En aquesta presentació, amics Ponterrants -del Pont de Raventí, ciutadans del municipi de Cercs- vull posar a la vostra consideració uns elements de judici per tal de que vegeu la legitimitat i la potència democràtica del que estem fent entre tots els catalans i del que anem a fer. D'on venim i vers on anem.

Benvolgudes catalanes i catalans del Municipi de Cercs, de tots els colors polítics, avui i junts en aquest acte estem acomplint l'anhel de molts de nosaltres i dels nostres avantpassats de poder fer una acte ferm de determinació per Catalunya.
Fa un parell d'anys quan corrien les Consultes a vosaltres com a molts altres pobles de Catalunya no us va ser possible fer-ho realitat, però ara, el camí que ens ha de portar a realitzar la plenitud de tota nació, que és la independència, ja camina amb pas irreversible.

Ara, com aquella senyora d'Arenys de Munt d'uns 90 d'anys, podríem dir "després d'haver votat per la Independència ja em puc morir", però no és així, naturalment que ningú de nosaltres es vol morir sense veure la nostra terra lliure i plena,
i sense sentir una de les sensacions més grans que es poden viure i que és privilegi de molt pocs, la sensació i l'esclat d'alegria exultant que sent tot un poble quan reneix a la llibertat.

El primer sentit de la independència es troba en el dret a tot poble a ser i administrar-se amb llibertat. A vegades hi ha situacions que fan més urgent i necessari l’exercici d’aquest dret i deure de tota nació.

Al llarg de centúries, encontres i desencontres entre Catalunya i Castella, multitud de vegades de forma molt negativa, ens han demostrat la no conveniència de viure junts. Sense voler-ho empesos per les nostres diferents maneres de ser i amb la mala sort, per a nosaltres els catalans, d'unes circumstàncies històriques adverses hem caigut en el pervers i agressiu joc entre el maltractat i el maltractador, tan conegut i estudiat avui dia. Tots sabem per experiència que si el maltractat no s'imposa o marxa amb urgència acaba esdevenint víctima mortal.

D'ací, d'aquesta raó, traiem la conclusió que si Catalunya no s'independitza, si no abandona el rol de maltractada, romandrà en greu perill la seva condició de nació, la seva llengua, la seva llibertat ...

Des de sempre, fa ja ben bé 600 anys, catalans de tota mena i condició han treballat per restaurar la nostra bona manera de fer democràtica entre governants i governats, defensant els nostres drets i constitucions. Mai el moviment per la independència ha restat quiet, silenciat i minoritzat sí, però mai quiet.

Els cicles històrics han anat passant i ara ens trobem davant d'un nou cicle, aquest obert a l'esperança. Com una mena de forat de cuc, la història ens posa davant d'una cruïlla, es tracta d'aquest proper 2014. El Poble català, a partir del gest de les Consultes i recordant l'Assemblea de Catalunya en crea una segona edició entomant l'únic objectiu que li va quedar pendent de realitzar de la primera:  fer efectiu el dret a l'autodeterminació, promoure una Consulta a mitjans del 2013 i el Referèndum vinculant pel setembre del 2014.

Per aquest objectiu ens trobem avui realitzant aquest acte en el que es fa pública la Constitució de l'Assemblea Territorial de Cercs de l'ANC, i ens trobem aquí perquè teniu clar que vosaltres sou la resposta des de Cercs al clam que va manifestar Catalunya el 10 de juliol del 2010, no pas com uns protagonistes d'elit i lluïment sinó com a catalans conscients, ferms i sobretot responsables.

Hi ha finalment una altre condició que acompleix el Moviment per a la Independència que constituïm tots nosaltres en la seva fase actual i que esdevé una mena de garantia de la fita que hem d'assolir,  i és que tots tenim clar que endeguem un procés que ja no abandonarem fins l'assoliment de l'objectiu que ens hem proposat:
Alliberar aquesta nostra nació i edificar-li un estat homologat, responsable i solidari en el Concert de les Nacions.

 Per tot això i més coses som aquí, per ajudar l'ANC, per ser l'ANC, per empènyer el procés d'independència, per garantir que no s'aturi, per evitar que no es perverteixi, per coordinar-nos, per recolzar-nos, per engrescar als altres ... i per dir com les "Madres de la Plaza de Mayo" de l'Argentina que només es perden les lluites que s'abandonen!

Som el poble català,  volem la nostra independència i només depèn de nosaltres: Una vegada més  podem alliberar-nos!

Som-hi, doncs! Construïm sense mandra i amb decisió la República Catalana Independent. I tingueu ben present que no som un poble petit ni dèbil en res, ans el contrari i quan esdevinguem independents ens en sortirem i de pressa esdevindrem un estat europeu dels més rics material i espiritualment.

Salvador Molins Escudé, membre de l'ANC.


-----------------------


Hi ha gent de Berga per la Independència que ha demanat l’enllaç del