22 de novembre 2012

Catalunya Acció al costat dels que treballen fermament per la Independència de Catalunya

Entrevista a Alfons López Tena:

 
"He estat sempre al servei dels Països Catalans, des que tenia 14 anys i vivia a Espanya". ¿Veurà la independència? "La faré" (...)

-------------


López Tena prenent un cafè, que ja és el quart o cinquè del dia al migdia
Tot està pensat en campanya? Qui decideix els cops d'efecte? "Arribar en moto al debat de TV3 va ser idea meva. Molt sovint anem Uriel i jo a l'estil de vacances romanes, perquè la moto és tipus Vespa. Jo faig d'Audrey Hepburn i ell de Gregory Peck. Vam renunciar al cotxe oficial del Parlament el gener del 2011 i molt sovint sortim del Parlament en la moto. És el nostre cotxe oficial".

CANDIDAT O DIPUTAT

Què és millor, candidat o diputat? "Em recorda quan Pujol va dir a Trias Fargas que seria un bon alcalde però un mal candidat, i Trias li va respondre que en canvi ell era bon candidat i mal president. Jo em sento bé amb les dues coses". Troba a faltar Laporta? "No".

ALLÒ SÍ QUE ERA DUR

La campanya és molt dura? "Jo he fet activitats molt més dures. Per exemple, estar al Consell del Poder Judicial amb majoria del PP arreu i en l'època d'Aznar, Jaime Mayor Oreja i Manuel Jiménez de Parga. I més dur era quan jo vaig començar en la política, quan tenia 14 o 15 anys, en el batxillerat, lluitant contra Franco, en el catalanisme de València de la dictadura. Tenia companys que van ser detinguts, van ser torturats. Allò sí que era dur".

POC SENTIMENTAL

"A l'internat cada mes en cada assignatura teníem nota i posició a la classe, de l'1 al 30. Sóc molt competitiu i molt exigent. No exigeixo mai res a ningú que no m'hagi exigit a mi d'una manera molt més forta abans. És herència d'aquella educació, que té els seus inconvenients, com per exemple una certa distància afectiva, una falta de sentimentalitats, però té els seus avantatges, com el rigor, la seriositat i forta disciplina".

És com sembla? "S'ha fet caricatura. Tu pots ser clar i això es pot presentar com a rígid, pots ser ferm i això es pot presentar com a obstinat. Sóc cerebral i racional". El vota la família? "No em pot votar. Viuen a València, Cadis i Madrid".

UNA MOLÈSTIA

Tenen la sensació que molesten? "Sí. Des del primer dia. Qualsevol que entra nou en un mercat que ja està consolidat des de fa 32 anys i està acostumat a certes inèrcies molesta. No formem part del pentapartit, no venim de la Transició. Al debat de TV3, entre ells parlaven, i en canvi em deixaven una mica com dient «Aquests no haurien d'existir». Un diputat de Convergència en un debat va dir que Solidaritat ha de sortir del Parlament perquè pertorba el funcionament de la democràcia".

INCÒGNITA MAS

Mas va de debò? "No ho sé. Si després de les eleccions es decanta cap a un procés d'independència, parlarem. En cas contrari, farem una oposició més dura que la d'aquests dos anys. No donem xecs en blanc".

PAÍS DE FIRETA

"El Parlament és de fireta, igual que el Govern. Tu generes 70.000 milions d'euros d'impostos i en gestiones 28.000. A partir d'aquí què vols? Com que no hi ha competències reals s'intenta compensar amb l'aparença de diputats i diputades que sembla com si s'haguessin empassat una escombra, d'allò de «Usted no sabe con quien está hablando» ".

LES ENQUESTES

"A les enquestes ens donen entre zero i sis diputats. Però són poc fiables". La seva què els diu? "No n'hem fet, són massa cares. No demanem cap crèdit a cap entitat financera ni acceptem cap donació gran per mantenir les mans lliures". I el nas? "En veig tres o quatre a Barcelona, un per Girona, un per Tarragona i un per Lleida".

HI HA PLA B?

"He estat sempre al servei dels Països Catalans, des que tenia 14 anys i vivia a Espanya". ¿Veurà la independència? "La faré".

Els anys d'internat jesuïta marquen

"Vaig molt de cafè. Habitualment dos o tres al dia, en canvi ara ja en porto quatre o cinc i són les dotze. En campanya dormo poc, unes cinc hores. Ahir, per exemple, vaig arribar després del debat a casa a la una, amb l'excitació pròpia. Em vaig fer sopar i vaig mirar SMS, mails, el WhatsApp, les edicions que ja sortien als diaris digitals. Em vaig prendre una pastilleta d'aquestes de melatonina, però, vaja, com si m'hagués pres una aigua. A les 4 encara estava despert". S'ho fa tot? "Sí. Visc sol, i a casa tinc una assistenta, però m'ho faig bastant tot jo. Compra ella i també jo, tots dos. Esmorzo a casa o en un bar que hi ha just a sota. Normalment un sandvitx amb gall dindi o pernil dolç, tomàquet, amanida. Una coseta sana". És de dia o de nit? "Molt de nit. De sempre, per la part de mare, de la meva tia, això ho he heretat. Tinc la tensió baixa, i als vespres és quan estàs més revifat. Però al matí quan sona el despertador em llevo, i moltes vegades abans que soni ja em desperto jo mateix. Els anys a l'internat jesuïta marquen: ets més autònom, molt més independent, més rigorós".

BLOC DE CAMPANYA

La paraula: 'independència'

La paraula que diré més aquests dies? Sens dubte que és independència .

El guió: el meu esquema mental

No porto res escrit, ni esquemes ni notes. Estic acostumat a dir les coses de memòria segons el propi esquema mental que puc tenir. Improviso amb idees noves o amb frases que han funcionat prèviament. Per exemple, la frase del debat "Jo lluito perquè vostè pugui votar i vostè lluita perquè jo no pugui fer-ho", l'havia dita abans en un acte, perquè de fet me l'havia comentat un senyor a Vilafranca del Penedès. I un cop allà al plató de TV3 em va tornar a venir tal com raja.

El programa en un tuit:  Una República de Catalunya al servei del poble.

Els mítings: millor l'abans i el després

M'agrada molt més l'abans i el després dels actes, poder parlar amb la gent. I els actes que són de petit i mitjà format, que permeten que hi hagi debat, diàleg. Alguna vegada crido, si cal en un míting, però no és ben bé el meu estil.

Un cafè amb el cap de llista de SI als comicis del 25-N
CARLES CAPDEVILA| Diari ARA. Actualitzada el 21/11/2012 00:00


CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

0 Comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Blog Archive

Ni oblidem ni perdonem

Arxiu del blog