30 de desembre 2012
"algú vol dividir-nos en dos bàndols per interessos particulars: sortir de la crisi o sortir d’Espanya"
"algú vol dividir-nos en dos bàndols per interessos particulars: sortir de la crisi o sortir d’Espanya" (Ho ratifico, S.Molins, BIC-CA)
La puta miopia revolucionària
per Guillem Carol
per Guillem Carol
"Una part de l’esquerra benintencionada
del nostre país continua capficada en dividir-nos en dos bàndols: els
que volen sortir de la crisi i els que volen sortir d’Espanya"
“Un
pacte per la llibertat no és compatible amb un pacte que manté les
polítiques d'austeritat. Sap on està la llibertat? La llibertat està en
unes ràtios raonables a les escoles, està en reduir les llistes d'espera
enlloc d'allargar-les, està allà on et diagnostiquen un càncer en un
temps raonable. Aquesta és la llibertat i l'han estat atacant, trinxant
el país, destruint el moll de l'os de l'Estat del Benestar i els nostres
drets”.
-Joan Herrera durant el ple d’investidura
La miopia política ha estat sempre un dels grans mals del nostre país. D’una part, si més no. Hi ha catalans que els hi és impossible aixecar la mirada per observar la realitat amb una certa perspectiva. Possiblement és genètic. No ho sé. La realitat, però, és tossuda i sempre acabem ensopegant amb les mateixes pedres. Abans era la revolució i ara és la crisi. L’essència és la mateixa. Ens quedem mirant el dit i no allò que veritablement apunta.
La independència de Catalunya i la sortida de la crisi són dues cares de la mateixa moneda. Van agafades de la mà i, a aquestes alçades, una ja no s’entén sense l’altra. No sortirem de la crisi econòmica si no acabem, d’una vegada, amb l’endèmic espoli econòmic que ens té sotmesos l’Estat Espanyol. Les retallades, ara per ara, són una necessitat si no volem ser intervinguts i ridiculitzats per Espanya. Herrera, però, sembla que no ho vulgui entendre. Un Estat és una eina política. Res més.
Una part de l’esquerra benintencionada del nostre país continua capficada en dividir-nos en dos bàndols: els que volen sortir de la crisi i els que volen sortir d’Espanya. I, mentrestant, els hàmster va donant voltes dins la gàbia. Puta miopia. Herrera hauria de llegir la carta que Joan Sales va enviar a Màrius Torres al 26 de desembre del 1936: “Som revolucionaris però per damunt de tot posem la causa de la pàtria. Als qui ens pregunten ¿és que oblideu que vivim una revolució? els responem ¿és que oblideu que vivim a Catalunya? ¡Prou experiments exòtics que arruïnen el país!”
-Joan Herrera durant el ple d’investidura
La miopia política ha estat sempre un dels grans mals del nostre país. D’una part, si més no. Hi ha catalans que els hi és impossible aixecar la mirada per observar la realitat amb una certa perspectiva. Possiblement és genètic. No ho sé. La realitat, però, és tossuda i sempre acabem ensopegant amb les mateixes pedres. Abans era la revolució i ara és la crisi. L’essència és la mateixa. Ens quedem mirant el dit i no allò que veritablement apunta.
La independència de Catalunya i la sortida de la crisi són dues cares de la mateixa moneda. Van agafades de la mà i, a aquestes alçades, una ja no s’entén sense l’altra. No sortirem de la crisi econòmica si no acabem, d’una vegada, amb l’endèmic espoli econòmic que ens té sotmesos l’Estat Espanyol. Les retallades, ara per ara, són una necessitat si no volem ser intervinguts i ridiculitzats per Espanya. Herrera, però, sembla que no ho vulgui entendre. Un Estat és una eina política. Res més.
Una part de l’esquerra benintencionada del nostre país continua capficada en dividir-nos en dos bàndols: els que volen sortir de la crisi i els que volen sortir d’Espanya. I, mentrestant, els hàmster va donant voltes dins la gàbia. Puta miopia. Herrera hauria de llegir la carta que Joan Sales va enviar a Màrius Torres al 26 de desembre del 1936: “Som revolucionaris però per damunt de tot posem la causa de la pàtria. Als qui ens pregunten ¿és que oblideu que vivim una revolució? els responem ¿és que oblideu que vivim a Catalunya? ¡Prou experiments exòtics que arruïnen el país!”
29/12/2012
Guillem Carol Treballa a Giny
Comunicació - giny.cat. És vocal de la Junta Nacional d'Òmnium Cultural.
Col•labora en diversos mitjans de comunicació catalans. És politòleg
per la Universitat Pompeu Fabra.
Seguir l'autor
@guillemcarol http://www.guillemcarol.cat/
És la versió política del fanatisme
religiós. Es una substitució: la Bíblia per Marx. No donen per més.
Durant la guerra civil es varen dedicar a matar-se entre ells per les
seves putes Bíbliarevolucions i mentre tant els feixistes guanyaven la
guerra, enfonsaven la república i imposaven el seu règim criminal de
terror. Son fonamentalistes i predicadors de l'infantilisme polític.
Guillem tens tota la raó, pero en
J.Herrera no es de l'esquerra benintencionada. A en Joan Herrera. Fa
temps que segueixo les teves declaracions. Es evident que busques
qualsevol excusa per anar contra la Independència. Perque no ets sincer
una vegada a la vida, et declares espanyolista i t'ajuntes amb la
Camacho. Ja ni ha prou d'enganyar als votants de Iniciativa Verts, i de
fer la Puta i la Ramoneta.
No crec que Joan Herrera escrigui el
missatge d'aquí abaix, però tanmateix em limitaré a contestar-li que deu
menystenir molt el seu país si el compara amb Grècia i Portugal.
Catalunya és una nació industrial del primer món, capdavantera en molts
aspectes, que podria sortir-se'n sola perfectament, amb governs
d'esquerres o de dretes, com se'n surt la resta del primer món.
Senyor Joan Herrera, Catalunya no té
l'estructura econòmica que tenen Grècia o Portugal, ni Grècia o Portugal
tenen el dèficit fiscal que té Catalunya. Així que, al marge dels
adjectius que pugui contenir l'article que vostè té tot el dret de
rebatre, és molt oportú demanar que no se'ns enganyi dient que superar
la crisi no té res a veure amb la independència sinó tot el contrari, la
qual cosa no implica que amb la independència sortim de la crisi
directament, entre d'altres coses perquè té una dimensió també europea.
Senyor Carol, em sembla que és la
seva miopia neoliberal la que no li permet veure la realitat.
Independència no equival a sortir de la crisi. Miri els casos de Grècia o
Portugal, països independents que estan patint retallades i ajustos com
a tot arreu. I pel que sembla, la seva miopia tampoc li permet veure
l'espoli que durant anys i panys ha patit Catalunya a mans dels mateixos
polítics que fa quatre dies pactaven amb el PP i ara s'omplen la boca
amb la paraula independència. No ens prengui per ingenus, si us plau.
Les urnes ja han dit alguna cosa sobre aquest
assumpte. Els imndependentistes unidimensionals i monotemàtics de SI han
desaparegut. Els semisobiranistes dubtosos i liberals-conservadors de
CiU han perdut molta força. Puja l'esquerra sobiranista i l'espanyolisme
radical. Per a mi la lliçó és que la gent vol les dues coses, llibertat
nacional i drets socials. Catalunya serà "pprogre" o no serà! (he, he!)
Mal que us pesi
No cal dir-ne "puta miopia revolucionaria" :
es, nomes, pur dogmatisme. Aqueixa mena d'esquerres NECESSITEN CREURE
(el dogma ~ fe) i no els cal VEURE. A aquestes altures de la pel.licula
fan molta pena. Es allo que algú, tot parlant d'aqueixa mena d'esquerres, va dir : "Si els seus cervells tinguessin neurones, serien de dretes..."
- Pels drets socials: Independència!smolins9 | diumenge, 30 de desembre de 2012 | 21:23hHi ha molt de cadira i molt de menjadora.
Hi ha molt de cadira i molt de menjadora en la manera de fer de totes les cúpules, però jo li veig la de sota a la Cúpula d'ICV, sempre tan oportunista.
Ja durant tota l'época Saura i ara amb la nova cúpula, sempre pactant per ser al mig de la jugada, tan li fa amb les dretes com amb les esquerres, no diré pas que no pugui ser bo, però els veig l'interès per la cadira i els veig l'interès per la menjadora. Jo no me'ls crec!
Serà potser perquè sempre han defensat l'autodeterminació i a l'hora de la veritat, quan el Pla Ibarretxe van votar en contra ...
No m'en fio d'aquestes cúpules, les veig tan oportunistes!
Cert, pel que acabo de dir no crec que m'escoltin, potser pensin de mi el mateix que jo penso d'ells, però que sàpiguen que el futur dels drets socials de tots els catalans passen irrenunciablement per la Independència de Catalunya, això aquí a Catalunya, a Andalusia i a la conxinxina!
Salvador Molins,. Berga
28 de desembre 2012
La Gran Mamella s'escapa ... correm-hi tots !!!
Els federalistes són les llàgrimes de cocodril de "la morta"
Com plora "la morta" ... com gemeguen les seves "llàgrimes de cocodril"
Els federalistes es vesteixen de xais però són llops espanyols que veuen venir la seva decadència.
Els federalistes ploren i festegen els catalans ... ara ho arreglaran ... Rajoy, el carceller de torn s'estovarà i pactarà amb el Duran i Convergència ... ai las! ... ara ens donaran una miqueta més d'engrunes ... però interiorment pensen "ni pa ni aigua pels catalans" i tan ens fa el que pensin! que es mori d'una punyetera vegada aquesta "morta" que corromp tot el que toca!
Els federalistes són les llàgrimes de cocodril de "la morta"
com ploren perquè veuen escapar-se la gran mamella que tan han xuclat i tan els ha engreixat!
A mamar a una altra banda, espanyols disfressats de federalisme, ploreu, ploreu i espavileu-vos sols que ja n'és hora.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció
Com plora "la morta" ... com gemeguen les seves "llàgrimes de cocodril"
Els federalistes es vesteixen de xais però són llops espanyols que veuen venir la seva decadència.
Els federalistes ploren i festegen els catalans ... ara ho arreglaran ... Rajoy, el carceller de torn s'estovarà i pactarà amb el Duran i Convergència ... ai las! ... ara ens donaran una miqueta més d'engrunes ... però interiorment pensen "ni pa ni aigua pels catalans" i tan ens fa el que pensin! que es mori d'una punyetera vegada aquesta "morta" que corromp tot el que toca!
Els federalistes són les llàgrimes de cocodril de "la morta"
com ploren perquè veuen escapar-se la gran mamella que tan han xuclat i tan els ha engreixat!
A mamar a una altra banda, espanyols disfressats de federalisme, ploreu, ploreu i espavileu-vos sols que ja n'és hora.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció
Estelades i crits d'independència
al concert de Sant Esteve del Palau de la Música
http://www.vilaweb.cat/noticia/4068874/20121226/estelades-crits-dindependencia-concert-sant-esteve-palau-musica.html
Cantaires
i públic han fet voleiar les estelades durant la interpretació del Cant
de la Senyera, al final del tradicional concert
Més de 250 cantaires han ofert una àmplia mostra de música nadalenca, des del repertori tradicional fins a nadales en estil jazz. Els més menuts, el cors de l'Escola Coral, han homenatjat compositors il·lustres com ara Joan Llongueres, Antoni Nicolau i Benjamin Britten. Com a sorpresa especial, l'Orfeó Català ha convidat els assistents i la resta de cors a cantar juntament amb Virgínia Martínez i Salva Racero la cançó 'Tornarem', de Lax'n Busto, que l'Orfeó ha enregistrat al Disc de la Marató.
Sense emissió en directe
Per primera vegada, enguany el concert no s'ha emès en directe pel Canal 33, com s'havia fet sempre, sinó que s'emet en diferit a les deu del vespre. És una de les conseqüències de la fusió del canal 3XL amb el 33, que fa que el canal cultural s'emeti només en franja nocturna.
Crits d'independència al concert dels Amics de les Arts
Fa temps que les estelades i els crits d'independència es fan notar en multitud d'actes i concerts. Un dels últims casos va ser el proppassat dia 20, en el concert benèfic 'Els Amics de les Arts i els seus amics' al Teatre Auditori Sant Cugat. Al final de l'actuació, quan tots els músics van sortir a l'escenari a saludar, el públic es va alçar i, de manera espontània, es va posar a cridar consignes independentistes i a fer onejar estelades (vídeo).
Jo hi era i vaig cridar: Visca Catalunya Lliure i Plena!
L.M/ACN | Actualitzat el 27/12/2012 a les 11:20h
Clam independentista al concert de Sant Esteve de l'Orfeó Català
El Palau de la Música de Barcelona va acollir aquest dimecres al vespre el tradicional concert de Sant Esteve, ofert per l'Orfeó Català. Més de 250 cantaires van interpretar una àmplia mostra de música nadalenca, des del repertori tradicional fins a nadales en estil jazz.
Els protagonistes, però, van ser l'estelada i els crits a favor de la independència. Quan el concert estava acabant, l'Orfeó va interpretar El cant de la Senyera, himne de l'entitat. En aquell moment, els assistents es van aixecar gairebé a l'uníson i van treure desenes d'estelades, mostrant-les amb els braços aixecats. Quan els músics i cantaires van acabar d'interpretar la cançó, els crits a favor de la independència van inundar la sala.
Durant la mitja part del concert, l'Orfeó Català va llegir un comunicat en què es defensa la immersió lingüística i l'escola en català, una manera de protestar i mostrar el seu rebuig a la reforma educativa que vol impulsar el ministre espanyol d'Educació, José Ignacio Wert.
"igualment ho farem els defensors de la pàtria catalana completa"
josepguia |
dijous, 27 de desembre de 2012 | 20:43h
Quin
goig fa de veure el Palau de la Música Catalana, ple de gom a gom, amb
el públic i els cantaires fent voleiar senyeres estelades i cridant
“independència”! Ho he vist des de ma casa, a València, amb les imatges
de Vilaweb, tot just arribat del Canadà. Si l’espectacle era emocionant,
pels participants i per tothom, ho és encara molt més per qui porta
molts anys lluitant per la independència, quan encara els del voltant no
ho feien.
Quan
n’érem pocs, quantes vegades hem fet crits per la independència, en un
acte públic, i els que seien al davant i al darrere i als costats ens
volien fer callar (i no sempre amb bones maneres), perquè no tocava,
perquè hi havia coses més urgents i unitàries i perquè allò era
“desestabilitzador” o, pitjor encara, “una provocació”! Doncs bé,
gràcies podem donar que hi havíem provocadors que hem mantingut la
provocació i que hem provocat (amb l’ajut, no cal dir-ho, de la
conjuntura socioeconòmica i política dels darrers temps) l’esclat
independentista actual.
Quan
n’érem pocs, sabíem que això era “de moment”. Com va escriure Joan
Fuster, l’any 1983, en un article que no em canso de citar: “Que Guia, o
jo, o mil més, estem "equivocats"? Potser si. En política, qui de
moment "perd" s'equivoca, així mateix "de moment"”. I això és vàlid tant
per a la reivindicació d’independència com per a la defensa de la
Catalunya completa, com per a les opcions polítiques (com ara el PSAN o
SI) on un servidor milita. Per molts anys!
Avui
ja és senzill i normal ser independentista. Els independentistes ens
hem multiplicat per milers, i igualment ho farem els defensors de la
pàtria catalana completa i també els qui volem una societat sense
explotadors ni explotats. Parafrasejant un vers ben conegut, ja tot no
està per fer perquè tot és possible.
València, 27 de desembre de 2012
Foto
històrica: Manifestació del 9 d’octubre de 1977, seguici del PSAN.
Primera vegada que la reivindicació d’independència apareix als carrers
de València.
26 de desembre 2012
El robatori consentit aboca Catalunya a la ruïna d'un deute extern ofegador.
Els fets:
Actualment la tercera partida que gestiona la generalitat de Catalunya és, ja fa molt de temps, el deute amb números vermells i cada dia interessos més grans. Ja es tracta d'un cas ben clar de bola de neu que només podem aturar deixant de pagar els impostos a l'Estat Espanyol.
Si Mas i Junqueras no prenen aquesta decisió la Generalitat de Catalunya té els dies comptats i l'economia dels catalans també.
Aquesta situació econòmica, aquesta necessitat imperiosa de diners per poder tapar aquests deutes ofegadors, aquests interessos cada dia més grans i més ofegadors no es pot resoldre a hores d'ara amb petites mesures del dia a dia, ni tan sols promovent millores en la producció i l'exportació, aquesta situació greu on no havíem d'arribar ara ja només es pot solucionar tallant en sec la relació amb Espanya i deixant de pagar-los els impostos que ens imposen i que mai no retornen en la mesura en que ho han de fer.
Els números de la gestió actual de la Catalunya colonial espanyola són freds i contundents:
1 - Espoliació anual actual pels volts de 17.000 milions d'euros. Espoliació que cap govern català, fins ara, no ha retallat ni un mil·límetre.
2 - Deute anual actual pels volts de 6.500 milions d'euros. Deute que creix cada dia ja sols per pagar interessos.
3 - Deute d'ara mateix de Madrid envers la Generalitat catalana pels volts de 8.000 milions d'euros que de moment no paga ni vol pagar.
4 - Enèsima retallada que ara vol aplicar Mas per valor de 4.000 milions d'euros. Equivalent a deixar Catalunya i els catalans en calçotets i sense mitjons al mig del carrer.
5 - Solució Mas per pagar la propera paga als funcionaris i per poder anar tirant, demanar un nou crèdit a Madrid per valor de 5.000 milions d'euros, a Madrid capital d'Espanya que és qui ens roba, on tirem els impostos de tots els catalans, i que a més a més retarda els pagaments i no paga. Un crèdit per valor de 5.000 milions d'euros més els seus interessos que passarà i passaran a engreixar descaradament el deute extern català i la consegüent situació de dependència que imposen sempre els deutes. Seguint així, amb aquestes solucions de "Bombero" molt aviat Catalunya patirà les mateixes dolences econòmiques que està patint Corea del Nord i el Deute "extern" actual esdevindrà la primera i única partida que podrà gestionar l'actual Generalitat.
En resum, actualment la Generalitat colonial catalana demana crèdits multimilionaris a qui ens roba per tal de poder pagar els interessos pel que ens deixem robar i per tal de poder pagar els interessos pel que el mateix lladre ens deu i no ens paga.
Senyors Mas i Junqueras, caps respectius de Ciu i Esquerra, accelerin el procés, sumin els seus 71 diputats -amb 68 en tenen prou- sumeu-los amb els 3 de La Cup i els 13 d'Iniciativa, facin una urgent Declaració d'Independència i tots plegats fotem el camp d'Espanya de pressa que tot això que ens passa és de folls, incauts i suïcides!
No podem continuar per aquesta via colonial, hem d'aturar i pagar el deute i per això hem de trencar l'espoliació, haurem de fer un tancament de caixes, ho haurem de fer la gent si els polítics no donen la talla.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció. membre de l'ANC, membre del BIC, membre de SI.
Actualment la tercera partida que gestiona la generalitat de Catalunya és, ja fa molt de temps, el deute amb números vermells i cada dia interessos més grans. Ja es tracta d'un cas ben clar de bola de neu que només podem aturar deixant de pagar els impostos a l'Estat Espanyol.
Si Mas i Junqueras no prenen aquesta decisió la Generalitat de Catalunya té els dies comptats i l'economia dels catalans també.
Aquesta situació econòmica, aquesta necessitat imperiosa de diners per poder tapar aquests deutes ofegadors, aquests interessos cada dia més grans i més ofegadors no es pot resoldre a hores d'ara amb petites mesures del dia a dia, ni tan sols promovent millores en la producció i l'exportació, aquesta situació greu on no havíem d'arribar ara ja només es pot solucionar tallant en sec la relació amb Espanya i deixant de pagar-los els impostos que ens imposen i que mai no retornen en la mesura en que ho han de fer.
Els números de la gestió actual de la Catalunya colonial espanyola són freds i contundents:
1 - Espoliació anual actual pels volts de 17.000 milions d'euros. Espoliació que cap govern català, fins ara, no ha retallat ni un mil·límetre.
2 - Deute anual actual pels volts de 6.500 milions d'euros. Deute que creix cada dia ja sols per pagar interessos.
3 - Deute d'ara mateix de Madrid envers la Generalitat catalana pels volts de 8.000 milions d'euros que de moment no paga ni vol pagar.
4 - Enèsima retallada que ara vol aplicar Mas per valor de 4.000 milions d'euros. Equivalent a deixar Catalunya i els catalans en calçotets i sense mitjons al mig del carrer.
5 - Solució Mas per pagar la propera paga als funcionaris i per poder anar tirant, demanar un nou crèdit a Madrid per valor de 5.000 milions d'euros, a Madrid capital d'Espanya que és qui ens roba, on tirem els impostos de tots els catalans, i que a més a més retarda els pagaments i no paga. Un crèdit per valor de 5.000 milions d'euros més els seus interessos que passarà i passaran a engreixar descaradament el deute extern català i la consegüent situació de dependència que imposen sempre els deutes. Seguint així, amb aquestes solucions de "Bombero" molt aviat Catalunya patirà les mateixes dolences econòmiques que està patint Corea del Nord i el Deute "extern" actual esdevindrà la primera i única partida que podrà gestionar l'actual Generalitat.
En resum, actualment la Generalitat colonial catalana demana crèdits multimilionaris a qui ens roba per tal de poder pagar els interessos pel que ens deixem robar i per tal de poder pagar els interessos pel que el mateix lladre ens deu i no ens paga.
Senyors Mas i Junqueras, caps respectius de Ciu i Esquerra, accelerin el procés, sumin els seus 71 diputats -amb 68 en tenen prou- sumeu-los amb els 3 de La Cup i els 13 d'Iniciativa, facin una urgent Declaració d'Independència i tots plegats fotem el camp d'Espanya de pressa que tot això que ens passa és de folls, incauts i suïcides!
No podem continuar per aquesta via colonial, hem d'aturar i pagar el deute i per això hem de trencar l'espoliació, haurem de fer un tancament de caixes, ho haurem de fer la gent si els polítics no donen la talla.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció. membre de l'ANC, membre del BIC, membre de SI.
24 de desembre 2012
Contra tot pronòstic hem de guanyar nosaltres! els catalans que volem Catalunya plena i lliure!
ALBERT1969 |
diumenge, 23 de desembre de 2012 | 19:05h
Els
lobbys que fan el seu negoci amb la dependència ja estan amb alerta, i
fent la seva campanya com ens ensenya el rotatiu La Vanguardia amb
editorials que destil·len odi contra qualsevol aproximació a l'Estat
Propi, i en particular contra l'acord de govern de CIU i ERC, i amb una
serie de mentides, que llastimosament deixen aquest mitjà com un
referent contra el nostre dret a ser normals, i dit de passada gaudir
dels mateixos drets que els demés, caldria prendre nota per quan culmini
el proces. Per altra banda, sembla que comandaments policials espanyols
pagats per tots, es dediquen a fabricar informes falsos contra polítics
catalans i personalitats destacades, evidentment tots sobiranistes, per
crear estat d'opinió contrari i embrutar el proces, amb una maniobra
pròpia d'un Estat tant poc democràtic com l'espanyol.
En
el terreny polític català veiem i destaco la posició en els llimbs del
PSC, renyat pel PSOE per gosar a dir la seva abstenció amb la qüestió
del dret a decidir, dit sigui de pas una posició que encara els dura més
ràpidament a la marginalitat de la societat catalana, per altra banda
en Joan Herrera per ICV segueix entestat en ignorar la realitat, i veure
que precisament la qüestió nacional va conjuntament amb la social, i no
ignorar la realitat i separar i centrar-se simplement amb la meitat del
projecte, sense una concepció global de país, com sembla que ha entès a
la primera la CUP. Crec que ho reflecteix molt be la Patricia Gabancho
en el seu escrit.
-----------------
-----------------
Ser neutrals és no ser (Patrícia Gabancho)
En qualsevol confrontació, joc o aposta,
qui és neutral desapareix. No jugues, no existeixes. Sembla, doncs, que
el PSC vol hivernar fins que els partits del Parlament acabin de
definir la consulta. Quan desperti, cap a la “primavera” –dit tota la
intenció- potser ja no li quedaran més que aquells votants minerals que
té captius des del primer dia i que no són capaços d’adreçar-li una
mirada crítica. Amb aquest capital polític, avui, no es va enlloc. Ho
dic per si no se n’han adonat, tot i que sóc capaç d’endevinar la ràbia i
la desesperança de molts militants i votants.
El problema del PSC no és únicament el PSOE, perquè té molt de PSOE dins de les pròpies files, però també és aquest PSOE que, unànime, s’ha declarat contrari al dret a decidir dels catalans. Pobra esquerra, que havia estat qui tirava endavant els drets que comporten llibertat, justícia i equitat! Quan es tracta d’Espanya, que s’apartin els ideals. En efecte, va ser proclamar Navarro, amb aquella veueta, que s’abstindrà pel que fa a la consulta –com si fos un tema menor!- i saltar el PSOE a deixar-lo com un drap brut. No pas per l’abstenció, sinó perquè no s’hi ha oposat! Des de Felipe a Zapatero, curiosament ressuscitat, i passant per l’Elena Valenciano, tots han dit que el tal dret no existeix per als catalans, que vol dir que allò que no existeix són els catalans.
Hi ha una anècdota preciosa que explica l’amic Jordi Mercader. Quan l’Estatut, se’n va Pasqual Maragall a parlamentar amb els barons del PSOE. La delegació l’espera a l’hotel i, hores enllà, torna el president fet un nyap. Com ha anat, li pregunten. Fatal, respon: la meitat no ens entén i l’altra meitat no ens estima. Doncs això, Pere Navarro. O PSOE, o Catalunya. Les dues coses no pot ser. Ah! Un altre dia parlarem de Joan Herrera & co, que declamen un discurs inamovible com si la realitat no existís. O com si no fos un risc separar la independència del projecte de benestar i desenvolupament, que és el que ells fan cada dia com si res.
El problema del PSC no és únicament el PSOE, perquè té molt de PSOE dins de les pròpies files, però també és aquest PSOE que, unànime, s’ha declarat contrari al dret a decidir dels catalans. Pobra esquerra, que havia estat qui tirava endavant els drets que comporten llibertat, justícia i equitat! Quan es tracta d’Espanya, que s’apartin els ideals. En efecte, va ser proclamar Navarro, amb aquella veueta, que s’abstindrà pel que fa a la consulta –com si fos un tema menor!- i saltar el PSOE a deixar-lo com un drap brut. No pas per l’abstenció, sinó perquè no s’hi ha oposat! Des de Felipe a Zapatero, curiosament ressuscitat, i passant per l’Elena Valenciano, tots han dit que el tal dret no existeix per als catalans, que vol dir que allò que no existeix són els catalans.
Hi ha una anècdota preciosa que explica l’amic Jordi Mercader. Quan l’Estatut, se’n va Pasqual Maragall a parlamentar amb els barons del PSOE. La delegació l’espera a l’hotel i, hores enllà, torna el president fet un nyap. Com ha anat, li pregunten. Fatal, respon: la meitat no ens entén i l’altra meitat no ens estima. Doncs això, Pere Navarro. O PSOE, o Catalunya. Les dues coses no pot ser. Ah! Un altre dia parlarem de Joan Herrera & co, que declamen un discurs inamovible com si la realitat no existís. O com si no fos un risc separar la independència del projecte de benestar i desenvolupament, que és el que ells fan cada dia com si res.
Patricia Gabancho
"Glasnot !!!" Transparència i comunicació total per preparar el Referèndum.
No és bo fer les coses a l'ombra, no sigui que per mala sort es quedin a l'ombra.
Els catalans, els independentistes i els que encara no ho tenen clar del tot, necessitem veure amb els nostres ulls com es porta, com es treballa i com es trava el procés d'edificació de la nostra llibertat i plenitud col·lectiva, la preparació dels fonaments del nou estat català independent.
La base de la preparació i dels incentius per a la Declaració d'Independència i posterior Referèndum, cal donar-ho ja per fet, és compartir tot el que es faci en aquest sentit. Cal que sigui tot plegat com un Tsunami positiu.
En això estic compromès jo i molts catalans, i us convido a afegir-vos a aquesta incessant tasca.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció (BIC, SI, ANC, MxI)
23 de desembre 2012
Hem d'afanyar-nos, hem de trencar, hem d'aturar el creixement del deute exterior català.
El camí per fer-ho és separar-nos d'espanya per aturar la sagnia que
representa l'espoliació que hi patim en impostos i manca
d'infraestructures, manca de pagament de compromisos per part del mateix
govern espanyol de torn, etc.
La porta primera per separar-nos
d'Espanya és la urgent Declaració d'Independència per trencar la
dependència d'assumpte domèstic espanyol. Hem d'esdevenir urgentment un
bon problema Europeu ... un problema urgent per ser resolt en bé dels catalans i prou convenient per la mateixa europa.
Tot això que exposo cal que ho moguem
els independentistes (MxI en general) perquè la tendència oficial i de
cúpules sempre és frenar, i els catalans i Catalunya ara mateix ja tenim
pressa, o sigui que mans a l'òbra!
Ciu, Esquerra, La Cup, ... ANC, etc. que facin el que hagin de fer, però els independentistes no podem dormir ni un segon.
La Independència és a la Nació el que la llibertat és a la persona, la
Independència és las millor eina per tall de que un Poble deixi de ser
tutelat i esdevingui responsable de si mateix i de la seva gent, la
Independència és el valor més preeuat de tota nació que es respecti a si
mateixa!
Independentistes catalans no ens adormim! Ara és l'hora!
Salvador Molins, BIC-CA.
17 de desembre 2012
Cal un braç rabiut i radical del Moviment per a la Independència de Catalunya
empordaaccio |
dilluns, 17 de desembre de 2012 | 14:32h
Els
partits polítics catalans condescendents amb el règim colonial que
patim es passen per la barretina les recomanacions de l'ANC, cara
visible de la Gran Manifestació del Poble català lliure i aviat
independent.
Aquesta manca de respecte, l'ANC se la guanya a pols ella mateixa per coixa, dèbil políticament i massa condescendent, sobretot amb Convergència.
Fa falta un moviment dur, gent que no tinguin pels a la llegua per treure la són a aquests partits nascuts i emparats sota els vicis del règim espanyol que fa tans anys i segles patim.
L'ANC actual és una assemblea nyonya, una assemblea que amaga la por sota l'aparença de prudència.
Necessitem el cop de puny sobre la taula!
Necessitem el "PROU" extremament contundent del Dr. Domènech en aquella manifestació per la Independència del 9 de juliol del 2011 -la segona després de la de Brussel·les-.
Necessitem homes com el Tena i l'Espot, i dones com la Maria Torrents, homes i dones que no tremolin! que no tremolin quan toqui dir als nostres propis el miserables que es comporten.
El Moviment per la Independència resta coix amb una Assemblea així de dèbil per condescendent!
Salvador Molins, BIC - Catalunya Acció
Aquesta manca de respecte, l'ANC se la guanya a pols ella mateixa per coixa, dèbil políticament i massa condescendent, sobretot amb Convergència.
Fa falta un moviment dur, gent que no tinguin pels a la llegua per treure la són a aquests partits nascuts i emparats sota els vicis del règim espanyol que fa tans anys i segles patim.
L'ANC actual és una assemblea nyonya, una assemblea que amaga la por sota l'aparença de prudència.
Necessitem el cop de puny sobre la taula!
Necessitem el "PROU" extremament contundent del Dr. Domènech en aquella manifestació per la Independència del 9 de juliol del 2011 -la segona després de la de Brussel·les-.
Necessitem homes com el Tena i l'Espot, i dones com la Maria Torrents, homes i dones que no tremolin! que no tremolin quan toqui dir als nostres propis el miserables que es comporten.
El Moviment per la Independència resta coix amb una Assemblea així de dèbil per condescendent!
Salvador Molins, BIC - Catalunya Acció
15 de desembre 2012
Les portes de la Independència: Declaració i Proclamació.
En aquests moments. ara i en els mesos que seguiran, hi ha dues
portes vitals per a la nostra nació, la una és la Declaració
d'Independència i l'altra és la Proclamació de l'esmentada
independència, creuar aquestes portes cadascuna en el seu moment urgent i
precís és la millor manera de garantir l'èxit del procés.
La Declaració d'Independència, declaració oficial i internacional de quin és el nostre objectiu -La Independència de Catalunya- i de quina és la nostra determinació en fer-la realitat, així com a tret de sortida de totes les actuacions serioses i concretes en aquest sentit, és la millor porta d'entrada al cancell del Referèndum d'Autodeterminació, referèndum que normalment plau a la comunitat internacional per a poder donar-hi reconeixement i pàtina de legalitat.
Entrar en el procés referendari havent fet els deures, o sigui havent fet amb tots els ets i uts la corresponent Declaració d'Independència -com es feu a Kosové- i havent cercat també el suport dels més significatius actors internacionals favorables al Dret Humà número 15, defensat per Wodrowow Wilson aquell 1914, any de gràcia en aquest sentit-.
Catalunya estima el Dret i sobretot La Llibertat i jo us certifico que el món ho reconeixerà! Trobarem aliats arreu i serem actors de la Pau molt significats ... MOLT !!! MOLT SIGNIFICATS !!!
Un cop haguem guanyat el Referèndum d'autodeterminació, tot ja serà molt més fàcil i creuar la porta de la solemne Proclamació d'Independència de Catalunya serà cosa de quatre dies. Aleshores els motors del nou estat català independent es posaran en marxa amb una finor com no s'haurà vist mai.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció
---------
Us recomano i torno a recomanar que llegiu el text que Alfons López Tena ens ha llegat com a testament de la seva incansable tasca per a la Independència de Catalunya, tasca que ha desenvolupat amb gran honorabilitat des de dins del Parlament Català durant tots els dies i totes les hores d'aquests dos darrers anys que ha durat la darrera i curta legislatura en la que Tena i Solidaritat han defensat Catalunya com quasi ningú des de Macià la ha defensat.
(Continua el Document Tena ...)
La Declaració d'Independència, declaració oficial i internacional de quin és el nostre objectiu -La Independència de Catalunya- i de quina és la nostra determinació en fer-la realitat, així com a tret de sortida de totes les actuacions serioses i concretes en aquest sentit, és la millor porta d'entrada al cancell del Referèndum d'Autodeterminació, referèndum que normalment plau a la comunitat internacional per a poder donar-hi reconeixement i pàtina de legalitat.
Entrar en el procés referendari havent fet els deures, o sigui havent fet amb tots els ets i uts la corresponent Declaració d'Independència -com es feu a Kosové- i havent cercat també el suport dels més significatius actors internacionals favorables al Dret Humà número 15, defensat per Wodrowow Wilson aquell 1914, any de gràcia en aquest sentit-.
Catalunya estima el Dret i sobretot La Llibertat i jo us certifico que el món ho reconeixerà! Trobarem aliats arreu i serem actors de la Pau molt significats ... MOLT !!! MOLT SIGNIFICATS !!!
Un cop haguem guanyat el Referèndum d'autodeterminació, tot ja serà molt més fàcil i creuar la porta de la solemne Proclamació d'Independència de Catalunya serà cosa de quatre dies. Aleshores els motors del nou estat català independent es posaran en marxa amb una finor com no s'haurà vist mai.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció
---------
Us recomano i torno a recomanar que llegiu el text que Alfons López Tena ens ha llegat com a testament de la seva incansable tasca per a la Independència de Catalunya, tasca que ha desenvolupat amb gran honorabilitat des de dins del Parlament Català durant tots els dies i totes les hores d'aquests dos darrers anys que ha durat la darrera i curta legislatura en la que Tena i Solidaritat han defensat Catalunya com quasi ningú des de Macià la ha defensat.
(Continua el Document Tena ...)
ALFONS LÓPEZ TENA. El principi democràtic versus l’autodeterminació.
“Des del punt de vista jurídic, un nou estat necessita el reconeixement d’altres estats existents.[...]
Tanmateix, davant del procés contemporani de generació de nous estats
que hem descrit anteriorment, la dinàmica normal per part dels estats ja
existents és, senzillament, reconèixer els nous estats emergents. I la
via per assolir-ho l'expressa jurídicament la sentència del Tribunal Internacional de l'Haia
de l'any passat sobre Kosovo. Aquest país [...] s'havia proclamat
independent de Sèrbia amb una declaració totalment unilateral que no es
va fer ni per la via de referèndum ni per la parlamentària, sinó de la
mateixa manera que es va fer la dels EUA dos segles abans, això és: els
representants democràticament elegits es van reunir i declararen la
independència, però no en una reunió parlamentària formal. A Kosovo
ho van fer una part molt àmplia dels diputats juntament amb el primer
ministre en una reunió que no era un acte del Parlament, sense una
votació, sinó simplement signant un document. Com si ara una majoria
dels diputats del Parlament de Catalunya es reunissin i
signessin un document de proclamació d'independència, i això fos tot.
Doncs bé, tot i la manca de formalitat parlamentària que feia témer
l'anul.lació jurídica de l'acte, el Tribunal de l'Haia el va avalar
plenament.[---].
Allò interessant d'aquesta sentència
i de les opinions concurrents favorables és que s'atorga plena
legitimitat jurídica a l'acte perquè el fan els representants
democràticament elegits, sense entrar en la disquisició de si hi ha o no hi ha dret a l'autodeterminació, ni quin és el subjecte d'aquest dret,
ni el seu àmbit d'aplicació. Contràriament, les opinions dels que es
neguen a reconèixer la independència de Kosovo, d'Espanya, Rússia i
Xina, es fonamentaven precisament en la negació de l'existència d'un
dret d'autodeterminació per part d’aquest país, sobre la base de
l'argumentació que aquest dret només és aplicable quan hi ha una
situació colonial, i que la relació Kosovo-estat iugoslau no era de
caràcter colonial.
Cal dir que el Tribunal ni tan sols no va entrar a considerar
si hi havia o no aquest dret en el cas de Kosovo, sinó que simplement
es va plantejar si hi havia algun principi de dret internacional
contrari a la proclamació d'independència que havia fet Kosovo. I va
entendre que era legítima pel senzill fet que havia estat realitzada
pels representants democràticament escollits del poble de Kosovo.
En
segon lloc, el Tribunal va constatar que, quan es produeix una
proclamació d'independència jurídicament legítima per part d'algun
territori, immediatament els estats existents la reconeixen, i això el
va dur a avalar el reconeixement internacional d'una independència
proclamada sobre la base del principi democràtic. I això, malgrat que la Constitució iugoslava del moment proclamava Kosovo com a part constituent de la nació sèrbia i que, per tant, Sèrbia
entenia que la possibilitat d'independència de Kosovo exigia prèviament
la reforma de la seva Constitució. Com que la població kosovesa era una
minoria respecte del conjunt de la població de l'estat, la reforma
constitucional que formalment era possible, de fet, restava bloquejada.
La sentència de l'Haia continua la línia ja assenyalada pel Tribunal Superior del Canadà,
en una sentència que responia una consulta del govern canadenc. Havien
volgut saber si una majoria clara a favor de la independència com a
resposta a una pregunta explícita en aquest sentit en un referèndum al
Quebec sobre el tema seria vinculant per al govern federal canadenc. La resposta del Suprem va ser, primer, no entrar en la qüestió del dret d'autodeterminació -que de fet està molt mal definit en termes de dret internacional- i, segon, afirmar el principi democràtic: si hi ha una majoria clara que es pronuncia democràticament, el govern de Canadà ha d'atendre aquest pronunciament i negociar de bona fe les condicions de secessió.
Aquest és el plantejament jurídic que ha avalat les independències posteriors a la de Kosovo, concretament la del Sudan del sud, que ha estat possible per un referèndum, i la de les Antilles Holandeses, que ho ha estat per via parlamentària.
En
resum, des del punt de vista jurídic el tema està clar: el principi
democràtic avala la independència d'un nou estat, tant si la decideix la
seva població directament per via de referèndum, com si ho fa
indirectament mitjançant els seus representants democràticament
escollits, bé per la via d'una sessió parlamentària formal o per la
d'una reunió no parlamentària de la gran majoria dels representants
electes. I sobre aquest tema ja hi ha jurisprudència i antecedents
suficients que no només avalen la legalitat de la proclamació, sinó
també la del seu reconeixement internacional per part de la resta
d'estats ja constituïts.
Les passes, en tot cas, sempre són:
- guanyar unes eleccions,
- formar un govern amb la intenció proclamada de convocar un referèndum o proclamar la independència,
- i demanar posteriorment el reconeixement internacional.
I això pot fer-se d'acord amb l'estat del qual es forma part, perquè aquest ja s'ha resignat a la independència d'una part del seu territori, o contra la seva opinió,
precisament perquè ja hi ha els mecanismes jurídics avalats
internacionalment per a fer-ho possible.” (Per què volem un Estat propi?
Seixanta intel·lectuals parlen de la independència de Catalunya, pàg.
117 i ss.)
Tirem pel dret.
No hi ha cap raó per no fer-ho. Només la por, conreada per l’opressor
durant 300 anys, ens fa triar camins tortuosos amb pretextos de
prudència i falses seguretats. Declarem primer la independència i
després validem-ho amb un referèndum fet sota els nostres auspicis i
sense la pressió directa dels espanyols.
14 de desembre 2012
Primer Declaració d'Independència
DOCUMENT "TENA" :
...
ALFONS LÓPEZ TENA. El principi democràtic versus l’autodeterminació.
“Des del punt de vista jurídic, un nou estat necessita el reconeixement d’altres estats existents.[...]
Tanmateix, davant del procés contemporani de generació de nous estats
que hem descrit anteriorment, la dinàmica normal per part dels estats ja
existents és, senzillament, reconèixer els nous estats emergents. I la
via per assolir-ho l'expressa jurídicament la sentència del Tribunal Internacional de l'Haia
de l'any passat sobre Kosovo. Aquest país [...] s'havia proclamat
independent de Sèrbia amb una declaració totalment unilateral que no es
va fer ni per la via de referèndum ni per la parlamentària, sinó de la
mateixa manera que es va fer la dels EUA dos segles abans, això és: els
representants democràticament elegits es van reunir i declararen la
independència, però no en una reunió parlamentària formal. A Kosovo
ho van fer una part molt àmplia dels diputats juntament amb el primer
ministre en una reunió que no era un acte del Parlament, sense una
votació, sinó simplement signant un document. Com si ara una majoria
dels diputats del Parlament de Catalunya
es reunissin i signessin un document de proclamació d'independència, i
això fos tot. Doncs bé, tot i la manca de formalitat parlamentària que
feia témer l'anul.lació jurídica de l'acte, el Tribunal de l'Haia el va
avalar plenament.[---].
Allò interessant d'aquesta sentència
i de les opinions concurrents favorables és que s'atorga plena
legitimitat jurídica a l'acte perquè el fan els representants
democràticament elegits, sense entrar en la disquisició de si hi ha o no hi ha dret a l'autodeterminació, ni quin és el subjecte d'aquest dret,
ni el seu àmbit d'aplicació. Contràriament, les opinions dels que es
neguen a reconèixer la independència de Kosovo, d'Espanya, Rússia i
Xina, es fonamentaven precisament en la negació de l'existència d'un
dret d'autodeterminació per part d’aquest país, sobre la base de
l'argumentació que aquest dret només és aplicable quan hi ha una
situació colonial, i que la relació Kosovo-estat iugoslau no era de
caràcter colonial.
Cal dir que el Tribunal ni tan sols no va entrar a considerar
si hi havia o no aquest dret en el cas de Kosovo, sinó que simplement
es va plantejar si hi havia algun principi de dret internacional
contrari a la proclamació d'independència que havia fet Kosovo. I va
entendre que era legítima pel senzill fet que havia estat realitzada
pels representants democràticament escollits del poble de Kosovo.
En
segon lloc, el Tribunal va constatar que, quan es produeix una
proclamació d'independència jurídicament legítima per part d'algun
territori, immediatament els estats existents la reconeixen, i això el
va dur a avalar el reconeixement internacional d'una independència
proclamada sobre la base del principi democràtic. I això, malgrat que la Constitució iugoslava del moment proclamava Kosovo com a part constituent de la nació sèrbia i que, per tant, Sèrbia
entenia que la possibilitat d'independència de Kosovo exigia prèviament
la reforma de la seva Constitució. Com que la població kosovesa era una
minoria respecte del conjunt de la població de l'estat, la reforma
constitucional que formalment era possible, de fet, restava bloquejada.
La sentència de l'Haia continua la línia ja assenyalada pel Tribunal Superior del Canadà,
en una sentència que responia una consulta del govern canadenc. Havien
volgut saber si una majoria clara a favor de la independència com a
resposta a una pregunta explícita en aquest sentit en un referèndum al
Quebec sobre el tema seria vinculant per al govern federal canadenc. La resposta del Suprem va ser, primer, no entrar en la qüestió del dret d'autodeterminació -que de fet està molt mal definit en termes de dret internacional- i, segon, afirmar el principi democràtic: si hi ha una majoria clara que es pronuncia democràticament, el govern de Canadà ha d'atendre aquest pronunciament i negociar de bona fe les condicions de secessió.
Aquest és el plantejament jurídic que ha avalat les independències posteriors a la de Kosovo, concretament la del Sudan del sud, que ha estat possible per un referèndum, i la de les Antilles Holandeses, que ho ha estat per via parlamentària.
En
resum, des del punt de vista jurídic el tema està clar: el principi
democràtic avala la independència d'un nou estat, tant si la decideix la
seva població directament per via de referèndum, com si ho fa
indirectament mitjançant els seus representants democràticament
escollits, bé per la via d'una sessió parlamentària formal o per la
d'una reunió no parlamentària de la gran majoria dels representants
electes. I sobre aquest tema ja hi ha jurisprudència i antecedents
suficients que no només avalen la legalitat de la proclamació, sinó
també la del seu reconeixement internacional per part de la resta
d'estats ja constituïts.
Les passes, en tot cas, sempre són:
- guanyar unes eleccions,
- formar un govern amb la intenció proclamada de convocar un referèndum o proclamar la independència,
- i demanar posteriorment el reconeixement internacional.
I això pot fer-se d'acord amb l'estat del qual es forma part, perquè aquest ja s'ha resignat a la independència d'una part del seu territori, o contra la seva opinió,
precisament perquè ja hi ha els mecanismes jurídics avalats
internacionalment per a fer-ho possible.” (Per què volem un Estat propi?
Seixanta intel·lectuals parlen de la independència de Catalunya, pàg.
117 i ss.)
Tirem pel dret.
No hi ha cap raó per no fer-ho. Només la por, conreada per l’opressor
durant 300 anys, ens fa triar camins tortuosos amb pretextos de
prudència i falses seguretats. Declarem primer la independència i
després validem-ho amb un referèndum fet sota els nostres auspicis i
sense la pressió directa dels espanyols.
13 de desembre 2012
El "Miravet lingüístic"primer pas vers la DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA
La matèria prima i racional per la imprescindible DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA.
El "Miravet lingüístic"primer pas vers la DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA
Us recordeu d'aquella reunió a Miravet de tots els partits catalans? Va ser el preludi d'una votació favorable a aquell estatut avui ja caduc, van ser quasi tots els diputats catalans els que el van votar assolint un 89% de suport a aquell projecte de bilateralitat i respecte mutu entre Espanya i Catalunya, entre altres coses un compromís de no trepitjar el que Catalunya ja tenia transferit. Però al final va poder més el Tribunal Constitucional espanyol que així implícitament reconeixia que Espanya i Catalunya són projectes antagònics que no poden conviure en pla d'igualtat -total, escrupolosament total- dins d'un mateix estat.
Ahir, amb les cares somrients, els diputats catalans, van saber anar junts de nou i van saber plantar-se i dir prou -un prou lingüístic, de moment- davant d'Espanya i dels espanyols.
Quatre condicions necessàries per a fer una DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA:
1 - Clarividència
2 - Determinació
3 - Fermesa
4 - Unitat
Les mateixes condicions que ahir, dimecres 12/12/2012, van exhibir i practicar la majoria de representants dels nous i flamants diputats catalans escollits aquest proppassat 25N'2012.
Aquests nous i flamants diputats catalans són la matèria prima i racional bàsica per a fer amb èxit total la molt necessària DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA.
Salvador Molins, membre del BIC, Conseller de Catalunya Acció, membre de l'ANC, soci de l'OMNIUM, membre de SI.
-----------------
Notícia de Vilaweb:
Els partits catalans acorden aplicar unilateralment la LEC
Els partits favorables a la immersió, inclosa la CUP, s'han reunit avui al Palau de la Generalitat
Els partits catalans favorables a la immersió lingüística a les escoles s'han reunit avui al Palau de la Generalitat en una cimera a petició del president, Artur Mas, per a pactar una resposta unitària a l'avantprojecte de llei del ministre Wert. De la reunió n'han sortit dues conclusions bàsiques. La primera, els partits han acordar aplicar a Catalunya únicament la Llei d'Educació catalana (LEC), perquè consideren que la llei Wert és, d'entrada, una invasió competencial. En segon lloc, han acordat que consellera d'Educació en funcions, Irene Rigau, porti el mandat d'aquesta cimera a la pròxima reunió amb el ministre Wert.
Així ho ha explicat Oriol Pujol, en representació de CiU, que ha estat el primer partit que ha comparegut davant els mitjans de comunicació, a l'acabar-se la cimera.
Per una altra banda, els partits també han acordat estudiar la manera d'articular un sistema d'esmenes conjunt per la tramitació al congrés de la llei de Wert. 'La cimera ens emplaça a fer una esmena profunda a la llei', ha dit Pujol, que ha recordat que 'és una invasió claríssima de competències, a més de d'un atac gravíssim a la immersió i al català'. El conseller d'Agricultura en funcions, Josep Maria Pelegrí, també ha volgut remarcar que el govern espanyol 'fa una interpretació manipulada de les sentències del Tribunal Suprem'.
ERC ha celebrat el consens entre les forces polítiques representades en la reunió. Els republicans s'han sumat a un acord que preveu esmenar conjuntament la reforma de la llei d'educació estatal al congrés espanyol i han destacat el compromís del govern a no acatar l'anomenada llei Wert en cas que aquesta acabi sent aprovada. El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha avançat el que acabarà succeint a l'escola catalana si Catalunya continua formant part de l'estat espanyol: 'Ho tenim molt clar veient què fan al País Valencià i a les Illes Balears'.
El primer secretari del PSC, Pere Navarro, ha apostat per buscar sistemes legals que permetin que prevalgui l'aplicació de la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) per sobre de la Llei de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) impulsada pel ministre d'Educació, José Ignacio Wert, i mantenir el model d'immersió lingüística. Navarro ha dit que des del PSC defensen el principi de legalitat perquè les lleis s'han d'acatar però ha afegit que s'ha de buscar qualsevol escletxa per fer prevaldre la LEC. El cap del PSC ha mostrat també la seva voluntat d'incorporar el PSOE en la defensa unitària del model d'escola catalana a Madrid.
El secretari general d'ICV, Joan Herrera, ha reclamat a CiU que no acati ni la llei Wert -si l'esborrany acaba sent aprovat- ni tota la resta de decrets espanyols que atempten contra la qualitat educativa. Entre aquests últims, Herrera ha destacat l'increment de les ràtios d'alumnes per aula que el govern està aplicant en aquest moment seguint les exigències de l'estat. 'Benvinguda CiU a no acatar la llei Wert, però avui estem acatant altres normes que atempten contra la qualitat educativa', ha lamentat. El cap ecosocialista ha avalat el compromís de presentar esmenes conjuntes contra la llei al congrés espanyol, però ha demanat que no només siguin esmenes sobre temes lingüístics.
Quim Arrufat, diputat electe de la CUP, ha explicat que havien decidit presentar-se a la porta del Palau per dir que volien assistir a la reunió, tot i que no havien estat convocats. 'Ens han presentat excuses, les hem acceptat sense més, i hem entrat. No volíem fer soroll, volíem ser a la reunió'.
'Al Principat, la llei Wert és un atac a la línia de flotació de la principal victòria des de la transició, que és la immersió lingüística'. Ha recordat els més de 100.000 alumnes que no poden estudiar en català al País Valencià, i ha dit que al sud i a les Illes plovia sobre mullat. El diputat de la CUP, que s'ha negat a respondre en catellà en la compareixença de premsa, ha anunciat que donaven ple suport a la proposta de resolució del consell escolar, i ha fet una crida a participar en les mobilitzacions de demà a València i Barcelona i de dissabte a Castelló. Finalment, ha instat el govern català a demanar al govern espanyol que s'abstingui de legislar sobre Catalunya mentre no es faci la consulta sobre la independència, 'per evitar altres debats que puguin generar conflictes innecessaris'.
Rigau diu que la reunió li dóna més força per dir a Wert que el seu text no hauria d'existir
La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, afirma que la reunió d'avui li dóna més força per anar divendres a Madrid a dir al govern espanyol que l'esborrany de la Llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE) no hauria d'existir. Rigau ha dit que sortia de la trobada amb un aval més ampli per defensar tant el model d'immersió lingüística com les competències de Catalunya per decidir el seu sistema educatiu amb la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) com aval d'aquests dos conceptes. Ensenyament ha rebut aquesta tarda una tercera versió del text que, pendent d'un estudi més profund, Rigau ha rebutjat perquè no canvia la filosofia de les anteriors.
Notícies Vilaweb
El "Miravet lingüístic"primer pas vers la DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA
Us recordeu d'aquella reunió a Miravet de tots els partits catalans? Va ser el preludi d'una votació favorable a aquell estatut avui ja caduc, van ser quasi tots els diputats catalans els que el van votar assolint un 89% de suport a aquell projecte de bilateralitat i respecte mutu entre Espanya i Catalunya, entre altres coses un compromís de no trepitjar el que Catalunya ja tenia transferit. Però al final va poder més el Tribunal Constitucional espanyol que així implícitament reconeixia que Espanya i Catalunya són projectes antagònics que no poden conviure en pla d'igualtat -total, escrupolosament total- dins d'un mateix estat.
Ahir, amb les cares somrients, els diputats catalans, van saber anar junts de nou i van saber plantar-se i dir prou -un prou lingüístic, de moment- davant d'Espanya i dels espanyols.
Quatre condicions necessàries per a fer una DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA:
1 - Clarividència
2 - Determinació
3 - Fermesa
4 - Unitat
Les mateixes condicions que ahir, dimecres 12/12/2012, van exhibir i practicar la majoria de representants dels nous i flamants diputats catalans escollits aquest proppassat 25N'2012.
Aquests nous i flamants diputats catalans són la matèria prima i racional bàsica per a fer amb èxit total la molt necessària DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA.
Salvador Molins, membre del BIC, Conseller de Catalunya Acció, membre de l'ANC, soci de l'OMNIUM, membre de SI.
-----------------
Notícia de Vilaweb:
Els partits catalans acorden aplicar unilateralment la LEC
Els partits favorables a la immersió, inclosa la CUP, s'han reunit avui al Palau de la Generalitat
Els partits catalans favorables a la immersió lingüística a les escoles s'han reunit avui al Palau de la Generalitat en una cimera a petició del president, Artur Mas, per a pactar una resposta unitària a l'avantprojecte de llei del ministre Wert. De la reunió n'han sortit dues conclusions bàsiques. La primera, els partits han acordar aplicar a Catalunya únicament la Llei d'Educació catalana (LEC), perquè consideren que la llei Wert és, d'entrada, una invasió competencial. En segon lloc, han acordat que consellera d'Educació en funcions, Irene Rigau, porti el mandat d'aquesta cimera a la pròxima reunió amb el ministre Wert.
Així ho ha explicat Oriol Pujol, en representació de CiU, que ha estat el primer partit que ha comparegut davant els mitjans de comunicació, a l'acabar-se la cimera.
Per una altra banda, els partits també han acordat estudiar la manera d'articular un sistema d'esmenes conjunt per la tramitació al congrés de la llei de Wert. 'La cimera ens emplaça a fer una esmena profunda a la llei', ha dit Pujol, que ha recordat que 'és una invasió claríssima de competències, a més de d'un atac gravíssim a la immersió i al català'. El conseller d'Agricultura en funcions, Josep Maria Pelegrí, també ha volgut remarcar que el govern espanyol 'fa una interpretació manipulada de les sentències del Tribunal Suprem'.
ERC ha celebrat el consens entre les forces polítiques representades en la reunió. Els republicans s'han sumat a un acord que preveu esmenar conjuntament la reforma de la llei d'educació estatal al congrés espanyol i han destacat el compromís del govern a no acatar l'anomenada llei Wert en cas que aquesta acabi sent aprovada. El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha avançat el que acabarà succeint a l'escola catalana si Catalunya continua formant part de l'estat espanyol: 'Ho tenim molt clar veient què fan al País Valencià i a les Illes Balears'.
El primer secretari del PSC, Pere Navarro, ha apostat per buscar sistemes legals que permetin que prevalgui l'aplicació de la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) per sobre de la Llei de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) impulsada pel ministre d'Educació, José Ignacio Wert, i mantenir el model d'immersió lingüística. Navarro ha dit que des del PSC defensen el principi de legalitat perquè les lleis s'han d'acatar però ha afegit que s'ha de buscar qualsevol escletxa per fer prevaldre la LEC. El cap del PSC ha mostrat també la seva voluntat d'incorporar el PSOE en la defensa unitària del model d'escola catalana a Madrid.
El secretari general d'ICV, Joan Herrera, ha reclamat a CiU que no acati ni la llei Wert -si l'esborrany acaba sent aprovat- ni tota la resta de decrets espanyols que atempten contra la qualitat educativa. Entre aquests últims, Herrera ha destacat l'increment de les ràtios d'alumnes per aula que el govern està aplicant en aquest moment seguint les exigències de l'estat. 'Benvinguda CiU a no acatar la llei Wert, però avui estem acatant altres normes que atempten contra la qualitat educativa', ha lamentat. El cap ecosocialista ha avalat el compromís de presentar esmenes conjuntes contra la llei al congrés espanyol, però ha demanat que no només siguin esmenes sobre temes lingüístics.
Quim Arrufat, diputat electe de la CUP, ha explicat que havien decidit presentar-se a la porta del Palau per dir que volien assistir a la reunió, tot i que no havien estat convocats. 'Ens han presentat excuses, les hem acceptat sense més, i hem entrat. No volíem fer soroll, volíem ser a la reunió'.
'Al Principat, la llei Wert és un atac a la línia de flotació de la principal victòria des de la transició, que és la immersió lingüística'. Ha recordat els més de 100.000 alumnes que no poden estudiar en català al País Valencià, i ha dit que al sud i a les Illes plovia sobre mullat. El diputat de la CUP, que s'ha negat a respondre en catellà en la compareixença de premsa, ha anunciat que donaven ple suport a la proposta de resolució del consell escolar, i ha fet una crida a participar en les mobilitzacions de demà a València i Barcelona i de dissabte a Castelló. Finalment, ha instat el govern català a demanar al govern espanyol que s'abstingui de legislar sobre Catalunya mentre no es faci la consulta sobre la independència, 'per evitar altres debats que puguin generar conflictes innecessaris'.
Rigau diu que la reunió li dóna més força per dir a Wert que el seu text no hauria d'existir
La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, afirma que la reunió d'avui li dóna més força per anar divendres a Madrid a dir al govern espanyol que l'esborrany de la Llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE) no hauria d'existir. Rigau ha dit que sortia de la trobada amb un aval més ampli per defensar tant el model d'immersió lingüística com les competències de Catalunya per decidir el seu sistema educatiu amb la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) com aval d'aquests dos conceptes. Ensenyament ha rebut aquesta tarda una tercera versió del text que, pendent d'un estudi més profund, Rigau ha rebutjat perquè no canvia la filosofia de les anteriors.
Notícies Vilaweb
11 de desembre 2012
Per nosaltres, per la Pau i la Llibertat Universal: Catalans declarem la Independència "El camí més ràpid"
La Declaració d'Independència és la porta que permet anar de la dependència a la llibertat, és la porta de l'efectiva internacionalització del Cas Català, és la porta que ens cal creuar urgentment per evitar que els nostres caiguin en la pobresa material i espiritual més absolutes.
Fa temps -30 anys i escaig- que Catalunya i la seva gent baixa per la pendent de la submissió i de l'espoliació sota la dictadura de les lleis i de la majoria espanyola, ara ja tenim el penya segat al davant, seguir endavant com hem estat fent fins ara ens portarà a la ruïna, és l'hora de dir prou, és l'hora de trencar amb qui ens subjuga. La Declaració d'Independència és l'única sortida possible, una sortida que ens farà honorables davant d'Europa i davant de tot el món.
Salvador Molins, BIC-CA
----------- Notícia de Vilaweb:
Per la Pau i la Llibertat Universal: Declarem la Independència "El camí més ràpid"
Una 'jove franctiradora' per la independència de Catalunya [VÍDEO] 'Catalunya vol viure en pau i llibertat', el missatge que vol transmetre la productora 24ixs en un vídeo 'La jove franctiradora' és el títol del clip que ha fet la productora '24 imatges x segon' per llançar un missatge al món: 'Catalunya vol viure en pau i llibertat'. Ho fa amb les imatges d'una jove violoncel·lista, Lluïsa Paredes, que toca la 'Suite número 1 en sol major' de Johann Sebastian Bach enmig d'un camp llaurat de Celrà (Gironès). Al final del clip, d'una estètica molt acurada, el missatge 'Catalonia wants to live in peace and freedom' apareix sobreimprès sobre un fons negre. La productora acompanya el vídeo d'aquests missatges: 'Volem ser com som. La contradicció entre el que diuen i el que és. No ens amaguem; no som violents, volem la nostra llibertat.' Origen de la idea Per saber d'on va sortir la idea del vídeo, hem demanat al seu autor, Quim Paredes, que ens ho expliqués: 'La idea és de la meva filla -la intèrpret, de 13 anys-, que volia fer alguna cosa per sumar a l'esforç que tothom està fent. Ella tenia ganes de tocar al bosc, i li vaig proposar fer-ho, però en aquest format, en el que contrastés la 'bellesa' de la música amb un inici més dur -la referència vindria del violoncel·lista de Sarajevo, salvant molt les distàncies; el que diuen que som i volem, versus el que som i volem realment. Ella no dispara trets, sinó ... notes. Quan a la peça, havíem pensat inicialment amb el cant dels ocells, per a fer-ho més català, però al final ens vam decantar per la Suite núm. 1 de Bach, perquè tot plegat fos més universal. El so està gravat originalment en el lloc de la filmació, i ella va estar tocant tota l'estona sota zero -no vam pujar dels tres graus sota zero durant tota l'estona-, per mi encara li dóna més valor.' Més informació: Els vídeos esperonadors de la campanya - A més dels espots dels partits, en aquesta campanya s'hi han convidat tot de vídeos de gent que crida a participar en unes eleccions excepcionals.
07 de desembre 2012
No et federis mai ni amb Espanya, ni amb els espanyols ...
Catalunya, català!
No et federis mai amb un pinxo! I menys amb 15 pinxos!
No et federis mai amb un estrany.
No et federis mai amb un dictador.
No et federis mai amb 14 enemics. (14 autonomies castellanes)
No et federis mai amb 15 egoistes. (14 autonomies i el seu govern central)
No et federis mai amb un pinxo! I menys amb 15 pinxos!
No et federis mai amb un estrany.
No et federis mai amb un dictador.
No et federis mai amb 14 enemics. (14 autonomies castellanes)
No et federis mai amb 15 egoistes. (14 autonomies i el seu govern central)
No et federis mai amb qui se senti el centre del món trepitjant als altres..
No et federis mai amb qui es creu amb dret a aixafar als altres, a dominar-los, a fiscalitzar-los.
No et federis mai amb amb un colonitzador.
No et federis mai amb mala gent.
No et federis mai amb ningú que no respecti la llengua catalana.
No et federis mai amb ningú que sota qualsevol concepte posi pals al ple desenvolupament de la llengua catalana.
No et federis mai amb ningú que t'imposi les seves lleis i no respecti escrupulosament les teves.
No et federis mai amb ningú que et vulgui imposar la seva constitució.
No et federis mai amb ningú que no et deixi les portes obertes per sortir de la federació.
No et federis mai amb ningú que et gravi amb impostos abusius.
No et federis mai amb ningú que vulgui controlar les teves escoles.
No et federis mai amb ningú que vulgui imposar-te la seva història, o la seva manera de veure la teva història.
No et federis mai amb qui no pugui acceptar que tinguis Seleccions Nacionals plenament reconegudes internacionalment.
No et federis mai amb qui no et deixi ser actor europeu i mundial de Ple Dret.
No et federis mai amb qui sempre vol decidir les teves coses.
No et federis mai amb aquells que de tant que et necessitin no et deixin viure.
No et federis mai amb aquells que menyspreïn els teus símbols, el teu himne, les teves banderes.
No et federis mai amb qui t'ha prohibit qualsevol tipus de relació lliure entre els teus territoris.
No et federis mai ni amb Espanya, ni amb els espanyols, ni amb les seves comunitats, ni amb els seus governs.
No ho facis perquè seria el certificat de defunció de tota la nostra nació i aleshores Catalunya emmudiria per sempre!
....
Salvador Molins, BIC-CA
No et federis mai amb qui es creu amb dret a aixafar als altres, a dominar-los, a fiscalitzar-los.
No et federis mai amb amb un colonitzador.
No et federis mai amb mala gent.
No et federis mai amb ningú que no respecti la llengua catalana.
No et federis mai amb ningú que sota qualsevol concepte posi pals al ple desenvolupament de la llengua catalana.
No et federis mai amb ningú que t'imposi les seves lleis i no respecti escrupulosament les teves.
No et federis mai amb ningú que et vulgui imposar la seva constitució.
No et federis mai amb ningú que no et deixi les portes obertes per sortir de la federació.
No et federis mai amb ningú que et gravi amb impostos abusius.
No et federis mai amb ningú que vulgui controlar les teves escoles.
No et federis mai amb ningú que vulgui imposar-te la seva història, o la seva manera de veure la teva història.
No et federis mai amb qui no pugui acceptar que tinguis Seleccions Nacionals plenament reconegudes internacionalment.
No et federis mai amb qui no et deixi ser actor europeu i mundial de Ple Dret.
No et federis mai amb qui sempre vol decidir les teves coses.
No et federis mai amb aquells que de tant que et necessitin no et deixin viure.
No et federis mai amb aquells que menyspreïn els teus símbols, el teu himne, les teves banderes.
No et federis mai amb qui t'ha prohibit qualsevol tipus de relació lliure entre els teus territoris.
No et federis mai ni amb Espanya, ni amb els espanyols, ni amb les seves comunitats, ni amb els seus governs.
No ho facis perquè seria el certificat de defunció de tota la nostra nació i aleshores Catalunya emmudiria per sempre!
....
Salvador Molins, BIC-CA
06 de desembre 2012
Vuit anys tard? Del 2004 al 2012 ...
Sra. Carme Laura, estic perfectament d'acord amb aquest seu post i
també estic d'acord amb els tres comentaris que em precedeixen. Després
de penjar aquesta resposta, penjaré un comentari del Sr. Josep Castany,
Director General de Catalunya Acció, organització política de la qual
tinc l'honor d'autoanomenar-me Conseller. També cal llegir amb atenció
el comentari del Sr. Castany. Sé que saben tots vostès que el primer
país que va abandonar Iugoslàvia en va sortir molt més ben parat que no
pas els altres països que el van seguir.
Referent al seu post "Així ha estat tractada Catalunya secularment, com una colònia" he de dir-li qua arriba bastant desfasat en el temps i no ho dic per criticar-el sinó per fer més evident com és d'urgent que Catalunya marxi d'aquest estat maltractador el més aviat possible. A les darreries de l'any 2004 naixia Catalunya Acció amb dues màximes o idees força que han tardat vuit anys a fer-se evidents en la ment de molts catalans, al Parlament de Catalunya i als mitjans del Principat de Catalunya. "Espanya ens roba" o el que és pitjor "ens deixem robar per espanya!", que "som una colònia", que "amb Espanya no hi ha res a fer, ni discutir, ni negociar", que cal separar el gra independentista de la palla dependent, que fa 100 anys que el catalanisme polític ho intenta i només va donant tombs per quedar cada vegada més malparada ... i naixia aquesta organització, Catalunya Acció, amb un sol objectiu: Portar Catalunya a la seva Independència en aproximadament una dècada. Catalunya Acció ha sigut petita i humil, que no pas poc bel·ligerant ni arronsada, i ai miracle! al nostre voltant tot ha anat creixent i avançant!
Tot plegat ha estat com una misteriosa cursa de relleus ... Àngel Colom, Carod Rovira, -tot molt en general- Catalunya Acció, Plataforma pel Dret a Decidir, Sobirania i Progrés, tantes altres entitats, Reagrupament, Solidaritat, Sobirania i Justícia, ... i finalment Artur Mas i Ciu, Esquerra i Oriol Junqueras.
Ara estem aquí. Ara és l'hora urgent d'afanyar-se a separar el que és sí del que és no, així ho ha ben entès finalment Vila-Abadal, a Deo gratias!
Però més urgent encara és empènyer seriosament Artur Mas perquè es decideixi per la via més ràpida, promovent una Declaració d'Independència abans del Referèndum, declaració que només necessita superar els 68 diputats i que obre les portes del món al procés de secessió de la metròpoli espanyola que tan ens convé. Sense aquesta declaració d'intencions l'afer que tenim entre mans té la perillosa connotació d'afer domèstic espanyol, perillosa per tres motius:
Primer perquè mentre siguem un afer domèstic, per principis comprensibles, cap estat significant s'hi voldrà immiscuir.
Segon perquè mentre siguem una qualsevol regió administrativa espanyola, "qualsevol regió" és dir poc per l'animadversió que senten per nosaltres, estem sotmesos a les seves lleis i a les seves malastrugances, trampes, entrebancs, atacs polítics i submissions continuades que dificulten en gran manera el camí que hem de recórrer per assolir amb èxit el nostre preuat objectiu. El temps va en contra nostra i tal com deien els nostres avis "malaltia llarga, parenta de la mort".
Tercer pel perill que suposa la reacció de les restes d'un Imperi ferit de mort. A ser possible la Independència de Catalunya ha de ser i ha ser ja, però hem de fer el possible perquè no hi hagi ni una mort. La millor garantia de protecció de tots i cada un dels catalans és que el procés sigui ràpid i tutelat per la comunitat internacional.
La porta que obre pas a tot això és La Declaració urgent d'Independència, després ja complirem amb tots els requisits internacionals per a celebrar el Referèndum d'Autodeterminació que ha de certificar aquesta Declaració.
Amb tots els meus respectes per vostè Sra. Carme Laura, que crec persona bastant propera al Sr. Pujol i al Sr. Mas, i espero que els faci arribar aquest post-missatge, i també els meus respectes per tots vostès benvolguts i honorables comentaristes,
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció
Referent al seu post "Així ha estat tractada Catalunya secularment, com una colònia" he de dir-li qua arriba bastant desfasat en el temps i no ho dic per criticar-el sinó per fer més evident com és d'urgent que Catalunya marxi d'aquest estat maltractador el més aviat possible. A les darreries de l'any 2004 naixia Catalunya Acció amb dues màximes o idees força que han tardat vuit anys a fer-se evidents en la ment de molts catalans, al Parlament de Catalunya i als mitjans del Principat de Catalunya. "Espanya ens roba" o el que és pitjor "ens deixem robar per espanya!", que "som una colònia", que "amb Espanya no hi ha res a fer, ni discutir, ni negociar", que cal separar el gra independentista de la palla dependent, que fa 100 anys que el catalanisme polític ho intenta i només va donant tombs per quedar cada vegada més malparada ... i naixia aquesta organització, Catalunya Acció, amb un sol objectiu: Portar Catalunya a la seva Independència en aproximadament una dècada. Catalunya Acció ha sigut petita i humil, que no pas poc bel·ligerant ni arronsada, i ai miracle! al nostre voltant tot ha anat creixent i avançant!
Tot plegat ha estat com una misteriosa cursa de relleus ... Àngel Colom, Carod Rovira, -tot molt en general- Catalunya Acció, Plataforma pel Dret a Decidir, Sobirania i Progrés, tantes altres entitats, Reagrupament, Solidaritat, Sobirania i Justícia, ... i finalment Artur Mas i Ciu, Esquerra i Oriol Junqueras.
Ara estem aquí. Ara és l'hora urgent d'afanyar-se a separar el que és sí del que és no, així ho ha ben entès finalment Vila-Abadal, a Deo gratias!
Però més urgent encara és empènyer seriosament Artur Mas perquè es decideixi per la via més ràpida, promovent una Declaració d'Independència abans del Referèndum, declaració que només necessita superar els 68 diputats i que obre les portes del món al procés de secessió de la metròpoli espanyola que tan ens convé. Sense aquesta declaració d'intencions l'afer que tenim entre mans té la perillosa connotació d'afer domèstic espanyol, perillosa per tres motius:
Primer perquè mentre siguem un afer domèstic, per principis comprensibles, cap estat significant s'hi voldrà immiscuir.
Segon perquè mentre siguem una qualsevol regió administrativa espanyola, "qualsevol regió" és dir poc per l'animadversió que senten per nosaltres, estem sotmesos a les seves lleis i a les seves malastrugances, trampes, entrebancs, atacs polítics i submissions continuades que dificulten en gran manera el camí que hem de recórrer per assolir amb èxit el nostre preuat objectiu. El temps va en contra nostra i tal com deien els nostres avis "malaltia llarga, parenta de la mort".
Tercer pel perill que suposa la reacció de les restes d'un Imperi ferit de mort. A ser possible la Independència de Catalunya ha de ser i ha ser ja, però hem de fer el possible perquè no hi hagi ni una mort. La millor garantia de protecció de tots i cada un dels catalans és que el procés sigui ràpid i tutelat per la comunitat internacional.
La porta que obre pas a tot això és La Declaració urgent d'Independència, després ja complirem amb tots els requisits internacionals per a celebrar el Referèndum d'Autodeterminació que ha de certificar aquesta Declaració.
Amb tots els meus respectes per vostè Sra. Carme Laura, que crec persona bastant propera al Sr. Pujol i al Sr. Mas, i espero que els faci arribar aquest post-missatge, i també els meus respectes per tots vostès benvolguts i honorables comentaristes,
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció
05 de desembre 2012
El castellà, especie lingüística invasiva
Daguer |
dimecres, 5 de desembre de 2012 | 17:15h
El
castellà és una espècie lingüística invasiva i com a tal no ha de tenir
cap lloc en les nostres institucions ni ha de ser vehicular en la
nostra escola. Si això passa, ocupa l’espai que pertoca a la llengua del país i sempre en detriment seu. Per pur principi d’ecologia lingüística,
el castellà s’ha de foragitar de l’esfera pública de Catalunya. Com es
fa amb qualsevol espècie animal o vegetal que pertorba les espècies
autòctones.
En
l’escola, el paper de la llengua castellana és el d’una llengua
estrangera. Qualsevol altre rang esdevé una invasió lingüística. No ha
d’haver-hi paritat d’hores de català i castellà; és una imposició abusiva dels espanyols i una deserció per part nostra. El català ha de tenir més hores que el castellà i l'anglès. Per pur principi de normalitat lingüística.
Cap país normal, ni França, ni Espanya ni Holanda, té dues llengües
vehiculars a l’escola ni dues llengües amb el mateix rang d’importància.
Cal
respectar l’opció lingüística individual de cada persona, també dels
que parlen castellà. És un dret fonamental de la persona, de cada
individu. I en l’àmbit individual s’ha de circumscriure. Per això, el
dret lingüístic del que vol parlar castellà a Catalunya no ha d’envair l’esfera pública: sigui l’escola o les institucions.
Ni a Espanya ni en cap altre país s'entén que el dret de les persones a
expressar-se en la llengua materna no autòcnona s’hagi de transferir a
l’esfera pública.
Les
actituds de “defensa” que s’han emprat fins ara sota la batuta
convergent i socialista és suïcida i de mort lenta. Les defenses sempre
acaben cedint. El que cal és sortir fora muralles a atacar l’enemic.
Només així es guanya. Català, alatac!
Comentari 1: Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.
- #el_castellà_no_pot_ser
És de sentit comú! ... el castellà no pot ser! per què?
El castellà no pot ser perquè cap país pot tenir dues llengües oficials sense posar en perill la més dèbil.
No és res personal ni res poc democràtic, els catalans de parla materna castellana o fins i tot que parlin en castellà ho han d'entendre i ho poden entendre, i ho entendran.
No podem posar cap llengua en perill, ni el català, ni el castellà, per tant deixem-nos de tonteries i mirem on tenim els peus, mirem on som, mirem quin és el tret fonamental d'aquesta terra nostra, la nostra ànima col·lectiva.
El castellà no pot ser oficial perquè si ho és deixarà el català indefens i en estat
d'inanició permanent.
El català és una llengua important com totes però el seu àmbit geogràfic i la seva població no són suficientment grans per assegurar-ne la permanència en el temps. El català com totes les llengües, unes més que altres, necessita protecció política i l'eina per fer-ho universalment és un estat.
En principi, ja en la redacció definitiva de la nostra constitució, constarà de forma fixe i inalienable que l'única llengua oficial de la república catalana serà el català. Ho dic així perquè així ja ho tenia clar la Constitució de l'Havana i el mateix Francesc Macià.
Si Francesc Macià i la gent d'ERC d'aleshores aixequessin el cap ... ai las!
El castellà no pot ser! No som necis, no ho hauríem de ser! No som irresponsables, no ho hauríem de ser! No som assassins de llengües i menys auto suïcides! no ho hauríem de ser!
No matarem el català ni el condemnarem a l'austracisme!
El català és el que dóna el sentit últim al nom de Catalunya, a la seva essència i al que ha de ser el seu estat!
Tampoc matarem el castellà, qui pateixi per la seva desaparició té desenes de comunitats nacionals on per naturalesa i justícia és llengua oficial, a la Mediterrània, a l'Atlàntic i al Pacífic i on pot anar a viure-hi i donar-li suport que és el que fa vives les llengües.
El català té les seves terres i països, no són gegantins però són suficients.
No acceptarem el bilingüisme, preludi de la mort de la llengua més dèbil, més fràgil, que no vol pas dir ni menys vàlida, ni menys digne!
El Letó a Letònia, el Castellà a Castella, l'Espanyol a Espanya i el Català a Catalunya! I cadascú a casa seva -familiar- que parli el que li plagui.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.
----------------------
Vegeu el darrer Power Point de Catalunya Acció:
http://www.catalunyaaccio.org/documentacio/presentacions/PLlengua.swf
i tingueu bebn clars i presents els següents conceptes:
La llengua: El castellà no pot ser!
La nació: La nació! tota sencera!
L'estat: Estat català independent!Comentari 2: Josep Guia Marin"La independència, l’oficialitat única del català i la vindicació de la nació catalana completa formen un tot. "
Em referesc al català de fora del Principat però dins de l’Estat espanyol. És a dir, al català de la Franja de Ponent, del País Valencià, de les Illes i al que parlen altres milers de catalans que resideixen en pobles i ciutats d’Espanya.
Quan Oriol Junqueras va fer de teloner d’Artur Mas, pontificant que l’espanyol també serà llengua oficial en el futur estat català (del Principat), i quan CiU ha incorporat aquesta perla sociolingüística al seu programa, no sé si són conscients (potser sí) del que significaria aquesta decisió per al català, no ja a dintre del “nostre estat” (que d’això ja se n’ha parlat, denunciant la previsible continuació de la substitució lingüística) sinó en la catalanitat perifèrica, a dintre de l’estat espanyol.
La susdita oficialitat del castellà a l’estat català del Principat comportaria l’abandó i la condemna del català dels territoris forans, ja que el nou estat català no tindria cap força per exigir a l’estat espanyol el reconeixement, amb mesures concretes, del català existent en aquests territoris. Tot el que es fes al Principat en favor de l’espanyol es faria per obligació interna (si l’espanyol hi és oficial) i no es podria fer valdre com a contraprestació de mesures favorables semblants envers el català per part de l’estat espanyol. O, dit d’una altra manera, si l’espanyol no fos oficial a l’estat català i aquest consentís que, per exemple, la televisió espanyola es pogués veure amb normalitat a Barcelona, en pactes d’estat a estat i per justa reciprocitat, l’estat espanyol hauria de consentir que la televisió catalana es pogués veure amb normalitat a Madrid (i a València i a Palma...).
Altrament, amb l’espanyol oficialitzat a dintre de casa, tenir televisió en espanyol a Barcelona seria una obligació de l’estat català, el qual no podria exigir res, en aquest sentit, a l’estat espanyol. Ni tant sols que reconegués oficialment que la llengua que es parla a la Franja i al País Valencià (i a les Illes) és el català.
I és que totes les renúncies van plegades. La independència, l’oficialitat única del català i la vindicació de la nació catalana completa van en el mateix paquet, formen un tot.
Per això, qui en renega d’una part també ho fa de la resta.
Postular l’oficialitat del castellà al futur Principat independent 1 - és rebaixar la independència, 2 - posar en perill el català a dintre, 3 - condemnar-lo a desaparèixer a fora, 4 - i oblidar-se’n dels Països Catalans.
Josep Guia Marin València, 8 de novembre de 2012Comentari 3:
- #wertgonya: DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA JA !!!
Prou de submissió ...
Trenquem amb Espanya d'una punyetera vegada.
Rebutgem les seves lleis educatives, culturals i lingüístiques.
Ruptura ja!
Salvador Molins, BIC-Catalunya Acció
04 de desembre 2012
Lideratges col·lectius
Publicat a Tribuna Catalana: 29/11/2012
Curiosament, el 1714 també es va produir una situació de lideratge col·lectiu, en la distribució del poder en els terços.
Curiosament, el 1714 també es va produir una situació de lideratge col·lectiu, en la distribució del poder en els terços.
Els resultats de les eleccions han confirmat el que
una part important de l'independentisme considerava un tàndem virtuós
entre Mas i Junqueras. Tant l'un com l'altre han demostrat una capacitat
de lideratge inèdita en el terreny polític dels últims anys.
La intel·ligència de Junqueras sumada a la fermesa que ha mostrat Mas
són sens dubte un factor determinant en el procés cap a la independència
que es planteja. Tanmateix, el lideratge d'aquest procés ja fa dies que no recau només en els partits polítics, sinó que té el seu fonament en la societat civil i la capacitat d'iniciativa dels catalans per impulsar la mobilització ciutadana, ja sigui en forma de petició per internet a la Casa Blanca o bé organitzant una consulta ciutadana amb tots els ets i uts, o bé propagant una estratègia d'internacionalització distribuïda en diverses plataformes amb experts de prestigi.
L'agenda sobre el procés d'independència, doncs, no depèn només dels pactes parlamentaris o de govern, sinó de la pressió que una part impotant de la ciutadania està exercint en aquesta direcció, i que ara es veu recolzada mitjançant les urnes per una majoria clara.
Les reticències del govern i dels principals partits espanyols a plantejar un procés de negociació sobre la sobirania catalana, estan deixant sols els catalans en una mena de setge simbòlic, que fa recordar fàcilment l'èpica del 1714. Curiosament, aleshores també es va produir una situació de lideratge col·lectiu, en la distribució del poder en els terços.
Subscriure's a:
Missatges
(Atom)
Ni oblidem ni perdonem
