir el compromís d'adherir el nou estat a l'OTAN. Un funcionari de l'OTAN, va qualificar la trobada com 'informal i informativa'.
La fabricació d'armes nuclears, únic escull

Tot amb tot, l'SNP també es va comprometre a il·legalitzar la fabricació d'armes nuclears que el Regne Unit porta a terme en territori escocès. I aquest punt sembla ser l'únic escull en la negociació, car per a l'OTAN la investigació i la fabricació d'armes nuclears és un punt important.

Lord Robertson, ex-secretari general de l'OTAN i un secretari de Defensa al govern laborista de Tony Blair, va dir que creia que el futur de les armes nuclears era important per a l'organització i que, per tant, aquesta podia ser una qüestió decisiva.

 

L'esperit "Macià" creix!
"Guanyar en tot i per tot la Independència de Catalunya"

Quatre columnes fermes i esplendoroses aguantaran segur tot el País dels Catalans.

La primera columna, la Nació sencera.


La segona columna, la Llengua, la veu i l'esperit de la nostra pàtria.


La tercera columna, l'estat, català i independent, sempre a favor de la gent!


La quarta columna, la Constitució Catalana, breu, clara, potent i
ara mateix molt urgent!


Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.

Marc Belzunces: La Catalunya irreal del cooficialisme: quan l'independentisme esdevé etnicista

"que tots els catalans, tinguin l'origen que tinguin, siguin tractats de la mateixa manera; amb el mateix nivell d'exigència"
"És que els castellanoparlants han de ser tractats d'imbècils? És que no se'ls pot explicar un projecte integrador sense haver-los d'enganyar?"
Aquestes últimes setmanes, arran del debat sobre la cooficialitat de l'espanyol a la Catalunya independent, l'independentisme ha entrat en una versió catalana del llibre de Gustau Nerin 'Blanc bo busca negre pobre', que podríem reformular així: 'Catalanet independentista busca castellanoparlant perifèric'. Tant a l'Àfrica de les ONG occidentals com a la Catalunya dels barris de la immigració espanyola, el discurs paternalista i classista és el pa de cada dia.

De cop i volta, l'independentisme ha passat de ser un projecte integrador on comptava la destinació i no l'origen, a ser un projecte on compta l'origen de les persones i on es traça una línia a terra per dir 'tu ets castellanoparlant i tu catalanoparlant', ignorant, de passada, la resta d'immigrants, que aquests no voten. En vista d'aquesta deriva etnicista, jo prefereixo baixar del tren. No el trobo atractiu, un projecte d'aquestes característiques.

Els defensors d'aquesta concepció etnicista s'escuden en la Catalunya real. El problema dels realistes és que es tracta de catalanoparlants de classe mitjana que mai no han viscut als barris de la immigració espanyola. Quan creixes en un d'aquests barris i en surts per conèixer una mica Catalunya (alguns 'ciutadans' no n'han sortit mai, però) i tens uns mica de perspectiva històrica tant de Catalunya com del barri d'on véns, prens consciència d'una cosa: que on has crescut, més que no pas la Catalunya real, és una Catalunya irreal. Una Catalunya que no té res a veure amb el país, en el qual et vols integrar i ser considerat com un més. Ni millor ni pitjor; un igual. Ni paternalisme, ni classisme, ni tractes especials: un català més. Un català. Perquè, senyors catalanets, ser castellanoparlant a Catalunya no equival a ser idiota a Catalunya. La gent pot haver fugit de la misèria d'Espanya i pot no haver anat a l'escola, pot haver hagut de fer feines poc qualificades, pot ser pobre, pot fins i tot sentir-se megaespanyola i no sentir-se gens ni mica identificada amb Catalunya, però independentment d'això no és ximple: sap on viu.

Quan vaig fer els mapes de l'independentisme, van mostrar allò que molts d'aquests barris intuíem: l'origen es un factor clau per a l'explicació del vot. Ara, una cosa és l'explicació científica d'aquest fet i una altra de ben diferent fer-ne un projecte polític. Dit d'una altra manera, una cosa és acceptar acríticament aquest fet (amb totes les conseqüències, des d'una perspectiva històrica i social), la versió realista, i una altra tenir una intenció transformadora perquè tots els catalans, tinguin l'origen que tinguin, siguin tractats de la mateixa manera; amb el mateix nivell d'exigència.

Electoralisme i carreres personals en la proposta cooficialista

Més enllà del tracte ofensiu paternalista dels defensors mediàtics (i acadèmics) del cooficialisme, no ens hem d'enganyar; la raó és purament electoralista. La decisió es remunta a abans del 25-N. Deixeu-me explicar-ho breument.

El senyor Junqueras hauria d'explicar per quins motius va prendre ell tot sol la decisió d'optar per l'oficialitat de l'espanyol sense consultar la sectorial de Política Lingüística d'ERC, que s'hi va oposar, una qüestió que ni tan sols recollia el programa electoral d'ERC. El senyor Albert Rossich hauria d'explicar per què diu que l'oficialitat és un esquer electoral i no una realitat, i afegeix, textualment: 'para que se obre el efecto sin que se note el cuidado'. És que els castellanoparlants han de ser tractats d'imbècils? És que no se'ls pot explicar un projecte integrador sense haver-los d'enganyar? Tot s'hi val, en política? D'una altra banda, sou conscients que les implicacions legals i socials de l'oficialitat del castellà no les determinarà la vostra bona voluntat?

Tant ERC com CiU haurien d'explicar públicament el pacte secret que van fer per l'oficialitat del castellà abans del 25-N, pacte en el qual s'emmarca l'article de Junqueras a El Periódico de Catalunya i les declaracions del president Mas afirmant que l'espanyol no únicament seria oficial a Catalunya, sinó d'aprenentatge obligatori. La bilingüització general i obligatòria en espanyol és la mort del català, a banda una imposició per a aquells catalanoparlants que no ho vulguin (cal no oblidar que som en el domini lingüístic del català, no pas de l'espanyol). En canvi de què van pactar tot això? Per què no ho van fer públic?

I, tot seguit, ERC i CiU també haurien d'explicar que van anar a parlar amb les principals associacions del país sobre aquesta decisió. Cosa que no és innocent, perquè som en un país on la societat civil depèn de la subvenció, i els favors tard o d'hora es cobren. Potser aleshores contextualitzareu les declaracions, molt temps després, de la presidenta d'Òmnium (associació que hi era, pel que sé). Per què creen tensions dins les associacions que han mantingut viu aquest país en la defensa de la cultura i la llengua catalanes? Són conscients que si els partits ens rebenten aquestes associacions ens rebenten el país?

Com veieu, en tot aquest procés no sembla que, en cap moment, s'hagi demanat el parer dels castellanoparlants. Potser hi estan d'acord, potser no, no nego cap opció. No em consta que els partits polítics i la societat civil catalana hagin parlat amb representants dels castellanoparlants. De fet, els únics castellanoparlants organitzats, i neutres políticament (independents de qualsevol partit) que conec es manifesten obertament contra de l'oficialitat de l'espanyol. Parlen espanyol, sí, però també s'estimen el català. Ensenyament optatiu de l'espanyol a les escoles i no discriminació lingüística, sí; oficialitat, no. Ho vaig dir l'altre dia a un sociolingüista reconegut, emprant el símil (que vaig trobar profundament ofensiu) que 'els extraterrestres que venim del Planeta A que vivim al Planeta B (Catalunya) sabem que vivim al Planeta B i us diem que volem ser tractats igual i que no cal l'oficialitat'. Fins i tot hem d'aguantar la brometa en públic de titllar els castellanoparlants d'extraterrestres! Això sí, a aquest carro de la cooficialitat i el paternalisme s'hi ha apuntat tota la sociolingüística catalana. 9 sociolingüistes de cada 10, segons el nou president de la Societat Catalana de Sociolingüística. L'altre dia fins i tot vaig arribar a sentir, dit per un sociolingüista català, que els castellanoparlants són els febles de Catalunya. 'Blanc bo busca negre pobre'.

Com dic, allò que m'obliga a baixar d'aquest tren no és l'opció en si, sinó que s'hagi entrat en una espiral etnicista, on lluitadors per la llengua catalana d'origen castellanoparlant s'hagin d'identificar com a castellanoparlants gairebé diàriament (cosa inaudita fins ara) per contrarestar la suplantació a què són sotmesos per part de determinades persones, rere les quals hi ha motius electoralistes i d'ascensió personal política i econòmica.

Marc Belzunces, autor del bloc de +VilaWeb De l'Holocè estant
Extret d'Opinions Contundents de Vilaweb

El llegat de Xandri

Comentari:

Enric Vilar Mestre (Barcelona)  

 

 

 

Si jo hagués de sintetitzar el missatge de fermesa i de moral de Victòria de   Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció, ho faria amb una frase que ell sempre pronuncia ple de convenciment, esperança i determinació: "Ho tornarem a intentar!"

A partir d'ara i segons la Jurisprudència de la Haia cada quatre anys podem ser independents! Només necessitem uns partits polítics i uns capdavanters que s'ho proposin i ens ho proposin, i ara mateix aquests partits polítics ja els tenim.

Que ningú es pensi que els catalans ens sotmetrem a Espanya. Ni que perdéssim la votació de la Consulta, els catalans de la Catalunya lliure i plena, no ens aturarem!: Ho tornarem a intentar! i ho tornarem a intentar l'endemà mateix fins que assolim la nostra plena Independència.

Que ningú ho dubti ... ens mantindrem fidels a aquest Poble!

Per tant a la vegada que preparem la Consulta no ens descuidem de preparar el nostre escaner interior per mesurar la fidelitat dels diferents partits envers Catalunya, poble aliè al poble espanyol. Si els partits que es diuen catalans per raó de la seva naturalesa no són prou ferms en la defensa dels nostres ideals caldrà que votem altres partits que siguin de veritat fidels a aquest Poble.

Els catalans, conscients de la nostra responsabilitat en la construcció del nostre destí i futur, haurem de saber votar els partits i els capdavanters que siguin més fidels, més ferms i més clarividents en la defensa dels valors i drets de la nostra nació.

Catalans! No tingueu por! no ens rendirem mai i de seguida ho tornarem, a intentar!

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció

 

Sabem al que estem jugant?

«Espanya ja ens ha dit per activa i per passiva que aquí no es negocia, aquí es combat»

 

#UDIC600000vots = Construïm també una cadena com a mínim de 600.000 vots per la coalició dels polítics que -fidels de veritat, sense trampes ni pastanagues-  tinguin la determinació de declarar la Independència de Catalunya.

-------------


MANIFEST I 10 PUNTS PROGRAMÀTICS
UDIC Units per Declarar la Independència Catalana

Compatriotes,

El projecte d’alliberament nacional es troba en via morta.

Després de la multitudinària manifestació de l’any passat, es fa cada cop més evident que els polítics en qui el poble català va dipositar la seva confiança per a caminar cap a un Estat Propi no troben el camí i van donant voltes al mateix discurs del “dret a decidir” i “la consulta” però sense decidir res, ni cap intenció de fer res per avançar.

Continuen esperant que l’Estat els permeti fer aquest referèndum que s’havia de fer, tan si com no, però que no arriba... ni arribarà! Sense alternativa... enganxats a l’imperi que s’enfonsa econòmicament (moralment ja ho estava, però encara se supera) i ens arrossega a la ruïna absoluta i a la degradació cultural.

El poble català va parlar ben clar: volem la independència i ser un nou Estat d’Europa.

Ja és ben sabut que als catalans ens agrada fer les coses bé, però més important que fer-les bé és fer-les, sobretot quan estem parlant del futur del país que abasta des del futur dels nostres fills al benestar dels nostres avis i passa per guanyar-nos la vida dignament, sense que ens robin, ens enganyin, ens manipulin i ens faltin al respecte. I ja no podem esperar més!

L’any vinent es compliran els tres segles d’aquells fets que són la causa directa d’aquesta situació, que tant de dolor, sang, injustícia i patiment ens ha portat durant tot aquest període, fosc, de la nostra història.

Cap altre poble a Europa no ha patit ni ha resistit tant de temps els efectes d’una derrota com aquella, i ara tindrem una nova oportunitat per recuperar la llibertat. Generacions senceres han lluitat per aconseguir-la. Ara ens toca a nosaltres i no els podem fallar. M’estic referint a les eleccions europees del 2014, concretament del 25 de maig del 2014.

Us plantejo una candidatura plebiscitària que sigui legitimada pel vot del poble a les urnes amb l’objectiu de declarar la independència si obté la majoria necessària.

Potser pensareu que això és molt difícil en tractar-se d’unes eleccions d’àmbit europeu però és precisament aquest àmbit el que ho fa possible.

D’una banda, limita la capacitat d’actuació de l’Estat per impedir-ho, en no ser-ne ni el convocant ni el destinatari.

També permet que aquest plebiscit es pugui estendre a tots els Països que formen la Nació Catalana en ser les candidatures de circumscripció única a tot l’Estat.

Tots els catalans que resideixen fora del país, sigui a Espanya, com fora de la UE (els residents a la UE voten al país de residència) podran participar-hi.

Una llista idèntica es podrà presentar a l’Estat veí per tal de poder estendre el procés als territoris annexats a França, així per primera vegada es podrà fer un plebiscit d’independència a tots els Països Catalans.

En tractar-se d’un procés electoral pel qual no hem de constituir el nostre Parlament ni decidir qui ha de governar el país (o l’Estat), això permet fixar l’objectiu en el punt que més ens preocupa i ens interessa, sense interferències ni condicionants d’altra mena.

Aquesta proposta és molt ambiciosa, però precisament per això ha de motivar els nostres per no deixar passar l'oportunitat amb aquell pensament de “no vindrà del meu vot” perquè no hi haurà cap vot prescindible i trigarem anys a tenir una altra oportunitat semblant.

Sóc conscient de la dificultat de tirar endavant aquesta proposta, però precisament per això plantejo la campanya a un any vista, per poder arribar al màxim nombre de ciutadans, donada la magnitud de l’objectiu i les mides (reduïdes) de les associacions que donen suport al projecte, però segur que ben aviat se n'hi afegiran moltes d’altres. Hores d’ara no hi ha cap partit polític que hi doni suport, però la porta resta oberta a tota mena d’associacions, partits i organitzacions que estiguin disposats a acceptar els deu punts programàtics de la coalició UDIC que és com s’anomena el projecte i futura candidatura: Units per Declarar la Independència Catalana.

La campanya divulgativa haurà de fer-se principalment a través dels nous mitjans de comunicació digitals (web, facebook, twitter, blogs, you tube, etc.) a través del domini d'internet que ja hem registrat: udic.cat i sense oblidar els mitjans més tradicionals.

El finançament necessari esperem obtenir-lo amb aportacions populars que tindran una contrapartida: en assolir la independència, els noms dels col·laboradors els gravarem en uns murs que erigirem a tots els pobles i ciutats del país on quedaran per a record de generacions futures: seran els Murs de la Llibertat. Així com en altres països tenen els monuments als caiguts, nosaltres tindrem els monuments als aixecats.

És prou evident que aquest projecte l’haurem de fer avançar entre tots els qui volem que la nostra nació esdevingui un Estat lliure i independent sense limitacions de cap mena.

Per tant, convido tots els compatriotes, de tots els Països Catalans a fer-se’l seu i entrar en campanya, per fer arribar el missatge a tots els racons de la Nació i poder assolir l’objectiu de la independència nacional aquest proper 2014 canviant el sentit d’aquesta data tant (fins ara fatalment) emblemàtica.

Estem convençuts que, el 25 de maig del 2014 podem obtenir la majoria que ens permeti fer realitat el que tots desitgem: proclamar la independència! Cosa que ens comprometem a fer, tant si és amb l’acord del Govern i del Parlament que pertoqui, com si no s’hi avenen.

No demanarem el “dret a decidir” nosaltres som una nació i tenim dret a decidir, volem decidir i ho farem!

Visca la Nació Catalana Lliure!!

Jordi Fornas
Països Catalans, 14 de juny del 2013

(UDIC) UNITS per DECLARAR la INDEPENDENCIA CATALANA

1 - UDIC és una coalició que es constitueix amb l’objectiu de proclamar la independència de la Nació Catalana, amb una candidatura plebiscitària a les properes eleccions europees (2014) i en el marc dels Països Catalans.

2 - UDIC proclama que la lluita per l’alliberament nacional és justa i necessària per a la supervivència del poble català, i que ha de ser l’objectiu urgent de tots els catalans per tal de superar la situació actual de submissió, espoliació i crisi.

3 - UDIC creu que per assolir l’objectiu, és necessària la unitat del major nombre possible de forces catalanes, i convida tots els partits i organitzacions que vulguin declarar la independència, a formar-ne part.

4 - UDIC vol facilitar la incorporació a la candidatura electoral als representants dels partits i organitzacions que entrin a formar part de la coalició disposats a posar els interessos nacionals per davant de les pròpies sigles i dels interessos de partit.

5 - UDIC considera que només una declaració d’independència pot superar el bloqueig antidemocràtic que exerceix l’Estat espanyol, impedint qualsevol tipus de consulta popular, emparat en la seva Constitució de dubtosa legalitat.

6 - UDIC es compromet, en el cas de tenir la legitimitat que ens doni el suport de l’electorat, a buscar l’acord del Parlament i del Govern de cada un dels Països Catalans per proclamar la independència des del respectiu Parlament.
Si l’acord no fos possible, es proclamarà igualment la independència en aquells Països Catalans on s’hagi obtingut aquesta majoria democràtica.

7 – UDIC promou fundar un nou estat federal entre els països que formen la Nació Catalana, i integrat a la Unió Europea si així ho desitgen i expressen els ciutadans. Amb noves lleis que s’adaptin al poble català i les seves necessitats a través d’un sistema polític democràtic, ètic i transparent, compromès amb l’eficiència i dedicat a aconseguir el benefici general dels ciutadans.

8 - UDIC vetllarà per tal que es constitueixi l’Estat Català i participarà en el procés constituent per garantir la plena independència de la nació i la seva regeneració nacional i democràtica.

9 - UDIC impulsarà des del Parlament Europeu aquelles polítiques que siguin favorables als interessos nacionals i econòmics dels catalans, ja siguin del nord, del sud o insulars.

10 – UDIC denunciarà davant les institucions europees i internacionals els tractats, encara vigents, pels quals s’ha ocupat i desmembrat la nostra nació i que contradiuen els acords internacionals reconeguts per l’ONU, amb l’objectiu d’aconseguir el reconeixement dels drets inalienables de la Nació Catalana.

Visca la Nació Catalana Lliure !!