El procés d'independència avança quasi imperceptiblement, arreu, per tots costats, se'n detecten múltiples símptomes. No podem dir que siguem ben bé ja al final del procés però aquest procés està avançant.

Ara ja es fa imprescindible vetllar perquè aquest procés de secessió no derivi en una mena de transició enganyosa, en una independència borda.

D'això que estic escrivint, de com avança el procés, tindríem un símptoma en les darreres declaracions de la castellaníssima delegada del "Gobierno Español", a Catalunya, un autèntica "Duquesa de Olivares" dient el revés del que sabem tots. Hauria de saber aquesta desagradable senyora, perquè és desagradable de mena, té ben bé l'aire d'una odiosa, orripilant i nefasta colonitzadora, hauria de saber que quan Catalunya sigui un estat sobirà i independent al cent per cent passarà de ser una colònia d'espanya, una colònia en camí d'autodestrucció i empobriment, a ser un país responsable i renaixent i molt aviat un dels paisos europeus de primera línia en progrés, sana solidaritat, líder en investigació, admirat per tot Europa i per tot el món. I sobretot Catalunya serà un país on persones indesitjables com aquesta no hi podran viure ni somniar-ho, viurien tan amargades com ens sentim nosaltres patin la subjugació de la maldestre espanya.

Un altre símptoma és la notícia que acabo de sentir en que la representant del Partit Popular Català -això de català és un dir- diu que vol promoure un tracte fiscal just per a Catalunya. Aquesta dona i la seva gent arriben dotze o quinze anys tard. Això d'un finançament just ho deia el Pujol fa quinxe anys, digueu-m'ho a mi que em dedicava a penjar adhesius que deien "més autogovern i un finançament just" entre altres consignes com ara "República Independent" i altres ...

Quan el qui no donaria mai ni pa ni aigua pel teu poble comença a parlar de justícia pel teu poble ... més val que malpensis! què vol aturar aquesta altra desagradable colonitzadora? res de bo! no volen res de bo! volen aturar un procés que ja tenen la sensació que se'ls està escapant de les mans.

I finalment un tercer símptoma, aquest més greu perquè es refereix als qui volen descafeinar la plenitut nacional de Catalunya fent veure que són catalans que estimen Catalunya, aquesta és la hipocresia més greu, a aquests, com deia Jesucrist gens suspecte de violent, "més els valdria que els lliguessin una pedra de molí al coll i els tiressin al fons del mar". Hem refereixo als senyors de Convergència, no als votants sinó als caps de la cúpula convergent, els que fan servir amb més hipocresia encara -si això és imaginable- fan servir al Duran i Lleida de papus dels monstres del seu propi subconscient.

Que volen aquesta gent que corren de matinada enganyant a tort i dret. Volen sobresorgir ells per sobre de tot i dels altres? Perquè s'inventen coses com que estat propi i independència no són sinònims, així no promouen la independència sana sinó que són els "contra" de la Independència plena. Aquesta gent i la seva manera de pensar i fer és el perill més gran que pot fer avortat una vegada més la possibilitat d'alliberar Catalunya. Aquesta manera de fer és aquella manera intrinseca de fer que queda tan ben expresada amb el conegut "todo està atado y bién atado" o aquell altre "canviem-ho tot perquè no canviï res".

Això que dic, aquest tercer símptoma, aquest del perill més gran, queda destapat als nostres ulls amb el següent text que us adjunto recollit del facebook:

"El full de ruta de CiU segons en Bert Bern: "Els que crèiem que CyU no tenia un full de ruta estàvem equivocats. Ells ara tenen una actitud d'independència en el camí cap a l'Estat propi no independent passant abans per l'estació del Pacte Fiscal en la línia del concert econòmic per tal d'evitar un xoc de trens i poder posar rumb a Ítaca". Amb aquest full de ruta no és d'estranyar que Catalunya vagi a la deriva i de pet al pedregar.  (Facebook de Catalunya Acció)

La por injustificada al xoc de trens tan famós justifica per alguns el fet de contentar-se amb una Independència Borda o fins i tot en la mateixa submissió permanent a un estat aliè que ens vol morts, colonitzats, com un estàtic objecte de museu.

Torrno al començament d'aquest article:

"Ara ja es fa imprescindible vetllar perquè aquest procés de secessió no derivi en una mena de transició enganyosa, en una independència borda."

Bona Pasqua! ...  Catalunya!    Ben aviat seràs lliure, justa i independent!
Aquesta ha de ser la nostra determinació, la dels que no volem una independència ni esquifida ni borda.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.