25 de juliol 2010

FUMATA BLANCA i no fer l'orni.

Resposta al Sr. Pinyol, i carta al director de Tribuna Catalana.

Estic bastant d'acord en tot per no dir "molt d'acord amb tot.

La llista: Laporta, Carretero, Tena, Uriel, Canela, Espot, Mora.

Jo sóc de Catalunya Acció, no és estrany que proposi al Sr. Espot, crec que és un element fonamental per donar força i estratègia a aquesta Gran Coalició.

Hi poden haver més candidats i bons, per ells mateixos i el que representen, darrera d'ells els seus equips i persones de confiança per donar-los assessorament i suport. No tots els segons càrrecs poden anar a la llista "Candidatura".

Hi ha un primer pas fonamental: seure en un cenacle, sense exclusions interessades i debatre i prendre acords fins que surti "FUMATA BLANCA".

Quan es faci la reunió aproximativa de segons càrrecs, només hi han d'haver segons càrrecs i hi han de ser tots. I quan es faci la reunió de Candidats capdavanters a la llista hi han de ser presents aquests i només aquests.

No fotem l'orni, ni fotem la puta i la Ramoneta, que tots plegats ja som una mica grans.

Que no es perdi per nosaltres, els independentistes, que per Santiago Espot no es perdrà.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció. Membre del BIC i de Força Catalunya.

-------------------------------


descatllar | POLÍTICA | dissabte, 24 de juliol de 2010 | 10:28h

L'article de Josep Pinyol a Tribuna Catalana,  proposa una fórmula per sortir  del vertígen que produeix aquesta sopa de lletres i de capelletes, que si no tenim cura, pot convertir-se en una nova frustració del moviment per la independència que faci  inviable - per raons només imputables a nosaltres mateixos i no als nostres adversaris -, que es pugui  constituir una candidatura unitària. La legislatura a hores d'ara la podem donar per acabada i es possible que començem les vacances d'agost, coneixent la data electoral, cosa que  només afavorirà els actuals partits parlamentaris que ja fa mesos que tenen treballats i elaborats els respectius guions de companya. Com diu en Pinyol en els seu article, ens trobem en " (...) la darrera oportunitat per capgirar les previsions de les enquestes. Si no en som capaços, l'Estat Espanyol conclourà que els catalans bordem, però no mosseguem(...)". Sembla obvi que les conseqüències de no articular una nova proposta electoral amb suficient gruix, suposaria malmetre la feina feta  per molts patriotes en el darrer any. Us deixo l' acurada reflexió de l' autor intel·lectual de molts dels documents de Reagrupament.  

Què cal fer per treure un bon resultat?
Vivim les circumstàncies més favorables perquè una candidatura rupturista per la independència i la regeneració democràtica esdevingui la tercera força a l'hemicicle català: per un costat, l'extraordinari moviment de les consultes, el milió i mig de manifestants del 10 de juliol, el suport de les més rellevants personalitats del Manifest del 12 d'abril, etc.; per l'altre, l'hostilitat de l'Estat espanyol, expressada en la sentència del Tribunal Constitucional, l'acord de finançament de l'any passat que perpetua l'espoli fiscal o la recent retallada d'inversions en infraestructures.
Enmig, la incapacitat dels actuals partits parlamentaris per respondre amb dignitat a les agressions de l'Estat Espanyol. El darrer exemple és la reacció davant la sentència del Tribunal Constitucional. La moció aprovada al Parlament és ridícula i l'actuació dels representants catalans al Congrés de Diputats ens fan avergonyir. A més, els dos primers partits al Parlament tenen greus casos de corrupció.
Totes les circumstàncies són propícies, però les enquestes preveuen una gran pèrdua de vots d'ERC. Aquests no són recollits per la Candidatura Transversal per la Independència, que no traspassa el llindar del 3%.  Des de la I Assemblea de Reagrupament, octubre 2009, la tendència no ha estat ascendent, sinó el contrari. Segons les previsions la suma dels vots d'ERC i els de la nova formació arribaria, ara, a la meitat dels 650.000 vots que va obtenir Carod-Rovira l'any 2004.
L'anhel d'independència ha crescut malgrat els independentistes. Ni els gradualistes ni els rupturistes no ho hem fet gens bé. Esquerra s'enfonsa, incapaç de trencar la seva aposta pel govern tripartit. La proposta d'una candidatura transversal de Reagrupament, després de mesos d'activitat al ralentí, ha derivat en l'aprovació de la “llista Carretero”. La crida per una Conferència Nacional del Sobiranisme no ha obtingut els suports necessaris.
La “Solidaritat Catalana per la Independència” de Joan Laporta, Alfons Lòpez Tena i Uriel Beltran és la darrera proposta que pot derivar en una candidatura unitària inscrita en l'estratègia de la declaració unilateral d'independència. És la darrera oportunitat per capgirar les previsions de les enquestes. Si no en som capaços, l'Estat Espanyol conclourà que els catalans bordem, però no mosseguem.
Si volem que una candidatura unilateralista esdevingui la tercera força del Parlament cal:
1) Proposar una llista de candidats formada per les personalitats independentistes més rellevants. És l'alternativa a elaborar la llista segons les quotes dels partits que integrin la coalició. L'exemple a seguir és la candidatura dels Quatre Presidents, encapçalada pel Doctor Robert, que va permetre la irrupció del catalanisme al panorama polític català.
2) Centrar el relat polític en “com” arribar a la majoria necessària per proclamar Catalunya Estat de la Unió Europea. Un relat que ofereixi pautes de valoració i alternatives davant tots els esdeveniments quotidians, des de la crisi econòmica a la sentència del TC, a més dels avantatges d'un Estat català. Molts ciutadans estan convençuts dels beneficis de la independència, però no veuen com assolir-la i opten per objectius a curt termini, com un canvi a la Generalitat.
3)  Preparar una campanya electoral que segueixi els mètodes de treball del moviment de les Consultes per la Independència. Una campanya participativa ens distingirà dels partits i  demostrarà que “una altra manera de fer política és possible”.
És imprescindible concretar aquests passos en les properes setmanes. Perquè el mes de setembre ha d'arrencar amb entusiasme una campanya electoral que posi a desenes de milers de voluntaris a treballar per seguir el camí de la declaració unilateral d'independència. El Tribunal Internacional de la Haia acaba d'avalar aquesta estratègia com a conforme al dret internacional. Com a primer redactor de la ponència política de Reagrupament al 25è Congrés d'ERC que va introduir aquest concepte, i com autor del llibre “La Declaració Unilateral d'Independència” m'ha satisfet molt aquesta sentència.

JOSEP PINYOL I BALASCH.

0 Comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Ni oblidem ni perdonem