30 d’agost 2013
El "CEI" ENS CONVOCA: Tots a la Cadena i a les 7 tots a la Manifestació: INDEPENDÈNCIA 2014, ARA SI !!
LA COORDINADORA D’ENTITATS PER LA INDEPENDÈNCIA
"CEI"
Convoca el poble català a manifestar-se a Barcelona, a partir de les 7 de la tarda de la Diada Nacional de Catalunya, l'Onze de Setembre d'enguany, en la ja tradicional Manifestació, amb el següent lema:
INDEPENDÈNCIA 2014, ARA SÍ !!
situant-se la capçalera a la Gran Via de les Corts Catalanes amb passeig de Gràcia. El recorregut passarà per la Ronda de Sant Pere per baixar la Via Laietana i recórrer el Passeig Marítim fins al Parc de la Ciutadella.
"CEI"
Convoca el poble català a manifestar-se a Barcelona, a partir de les 7 de la tarda de la Diada Nacional de Catalunya, l'Onze de Setembre d'enguany, en la ja tradicional Manifestació, amb el següent lema:
INDEPENDÈNCIA 2014, ARA SÍ !!
situant-se la capçalera a la Gran Via de les Corts Catalanes amb passeig de Gràcia. El recorregut passarà per la Ronda de Sant Pere per baixar la Via Laietana i recórrer el Passeig Marítim fins al Parc de la Ciutadella.
Encoratgem
tots els catalans a participar de la Cadena Humana convocada per l’ANC
el mateix dia a les 17,14 i a anar tot seguit a la manifestació que
convoquem per la independència de la nació.
La CEI agrupa les entitats que es nomenen a continuació i resta oberta a l’entrada d’altres entitats o partits polítics que s’hi vulguin afegir.
Entitas participants:
IPR: Independentistes Per la Reunificació
CA: Catalunya Acció
UDIC: Units per Declarar la Independència Catalana
OEP: Objectiu Estat Propi
MPI: Marató Per la Independència
FCT: Fundació Catalunya Estat
TDUI: Transversàlia Declaració Unilateral d’ Independència
SI: Solidaritat catalana per la Independència
DNIC: Document Nacional d’Identitat Català
INH: Institut Nova Història
PSAN: Partit Socialista d’ Alliberament Nacional dels PP. CC.
EC: Estat Català
LM: La Mossegada
ICJ: Independència per Catalunya Ja
Es faran torns de parlament dels representants de les entitats tant al inici com al final de la marxa.
PER CATALUNYA !!
Barcelona, 28 d’agost del 2013
La CEI agrupa les entitats que es nomenen a continuació i resta oberta a l’entrada d’altres entitats o partits polítics que s’hi vulguin afegir.
Entitas participants:
IPR: Independentistes Per la Reunificació
CA: Catalunya Acció
UDIC: Units per Declarar la Independència Catalana
OEP: Objectiu Estat Propi
MPI: Marató Per la Independència
FCT: Fundació Catalunya Estat
TDUI: Transversàlia Declaració Unilateral d’ Independència
SI: Solidaritat catalana per la Independència
DNIC: Document Nacional d’Identitat Català
INH: Institut Nova Història
PSAN: Partit Socialista d’ Alliberament Nacional dels PP. CC.
EC: Estat Català
LM: La Mossegada
ICJ: Independència per Catalunya Ja
Es faran torns de parlament dels representants de les entitats tant al inici com al final de la marxa.
PER CATALUNYA !!
Barcelona, 28 d’agost del 2013
22 d’agost 2013
No fotem l'imbècil: La Cadena no és un picnic! No ens feu emprenyar. Prou d'això!
Per
respecte a nosaltres mateixos, per respecte als nostres avantpassats,
per respecte al nostres fills i als fills dels seus fills ... no fotem
més l'imbècil i no cedim davant la temptació de menystenir la cadena
humana que ha organitzat l'ANC, la base de l'ANC, no ho oblidem aquest
detall.
La mateixa Presidenta de l'ANC ha de ser la primera servent d'aquesta organització del Poble Català i no ha de cedir a les seves pròpies febleses, lligams i claudicacions! Ja en tenim prou que ho fé una vegada.
La Cadena humana catalana s'inspira en la Cadena Bàltica i l'objectiu d'ambdues cadenes només n'és un: La Independència d'aquests quatre països: Lituania, Letònia, Estònia i Catalunya.
Per respecte absolut a nosaltres mateixos i al que va ser i el que va esdevenir d'aquella cadena bàltica no podem mostrar d'aquesta manera tan escandalosa les nostres febleses catalanes, sobretot la feblesa de caràcter, la feblesa de convenciment i la vergonyosa feblesa de dignitat que patim.
330.000 patriotes catalans pel cap baix ja han pres la determinació de fer aquesta cadena humana i catalana per a un sol objectiu ferm i decidit, donar el darrer pas o un dels darrers passos per portar aquest nostre traït país a la seva llibertat plena. Aquesta gent que viuen al Principat, a racons de tota la nació i molts d'ells escampats arreu del món mereixen una mica més de respecte per part dels quadres actuals de l'ANC. Una mica més de respecte senyors! No saben vostès que intentar maniobres, vacil·lacions o idees destirotades que puguin rebaixar ni un bri el sentit i la força d'aquest gest del nostre Poble desmereix el compromís viu i absolut d'aquests patriotes defensors de la pàtria?
Prou de fer l'imbècil, senyors! que una cadena humana no es fa pel Guiness, ni per anar de picnic, ni per que som molt macus! Una cadena humana té el nivell de la Independència d'una nació! No se n'adonen!?
El Poble català, el nostre poble, ha demanat i demana i exigeix un pas ferm i decidit de la classe política catalana vers la Independència, i el President Mas, amb la inefable col·laboració de la Sra. Carme Forcadell ens està donant garsa per perdiu! volieu independència? apa doncs! aquí teniu un bon succedanni descafeinat -com sempre!- aquí teniu una "Consulta no vinculant, com un termòmetre per saber la opinió del poble" i ai las, la pastanaga monumental: una consulta sota la legislació espanyola!? no et fot !?
Prou de fer l'imbècil que els 330.000 catalans inicials ja ens estem emprenyant i us asseguro que si continueu així us fotarem fora! us foragitarem de les vostres poltrones físiques i de les vostres poltronetes mentals!
Prou d'això! Prou de dèbils i prou de rebaixes per quatre engrunes de quintacolumnistes enemics de la Pàtria Catalana! Prou!
Per favor! no devalueu ni rebaixeu els gest noble dels que sí tenen clar quin és l'objectiu esperançat d'aquest Poble mil·lenari.
INDEPENDÈNCIA JA !
-----------------
Salvador Molins, Berga
La mateixa Presidenta de l'ANC ha de ser la primera servent d'aquesta organització del Poble Català i no ha de cedir a les seves pròpies febleses, lligams i claudicacions! Ja en tenim prou que ho fé una vegada.
La Cadena humana catalana s'inspira en la Cadena Bàltica i l'objectiu d'ambdues cadenes només n'és un: La Independència d'aquests quatre països: Lituania, Letònia, Estònia i Catalunya.
Per respecte absolut a nosaltres mateixos i al que va ser i el que va esdevenir d'aquella cadena bàltica no podem mostrar d'aquesta manera tan escandalosa les nostres febleses catalanes, sobretot la feblesa de caràcter, la feblesa de convenciment i la vergonyosa feblesa de dignitat que patim.
330.000 patriotes catalans pel cap baix ja han pres la determinació de fer aquesta cadena humana i catalana per a un sol objectiu ferm i decidit, donar el darrer pas o un dels darrers passos per portar aquest nostre traït país a la seva llibertat plena. Aquesta gent que viuen al Principat, a racons de tota la nació i molts d'ells escampats arreu del món mereixen una mica més de respecte per part dels quadres actuals de l'ANC. Una mica més de respecte senyors! No saben vostès que intentar maniobres, vacil·lacions o idees destirotades que puguin rebaixar ni un bri el sentit i la força d'aquest gest del nostre Poble desmereix el compromís viu i absolut d'aquests patriotes defensors de la pàtria?
Prou de fer l'imbècil, senyors! que una cadena humana no es fa pel Guiness, ni per anar de picnic, ni per que som molt macus! Una cadena humana té el nivell de la Independència d'una nació! No se n'adonen!?
El Poble català, el nostre poble, ha demanat i demana i exigeix un pas ferm i decidit de la classe política catalana vers la Independència, i el President Mas, amb la inefable col·laboració de la Sra. Carme Forcadell ens està donant garsa per perdiu! volieu independència? apa doncs! aquí teniu un bon succedanni descafeinat -com sempre!- aquí teniu una "Consulta no vinculant, com un termòmetre per saber la opinió del poble" i ai las, la pastanaga monumental: una consulta sota la legislació espanyola!? no et fot !?
Prou de fer l'imbècil que els 330.000 catalans inicials ja ens estem emprenyant i us asseguro que si continueu així us fotarem fora! us foragitarem de les vostres poltrones físiques i de les vostres poltronetes mentals!
Prou d'això! Prou de dèbils i prou de rebaixes per quatre engrunes de quintacolumnistes enemics de la Pàtria Catalana! Prou!
Per favor! no devalueu ni rebaixeu els gest noble dels que sí tenen clar quin és l'objectiu esperançat d'aquest Poble mil·lenari.
INDEPENDÈNCIA JA !
-----------------
Salvador Molins, Berga
20 d’agost 2013
Catalunya com Suïssa i Israel, no pas com un Land ni com Massachusetts!
Catalunya només serà plena i feliç amb la Independència.
Catalunya com Suïssa i Israel només serà plena i completa ben independent d'Europa, tan independent com ho són Suïssa i Israel.
L'Europa unida "EU" és el pont per marxar d'Espanya i poder esdevenir un estat català independent. Catalunya sota d'Europa és trobarà una miqueta més bé que sota d'Espanya però no s'hi sentirà suficientment lliure.
El cas de Massachusetts és ben diferent i molt semblant al dels Lands Alemanys. EEUU i Alemanya actualment són dues nacions, Massachusetts i la majoria de Lands formen part de la mateixa nació que conforma Alemanya i els EEUU. Catalunya és una nació diferent d'Europa, una nació mil·lenària com tantes de les europees, per tant el millor equilibri entre elles serà la Confederació, però Suïssa, Israel i Catalunya entre d'altres nacions europees només trobaran la seva plenitud en la Independència Total tan total com ara la tenen Suïssa i Israel.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre del BIC, membre de l'ANC de Berga, membre de SI, membre de l'UDIC i promotor del MxI.
Catalunya com Suïssa i Israel només serà plena i completa ben independent d'Europa, tan independent com ho són Suïssa i Israel.
L'Europa unida "EU" és el pont per marxar d'Espanya i poder esdevenir un estat català independent. Catalunya sota d'Europa és trobarà una miqueta més bé que sota d'Espanya però no s'hi sentirà suficientment lliure.
El cas de Massachusetts és ben diferent i molt semblant al dels Lands Alemanys. EEUU i Alemanya actualment són dues nacions, Massachusetts i la majoria de Lands formen part de la mateixa nació que conforma Alemanya i els EEUU. Catalunya és una nació diferent d'Europa, una nació mil·lenària com tantes de les europees, per tant el millor equilibri entre elles serà la Confederació, però Suïssa, Israel i Catalunya entre d'altres nacions europees només trobaran la seva plenitud en la Independència Total tan total com ara la tenen Suïssa i Israel.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre del BIC, membre de l'ANC de Berga, membre de SI, membre de l'UDIC i promotor del MxI.
---------------
| Què són els blocs de Vilaweb? Com obrir el meu bloc Els Blocs Arxiu Ajuda | dimarts, 20 d'agost de 2013 |
lizcastro |
diumenge, 18 d'agost de 2013 | 18:56h
Com
molts sabeu, he passat força estona intentant fer conèixer el 'procès'
traduïnt articles, notícies i fins i tot llibres sobre Catalunya a
l'anglès. Aquest matí he vist un tweet del Josep Rull que volia traduir:

https://twitter.com/joseprull/status/369113348744282113
El problema és que la frase "Estat Propi" no es pot traduir a l'anglès satisfactòriament. La traducció literal "Own State" no vol dir res. Per ser gramaticalment correcte hauria de ser com a mínim "Our Own State" però això no té cap significat. No vol dir res.
Mireu el que passa quan es pica al botó de "Translate" de Twitter:

Què vol dir "the State Itself"? Tampoc no vol dir res. Una traducció literal seria "l'estat mateix". No té cap connotació del que crec que el Sr. Rull volia dir. Entreu el text a Google i veureu que ho fa pitjor encara ('their own state').
S'ha parlat molt de l'ambigüitat de la frase 'Estat Propi' inclús dins Catalunya. No hi entro. Entenc d'on ve i per què. El problema és que en un moment en que s'està intentant explicar el que està passant a Catalunya internacionalment, crec que és un greu error fer servir una frase que no té traducció a l'anglès.
Evidentment, un traductor no s'hauria de limitar al significat literal de les paraules. Però perquè un traductor faci el salt a "independent state" o "sovereign state" cal fer una interpretació. I el fet que les frases corresponents "estat independent" i "estat sobirà" sí existeixen en català assenyala que potser el Sr. Rull vol dir una altra cosa. Si no, hagués fet servir una d'aquestes frases, no? Per tant, el traductor ha de fer una interpretació.
I la meva pregunta, com a traductora i observadora del procés, és si el Sr. Rull i els altres que fan servir l'expressió 'Estat Propi' realment volen dependre de la interpretació d'algun traductor. Bé de molts traductors.
Sospito que no. Si el Sr Rull i d'altres volen assegurar-se que el significat desitjat del que diuen s'entèn fora de Catalunya, s'ha de donar un missatge clar que es pugui traduir sense problemes. 'Estat propi' no compleix aquests requisits.
https://twitter.com/joseprull/status/369113348744282113
El problema és que la frase "Estat Propi" no es pot traduir a l'anglès satisfactòriament. La traducció literal "Own State" no vol dir res. Per ser gramaticalment correcte hauria de ser com a mínim "Our Own State" però això no té cap significat. No vol dir res.
Mireu el que passa quan es pica al botó de "Translate" de Twitter:
Què vol dir "the State Itself"? Tampoc no vol dir res. Una traducció literal seria "l'estat mateix". No té cap connotació del que crec que el Sr. Rull volia dir. Entreu el text a Google i veureu que ho fa pitjor encara ('their own state').
S'ha parlat molt de l'ambigüitat de la frase 'Estat Propi' inclús dins Catalunya. No hi entro. Entenc d'on ve i per què. El problema és que en un moment en que s'està intentant explicar el que està passant a Catalunya internacionalment, crec que és un greu error fer servir una frase que no té traducció a l'anglès.
Evidentment, un traductor no s'hauria de limitar al significat literal de les paraules. Però perquè un traductor faci el salt a "independent state" o "sovereign state" cal fer una interpretació. I el fet que les frases corresponents "estat independent" i "estat sobirà" sí existeixen en català assenyala que potser el Sr. Rull vol dir una altra cosa. Si no, hagués fet servir una d'aquestes frases, no? Per tant, el traductor ha de fer una interpretació.
I la meva pregunta, com a traductora i observadora del procés, és si el Sr. Rull i els altres que fan servir l'expressió 'Estat Propi' realment volen dependre de la interpretació d'algun traductor. Bé de molts traductors.
Sospito que no. Si el Sr Rull i d'altres volen assegurar-se que el significat desitjat del que diuen s'entèn fora de Catalunya, s'ha de donar un missatge clar que es pugui traduir sense problemes. 'Estat propi' no compleix aquests requisits.
Versió per imprimir (format PDF)
Comentaris: 6
- Simple ambigüitatMike| Adreça electrònica | dilluns, 19 d'agost de 2013 | 01:12hLa meva interpretació és la següent. CiU va decidir fer un gest sobiranista però sense espantar massa els electors; la paraula "independència" encara podia ser considerada massa "radical" per certs votants, i a més, sembla que els hi donessin la raó als de ERC, que són els que fa anys que la usen sense vergonya. La frase "Estat Propi" inclou la possibilitat d'una Espanya confederal o federal, a l'estil nord-americà (d'aquí ve la comparació amb Massachusetts), sense que Catalunya hagi de passar necessàriament per la independència. Unió no suporta la paraula independència i sempre ha proposat la via confederal (tot i que en realitat és una via federal, i.e., sense sortir d'Espanya; per confederar-se primer s'ha de ser independent, com a la UE). L'altra opció és una Catalunya independent dins d'una Europa confederal, o una Catalunya amb certes competències sorgides de la Europa Confederal però sense deixar de formar part de l'estat espanyol. En resum, el més pur estil de CiU: la ambigüitat.
Jo, personalment, no els critico. Ja han fet molt fent aquest gir sobiranista. Ens permet comptar-los com a independentistes, de moment, fins que s'hagin de mullar del tot. Aleshores caldrà especificar quin tipus d'estat propi volen: dependent d'Espanya o totalment independent. Potser aleshores vindrà la escissió entre unió i Convergència.- Catalunya només serà plena i feliç amb la Independència.smolins9 | dimarts, 20 d'agost de 2013 | 00:35hCatalunya només serà plena i feliç amb la Independència.
Catalunya com Suïssa i Israel només serà plena i completa ben independent d'Europa, tan independent com ho són Suïssa i Israel.
L'Europa unida "EU" és el pont per marxar d'Espanya i poder esdevenir un estat català independent. Catalunya sota d'Europa és trobarà una miqueta més bé que sota d'Espanya però no s'hi sentirà suficientment lliure.
El cas de Massachusetts és ben diferent i molt semblant al dels Lands Alemanys. EEUU i Alemanya actualment són dues nacions, Massachusetts i la majoria de Lands formen part de la mateixa nació que conforma Alemanya i els EEUU. Catalunya és una nació diferent d'Europa, una nació mil·lenària com tantes de les europees, per tant el millor equilibri entre elles serà la Confederació, però Suïssa, Israel i Catalunya entre d'altres nacions europees només trobaran la seva plenitud en la Independència Total tan total com ara la tenen Suïssa i Israel.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, membre del BIC, membre de l'ANC de Berga, membre de SI, membre de l'UDIC i promotor del MxI.
- l'objectiu de Convergència no és la Independència.smolins9 | diumenge, 18 d'agost de 2013 | 23:25hL'expressió estat propi, fa deu anys, l'havíem fet servir també des de Catalunya Acció, en el mateix llibre de Santiago Espot en català "Discursos a la nació" així hi consta. De cara a la traducció a altres idiomes està clar que no és una expressió gens encertada.
El problema greu, però, es va generar quan, l'endemà del penúltim congrés de Convergència, el Sr. Oriol Pujol destacat dirigent d'aquesta formació pel seu càrrec i la seva connotació de fill de l'ex president Jordi Pujol, va tirar aigua al vi de forma descarada -com fan sempre aquesta gent, matxucant i degradant les paraules; recordi's aquell patètic i ridícul "Seleccions Supra autonòmiques" del seu pare- Oriol Pujol va dir, doncs, que de cap manera "estat propi" era sinònim d'independència, ambós termes expressats junts en aquell congrés i segurament votats per les bases de Convergència. La cúpula convergent tornava a fer de les seves, una altra vegada més, saltant per sobre de la bona fe de part de les seves bases.
Des d'aleshores i més d'una vegada des de CD i des CIU s'ha refermat aquest convenciment de que "estat propi" no significa ni pressuposa la independència, i això dibuixa clarament cap on va aquesta federació. Per a ells "Estat propi" no és pas el mateix que "Estat independent". O sigui que el problema gros no és tan sols de traducció sinó de concepte i el que encara és més important i que hauria de fer reflexionar a molts catalans de bona fe, àdhuc la inefable Carme Forcadell, Presidenta de l'ANC, és que les paraules signifiquen el que són i dibuixen clarament que l'objectiu de Convergència no és la Independència. No és gens estrany que Artur Mas no pronunciï mai aquesta paraula, no defensi mai aquest objectiu com si ho està fent de manera honorable, valenta i digne l'actual President Escocès Àlex Salmond.
Actualment i des de fa temps l'Estat Català Independent és l'objectiu i casus belli de l'Independentisme convençut, treballador i combatent.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre de l'ANC.
- Eixe tema Alfons López-Tenajosep_blesa | diumenge, 18 d'agost de 2013 | 19:55hja ho va advertit fa temps.
Vaja qualsevol que sàpia un poc de llengües.
Jefferson, Franklin, Handcok, Adams o Lafayette, lingüísticament no feien tant de giravolts.
Una salutació Liz.
..//..
rginer |
diumenge, 18 d'agost de 2013 | 19:40h
Sí senyora, tens tota la raó. Els
traductors no ho fan bé. Un missatge clar .... Independent Nation. La
paraula, la realitat, el que volem, la independència. Aquest és el
missatge i la traducció és ben fàcil, oi ?
clar i català
Maria| Adreça electrònica |
diumenge, 18 d'agost de 2013 | 20:38h
Els que no ho fan bé són els que
diuen "estat propi" si el que volen dir és "Estat Independent". Potser
fa un temps haviem de buscar eufemismes per a no semblar radicals,
però... voleu dir que encara cal? Jo crec que hem de procurar parlar
"clar i català" i així se'ns entendrà i no complicarem la vida dels
traductors a altres llengües.
18 d’agost 2013
L'objectiu de Convergència no és la Independència fins que es demostri el contrari.
- l'objectiu de Convergència no és la Independència.smolins9 | diumenge, 18 d'agost de 2013 | 23:25hL'expressió estat propi, fa deu anys, l'havíem fet servir també des de Catalunya Acció, en el mateix llibre de Santiago Espot en català "Discursos a la nació" així hi consta. De cara a la traducció a altres idiomes està clar que no és una expressió gens encertada.
El problema greu, però, es va generar quan, l'endemà del penúltim congrés de Convergència, el Sr. Oriol Pujol destacat dirigent d'aquesta formació pel seu càrrec i la seva connotació de fill de l'ex president Jordi Pujol, va tirar aigua al vi de forma descarada -com fan sempre aquesta gent, matxucant i degradant les paraules; recordi's aquell patètic i ridícul "Seleccions Supra autonòmiques" del seu pare- Oriol Pujol va dir, doncs, que de cap manera "estat propi" era sinònim d'independència, ambós termes expressats junts en aquell congrés i segurament votats per les bases de Convergència. La cúpula convergent tornava a fer de les seves, una altra vegada més, saltant per sobre de la bona fe de part de les seves bases.
Des d'aleshores i més d'una vegada des de CD i des CIU s'ha refermat aquest convenciment de que "estat propi" no significa ni pressuposa la independència, i això dibuixa clarament cap on va aquesta federació. Per a ells "Estat propi" no és pas el mateix que "Estat independent". O sigui que el problema gros no és tan sols de traducció sinó de concepte i el que encara és més important i que hauria de fer reflexionar a molts catalans de bona fe, àdhuc la inefable Carme Forcadell, Presidenta de l'ANC, és que les paraules signifiquen el que són i dibuixen clarament que l'objectiu de Convergència no és la Independència. No és gens estrany que Artur Mas no pronunciï mai aquesta paraula, no defensi mai aquest objectiu com si ho està fent de manera honorable, valenta i digne l'actual President Escocès Àlex Salmond.
Actualment i des de fa temps l'Estat Català Independent és l'objectiu i casus belli de l'Independentisme convençut, treballador i combatent.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre de l'ANC.
- Eixe tema Alfons López-Tenajosep_blesa | diumenge, 18 d'agost de 2013 | 19:55hja ho va advertit fa temps.
Vaja qualsevol que sàpia un poc de llengües.
Jefferson, Franklin, Handcok, Adams o Lafayette, lingüísticament no feien tant de giravolts.
Una salutació Liz.
- ..//..rginer | diumenge, 18 d'agost de 2013 | 19:40hSí senyora, tens tota la raó. Els traductors no ho fan bé. Un missatge clar .... Independent Nation. La paraula, la realitat, el que volem, la independència. Aquest és el missatge i la traducció és ben fàcil, oi ?
- clar i catalàMaria| Adreça electrònica | diumenge, 18 d'agost de 2013 | 20:38hEls que no ho fan bé són els que diuen "estat propi" si el que volen dir és "Estat Independent". Potser fa un temps haviem de buscar eufemismes per a no semblar radicals, però... voleu dir que encara cal? Jo crec que hem de procurar parlar "clar i català" i així se'ns entendrà i no complicarem la vida dels traductors a altres llengües.lizcastro | diumenge, 18 d'agost de 2013 | 18:56hCom molts sabeu, he passat força estona intentant fer conèixer el 'procès' traduïnt articles, notícies i fins i tot llibres sobre Catalunya a l'anglès. Aquest matí he vist un tweet del Josep Rull que volia traduir:
https://twitter.com/joseprull/status/369113348744282113
El problema és que la frase "Estat Propi" no es pot traduir a l'anglès satisfactòriament. La traducció literal "Own State" no vol dir res. Per ser gramaticalment correcte hauria de ser com a mínim "Our Own State" però això no té cap significat. No vol dir res.
Mireu el que passa quan es pica al botó de "Translate" de Twitter:
Què vol dir "the State Itself"? Tampoc no vol dir res. Una traducció literal seria "l'estat mateix". No té cap connotació del que crec que el Sr. Rull volia dir. Entreu el text a Google i veureu que ho fa pitjor encara ('their own state').
S'ha parlat molt de l'ambigüitat de la frase 'Estat Propi' inclús dins Catalunya. No hi entro. Entenc d'on ve i per què. El problema és que en un moment en que s'està intentant explicar el que està passant a Catalunya internacionalment, crec que és un greu error fer servir una frase que no té traducció a l'anglès.
Evidentment, un traductor no s'hauria de limitar al significat literal de les paraules. Però perquè un traductor faci el salt a "independent state" o "sovereign state" cal fer una interpretació. I el fet que les frases corresponents "estat independent" i "estat sobirà" sí existeixen en català assenyala que potser el Sr. Rull vol dir una altra cosa. Si no, hagués fet servir una d'aquestes frases, no? Per tant, el traductor ha de fer una interpretació.
I la meva pregunta, com a traductora i observadora del procés, és si el Sr. Rull i els altres que fan servir l'expressió 'Estat Propi' realment volen dependre de la interpretació d'algun traductor. Bé de molts traductors.
Sospito que no. Si el Sr Rull i d'altres volen assegurar-se que el significat desitjat del que diuen s'entèn fora de Catalunya, s'ha de donar un missatge clar que es pugui traduir sense problemes. 'Estat propi' no compleix aquests requisits.
15 d’agost 2013
L'honorabilitat de Salmond i la indefinició de Mas
Àlex Salmond i l'SNP defensen la Independència d'Escòcia. Què defensen Mas i Ciu?
El dret a decidir que naturalment tots tenim a Europa en el segle XXI és per a Mas i Ciu una pastanaga electoral del 25N del 2012, una pastanaga que no significa per a res ni s'adiu en res a la voluntat explícita del Poble Català d'esdevenir una nació independent. Mas i Ciu fins que no es demostri el contrari han tornat a entabanar als catalans i els han empantanegat en un procés de Consulta que perilla en gran manera d'esdevenir una altra enredada com l'estatut "tururut!" mentre es pretengui negociar-ho amb Espanya o tan sols fer-ho "no vinculant" "com un termòmetre per saber la voluntat dels catalans" dit així mateix pel Sr. Artur Mas. Quantes vegades haurem d'esbrinar la voluntat dels catalans? Qui busca tantes excuses per no fer la feina és que no té voluntat de fer-la!
Contràriament a l'enganyosa i falsa actitud del President català que juga com sempre ha fet el seu partit amb la bona fe dels catalans, hi ha l'admirable actitud d'Àlex Salmond, molt honorable President d'Escòcia, que defensa la llibertat plena pel seu país amb un contundent "YES" a la Independència d'Escòcia i a la Constitució d'un Estat Escocès Independent.
El Poble espanyol i els seus governs són els reis de la mentida compulsiva i de l'engany permanent. Aquella gent i les seves institucions són els pares i tutors d'aquell famós "donde dije digo, digo Diego".
El Poble català per tristesa i desgràcia de tots és el rei de la suposició,. d'aquell "no ho diuen, però compte que ho volen dir i ja ho diran algun dia futur" referint-se a Pujol del que se li suposaven totes les bondats i bones intencions i ara mateix del mateix President actual que és mou en la indefinició permanent i calculada per fer pensar als incauts catalans el que no sembla de cap de les maneres estigui disposat a fer.
Els catalans necessitem un capdavanter, honorable i digne, que defensi sense vergonya ni enganys el bé suprem de tota nació, bé que també pertoca naturalment a Catalunya: La seva Independència plena!
Gràcies, Àlex Salmond, per donar un motiu d'esperança a tot Europa i a tot el món, en el camí de l'alliberament dels Pobles!
Ai las! pels catalans! No mereixem tanta desídia!
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció
Reunió entre l'OTAN i el govern escocès per a tractar l'adhesió d'Escòcia a l'organisme en cas d'independència
La reunió va tenir lloc el mes passat a Brussel·les · Les armes nuclears que el Regne Unit fabrica en territori escocès, el principal escull
Representants de la delegació del Regne Unit a l'OTAN van facilitar la trobada i també van assistir-hi. Segons fonts de l'OTAN, Escòcia va tenir l'oportunitat d'argüir que, essent en aquests moments part del Regne Unit, estat que ja forma part de l'organisme internacional, no caldria fer una petició d'adhesió formal i des de zero per a incorporar-s'hi. Cal recordar que l'SNP, el partit que governa a Escòcia, va adquirir el compromís d'adherir el nou estat a l'OTAN. Un funcionari de l'OTAN, va qualificar la trobada com 'informal i informativa'.
La fabricació d'armes nuclears, únic escull
Tot amb tot, l'SNP també es va comprometre a il·legalitzar la fabricació d'armes nuclears que el Regne Unit porta a terme en territori escocès. I aquest punt sembla ser l'únic escull en la negociació, car per a l'OTAN la investigació i la fabricació d'armes nuclears és un punt important.
Lord Robertson, ex-secretari general de l'OTAN i un secretari de Defensa al govern laborista de Tony Blair, va dir que creia que el futur de les armes nuclears era important per a l'organització i que, per tant, aquesta podia ser una qüestió decisiva.
Notícies relacionades
- Què passarà a les illes del nord d'Escòcia si s'aconsegueix la independència? (01.08.2013)
- L'independentisme guanya suport a Escòcia i se situa a nou punts del no (28.07.2013)
- Escòcia aprova una llei perquè els menors de divuit anys puguin votar al referèndum (02.07.2013)
- Un ex-ambaixador britànic diu que Escòcia seria benvinguda a l'ONU (21.05.2013)
- Escòcia posa data al seu futur: el 18 de setembre de 2014 (22.03.2013)
05 d’agost 2013
La pregunta i la resposta (imposar-la? no!)
Aquesta és la Pregunta i la resposta: "Vols que Catalunya sigui un estat independent? -Sí"
No cal imposar la pregunta, el Poble Català ja va decidir quina seria aquesta pregunta a Arenys de Munt i en totes les Consultes.
Fa pocs dies deixaven anar des de Convergència un nou globus sonda: "No arribarem a la Consulta imposant la pregunta". Es veu entre línies que segurament es refereixen des de Ciu a que els espanyols no poden acceptar segons quina pregunta. Aquesta gent de Ciu encara no saben on estant ficats ni la lluita que Catalunya ha de guanyar amb força. Aquesta gent, provincians de m... encara depenen mentalment de Madrid i d'espanya, del Duque de Olivares i de Felip II. Quan s'alliberaran mentalment aquests cagamandurries!?
Cal que tinguem tots ben clar que no cal imposar la pregunta, ni el Mas al Junqueras, ni el Junqueras al Mas, ni tots dos als catalans ... el Poble Català ja va decidir quina seria aquesta pregunta a Arenys de Munt i en totes les Consultes per a la Independència que es van fer a tants i tants municipis catalans.
Mas ho ha dit mil vegades "jo no sóc qui per decidir la Independència de Catalunya" molt bé senyor Mas, vostè tampoc és qui per decidir la pregunta que ja va decidir el Poble de Catalunya en les proppassades Consultes per a la Independència de Catalunya.
Mas, Junqueras i Parlament, vagin per feina que el país sencer i tots els catalans tenim molta urgència i molta pressa. Cada dia que passa Catalunya pateix més, àdhuc els malalts, la gent gran i els infants, i això uns governants responsables no ho poden permetre.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.
No cal imposar la pregunta, el Poble Català ja va decidir quina seria aquesta pregunta a Arenys de Munt i en totes les Consultes.
Fa pocs dies deixaven anar des de Convergència un nou globus sonda: "No arribarem a la Consulta imposant la pregunta". Es veu entre línies que segurament es refereixen des de Ciu a que els espanyols no poden acceptar segons quina pregunta. Aquesta gent de Ciu encara no saben on estant ficats ni la lluita que Catalunya ha de guanyar amb força. Aquesta gent, provincians de m... encara depenen mentalment de Madrid i d'espanya, del Duque de Olivares i de Felip II. Quan s'alliberaran mentalment aquests cagamandurries!?
Cal que tinguem tots ben clar que no cal imposar la pregunta, ni el Mas al Junqueras, ni el Junqueras al Mas, ni tots dos als catalans ... el Poble Català ja va decidir quina seria aquesta pregunta a Arenys de Munt i en totes les Consultes per a la Independència que es van fer a tants i tants municipis catalans.
Mas ho ha dit mil vegades "jo no sóc qui per decidir la Independència de Catalunya" molt bé senyor Mas, vostè tampoc és qui per decidir la pregunta que ja va decidir el Poble de Catalunya en les proppassades Consultes per a la Independència de Catalunya.
Mas, Junqueras i Parlament, vagin per feina que el país sencer i tots els catalans tenim molta urgència i molta pressa. Cada dia que passa Catalunya pateix més, àdhuc els malalts, la gent gran i els infants, i això uns governants responsables no ho poden permetre.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.
Aquesta és la Pregunta i la resposta: "Vols que Catalunya sigui un estat independent? -Sí"
No cal imposar la pregunta, el Poble Català ja va decidir quina seria aquesta pregunta a Arenys de Munt i en totes les Consultes.
Fa pocs dies deixaven anar des de Convergència un nou globus sonda: "No arribarem a la Consulta imposant la pregunta". Es veu entre línies que segurament es refereixen des de Ciu a que els espanyols no poden acceptar segons quina pregunta. Aquesta gent de Ciu encara no saben on estant ficats ni la lluita que Catalunya ha de guanyar amb força. Aquesta gent, provincians de m... encara depenen mentalment de Madrid i d'espanya, del Duque de Olivares i de Felip II. Quan s'alliberaran mentalment aquests cagamandurries!?
Cal que tinguem tots ben clar que no cal imposar la pregunta, ni el Mas al Junqueras, ni el Junqueras al Mas, ni tots dos als catalans ... el Poble Català ja va decidir quina seria aquesta pregunta a Arenys de Munt i en totes les Consultes per a la Independència que es van fer a tants i tants municipis catalans.
Mas ho ha dit mil vegades "jo no sóc qui per decidir la Independència de Catalunya" molt bé senyor Mas, vostè tampoc és qui per decidir la pregunta que ja va decidir el Poble de Catalunya en les proppassades Consultes per a la Independència de Catalunya.
Mas, Junqueras i Parlament, vagin per feina que el país sencer i tots els catalans tenim molta urgència i molta pressa. Cada dia que passa Catalunya pateix més, àdhuc els malalts, la gent gran i els infants, i això uns governants responsables no ho poden permetre.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.
Fa pocs dies deixaven anar des de Convergència un nou globus sonda: "No arribarem a la Consulta imposant la pregunta". Es veu entre línies que segurament es refereixen des de Ciu a que els espanyols no poden acceptar segons quina pregunta. Aquesta gent de Ciu encara no saben on estant ficats ni la lluita que Catalunya ha de guanyar amb força. Aquesta gent, provincians de m... encara depenen mentalment de Madrid i d'espanya, del Duque de Olivares i de Felip II. Quan s'alliberaran mentalment aquests cagamandurries!?
Cal que tinguem tots ben clar que no cal imposar la pregunta, ni el Mas al Junqueras, ni el Junqueras al Mas, ni tots dos als catalans ... el Poble Català ja va decidir quina seria aquesta pregunta a Arenys de Munt i en totes les Consultes per a la Independència que es van fer a tants i tants municipis catalans.
Mas ho ha dit mil vegades "jo no sóc qui per decidir la Independència de Catalunya" molt bé senyor Mas, vostè tampoc és qui per decidir la pregunta que ja va decidir el Poble de Catalunya en les proppassades Consultes per a la Independència de Catalunya.
Mas, Junqueras i Parlament, vagin per feina que el país sencer i tots els catalans tenim molta urgència i molta pressa. Cada dia que passa Catalunya pateix més, àdhuc els malalts, la gent gran i els infants, i això uns governants responsables no ho poden permetre.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.
26 de juliol 2013
L'esperit "Macià" creix! "Guanyar en tot i per tot la Independència de Catalunya"
L'esperit "Macià" creix!
"Guanyar en tot i per tot la Independència de Catalunya"
Quatre columnes fermes i esplendoroses aguantaran segur tot el País dels Catalans.
La primera columna, la Nació sencera.
La segona columna, la Llengua, la veu i l'esperit de la nostra pàtria.
La tercera columna, l'estat, català i independent, sempre a favor de la gent!
La quarta columna, la Constitució Catalana, breu, clara, potent i
ara mateix molt urgent!
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.
"Guanyar en tot i per tot la Independència de Catalunya"
Quatre columnes fermes i esplendoroses aguantaran segur tot el País dels Catalans.
La primera columna, la Nació sencera.
La segona columna, la Llengua, la veu i l'esperit de la nostra pàtria.
La tercera columna, l'estat, català i independent, sempre a favor de la gent!
La quarta columna, la Constitució Catalana, breu, clara, potent i
ara mateix molt urgent!
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.
21 de juliol 2013
Qui veta "Independència" i "La Llengua": Inòpia i pactes secrets contra Catalunya.
11.06.2013
Marc Belzunces: La Catalunya irreal del cooficialisme: quan l'independentisme esdevé etnicista
"que tots els catalans, tinguin l'origen que tinguin, siguin tractats de la mateixa manera; amb el mateix nivell d'exigència"
"És que els castellanoparlants han de ser tractats d'imbècils? És que no se'ls pot explicar un projecte integrador sense haver-los d'enganyar?"
Aquestes últimes setmanes, arran del debat sobre la cooficialitat de l'espanyol a la Catalunya independent, l'independentisme ha entrat en una versió catalana del llibre de Gustau Nerin 'Blanc bo busca negre pobre', que podríem reformular així: 'Catalanet independentista busca castellanoparlant perifèric'. Tant a l'Àfrica de les ONG occidentals com a la Catalunya dels barris de la immigració espanyola, el discurs paternalista i classista és el pa de cada dia.
De cop i volta, l'independentisme ha passat de ser un projecte integrador on comptava la destinació i no l'origen, a ser un projecte on compta l'origen de les persones i on es traça una línia a terra per dir 'tu ets castellanoparlant i tu catalanoparlant', ignorant, de passada, la resta d'immigrants, que aquests no voten. En vista d'aquesta deriva etnicista, jo prefereixo baixar del tren. No el trobo atractiu, un projecte d'aquestes característiques.
Els defensors d'aquesta concepció etnicista s'escuden en la Catalunya real. El problema dels realistes és que es tracta de catalanoparlants de classe mitjana que mai no han viscut als barris de la immigració espanyola. Quan creixes en un d'aquests barris i en surts per conèixer una mica Catalunya (alguns 'ciutadans' no n'han sortit mai, però) i tens uns mica de perspectiva històrica tant de Catalunya com del barri d'on véns, prens consciència d'una cosa: que on has crescut, més que no pas la Catalunya real, és una Catalunya irreal. Una Catalunya que no té res a veure amb el país, en el qual et vols integrar i ser considerat com un més. Ni millor ni pitjor; un igual. Ni paternalisme, ni classisme, ni tractes especials: un català més. Un català. Perquè, senyors catalanets, ser castellanoparlant a Catalunya no equival a ser idiota a Catalunya. La gent pot haver fugit de la misèria d'Espanya i pot no haver anat a l'escola, pot haver hagut de fer feines poc qualificades, pot ser pobre, pot fins i tot sentir-se megaespanyola i no sentir-se gens ni mica identificada amb Catalunya, però independentment d'això no és ximple: sap on viu.
Quan vaig fer els mapes de l'independentisme, van mostrar allò que molts d'aquests barris intuíem: l'origen es un factor clau per a l'explicació del vot. Ara, una cosa és l'explicació científica d'aquest fet i una altra de ben diferent fer-ne un projecte polític. Dit d'una altra manera, una cosa és acceptar acríticament aquest fet (amb totes les conseqüències, des d'una perspectiva històrica i social), la versió realista, i una altra tenir una intenció transformadora perquè tots els catalans, tinguin l'origen que tinguin, siguin tractats de la mateixa manera; amb el mateix nivell d'exigència.
Electoralisme i carreres personals en la proposta cooficialista
Més enllà del tracte ofensiu paternalista dels defensors mediàtics (i acadèmics) del cooficialisme, no ens hem d'enganyar; la raó és purament electoralista. La decisió es remunta a abans del 25-N. Deixeu-me explicar-ho breument.
El senyor Junqueras hauria d'explicar per quins motius va prendre ell tot sol la decisió d'optar per l'oficialitat de l'espanyol sense consultar la sectorial de Política Lingüística d'ERC, que s'hi va oposar, una qüestió que ni tan sols recollia el programa electoral d'ERC. El senyor Albert Rossich hauria d'explicar per què diu que l'oficialitat és un esquer electoral i no una realitat, i afegeix, textualment: 'para que se obre el efecto sin que se note el cuidado'. És que els castellanoparlants han de ser tractats d'imbècils? És que no se'ls pot explicar un projecte integrador sense haver-los d'enganyar? Tot s'hi val, en política? D'una altra banda, sou conscients que les implicacions legals i socials de l'oficialitat del castellà no les determinarà la vostra bona voluntat?
Tant ERC com CiU haurien d'explicar públicament el pacte secret que van fer per l'oficialitat del castellà abans del 25-N, pacte en el qual s'emmarca l'article de Junqueras a El Periódico de Catalunya i les declaracions del president Mas afirmant que l'espanyol no únicament seria oficial a Catalunya, sinó d'aprenentatge obligatori. La bilingüització general i obligatòria en espanyol és la mort del català, a banda una imposició per a aquells catalanoparlants que no ho vulguin (cal no oblidar que som en el domini lingüístic del català, no pas de l'espanyol). En canvi de què van pactar tot això? Per què no ho van fer públic?
I, tot seguit, ERC i CiU també haurien d'explicar que van anar a parlar amb les principals associacions del país sobre aquesta decisió. Cosa que no és innocent, perquè som en un país on la societat civil depèn de la subvenció, i els favors tard o d'hora es cobren. Potser aleshores contextualitzareu les declaracions, molt temps després, de la presidenta d'Òmnium (associació que hi era, pel que sé). Per què creen tensions dins les associacions que han mantingut viu aquest país en la defensa de la cultura i la llengua catalanes? Són conscients que si els partits ens rebenten aquestes associacions ens rebenten el país?
Com veieu, en tot aquest procés no sembla que, en cap moment, s'hagi demanat el parer dels castellanoparlants. Potser hi estan d'acord, potser no, no nego cap opció. No em consta que els partits polítics i la societat civil catalana hagin parlat amb representants dels castellanoparlants. De fet, els únics castellanoparlants organitzats, i neutres políticament (independents de qualsevol partit) que conec es manifesten obertament contra de l'oficialitat de l'espanyol. Parlen espanyol, sí, però també s'estimen el català. Ensenyament optatiu de l'espanyol a les escoles i no discriminació lingüística, sí; oficialitat, no. Ho vaig dir l'altre dia a un sociolingüista reconegut, emprant el símil (que vaig trobar profundament ofensiu) que 'els extraterrestres que venim del Planeta A que vivim al Planeta B (Catalunya) sabem que vivim al Planeta B i us diem que volem ser tractats igual i que no cal l'oficialitat'. Fins i tot hem d'aguantar la brometa en públic de titllar els castellanoparlants d'extraterrestres! Això sí, a aquest carro de la cooficialitat i el paternalisme s'hi ha apuntat tota la sociolingüística catalana. 9 sociolingüistes de cada 10, segons el nou president de la Societat Catalana de Sociolingüística. L'altre dia fins i tot vaig arribar a sentir, dit per un sociolingüista català, que els castellanoparlants són els febles de Catalunya. 'Blanc bo busca negre pobre'.
Com dic, allò que m'obliga a baixar d'aquest tren no és l'opció en si, sinó que s'hagi entrat en una espiral etnicista, on lluitadors per la llengua catalana d'origen castellanoparlant s'hagin d'identificar com a castellanoparlants gairebé diàriament (cosa inaudita fins ara) per contrarestar la suplantació a què són sotmesos per part de determinades persones, rere les quals hi ha motius electoralistes i d'ascensió personal política i econòmica.
Marc Belzunces, autor del bloc de +VilaWeb De l'Holocè estant
Extret d'Opinions Contundents de Vilaweb
17 de juliol 2013
Els innegociables homes d'acció: "la lleialtat al país està per damunt de qualsevol altra consideració"
El llegat de Xandri
17/07/13 02:00 - Jaume Clotet (Extret del diari El Punt-Avui+
“Creiem en la intransigència en tot allò que afecta la nostra personalitat.”
(Andreu Xandri)
El país s'aboca inevitablement al procés polític més determinant dels darrers tres segles
Altres articles de l'autor
- 18/06/2013 Mas no és Ibarretxe
- 15/05/2013 Europees 2014
El 15 de juny passat va fer 75 anys de la mort en combat d'Andreu Xandri. La
seva figura, com la de tants i tants soldats de Catalunya, ha quedat
sepultada sota la llosa de l'oblit per culpa de la perversió d'aquesta
actitud políticament correcta que ens ha corcat el cervell. Només de tant en tant alguna entitat, com la Fundació Relleu, se'n recorda i el reivindica davant la indiferència general.
Qui era Andreu Xandri? Va néixer el 10 d'agost del 1916 a Alp. Viure la infància a la Cerdanya li va una imprimir una passió per la muntanya que el va dur de ben jove a ser membre actiu del Centre Excursionista de Catalunya (CEC). Traslladat a Barcelona per estudiar dret a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), de seguida va entrar en contacte amb els grups separatistes vinculats a la figura de Francesc Macià. Organitzacions com ara Estat Català, Palestra i Nosaltres Sols! configuren el seu paisatge polític, com ho és, sobretot, la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC), de la qual formarà part de la direcció. Durant aquest període escriu molt, ja sigui al butlletí del CEC o en revistes nacionalistes.
Amb només 18 anys ja participa activament en la defensa de la Generalitat durant els Fets d'Octubre. Dos anys més tard esclata la guerra i es posa a les ordres del govern de Catalunya, però refusa integrar-se dins les forces irregulars anarquistes o comunistes. En aquest sentit, la creació de les Milícies Alpines, la primera força militar adscrita al govern català des de la desfeta del 1714, dóna l'oportunitat a molts joves catalanistes d'allistar-se en una unitat íntegrament nacional. Andreu Xandri i molts companys del CEC fan el pas ràpidament. Allà coincidirà també amb el lingüista Joan Coromines. Abans d'anar al front d'Aragó, Andreu Xandri i els seus homes participen, una vegada més, en la defensa de la Generalitat, assetjada aquesta vegada per les forces anarquistes durant els Fets de Maig del 1937. El 15 de juny del 1938 Andreu Xandri, ascendit a capità, mor en combat a la vall de Pineta, no gaire lluny de la localitat de Bielsa, al nord d'Aragó. Segons diversos testimonis, estava cobrint la retirada dels seus homes amb una metralladora quan va morir durant un atac aeri, probablement dut a terme per avions alemanys. Tenia 21 anys.
Al marge de la seva activitat frenètica i la seva condició d'home d'acció, l'aspecte determinant de la personalitat d'Andreu Xandri és la força de les seves conviccions malgrat la seva joventut extrema. Seva és, en aquest sentit, la següent frase: “Creiem en la intransigència en tot allò que afecta la nostra personalitat.” Aquesta frase recorda una altra sentència, en aquest cas d'Eugeni Xammar: “Tractant-se de les coses de Catalunya, jo no prenc mai precaucions.”
És precisament aquest sentit de la prioritat, de saber que la lleialtat al país està per damunt de qualsevol altra consideració, que trobo a faltar avui entre molts dirigents polítics i socials del nostre poble.
N'hi ha que volen aprofitar el procés sobiranista per assolir altres objectius, i n'hi ha que volen fer la truita sense trencar cap ou. I és precisament això el que em preocupa; la sensació que molts joves d'avui no tenen la constància ni l'esperit de sacrifici que va tenir Andreu Xandri. El país s'aboca inevitablement al procés polític més determinant dels darrers tres segles. Caldrà esforç i sacrifici. I temo que molta gent, especialment molts joves, donen suport al procés sempre que no els obligui a renunciar a res. Espero equivocar-me.
Qui era Andreu Xandri? Va néixer el 10 d'agost del 1916 a Alp. Viure la infància a la Cerdanya li va una imprimir una passió per la muntanya que el va dur de ben jove a ser membre actiu del Centre Excursionista de Catalunya (CEC). Traslladat a Barcelona per estudiar dret a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), de seguida va entrar en contacte amb els grups separatistes vinculats a la figura de Francesc Macià. Organitzacions com ara Estat Català, Palestra i Nosaltres Sols! configuren el seu paisatge polític, com ho és, sobretot, la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC), de la qual formarà part de la direcció. Durant aquest període escriu molt, ja sigui al butlletí del CEC o en revistes nacionalistes.
Amb només 18 anys ja participa activament en la defensa de la Generalitat durant els Fets d'Octubre. Dos anys més tard esclata la guerra i es posa a les ordres del govern de Catalunya, però refusa integrar-se dins les forces irregulars anarquistes o comunistes. En aquest sentit, la creació de les Milícies Alpines, la primera força militar adscrita al govern català des de la desfeta del 1714, dóna l'oportunitat a molts joves catalanistes d'allistar-se en una unitat íntegrament nacional. Andreu Xandri i molts companys del CEC fan el pas ràpidament. Allà coincidirà també amb el lingüista Joan Coromines. Abans d'anar al front d'Aragó, Andreu Xandri i els seus homes participen, una vegada més, en la defensa de la Generalitat, assetjada aquesta vegada per les forces anarquistes durant els Fets de Maig del 1937. El 15 de juny del 1938 Andreu Xandri, ascendit a capità, mor en combat a la vall de Pineta, no gaire lluny de la localitat de Bielsa, al nord d'Aragó. Segons diversos testimonis, estava cobrint la retirada dels seus homes amb una metralladora quan va morir durant un atac aeri, probablement dut a terme per avions alemanys. Tenia 21 anys.
Al marge de la seva activitat frenètica i la seva condició d'home d'acció, l'aspecte determinant de la personalitat d'Andreu Xandri és la força de les seves conviccions malgrat la seva joventut extrema. Seva és, en aquest sentit, la següent frase: “Creiem en la intransigència en tot allò que afecta la nostra personalitat.” Aquesta frase recorda una altra sentència, en aquest cas d'Eugeni Xammar: “Tractant-se de les coses de Catalunya, jo no prenc mai precaucions.”
És precisament aquest sentit de la prioritat, de saber que la lleialtat al país està per damunt de qualsevol altra consideració, que trobo a faltar avui entre molts dirigents polítics i socials del nostre poble.
N'hi ha que volen aprofitar el procés sobiranista per assolir altres objectius, i n'hi ha que volen fer la truita sense trencar cap ou. I és precisament això el que em preocupa; la sensació que molts joves d'avui no tenen la constància ni l'esperit de sacrifici que va tenir Andreu Xandri. El país s'aboca inevitablement al procés polític més determinant dels darrers tres segles. Caldrà esforç i sacrifici. I temo que molta gent, especialment molts joves, donen suport al procés sempre que no els obligui a renunciar a res. Espero equivocar-me.
Comentari:
Enric Vilar Mestre (Barcelona)
totalment d' acord. Ja veureu com aquesta
valentia haura de ser liderada per els que hem patit el franquisme i mes
tard aquesta pseudo democracia que fa que hagi de "demanar permis" quan
entro per la frontera a la meva terra, a uns Srs que no parlen i
pretenen no entendre la meva llengua, el Catala. Aixo es una minucia del
que ens espera. De pals a la roda ja n' he tingut molts. Fan la punyeta
a tots els Catalans tan al Pais com fora. Ho se, tinc evidencia. Per fe
frente a aixo, tindrem que trencar molts ous. El Mon i Europa ja ho
saben i ens entenen. Som un Pais colonitzat i ens hem de lliberar dels
que ens exploten i prou. Toca estar en control de la nostra propia vida i
Pais. Aixo no ho conseguirem sense trencar ous. El jovent que ho ha
tingut facil, aprendra dels "vells" per el nostre exemple i osmosis. Amb
sort encara veure Catalunya independent. Ara anire a escoltar els clics
al telefon i els twiits al ordinador (ja, ja...)
--------------
Fotografia adjunta del Cartell de Presentació a Berga de l'Organització política Catalunya Acció, el 9 de febrer del 2005. Catalunya Acció va nèixer a finals del 2004 amb l'objectiu de portar Catalunya a la Independència en una dècada, o sigui a l'any 2014.
--------------
Fotografia adjunta del Cartell de Presentació a Berga de l'Organització política Catalunya Acció, el 9 de febrer del 2005. Catalunya Acció va nèixer a finals del 2004 amb l'objectiu de portar Catalunya a la Independència en una dècada, o sigui a l'any 2014.
10 de juliol 2013
A partir d'ara, cada quatre anys podem ser independents!
Si
jo hagués de sintetitzar el missatge de fermesa i de moral de Victòria
de Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció, ho faria amb
una frase que ell sempre pronuncia ple de convenciment, esperança i
determinació: "Ho tornarem a intentar!"
A partir d'ara i segons la Jurisprudència de la Haia cada quatre anys podem ser independents! Només necessitem uns partits polítics i uns capdavanters que s'ho proposin i ens ho proposin, i ara mateix aquests partits polítics ja els tenim.
Que ningú es pensi que els catalans ens sotmetrem a Espanya. Ni que perdéssim la votació de la Consulta, els catalans de la Catalunya lliure i plena, no ens aturarem!: Ho tornarem a intentar! i ho tornarem a intentar l'endemà mateix fins que assolim la nostra plena Independència.
Que ningú ho dubti ... ens mantindrem fidels a aquest Poble!
Per tant a la vegada que preparem la Consulta no ens descuidem de preparar el nostre escaner interior per mesurar la fidelitat dels diferents partits envers Catalunya, poble aliè al poble espanyol. Si els partits que es diuen catalans per raó de la seva naturalesa no són prou ferms en la defensa dels nostres ideals caldrà que votem altres partits que siguin de veritat fidels a aquest Poble.
Els catalans, conscients de la nostra responsabilitat en la construcció del nostre destí i futur, haurem de saber votar els partits i els capdavanters que siguin més fidels, més ferms i més clarividents en la defensa dels valors i drets de la nostra nació.
Catalans! No tingueu por! no ens rendirem mai i de seguida ho tornarem, a intentar!
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció
A partir d'ara i segons la Jurisprudència de la Haia cada quatre anys podem ser independents! Només necessitem uns partits polítics i uns capdavanters que s'ho proposin i ens ho proposin, i ara mateix aquests partits polítics ja els tenim.
Que ningú es pensi que els catalans ens sotmetrem a Espanya. Ni que perdéssim la votació de la Consulta, els catalans de la Catalunya lliure i plena, no ens aturarem!: Ho tornarem a intentar! i ho tornarem a intentar l'endemà mateix fins que assolim la nostra plena Independència.
Que ningú ho dubti ... ens mantindrem fidels a aquest Poble!
Per tant a la vegada que preparem la Consulta no ens descuidem de preparar el nostre escaner interior per mesurar la fidelitat dels diferents partits envers Catalunya, poble aliè al poble espanyol. Si els partits que es diuen catalans per raó de la seva naturalesa no són prou ferms en la defensa dels nostres ideals caldrà que votem altres partits que siguin de veritat fidels a aquest Poble.
Els catalans, conscients de la nostra responsabilitat en la construcció del nostre destí i futur, haurem de saber votar els partits i els capdavanters que siguin més fidels, més ferms i més clarividents en la defensa dels valors i drets de la nostra nació.
Catalans! No tingueu por! no ens rendirem mai i de seguida ho tornarem, a intentar!
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció
03 de juliol 2013
Ajudarà Europa i Amèrica a Catalunya? -Probablement sí! ¨És d'interès comú per la causa de la economia i el valor de la llibertat!"
Camp Nou, 29 de juny del 2013 "Concert per la Llibertat" 90.000 assistents.
Extret del Col·lectiu EMMA: –parafrasejant les paraules del primer ministre britànic David Cameron sobre Escòcia –:
"Si els catalans així ho decideixen i quan decideixin instaurar la seva pròpia organització política, serà de l’ interès de tots deixar desplegar el procés de la manera menys traumàtica possible, assegurant així que Catalunya pugui funcionar com un país normal i començar a fer la seva aportació al projecte europeu sense demora injustificada."
Thursday, 2 may 2013
"Si els catalans així ho decideixen i quan decideixin instaurar la seva pròpia organització política, serà de l’ interès de tots deixar desplegar el procés de la manera menys traumàtica possible, assegurant així que Catalunya pugui funcionar com un país normal i començar a fer la seva aportació al projecte europeu sense demora injustificada."
Thursday, 2 may 2013
Un futur per als catalans fora d'Espanya
Ha esdevingut un tema recorrent per als polítics i
els creadors d’opinió espanyols advertir als catalans sobre els mals que
recaurien sobre ells si la seva nació seguís el camí de la
independència. Al•leguen que això significaria no només deseixir-se
d’Espanya sinó també d’Europa i del món. I els enfonsaria en un fangar
econòmic d’una profunditat insondable i d’una durada indefinida
–qualsevol transacció amb Espanya s’acabaria, el nou país seria expulsat
de la Unió Europea i no podria utilitzar l’euro, s’exclourien els
negocis catalans dels mercats de crèdit, causant la fallida de molts
d’ells, milers de treballadors serien acomiadats, l’administració es
bloquejaria, els pensionistes deixarien de rebre els seus xecs i els
serveis públics bàsics s’interromprien per falta de fons.
Espanya té raó de preocupar-se davant la perspectiva de perdre la seva gallina dels ous d’or, i és ben lògic que, entre altres expedients, es recorri a una estratègia de la por en un intent de fer que els catalans s’ho pensin dues vegades abans d’escindir-se. Però aquesta línia també l’ha adoptat i repetit la premsa internacional –sorprenentment, atès que es podria pensar que a hores d’ara els observadors internacionals ja no estarien inclinats a acceptar totes les informacions procedents de fonts espanyoles. I encara més en aquesta qüestió, ja que no s’han donat arguments de pes ni per part d’ Espanya ni, certament, per experts independents que donin suport a les prediccions de ruïna. Més aviat al contrari, totes les anàlisis fiables presentades fins ara tendeixen a indicar que els beneficis per Catalunya si s’alliberés de l’actual i destructiu acord polític acabarien tenint més pes que les incerteses d’un període de transició. *
Aquesta idea s’acorda amb la convicció intuïtiva que comparteixen molts catalans que probablement estarien millor tot sols. Al cap i a la fi, les desgràcies que es diu que els esperen en el seu país independent s’assemblen molt a les que ja estan vivint com a província espanyola. I la majoria d’elles només es produirien com a resultat d’accions hostils per part d’Espanya.
De fet aquest és el missatge principal que arriba de Madrid: “No us atreviu a buscar la independència o convertirem la vostra vida en un infern.” És un procediment estrany per convèncer els ciutadans de romandre a la cleda. Sobretot perquè no s’ha presentat cap visió alternativa de tots els beneficis que tindrien finalment els catalans pel fet de formar part d’Espanya. Tot el que saben és que se’ls demanarà que continuïn fent una contribució infructuosa a un estat que des del principi va ser mal concebut i que, de totes maneres, està condemnat al fracàs.
Espanya té raó de preocupar-se davant la perspectiva de perdre la seva gallina dels ous d’or, i és ben lògic que, entre altres expedients, es recorri a una estratègia de la por en un intent de fer que els catalans s’ho pensin dues vegades abans d’escindir-se. Però aquesta línia també l’ha adoptat i repetit la premsa internacional –sorprenentment, atès que es podria pensar que a hores d’ara els observadors internacionals ja no estarien inclinats a acceptar totes les informacions procedents de fonts espanyoles. I encara més en aquesta qüestió, ja que no s’han donat arguments de pes ni per part d’ Espanya ni, certament, per experts independents que donin suport a les prediccions de ruïna. Més aviat al contrari, totes les anàlisis fiables presentades fins ara tendeixen a indicar que els beneficis per Catalunya si s’alliberés de l’actual i destructiu acord polític acabarien tenint més pes que les incerteses d’un període de transició. *
Aquesta idea s’acorda amb la convicció intuïtiva que comparteixen molts catalans que probablement estarien millor tot sols. Al cap i a la fi, les desgràcies que es diu que els esperen en el seu país independent s’assemblen molt a les que ja estan vivint com a província espanyola. I la majoria d’elles només es produirien com a resultat d’accions hostils per part d’Espanya.
De fet aquest és el missatge principal que arriba de Madrid: “No us atreviu a buscar la independència o convertirem la vostra vida en un infern.” És un procediment estrany per convèncer els ciutadans de romandre a la cleda. Sobretot perquè no s’ha presentat cap visió alternativa de tots els beneficis que tindrien finalment els catalans pel fet de formar part d’Espanya. Tot el que saben és que se’ls demanarà que continuïn fent una contribució infructuosa a un estat que des del principi va ser mal concebut i que, de totes maneres, està condemnat al fracàs.
***
És comprensible la preocupació sobre la inestabilitat afegida que una aposta catalana per la independència podria portar a Europa, i en el pitjor moment possible. En efecte, s’equipara sovint la secessió amb desestabilització, i hi hagut al llarg de la història, molts exemples tristos que confirmen aquesta visió. Però no ha de ser necessàriament així. El 1992, per exemple, el món gairebé no es va adonar que eslovacs i txecs van acordar seguir camins separats. Vint anys després ni les parts interessades ni ningú altre sembla lamentar aquella decisió, i no sembla que hagi afectat negativament ningú.
Alguns a Europa creuen que un procés de separació, per més legítim i pacífic que sigui, és una complicació inoportuna que senten que en aquest moment no es poden permetre; també n’hi ha que comencen a adonar-se que rescatar l’economia espanyola i apuntalar l’estat serà un repte tant si els catalans trien quedar-se o marxar –en qualsevol cas s’hauran de prendre mesures serioses a Espanya i un cínic podria argumentar que la sortida dels catalans seria una benedicció disfressada ja que ajudaria a precipitar el que és inevitable. En aquest escenari, una actitud negativa per part d’Espanya només complicaria el procés i demoraria un resultat satisfactori.
Per altra banda, una separació amistosa, preferentment sota supervisió internacional i amb suport extern per ambdues parts, seria bo per a tots els interessats. En particular perquè es dubtós que España pugui mantenir una posició obstruccionista durant molt de temps sense perjudicar la seva pròpia economia i els seus interessos polítics més que les perspectives d’una Catalunya lliure. Tenim un paral•lelisme recent als Balcans on, després d’anys d’enuig infructuós, fins i tot la bel•ligerant Sèrbia ha conclòs un acord amb Kosovo arribant a un reconeixement de facto del nou estatus sobirà del país. De la mateixa manera que Sèrbia, Espanya hi té molt a perdre oposant-se a allò que no pot evitar. Seria un error per Espanya prendre una postura agressiva i seria un error per al món el fet de tolerar-ho.
Finalment, Europa i el món reconeixeran que –parafrasejant les paraules del primer ministre britànic David Cameron sobre Escòcia –el poble de Catalunya no pot ser obligat a romandre a Espanya en contra de la seva voluntat. Si els catalans així ho decideixen i quan decideixin instaurar la seva pròpia organització política, serà de l’ interès de tots deixar desplegar el procés de la manera menys traumàtica possible, assegurant així que Catalunya pugui funcionar com un país normal i començar a fer la seva aportació al projecte europeu sense demora injustificada.
*Aquesta aproximació superficial a la qüestió catalana s’exemplifica en un editorial del diari The Times de Londres del 17 d’abril de 2013. Veieu [http://www.collectiuemma.cat/article/1607/recommended-reply-to-the-times] per a una resposta ben fonamentada. Al web del Col•lectiu Wilson (http://www.wilson.cat) es poden trobar una sèrie d’escrits de diversos experts que donen una visió exhaustiva de la qüestió.
(Traducció d’Ares Tuset a partir de l'original en anglès)
-----------------Extret del Punt-Avui+ d'avui:
Mas no enviarà la carta a Rajoy fins que el consell assessor faci l'informe sobre la consulta
Preveu que això sigui possible a finals d'aquest juliol
ERC pressiona el president perquè formalitzi la petició argumentant que ja hi ha prou suport social i polític
En la missiva el president inclourà els documents del Pacte Nacional i del Consell de Transició
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha replicat a ERC que cal
esperar a conèixer l'informe sobre la consulta que està fent el Consell
Assessor per a la Transició Nacional per enviar al president espanyol,
Mariano Rajoy, la carta on es demani formalment poder celebrar un
referèndum. Els republicans i la CUP han pressionat de nou el president
perquè formalitzi aquesta petició argumentant que ja hi ha prou suport
social i polític. Mas ha insistit que ja va comunicar la seva intenció
de convocar una consulta, però ha afegit que la formalització serà abans
d'acabar el mes de juliol.
En la carta, el president inclourà els informes sobre la consulta sobiranista que faci el Consell de Transició, l'òrgan assessor que va crear el Govern format per experts de diferents àmbits, i també les “primeres conclusions i apreciacions” del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, que engloba al Govern, partits, entitats socioeconòmiques i associacions civils.
Darrera actualització ( Dimecres, 3 de juliol del 2013 13:02 )En la carta, el president inclourà els informes sobre la consulta sobiranista que faci el Consell de Transició, l'òrgan assessor que va crear el Govern format per experts de diferents àmbits, i també les “primeres conclusions i apreciacions” del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, que engloba al Govern, partits, entitats socioeconòmiques i associacions civils.
Comentaris al mateix Punt-Avui+ d'avui:
aixo es perdre el temps espanya no ens donara
el dret a decidir s ha de passar a L accio DECLARACIO UNILATERAL PER L
INDEPENDENCIA I ENSORREM ESPANYA A AQUEST CYUISME LI AGRADA MOLT LA
POLTRONA A MADRIT ELS COVARDS FAN AIXO VOLEM SORTIR D ESPANYA JA I COM
MES AVIAT MILLOR SENSE ESPANYA ESTAREM MOLT MILLOR
El que no puc entendre es perque el Sr. Mas
sempre retrassa i mai adelanta, amb el tema de la Independencia que li
ha encomanat el Poble... De ben segur que dessempenyar el seu lloc deu
ser ben dífíl i pesat pero aixó te soluciò... Si el Sr. Mas está cansat i
no pot, doncs que dongui pas amb algú que SI pugui, o bé de dins el seu
propi partit o amb noves eleccions... Aquest Poble que es quí
verdaderament hauría de manar als governans, VOL LA INDEPENDENCIA, SENSE
EMBUTS I SENSE PERDRE MES TEMPS... No esperin Srs. governans a que
aquest Poble, ja fart del tot, s'emprenyi, que tot i siguén molt rucs,
també ho pot fer.
La resta del món mai ha estat a favor de
Catalunya. Ni quan la croada contra albigesos -al cap i a la fí una
burda manera en que es consolidà el poder francès, els de la langue
d'oeil. Ni al 17013 ni al 1936, ni al 1945 ni mai. Però que consti en
acta la seva desidia, sempre i si pot ser per sempre.
Mare meva! Ja em dóna voltes el cap amb tan
ara aquí ara allá. Començo a sentir que no m'en fio. Insisteixo un altre
cop: Mas, què esperes? Una altra vegada demanant el permís als
espanyols? Espero que els independentiste s siguem prous i prou forts
per a tirar el carro de catalunya endavant: jo sóc un ruc desitjós de
tirar del carro.
Tanta pressa quin sentit té? No s'ha de
celebrar el 2014 la votació? Falten 6 mesos per acabar el 2013. I si
deixem de dir animalades i mirem que hem fet ja?
La votació pel dret a decidir s’ha de fer per guanyar-la i no per perdre-la. I també ens cal arribar a la consulta amb un país no destruït, perquè ens cal viure cada dia.
http://jordicolomines.blogspot.com.es/2013/04/discrecio-simbo ls-i-pressa-som -o-no-som.html
En cal el quòrum o algú ho ha oblidat!
La votació pel dret a decidir s’ha de fer per guanyar-la i no per perdre-la. I també ens cal arribar a la consulta amb un país no destruït, perquè ens cal viure cada dia.
http://jordicolomines.blogspot.com.es/2013/04/discrecio-simbo ls-i-pressa-som -o-no-som.html
En cal el quòrum o algú ho ha oblidat!
El que a mi no em queda clar és perquè se li
ha de "demanar" al Sr. Rajoy, el fer la consulta. Si la farem "sí o sí".
I que ens diguin les històries de la seva legalitat constitucional...!
En tot cas que li confirmi que respectarà la democràcia, del contrari
l'haurem de fer-la, sempre legalment, però no depenent de la legalitat
d'un permís o no de les espanyes. Poble que vol ser lliure si no li'n
donen s'ho pren...
Sr. Colomines, amb tot el meu respecte: Ser o
no ser catalá es porta a la sang i per tant el vot a hores d'ara ja está
decidit. Fa trescents anys que l'olla bull i ara l'hem destapat... pero
hi ha el perill que destapada i de tant bullir, s'evapori i llavors ens
quedem aixuts...A les últimes eleccions la Ciutadanía va votar partits
amb programes independentistes i varen guanyar. Ara disposem, si no ens
enganyen, de suficients vots al Parlament per Declarar la Independencia.
Pero bé els nostres Governans diuen que així no es prou democrátic i
que s'ha de fer una consulta per demanar el dret a decidir, una frasse
inventada per no dir la Independencia. A damunt s'ha de parafernalitzar
amb solicituts als opressors i ara SI i ara no... Volem la Independencia
o no la volem?? Doncs sí la volem, a la feina! i són els polítics que
varem votar els quí l'han de fer, sense més romansos ni tanta xerrameca.
O bé Declaraciò o bé Referendum però ja! i tenim molta pressa per
guanyar.
27 de juny 2013
"ara és l’hora d’encarar-se amb Espanya" (Santiago Espot, CA)
Sabem al que estem jugant?
«Espanya ja ens ha dit per activa i per passiva que aquí no es negocia, aquí es combat»
«Espanya ja ens ha dit per activa i per passiva que aquí no es negocia, aquí es combat»
Sincerament crec que bona part de l’independentisme
hem començat en els darrers mesos a jugar un partit del qual en sabíem
poca cosa. Hem saltat al terreny de joc només amb la il·lusió de
conquerir la llibertat nacional, i no negaré que això es imprescindible
per guanyar però per assolir el triomf final cal saber quines són les
autèntiques regles del joc i l’estratègia del rival. De moment, i per
continuar amb el símil futbolístic, no anem per davant en el marcador. I
és que és difícil marcar-li gols a “la Roja” només jugant de forma bonica.
Per explicar el que està passant hauríem de remuntar-nos al temps de la Transició. Era quan l’independentisme estava considerat com una cosa de somiatruites pels autonomistes avui reciclats a l’eufemístic dret a decidir. Ells estaven per consolidar un canvi de règim dirigit i tutelat pels franquistes, i es van creure la pel·lícula de la modernització d’Espanya mentre, entre els espanyols, els republicans esdevenien monàrquics i els comunistes banquers. I és així com aquest cinisme col·lectiu va passar a ser anomenat “el ejemplo de la transición” que fins i tot volien exportar a d’altres països del món que sortien d’una dictadura. Coses del “trilerisme” polític espanyol…
Van passar els anys i els independentistes continuàvem perseverant. La feina anava des de l’elaboració de doctrina política fins l’activisme més efectiu. Els nostres postulats cada dia afinaven més i posaven en evidència les tronades polítiques del parlamentarisme català tant a Madrid com a Barcelona. Tot va culminar el passat 11 de setembre amb la multitudinària manifestació que feia que no es pogués amagar per més temps la realitat del país. O es reciclaven els antics partidaris de la concòrdia amb Espanya o se’ls emportava l’estelada per endavant. O Macià o Cambó.
Llavors el pragmatisme s’imposa (els vots són els vots) i en vint-i-quatre hores els nacionalistes moderats esdevenen gairebé escamots d’Estat Català i ens anuncien que iniciem la batalla de la llibertat. Perfecte! Som-hi tots! Es canvien la gorra i enceten una batalla que creuen que és del mateix format que la dels anys de la famosa transició espanyola. Però no saben veure que això és més que un simple canvi de règim. Estem parlant de trencar Espanya amb les conseqüències geopolítiques internacionals que comportaria la primera secessió d’un territori dins d’un estat membre de la UE. Pensen que poden aplicar aquella premissa del franquista Torcuato Fdez. Miranda “de la ley a la ley” per a la constitució d’un estat català independent. Santa innocència! Han ignorat que “la ley” és espanyola i que la màxima de don Torcuato servia només perquè els espanyols poguessin netejar-se la cara. Els catalans en tota aquella història vam ser els tontets útils per a la seva operació de maquillatge.
Només han calgut uns quants mesos per veure que quan es tracta d’amenaçar la unitat de “la patria común e indivisible” de res serveixen el diàleg, les bones paraules o invocar a la democràcia. Espanya ja ens ha dit per activa i per passiva que aquí no es negocia, aquí es combat. Ens han declarat la guerra i sembla que no ens volem assabentar. El discurs espanyol cada vegada esdevé més bel·licós amb la intenció de recordar-nos episodis del passat on ens han esclafat quan Catalunya aixecava el sostre de les seves reivindicacions. Com sempre juguen amb la por, exactament igual que tots els règims totalitaris. Arribats a aquest punt convé fer-nos nostres aquelles paraules del pare de la independència cubana, José Martí, quan deia: “El déspota cede a quien se le encara, con su única manera de ceder, que es desaparecer; no cede jamás a quien se le humilla”.
Tinguem-les ben present perquè ara és l’hora d’encarar-se amb Espanya i deixar de banda la poesia. Si no ho fem així ens humiliaran i, el que és pitjor, ens derrotaran una altra vegada.
Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció
Per explicar el que està passant hauríem de remuntar-nos al temps de la Transició. Era quan l’independentisme estava considerat com una cosa de somiatruites pels autonomistes avui reciclats a l’eufemístic dret a decidir. Ells estaven per consolidar un canvi de règim dirigit i tutelat pels franquistes, i es van creure la pel·lícula de la modernització d’Espanya mentre, entre els espanyols, els republicans esdevenien monàrquics i els comunistes banquers. I és així com aquest cinisme col·lectiu va passar a ser anomenat “el ejemplo de la transición” que fins i tot volien exportar a d’altres països del món que sortien d’una dictadura. Coses del “trilerisme” polític espanyol…
Van passar els anys i els independentistes continuàvem perseverant. La feina anava des de l’elaboració de doctrina política fins l’activisme més efectiu. Els nostres postulats cada dia afinaven més i posaven en evidència les tronades polítiques del parlamentarisme català tant a Madrid com a Barcelona. Tot va culminar el passat 11 de setembre amb la multitudinària manifestació que feia que no es pogués amagar per més temps la realitat del país. O es reciclaven els antics partidaris de la concòrdia amb Espanya o se’ls emportava l’estelada per endavant. O Macià o Cambó.
Llavors el pragmatisme s’imposa (els vots són els vots) i en vint-i-quatre hores els nacionalistes moderats esdevenen gairebé escamots d’Estat Català i ens anuncien que iniciem la batalla de la llibertat. Perfecte! Som-hi tots! Es canvien la gorra i enceten una batalla que creuen que és del mateix format que la dels anys de la famosa transició espanyola. Però no saben veure que això és més que un simple canvi de règim. Estem parlant de trencar Espanya amb les conseqüències geopolítiques internacionals que comportaria la primera secessió d’un territori dins d’un estat membre de la UE. Pensen que poden aplicar aquella premissa del franquista Torcuato Fdez. Miranda “de la ley a la ley” per a la constitució d’un estat català independent. Santa innocència! Han ignorat que “la ley” és espanyola i que la màxima de don Torcuato servia només perquè els espanyols poguessin netejar-se la cara. Els catalans en tota aquella història vam ser els tontets útils per a la seva operació de maquillatge.
Només han calgut uns quants mesos per veure que quan es tracta d’amenaçar la unitat de “la patria común e indivisible” de res serveixen el diàleg, les bones paraules o invocar a la democràcia. Espanya ja ens ha dit per activa i per passiva que aquí no es negocia, aquí es combat. Ens han declarat la guerra i sembla que no ens volem assabentar. El discurs espanyol cada vegada esdevé més bel·licós amb la intenció de recordar-nos episodis del passat on ens han esclafat quan Catalunya aixecava el sostre de les seves reivindicacions. Com sempre juguen amb la por, exactament igual que tots els règims totalitaris. Arribats a aquest punt convé fer-nos nostres aquelles paraules del pare de la independència cubana, José Martí, quan deia: “El déspota cede a quien se le encara, con su única manera de ceder, que es desaparecer; no cede jamás a quien se le humilla”.
Tinguem-les ben present perquè ara és l’hora d’encarar-se amb Espanya i deixar de banda la poesia. Si no ho fem així ens humiliaran i, el que és pitjor, ens derrotaran una altra vegada.
Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció
25 de juny 2013
#UDIC600000vots = Unim 600.000 vots per a la coalició decidida a declarar la Independència.
#UDIC600000vots = Construïm també una cadena com a mínim de 600.000
vots per la coalició dels polítics que -fidels de veritat, sense
trampes ni pastanagues- tinguin la determinació de declarar la
Independència de Catalunya.
-------------
MANIFEST I 10 PUNTS PROGRAMÀTICS
UDIC Units per Declarar la Independència Catalana
Compatriotes,
El projecte d’alliberament nacional es troba en via morta.
Després de la multitudinària manifestació de l’any passat, es fa cada cop més evident que els polítics en qui el poble català va dipositar la seva confiança per a caminar cap a un Estat Propi no troben el camí i van donant voltes al mateix discurs del “dret a decidir” i “la consulta” però sense decidir res, ni cap intenció de fer res per avançar.
Continuen esperant que l’Estat els permeti fer aquest referèndum que s’havia de fer, tan si com no, però que no arriba... ni arribarà! Sense alternativa... enganxats a l’imperi que s’enfonsa econòmicament (moralment ja ho estava, però encara se supera) i ens arrossega a la ruïna absoluta i a la degradació cultural.
El poble català va parlar ben clar: volem la independència i ser un nou Estat d’Europa.
Ja és ben sabut que als catalans ens agrada fer les coses bé, però més important que fer-les bé és fer-les, sobretot quan estem parlant del futur del país que abasta des del futur dels nostres fills al benestar dels nostres avis i passa per guanyar-nos la vida dignament, sense que ens robin, ens enganyin, ens manipulin i ens faltin al respecte. I ja no podem esperar més!
L’any vinent es compliran els tres segles d’aquells fets que són la causa directa d’aquesta situació, que tant de dolor, sang, injustícia i patiment ens ha portat durant tot aquest període, fosc, de la nostra història.
Cap altre poble a Europa no ha patit ni ha resistit tant de temps els efectes d’una derrota com aquella, i ara tindrem una nova oportunitat per recuperar la llibertat. Generacions senceres han lluitat per aconseguir-la. Ara ens toca a nosaltres i no els podem fallar. M’estic referint a les eleccions europees del 2014, concretament del 25 de maig del 2014.
Us plantejo una candidatura plebiscitària que sigui legitimada pel vot del poble a les urnes amb l’objectiu de declarar la independència si obté la majoria necessària.
Potser pensareu que això és molt difícil en tractar-se d’unes eleccions d’àmbit europeu però és precisament aquest àmbit el que ho fa possible.
D’una banda, limita la capacitat d’actuació de l’Estat per impedir-ho, en no ser-ne ni el convocant ni el destinatari.
També permet que aquest plebiscit es pugui estendre a tots els Països que formen la Nació Catalana en ser les candidatures de circumscripció única a tot l’Estat.
Tots els catalans que resideixen fora del país, sigui a Espanya, com fora de la UE (els residents a la UE voten al país de residència) podran participar-hi.
Una llista idèntica es podrà presentar a l’Estat veí per tal de poder estendre el procés als territoris annexats a França, així per primera vegada es podrà fer un plebiscit d’independència a tots els Països Catalans.
En tractar-se d’un procés electoral pel qual no hem de constituir el nostre Parlament ni decidir qui ha de governar el país (o l’Estat), això permet fixar l’objectiu en el punt que més ens preocupa i ens interessa, sense interferències ni condicionants d’altra mena.
Aquesta proposta és molt ambiciosa, però precisament per això ha de motivar els nostres per no deixar passar l'oportunitat amb aquell pensament de “no vindrà del meu vot” perquè no hi haurà cap vot prescindible i trigarem anys a tenir una altra oportunitat semblant.
Sóc conscient de la dificultat de tirar endavant aquesta proposta, però precisament per això plantejo la campanya a un any vista, per poder arribar al màxim nombre de ciutadans, donada la magnitud de l’objectiu i les mides (reduïdes) de les associacions que donen suport al projecte, però segur que ben aviat se n'hi afegiran moltes d’altres. Hores d’ara no hi ha cap partit polític que hi doni suport, però la porta resta oberta a tota mena d’associacions, partits i organitzacions que estiguin disposats a acceptar els deu punts programàtics de la coalició UDIC que és com s’anomena el projecte i futura candidatura: Units per Declarar la Independència Catalana.
La campanya divulgativa haurà de fer-se principalment a través dels nous mitjans de comunicació digitals (web, facebook, twitter, blogs, you tube, etc.) a través del domini d'internet que ja hem registrat: udic.cat i sense oblidar els mitjans més tradicionals.
El finançament necessari esperem obtenir-lo amb aportacions populars que tindran una contrapartida: en assolir la independència, els noms dels col·laboradors els gravarem en uns murs que erigirem a tots els pobles i ciutats del país on quedaran per a record de generacions futures: seran els Murs de la Llibertat. Així com en altres països tenen els monuments als caiguts, nosaltres tindrem els monuments als aixecats.
És prou evident que aquest projecte l’haurem de fer avançar entre tots els qui volem que la nostra nació esdevingui un Estat lliure i independent sense limitacions de cap mena.
Per tant, convido tots els compatriotes, de tots els Països Catalans a fer-se’l seu i entrar en campanya, per fer arribar el missatge a tots els racons de la Nació i poder assolir l’objectiu de la independència nacional aquest proper 2014 canviant el sentit d’aquesta data tant (fins ara fatalment) emblemàtica.
Estem convençuts que, el 25 de maig del 2014 podem obtenir la majoria que ens permeti fer realitat el que tots desitgem: proclamar la independència! Cosa que ens comprometem a fer, tant si és amb l’acord del Govern i del Parlament que pertoqui, com si no s’hi avenen.
No demanarem el “dret a decidir” nosaltres som una nació i tenim dret a decidir, volem decidir i ho farem!
Visca la Nació Catalana Lliure!!
Jordi Fornas
Països Catalans, 14 de juny del 2013
(UDIC) UNITS per DECLARAR la INDEPENDENCIA CATALANA
1 - UDIC és una coalició que es constitueix amb l’objectiu de proclamar la independència de la Nació Catalana, amb una candidatura plebiscitària a les properes eleccions europees (2014) i en el marc dels Països Catalans.
2 - UDIC proclama que la lluita per l’alliberament nacional és justa i necessària per a la supervivència del poble català, i que ha de ser l’objectiu urgent de tots els catalans per tal de superar la situació actual de submissió, espoliació i crisi.
3 - UDIC creu que per assolir l’objectiu, és necessària la unitat del major nombre possible de forces catalanes, i convida tots els partits i organitzacions que vulguin declarar la independència, a formar-ne part.
4 - UDIC vol facilitar la incorporació a la candidatura electoral als representants dels partits i organitzacions que entrin a formar part de la coalició disposats a posar els interessos nacionals per davant de les pròpies sigles i dels interessos de partit.
5 - UDIC considera que només una declaració d’independència pot superar el bloqueig antidemocràtic que exerceix l’Estat espanyol, impedint qualsevol tipus de consulta popular, emparat en la seva Constitució de dubtosa legalitat.
6 - UDIC es compromet, en el cas de tenir la legitimitat que ens doni el suport de l’electorat, a buscar l’acord del Parlament i del Govern de cada un dels Països Catalans per proclamar la independència des del respectiu Parlament.
Si l’acord no fos possible, es proclamarà igualment la independència en aquells Països Catalans on s’hagi obtingut aquesta majoria democràtica.
7 – UDIC promou fundar un nou estat federal entre els països que formen la Nació Catalana, i integrat a la Unió Europea si així ho desitgen i expressen els ciutadans. Amb noves lleis que s’adaptin al poble català i les seves necessitats a través d’un sistema polític democràtic, ètic i transparent, compromès amb l’eficiència i dedicat a aconseguir el benefici general dels ciutadans.
8 - UDIC vetllarà per tal que es constitueixi l’Estat Català i participarà en el procés constituent per garantir la plena independència de la nació i la seva regeneració nacional i democràtica.
9 - UDIC impulsarà des del Parlament Europeu aquelles polítiques que siguin favorables als interessos nacionals i econòmics dels catalans, ja siguin del nord, del sud o insulars.
10 – UDIC denunciarà davant les institucions europees i internacionals els tractats, encara vigents, pels quals s’ha ocupat i desmembrat la nostra nació i que contradiuen els acords internacionals reconeguts per l’ONU, amb l’objectiu d’aconseguir el reconeixement dels drets inalienables de la Nació Catalana.
Visca la Nació Catalana Lliure !!
-------------
MANIFEST I 10 PUNTS PROGRAMÀTICS
UDIC Units per Declarar la Independència Catalana
Compatriotes,
El projecte d’alliberament nacional es troba en via morta.
Després de la multitudinària manifestació de l’any passat, es fa cada cop més evident que els polítics en qui el poble català va dipositar la seva confiança per a caminar cap a un Estat Propi no troben el camí i van donant voltes al mateix discurs del “dret a decidir” i “la consulta” però sense decidir res, ni cap intenció de fer res per avançar.
Continuen esperant que l’Estat els permeti fer aquest referèndum que s’havia de fer, tan si com no, però que no arriba... ni arribarà! Sense alternativa... enganxats a l’imperi que s’enfonsa econòmicament (moralment ja ho estava, però encara se supera) i ens arrossega a la ruïna absoluta i a la degradació cultural.
El poble català va parlar ben clar: volem la independència i ser un nou Estat d’Europa.
Ja és ben sabut que als catalans ens agrada fer les coses bé, però més important que fer-les bé és fer-les, sobretot quan estem parlant del futur del país que abasta des del futur dels nostres fills al benestar dels nostres avis i passa per guanyar-nos la vida dignament, sense que ens robin, ens enganyin, ens manipulin i ens faltin al respecte. I ja no podem esperar més!
L’any vinent es compliran els tres segles d’aquells fets que són la causa directa d’aquesta situació, que tant de dolor, sang, injustícia i patiment ens ha portat durant tot aquest període, fosc, de la nostra història.
Cap altre poble a Europa no ha patit ni ha resistit tant de temps els efectes d’una derrota com aquella, i ara tindrem una nova oportunitat per recuperar la llibertat. Generacions senceres han lluitat per aconseguir-la. Ara ens toca a nosaltres i no els podem fallar. M’estic referint a les eleccions europees del 2014, concretament del 25 de maig del 2014.
Us plantejo una candidatura plebiscitària que sigui legitimada pel vot del poble a les urnes amb l’objectiu de declarar la independència si obté la majoria necessària.
Potser pensareu que això és molt difícil en tractar-se d’unes eleccions d’àmbit europeu però és precisament aquest àmbit el que ho fa possible.
D’una banda, limita la capacitat d’actuació de l’Estat per impedir-ho, en no ser-ne ni el convocant ni el destinatari.
També permet que aquest plebiscit es pugui estendre a tots els Països que formen la Nació Catalana en ser les candidatures de circumscripció única a tot l’Estat.
Tots els catalans que resideixen fora del país, sigui a Espanya, com fora de la UE (els residents a la UE voten al país de residència) podran participar-hi.
Una llista idèntica es podrà presentar a l’Estat veí per tal de poder estendre el procés als territoris annexats a França, així per primera vegada es podrà fer un plebiscit d’independència a tots els Països Catalans.
En tractar-se d’un procés electoral pel qual no hem de constituir el nostre Parlament ni decidir qui ha de governar el país (o l’Estat), això permet fixar l’objectiu en el punt que més ens preocupa i ens interessa, sense interferències ni condicionants d’altra mena.
Aquesta proposta és molt ambiciosa, però precisament per això ha de motivar els nostres per no deixar passar l'oportunitat amb aquell pensament de “no vindrà del meu vot” perquè no hi haurà cap vot prescindible i trigarem anys a tenir una altra oportunitat semblant.
Sóc conscient de la dificultat de tirar endavant aquesta proposta, però precisament per això plantejo la campanya a un any vista, per poder arribar al màxim nombre de ciutadans, donada la magnitud de l’objectiu i les mides (reduïdes) de les associacions que donen suport al projecte, però segur que ben aviat se n'hi afegiran moltes d’altres. Hores d’ara no hi ha cap partit polític que hi doni suport, però la porta resta oberta a tota mena d’associacions, partits i organitzacions que estiguin disposats a acceptar els deu punts programàtics de la coalició UDIC que és com s’anomena el projecte i futura candidatura: Units per Declarar la Independència Catalana.
La campanya divulgativa haurà de fer-se principalment a través dels nous mitjans de comunicació digitals (web, facebook, twitter, blogs, you tube, etc.) a través del domini d'internet que ja hem registrat: udic.cat i sense oblidar els mitjans més tradicionals.
El finançament necessari esperem obtenir-lo amb aportacions populars que tindran una contrapartida: en assolir la independència, els noms dels col·laboradors els gravarem en uns murs que erigirem a tots els pobles i ciutats del país on quedaran per a record de generacions futures: seran els Murs de la Llibertat. Així com en altres països tenen els monuments als caiguts, nosaltres tindrem els monuments als aixecats.
És prou evident que aquest projecte l’haurem de fer avançar entre tots els qui volem que la nostra nació esdevingui un Estat lliure i independent sense limitacions de cap mena.
Per tant, convido tots els compatriotes, de tots els Països Catalans a fer-se’l seu i entrar en campanya, per fer arribar el missatge a tots els racons de la Nació i poder assolir l’objectiu de la independència nacional aquest proper 2014 canviant el sentit d’aquesta data tant (fins ara fatalment) emblemàtica.
Estem convençuts que, el 25 de maig del 2014 podem obtenir la majoria que ens permeti fer realitat el que tots desitgem: proclamar la independència! Cosa que ens comprometem a fer, tant si és amb l’acord del Govern i del Parlament que pertoqui, com si no s’hi avenen.
No demanarem el “dret a decidir” nosaltres som una nació i tenim dret a decidir, volem decidir i ho farem!
Visca la Nació Catalana Lliure!!
Jordi Fornas
Països Catalans, 14 de juny del 2013
(UDIC) UNITS per DECLARAR la INDEPENDENCIA CATALANA
1 - UDIC és una coalició que es constitueix amb l’objectiu de proclamar la independència de la Nació Catalana, amb una candidatura plebiscitària a les properes eleccions europees (2014) i en el marc dels Països Catalans.
2 - UDIC proclama que la lluita per l’alliberament nacional és justa i necessària per a la supervivència del poble català, i que ha de ser l’objectiu urgent de tots els catalans per tal de superar la situació actual de submissió, espoliació i crisi.
3 - UDIC creu que per assolir l’objectiu, és necessària la unitat del major nombre possible de forces catalanes, i convida tots els partits i organitzacions que vulguin declarar la independència, a formar-ne part.
4 - UDIC vol facilitar la incorporació a la candidatura electoral als representants dels partits i organitzacions que entrin a formar part de la coalició disposats a posar els interessos nacionals per davant de les pròpies sigles i dels interessos de partit.
5 - UDIC considera que només una declaració d’independència pot superar el bloqueig antidemocràtic que exerceix l’Estat espanyol, impedint qualsevol tipus de consulta popular, emparat en la seva Constitució de dubtosa legalitat.
6 - UDIC es compromet, en el cas de tenir la legitimitat que ens doni el suport de l’electorat, a buscar l’acord del Parlament i del Govern de cada un dels Països Catalans per proclamar la independència des del respectiu Parlament.
Si l’acord no fos possible, es proclamarà igualment la independència en aquells Països Catalans on s’hagi obtingut aquesta majoria democràtica.
7 – UDIC promou fundar un nou estat federal entre els països que formen la Nació Catalana, i integrat a la Unió Europea si així ho desitgen i expressen els ciutadans. Amb noves lleis que s’adaptin al poble català i les seves necessitats a través d’un sistema polític democràtic, ètic i transparent, compromès amb l’eficiència i dedicat a aconseguir el benefici general dels ciutadans.
8 - UDIC vetllarà per tal que es constitueixi l’Estat Català i participarà en el procés constituent per garantir la plena independència de la nació i la seva regeneració nacional i democràtica.
9 - UDIC impulsarà des del Parlament Europeu aquelles polítiques que siguin favorables als interessos nacionals i econòmics dels catalans, ja siguin del nord, del sud o insulars.
10 – UDIC denunciarà davant les institucions europees i internacionals els tractats, encara vigents, pels quals s’ha ocupat i desmembrat la nostra nació i que contradiuen els acords internacionals reconeguts per l’ONU, amb l’objectiu d’aconseguir el reconeixement dels drets inalienables de la Nació Catalana.
Visca la Nació Catalana Lliure !!
12 de juny 2013
Commemoració del dia de la Memòria a Elna, 26 de maig del 2013
Parlament
2013
Estimats
amics i compatriotes,
Com
a portaveu de la Comissió Organitzadora us agraeixo la vostra participació en
aquest acte. Tot primer vull donar les gràcies als nostres conciutadans d’Elna qui
van fer possible que un fet històric amagat, desconegut per la població –la
massacre del 1285– s’hagi
convertit en Dia de la Memòria. El
1985 en Jordi Vera va instar el batlle N. Planas a plaçar una placa
commemorativa en el jardí de la catedral, uns anys després en Joan-Lluís Mas i
Patrici Bartès van confeccionar un rètol explicatiu en diverses llengües que
està al claustre, i el 2007 Mossèn Oriol va decidir celebrar una missa al
vespre. Fa dos dies, el 24 de maig, Terenci Vera va inaugurar en nom de batlle
al barri de Les Closes el carrer de l’any 1285.
Gràcies
al patriota independentista Enric Garriga Trullols i la participació dels
membres de l’IPECC, el 2009 vam fer la primera commemoració. Agraïm la presència
de Núria Bayó, la vídua del senyor Garriga Trullols, presidenta i dels membres
de l’IPECC que continuen la tasca d’Enric Garriga i fan possible el ressò sense
el qual la commemoració estaria ben marginada i silenciada, també aquí a la
Catalunya del Nord. Agraïm la presència del president de CdC Jordi Vera, i del
director de la Casa de la Generalitat Joan Gauby, així com la de la cantant
Marina Rossell, una de les grans veus de Catalunya. Molt especialment enguany tenim
l’honor d’acollir Pere Pugès i Dorca, un dels quatre fundadors inicials de l’ANC,
i Roser Loire membre del Secretariat nacional. L’ANC, Assemblea Nacional Catalana,
és una organització popular plural, democràtica que té per objectiu recuperar la
independència i la creació de l’estat
català. Va convocar la famosa manifestació de l’11 de setembre a Barcelona a la
qual els independentistes del Nord (tres autocars i cotxes privats) vam participar.
En Pere Pugès ens dirigirà unes quantes paraules en nom de l’ANC. Enguany
saludem la iniciativa de l’Ajuntament d’Elna que s’ha implicat activament amb
la inauguració del carrer
en recordança de la Massacre i invitacions oficials a totes les entitats d’Elna
en aquest Dia de la Memòria, però l’acte que fem ara no consta al programa. El
batlle Nicolas Garcia, que volia fer-vos visitar personalment la Maternitat
Suïssa d’Elna, ha hagut de marxar a París. Tanmateix tenim entre nosaltres
alguns regidors, Terenci Vera responsable de la catalanitat i de l’espai
transfronterer que com cada any prendrà la paraula, i alguns membres del
consell municipal entre els quals la senyora Pezin i la senyora Lourdou,
presidenta de la Colla Gegantera d’Elna. Ens prega excusar la seva absència en
Joan Ridaura president d’ERC de la Catalunya del Nord. Hem rebut un comunicat
de Tradicat, l’associació que acull la Flama del Canigó a Osona i Ripollès des
del 1966, del qual llegiré unes frases i
el següent comunicat de Josep Guia i Maria Conca en nom del Partit Socialista d’Alliberament
Nacional. Parlaran Terenci Vera, Núria Bayó i jo mateixa.
És
un goig i un honor constatar que heu vingut nombrosos per celebrar amb nosaltres
aquest dia patriòtic, dia d’homenatge als nostres herois, als resistents
catalans, dia de recordança del passat per en treure lliçons i incitar els
nostres representants polítics a defensar els drets de tota la nació. Enguany
tenim també un motiu ben especial: volem denunciar les incitacions actuals a l’odi
anticatalà i al genocidi cultural. Avui a Elna retem homenatge a tots els qui
van resistir al llarg dels segles als intents d’ocupació francesa amb el
sacrifici de llur vida. Recordem la resistència dels nostres avantpassats que
van sofrir i morir per Catalunya, per fidelitat a Catalunya.
Les
repressions armades contra els Comtats
El
1285 el papa Martí IV, aliat dels francesos, excomunicà el rei Pere el Gran, i
llançà una croada contra ell amb Felip l’Ardit, rei de França, que volia
apoderar-se de Catalunya i donar el tron al seu propi fill. Els soldats de les tropes francopapistes comandades
pel rei francès saquegaren la plana rossellonesa amb una armada de 100 000
homes. Elna es negà a deixar-los entrar, resistí tres dies del 22 al 25 de
maig, i el rei francès decidí al tercer dia de prendre la vila per força: els
habitants foren massacrats i cremats, la vila destruïda. Tal com relatà el cronista
Bernat Desclot “entraven en les esglésies de la vila ... trencaven les creus
... gitaren les relíquies ... prenien los infants petits i els llençaven contra
les parets ... violaven les dones sense cap respecte de l’església ni de l’altar
... I quan la vila d’Elna fou presa i los francesos hagueren morts tots els
hòmens i les dones, enderrocaren totes les cases ... d’aquella vila per tal que
no quedés cap pedra sobre l’altra … meteren foc i cremaren tota la vila … puis
partiren-se d’aquí… amb gran goig i amb gran alegria». Crònica de Bernat Desclot (1283-1288). Fa vuit segles Elna fou ciutat-màrtir,
l’Ouradour-sur-Glane catalana.
El 1463 Lluís XI ocupà militarment tots els comtats
nordcatalans i declarà llur annexió per dret de conquesta: l’ocupació fou terrible
i durà deu anys. El rector de Ribesaltes la qualificà de “captivitat”. Els
francesos assassinen i es comporten com a “salvatges” segons el notari Antoni
Pastor. El 1473 Lluís XI assetjà Perpinyà, cremà totes les collites, fam i
epidèmes; tanmateix els perpinyanesos resitiren un mes i mig: no quedà dins la
vila ni ase, ni gos, ni gat; ells reberen
el nom de “menjarates”. Quan el
comte-rei Joan II arribà a Perpinyà els habitants cridaren “mort als
francesos”; firmà un tractat que Lluís XI no respectà i el 1474 assetjà altre
cop la capital. Elna caigué a mans dels francesos i el seu defensor Bernat d’Oms
fou jutjat i decapitat, Elna saquejada i incendiada de nou. Elna no es va poder
refer; Perpinyà va rebre el títol de “Fidelíssima Vila” per la seva resistència;
és l’única ciutat dels Països Catalans a poder prevaler-se d’aquest gran honor.
Del 1475 al 1495, segona ocupació per Lluís XI que
durà 20 anys més; el cronista Joan Buada escrivi: “car més voldria morir la Cathalunya
que no star sotmesa a França”. En total 30 anys de resistència que costà molta
sang al nostre poble. Als segles XVI i XVII els catalans dels Comtats demanen
constantment ajuda a la Generalitat per a resistir als invasors. Les
repressions i les resistències continuaren fins molt després de l’annexió el
1659. No debades els resistents del segle XVII foren batejats “els Angelets de
la Terra”.
Privació de memòria .
Tot això no s’explica a l’escola, no s’ensenya ni tan
sols a la universitat (excepte a una minoritat
d’estudiants de català). Recordar el nostre passat és constatar que després
d’haver estat durant segles víctimes de les armes dels conqueridors francesos, sem
encara i sempre víctimes de manipulacions i ocultacions històriques que
denunciem, perquè com cada poble, tenim dret a la memòria.
En els escrits de divulgació històrica arreu del país els
autors fan de per manera que no aparegui el mot “Catalunya”, ni que no consti que
els nostres reis eren catalans; així la gent pot continuar a creure que no hem
tingut cap història pròpia diferent de la francesa, que abans érem espanyols
i/o aragonesos, que els nostres reis devien ser “mallorquins” ja que vivien al
Castell rebatejat “Palau dels reis de Mallorca”; es fa creure que l’altre
costat de l’Albera és Espanya des de l’antiguitat, que el Rosselló “le
Roussillon s’est donné à la France”, que “es va entregar a França”, i que els
resistents catalans a l’annexió eren bandits; pel que fa a Felip l’Ardit, cap
recordança que fou responsable de massacres i destruccions: tot al contrari l’han
fet passar per un rei pietós que hauria deixat a Perpinyà abans de morir quatre
santes espines de la corona del Crist. Vet aquí un exemple de manipulació històrica
que té per finalitat amagar l’imperialisme guerrer francès, mitificar-ne els
responsables, enaltir França i generar per consegüent nacionalisme francès. Amb
el mateix procediment i les mateixes finalitats es mitifica d’uns anys ençà com
a “humanista” en Vauban,
lloctinent general des les armades del rei de França Lluís XIV que conquerí el
nostre país. En un país vençut i privat de memòria totes les ocultacions
i manipulacions són possibles.
Incitacions al genocidi i a l’odi anticatalà.
No és doncs gens estrany que un
responsable del servei educatiu de l’ajuntament de Perpinyà hagi proposat al
setembre passat, en el marc dels dies europeus del patrimoni, un joc “en
família “de 7 a 97 anys d’una durada d’una hora titulat “Reconstitució de la
campanya militar de Felip l’Ardit”. Els participants havien d’imitar la croada de
Felip l’Ardit i apoderar-se d’Elna, Girona i fins i tot de Barcelona, és a dir
no sols destruir Elna sinó aniquilar Catalunya. Tot un programa d’incitació a l’odi
anticatalà i al genocidi: una ignomínia agreujada pel fet de ser presentada com a
“joc educatiu”, com en els més infames règims racistes i colonials. Fa pocs
dies una periodista coratjosa amb motivacions deontològiques com s’escau dins
un estat dit democràtic, va publicar un article en el diari més llegit aquí l’Indépendant, per anunciar la
Commemoració i en l’últim paràgraf va escriure que el divertiment “lúdic” de l’ajuntament
de Perpinyà “testimonia el menyspreu de la història del país, dels seus drames
i dels seus patiments”; el paràgraf no va ser publicat. El diari no vol
recordar el joc anticatalà ni molt menys encara els resposables. Per contra es
publiquen des de fa setmanes moltes notícies sobre els esforços i els arguments
antiracistes del batlle de Perpinyà que vol prohibir l’actuació d’un humorista
acusat d’antisemitisme. Per l’Indépendant
i el batlle combatre l’anticatalanisme no és cap prioritat.
Les lliçons del passat
Fer memòria del passat és treure’n
lliçons. Elna va ser destruïda i la població massacrada el 1285 perquè els
francesos van saber aprofitar sempre les divisions entre governants catalans i
llur por de Castella... Jaume II, rei a Mallorca, Rosselló i Montpeller va
permetre a les tropes de Felip l’Ardit d’invadir Catalunya a canvi de la
promesa del papa d’obtenir el reialme de València. Cada cop en la història que
els nostres dirigents van confiar en l’ajuda dels francesos per solucionar els problemes
d’una part del territori, ells se’n van aprofitar per invadir i saquejar tot
primer les comarques del nord. Cada cop van ser donades en penyora i
sacrificades, i Catalunya de retruc en va resultar trossejada i doncs afeblida fins
a la conquista final el 1714. Dividir per vèncer és el leitmotiv dels
conqueriors aplicat vàries vegades amb èxit dins una Catalunya privada de memòria.
Esperem doncs que al segle XXI els nostres representants polítics siguin prou conscients
dels errors del passat i prou coratjosos per fer valer que la nostra força rau precisament
en ser una nació de 13 milions d’habitants, que existeix des de fa mil anys, que
vol conservar la seva identitat. Esperem que facin reconèixer i respectar els drets
dels ciutadans catalans en tots els
territoris, sobretot a la Catalunya del Nord on ni hi estan reconeguts.
Elna, vila important des dels íbers, capital religiosa durant
segles va resistir al llarg dels segles per fidelitat a Catalunya, Elna era un
far de la catalanitat i encara ho vol ser. Malgrat tres segles de genocidi
lingüístic i cultural, a cada poble de la Catalunya del Nord hi ha gent que resisteix
salvaguardant el patrimoni arquitectònic, agrícola, musical, paisatgístic, refermant
els lligams amb la resta del Principat, fent perdurar tradicions o creant-ne de
noves, cantant en català ballant la sardana o introduint el català a les
escoles… Tots sabem que els estats francès i espanyol que ens van conquerir fa
354 anys no han canviat i no afluixen; tots sabem que al segle XXI la supervivència
de la nostra llengua, de la nostra nació està més amenaçada que mai. De Salses
a Guardamar, de Fraga a Maó i l’Alguer, tantes entrenyables mostres seculars d’amor
a la Terra han d’empènyer els nostres representants polítics, a defensar el dret
de Catalunya a la independència i reunificació.
Daniela Grau Humbert
Elna Dia de la Memòria
24.05.2013
Subscriure's a:
Missatges
(Atom)
Blog Archive
Arxiu del blog
-
►
2013
(99)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (4)
-
►
2012
(145)
- ► de desembre (18)
- ► de novembre (17)
- ► de setembre (11)
-
►
2011
(124)
- ► de desembre (6)
- ► de novembre (12)
- ► de setembre (15)
-
►
2010
(46)
- ► de desembre (7)
- ► de novembre (7)
- ► de setembre (7)



