11 de febrer 2011

Encarem-nos contra la situació colonial i entonem el "No Pagarem!" !

Davant el cinisme de la vicepresidenta econòmica espanyola Salgado, suggerint que la Generalitat apugi els impostos, com a mesura per recaptar més diners, i arribar al límit de dèficit establert, el conseller d’interior Puig ha denunciat que l’Estat no compleix les seves obligacions amb Catalunya, pel que fa al fons de competitivitat, i que de nou estant intentant prendre el pel al govern català, i per afegit a tota la ciutadania, que per sort o per desgracia viu en aquest territori maltractat i espoliat.

Efectivament, Elena Salgado ha demanat al govern català que explori la via de la pujada d’impostos per reduir el dèficit, ja que nomes amb la despesa no n’hi ha prou, i avisa que el dèficit marcat es d’1,3 %, cosa que es pot aconseguir amb menys despesa, i també amb més ingressos, cosa que no contempla el govern espanyol. Per Zapatero els esforços no son suficients, i cal explorar totes les vies possibles. Realment el govern català veient desprès de la reunió Mas i Zapatero, i on tant sols es va arrencar el compromís dels 700 milions que el govern espanyol deu per inversions des del 2008, però no  sobre els 1400 milions del fons de competitivitat, que Espanya entén que fins al 2013 no ha de pagar, això fa que les previsions de reducció del pressupost en un 10% pot ser insuficient per la reducció d’ingressos, i ja es busquen formules per demanar que l’Estat permeti un endeutament d’uns 11 mil milions, aquest ha respost demanant a la Generalitat passar del 10 al 15 % de reducció, cosa que es veu impossible des de Catalunya, de fet en Puig ja ha denunciat aquesta nova presa de pel, i ha recordat que en els pressupostos estatals les partides per donar compliment a l’Estatut estant a zero corresponents al fons de compensació, i per tant no compleix amb les seves obligacions, i a més proposa l’alternativa esmentada.

Realment, si la ciutadania tingué un mínim de dignitat, sortiria al carrer per reclamar que ja n’hi ha prou, i que si els partits i polítics catalans no volen o no s’atreveixen a donar un pas endavant, la ciutadania exigeix aquesta responsabilitat. La ministra Salgado suposo ens deu prendre per uns autèntics imbecils, de fet la indignitat en que ens presentem a Madrid porta a aquestes coses. Ignoren completament les seves obligacions per llei amb el territori català, i no aportant els diners que correspondrien pel govern català, cosa que obliga a fer un gran sacrifici en forma de reducció pressupostaria, que per força repercutirà al nostre estat del benestar, a sobre ens demanen una reducció superior, i ara per postres degut als seus incompliments, donen la recepta que apugem els impostos per seguir collant a la població ja prou afectada. El cinisme absolut de la ministra tibant la corda d’aquesta manera, evidentment obvia totalment com fa el govern català, l’espoli del 10% del nostre PIB per la falsa solidaritat, i que es la causa principals dels nostres maldecaps actuals.  Crec que en Mas-Collell te prou experiència i capacitat, per veure que aquest es el nostre gran mal, ja que fins hi tot un nen de 3 anys entendria que si la butxaca es foradada, difícilment hi haurà els suficients recursos per anar endavant.

Sembla mentida que davant d’aquest total desgavell, i ofec econòmic sense límits, encara s’entoni allò del ara no toca, quan parlem de plantar-nos definitivament, i organitzar una mena de revolució taronja polonesa, però a la  catalana, per treure els colors a aquesta indigna classe política catalana, que clarament no vetlla pels nostres interessos, ni pels del país que els ha votat, i simplement fan el joc al nostre enemic mes acèrrim.

Extret de Blog:
EL DRET A DECIDIR
divendres, 11 de febrer de 2011 | 21:51h)
 
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/189648

0 Comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Ni oblidem ni perdonem