Aquest post és per fer palesa la tragèdia que representa la divisió entre Rcat i Solidaritat.

És ara, a l'hora d'entrar al Parlament amb força, quan cal primer de tot la unitat. Si no és així, a la porta de l'statu quo encaixista actual sols s'hi faran esquerdes i estelles, i no pas un forat per on poder entrar amb la força necessària.

Aquesta desunió ha provocat sentiments de rebuig i crítica destructora a banda de cada una de les parts que podrien sumar però ara divideixen. Jo sóc testimoni d'aquests sentiments, els he sentit expressar a membres de Solidaritat i a membres de Rcat, i el que és pitjor encara, els he sentit expressar amb cruesa als possibles votants d'una i altra alternativa en les seves valoracions en sortir dels respectius mítings.

Hom diu que el mal rotllo generat ja impedeix reconduir la situació i arribar a una entesa de coalició que no sigui una presa de pel com la de l'avinença entre ambdues formacions un cop passades les eleccions.

Els protagonistes d'una i altra banda s'afanyen a dir i repetir que separats faran més feina, que són més gent a treballar, que així i ha competència ... però a mi i a molts no ens faran combregar amb rodes de molí.

Diuen el mateix, els uns i els altres, estranya i natural casualitat, que sols necessiten un milió tres-cents mil votants i això els significarien seixanta-i-vuit escons.

Amb la seva tossuderia no s'adonen que d'entrada es quedaran, anant molt bé, -ciència ficció- amb la meitat pels uns i l'altra meitat pels altres. Un cop reduït el muntant de vots per cada formació la llei de Hont farà la resta i ni que tinguessin més vots el resultat serà menys diputats.

Si anessin units podrien il·lusionar gran part dels votants del "Si"a les Consultes, tot i que aquella gent eren d'origen votants tradicionals de Ciu, ERC, La Cup, ICV, PSC i de l'abstenció en diferents proporcions, En anar separats es mata la il·lusió i l'expectativa generada i molts d'ells repetiran vot o incrementaran l'abstenció.

Per madurar la intel·ligència electoral dels independentistes no calen nii quatre anys ni deu dies, només cal responsabilitat i patriotisme, patriotisme que diuen tenir però que no se'ls veu per enlloc.

Benvolguts senyors, que, ja no la prudència, sinó la ruqueria o les males intencions amagades ens -us- facin traïdors !

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre del BIC