Sra. Carme Laura, estic perfectament d'acord amb aquest seu post i també estic d'acord amb els tres comentaris que em precedeixen. Després de penjar aquesta  resposta, penjaré un comentari del Sr. Josep Castany, Director General de Catalunya Acció, organització política de la qual tinc l'honor d'autoanomenar-me Conseller. També cal llegir amb atenció el comentari del Sr. Castany. Sé que saben tots vostès que el primer país que va abandonar Iugoslàvia en va sortir molt més ben parat que no pas els altres països que el van seguir.

Referent al seu post "Així ha estat tractada Catalunya secularment, com una colònia" he de dir-li qua arriba bastant desfasat en el temps i no ho dic per criticar-el sinó per fer més evident com és d'urgent que Catalunya marxi d'aquest estat maltractador el més aviat possible. A les darreries de l'any 2004 naixia Catalunya Acció amb dues màximes o idees força que han tardat vuit anys a fer-se evidents en la ment de molts catalans, al Parlament de Catalunya i als mitjans del Principat de Catalunya. "Espanya ens roba" o el que és pitjor "ens deixem robar per espanya!", que "som una colònia", que "amb Espanya no hi ha res a fer, ni discutir, ni negociar", que cal separar el gra independentista de la palla dependent, que fa 100 anys que el catalanisme polític ho intenta i només va donant tombs per quedar cada vegada més malparada ... i naixia aquesta organització, Catalunya Acció, amb un sol objectiu: Portar Catalunya a la seva Independència en aproximadament una dècada. Catalunya Acció ha sigut petita i humil, que no pas poc bel·ligerant ni arronsada, i ai miracle! al nostre voltant tot ha anat creixent i avançant!

Tot plegat ha estat com una misteriosa cursa de relleus  ...  Àngel Colom, Carod Rovira, -tot molt en general- Catalunya Acció, Plataforma pel Dret a Decidir, Sobirania i Progrés, tantes altres entitats, Reagrupament, Solidaritat, Sobirania i Justícia, ... i finalment Artur Mas i Ciu, Esquerra i Oriol Junqueras.

Ara estem aquí. Ara és l'hora urgent d'afanyar-se a separar el que és sí del que és no, així ho ha ben entès finalment Vila-Abadal, a Deo gratias!

Però més urgent encara és empènyer seriosament Artur Mas perquè es decideixi per la via més ràpida, promovent una Declaració d'Independència abans del Referèndum, declaració que només necessita superar els 68 diputats i que obre les portes del món al procés de secessió de la metròpoli espanyola que tan ens convé. Sense aquesta declaració d'intencions l'afer que tenim entre mans té la perillosa connotació d'afer domèstic espanyol, perillosa per tres motius:

Primer perquè mentre siguem un afer domèstic, per principis comprensibles, cap estat significant s'hi voldrà immiscuir.

Segon perquè mentre siguem una qualsevol regió administrativa espanyola, "qualsevol regió" és dir poc per l'animadversió que senten per nosaltres, estem sotmesos a les seves lleis i a les seves malastrugances, trampes, entrebancs, atacs polítics i submissions continuades que dificulten en gran manera el camí que hem de recórrer per assolir amb èxit el nostre preuat objectiu. El temps va en contra nostra i tal com deien els nostres avis "malaltia llarga, parenta de la mort".

Tercer pel perill que suposa la reacció de les restes d'un Imperi ferit de mort. A ser possible la Independència de Catalunya ha de ser i ha ser ja, però hem de fer el possible perquè no hi hagi ni una mort. La millor garantia de protecció de tots i cada un dels catalans és que el procés sigui ràpid i tutelat per la comunitat internacional.

La porta que obre pas a tot això és La Declaració urgent d'Independència, després ja complirem amb tots els requisits internacionals per a celebrar el Referèndum d'Autodeterminació que ha de certificar aquesta Declaració.

Amb tots els meus respectes per vostè Sra. Carme Laura, que crec persona bastant propera al Sr. Pujol i al Sr. Mas, i espero que els faci arribar aquest post-missatge, i també els meus respectes per tots vostès benvolguts i honorables comentaristes,

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció