24 de desembre 2012
Contra tot pronòstic hem de guanyar nosaltres! els catalans que volem Catalunya plena i lliure!
ALBERT1969 |
diumenge, 23 de desembre de 2012 | 19:05h
Els
lobbys que fan el seu negoci amb la dependència ja estan amb alerta, i
fent la seva campanya com ens ensenya el rotatiu La Vanguardia amb
editorials que destil·len odi contra qualsevol aproximació a l'Estat
Propi, i en particular contra l'acord de govern de CIU i ERC, i amb una
serie de mentides, que llastimosament deixen aquest mitjà com un
referent contra el nostre dret a ser normals, i dit de passada gaudir
dels mateixos drets que els demés, caldria prendre nota per quan culmini
el proces. Per altra banda, sembla que comandaments policials espanyols
pagats per tots, es dediquen a fabricar informes falsos contra polítics
catalans i personalitats destacades, evidentment tots sobiranistes, per
crear estat d'opinió contrari i embrutar el proces, amb una maniobra
pròpia d'un Estat tant poc democràtic com l'espanyol.
En
el terreny polític català veiem i destaco la posició en els llimbs del
PSC, renyat pel PSOE per gosar a dir la seva abstenció amb la qüestió
del dret a decidir, dit sigui de pas una posició que encara els dura més
ràpidament a la marginalitat de la societat catalana, per altra banda
en Joan Herrera per ICV segueix entestat en ignorar la realitat, i veure
que precisament la qüestió nacional va conjuntament amb la social, i no
ignorar la realitat i separar i centrar-se simplement amb la meitat del
projecte, sense una concepció global de país, com sembla que ha entès a
la primera la CUP. Crec que ho reflecteix molt be la Patricia Gabancho
en el seu escrit.
-----------------
-----------------
Ser neutrals és no ser (Patrícia Gabancho)
En qualsevol confrontació, joc o aposta,
qui és neutral desapareix. No jugues, no existeixes. Sembla, doncs, que
el PSC vol hivernar fins que els partits del Parlament acabin de
definir la consulta. Quan desperti, cap a la “primavera” –dit tota la
intenció- potser ja no li quedaran més que aquells votants minerals que
té captius des del primer dia i que no són capaços d’adreçar-li una
mirada crítica. Amb aquest capital polític, avui, no es va enlloc. Ho
dic per si no se n’han adonat, tot i que sóc capaç d’endevinar la ràbia i
la desesperança de molts militants i votants.
El problema del PSC no és únicament el PSOE, perquè té molt de PSOE dins de les pròpies files, però també és aquest PSOE que, unànime, s’ha declarat contrari al dret a decidir dels catalans. Pobra esquerra, que havia estat qui tirava endavant els drets que comporten llibertat, justícia i equitat! Quan es tracta d’Espanya, que s’apartin els ideals. En efecte, va ser proclamar Navarro, amb aquella veueta, que s’abstindrà pel que fa a la consulta –com si fos un tema menor!- i saltar el PSOE a deixar-lo com un drap brut. No pas per l’abstenció, sinó perquè no s’hi ha oposat! Des de Felipe a Zapatero, curiosament ressuscitat, i passant per l’Elena Valenciano, tots han dit que el tal dret no existeix per als catalans, que vol dir que allò que no existeix són els catalans.
Hi ha una anècdota preciosa que explica l’amic Jordi Mercader. Quan l’Estatut, se’n va Pasqual Maragall a parlamentar amb els barons del PSOE. La delegació l’espera a l’hotel i, hores enllà, torna el president fet un nyap. Com ha anat, li pregunten. Fatal, respon: la meitat no ens entén i l’altra meitat no ens estima. Doncs això, Pere Navarro. O PSOE, o Catalunya. Les dues coses no pot ser. Ah! Un altre dia parlarem de Joan Herrera & co, que declamen un discurs inamovible com si la realitat no existís. O com si no fos un risc separar la independència del projecte de benestar i desenvolupament, que és el que ells fan cada dia com si res.
El problema del PSC no és únicament el PSOE, perquè té molt de PSOE dins de les pròpies files, però també és aquest PSOE que, unànime, s’ha declarat contrari al dret a decidir dels catalans. Pobra esquerra, que havia estat qui tirava endavant els drets que comporten llibertat, justícia i equitat! Quan es tracta d’Espanya, que s’apartin els ideals. En efecte, va ser proclamar Navarro, amb aquella veueta, que s’abstindrà pel que fa a la consulta –com si fos un tema menor!- i saltar el PSOE a deixar-lo com un drap brut. No pas per l’abstenció, sinó perquè no s’hi ha oposat! Des de Felipe a Zapatero, curiosament ressuscitat, i passant per l’Elena Valenciano, tots han dit que el tal dret no existeix per als catalans, que vol dir que allò que no existeix són els catalans.
Hi ha una anècdota preciosa que explica l’amic Jordi Mercader. Quan l’Estatut, se’n va Pasqual Maragall a parlamentar amb els barons del PSOE. La delegació l’espera a l’hotel i, hores enllà, torna el president fet un nyap. Com ha anat, li pregunten. Fatal, respon: la meitat no ens entén i l’altra meitat no ens estima. Doncs això, Pere Navarro. O PSOE, o Catalunya. Les dues coses no pot ser. Ah! Un altre dia parlarem de Joan Herrera & co, que declamen un discurs inamovible com si la realitat no existís. O com si no fos un risc separar la independència del projecte de benestar i desenvolupament, que és el que ells fan cada dia com si res.
Patricia Gabancho
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(Atom)
Ni oblidem ni perdonem
0 Comentaris:
Publica un comentari a l'entrada