03 de juliol 2013

Ajudarà Europa i Amèrica a Catalunya? -Probablement sí! ¨És d'interès comú per la causa de la economia i el valor de la llibertat!"

 Camp Nou, 29 de juny del 2013 "Concert per la Llibertat" 90.000 assistents.
 
Extret del Col·lectiu EMMA: –parafrasejant les paraules del primer ministre britànic David Cameron sobre Escòcia –:

"Si els catalans així ho decideixen i quan decideixin instaurar la seva pròpia organització política, serà de l’ interès de tots deixar desplegar el procés de la manera menys traumàtica possible, assegurant així que Catalunya pugui funcionar com un país normal i començar a fer la seva aportació al projecte europeu sense demora injustificada."

Thursday, 2 may 2013

Un futur per als catalans fora d'Espanya

Ha esdevingut un tema recorrent per als polítics i els creadors d’opinió espanyols advertir als catalans sobre els mals que recaurien sobre ells si la seva nació seguís el camí de la independència. Al•leguen que això significaria no només deseixir-se d’Espanya sinó també d’Europa i del món. I els enfonsaria en un fangar econòmic d’una profunditat insondable i d’una durada indefinida –qualsevol transacció amb Espanya s’acabaria, el nou país seria expulsat de la Unió Europea i no podria utilitzar l’euro, s’exclourien els negocis catalans dels mercats de crèdit, causant la fallida de molts d’ells, milers de treballadors serien acomiadats, l’administració es bloquejaria, els pensionistes deixarien de rebre els seus xecs i els serveis públics bàsics s’interromprien per falta de fons.

Espanya té raó de preocupar-se davant la perspectiva de perdre la seva gallina dels ous d’or, i és ben lògic que, entre altres expedients, es recorri a una estratègia de la por en un intent de fer que els catalans s’ho pensin dues vegades abans d’escindir-se. Però aquesta línia també l’ha adoptat i repetit la premsa internacional –sorprenentment, atès que es podria pensar que a hores d’ara els observadors internacionals ja no estarien inclinats a acceptar totes les informacions procedents de fonts espanyoles. I encara més en aquesta qüestió, ja que no s’han donat arguments de pes ni per part d’ Espanya ni, certament, per experts independents que donin suport a les prediccions de ruïna. Més aviat al contrari, totes les anàlisis fiables presentades fins ara tendeixen a indicar que els beneficis per Catalunya si s’alliberés de l’actual i destructiu acord polític acabarien tenint més pes que les incerteses d’un període de transició. *

Aquesta idea s’acorda amb la convicció intuïtiva que comparteixen molts catalans que probablement estarien millor tot sols. Al cap i a la fi, les desgràcies que es diu que els esperen en el seu país independent s’assemblen molt a les que ja estan vivint com a província espanyola. I la majoria d’elles només es produirien com a resultat d’accions hostils per part d’Espanya.

De fet aquest és el missatge principal que arriba de Madrid: “No us atreviu a buscar la independència o convertirem la vostra vida en un infern.” És un procediment estrany per convèncer els ciutadans de romandre a la cleda. Sobretot perquè no s’ha presentat cap visió alternativa de tots els beneficis que tindrien finalment els catalans pel fet de formar part d’Espanya. Tot el que saben és que se’ls demanarà que continuïn fent una contribució infructuosa a un estat que des del principi va ser mal concebut i que, de totes maneres, està condemnat al fracàs.
***

És comprensible la preocupació sobre la inestabilitat afegida que una aposta catalana per la independència podria portar a Europa, i en el pitjor moment possible. En efecte, s’equipara sovint la secessió amb desestabilització, i hi hagut al llarg de la història, molts exemples tristos que confirmen aquesta visió. Però no ha de ser necessàriament així. El 1992, per exemple, el món gairebé no es va adonar que eslovacs i txecs van acordar seguir camins separats. Vint anys després ni les parts interessades ni ningú altre sembla lamentar aquella decisió, i no sembla que hagi afectat negativament ningú.

Alguns a Europa creuen que un procés de separació, per més legítim i pacífic que sigui, és una complicació inoportuna que senten que en aquest moment no es poden permetre; també n’hi ha que comencen a adonar-se que rescatar l’economia espanyola i apuntalar l’estat serà un repte tant si els catalans trien quedar-se o marxar –en qualsevol cas s’hauran de prendre mesures serioses a Espanya i un cínic podria argumentar que la sortida dels catalans seria una benedicció disfressada ja que ajudaria a precipitar el que és inevitable. En aquest escenari, una actitud negativa per part d’Espanya només complicaria el procés i demoraria un resultat satisfactori.

Per altra banda, una separació amistosa, preferentment sota supervisió internacional i amb suport extern per ambdues parts, seria bo per a tots els interessats. En particular perquè es dubtós que España pugui mantenir una posició obstruccionista durant molt de temps sense perjudicar la seva pròpia economia i els seus interessos polítics més que les perspectives d’una Catalunya lliure. Tenim un paral•lelisme recent als Balcans on, després d’anys d’enuig infructuós, fins i tot la bel•ligerant Sèrbia ha conclòs un acord amb Kosovo arribant a un reconeixement de facto del nou estatus sobirà del país. De la mateixa manera que Sèrbia, Espanya hi té molt a perdre oposant-se a allò que no pot evitar. Seria un error per Espanya prendre una postura agressiva i seria un error per al món el fet de tolerar-ho.

Finalment, Europa i el món reconeixeran que –parafrasejant les paraules del primer ministre britànic David Cameron sobre Escòcia –el poble de Catalunya no pot ser obligat a romandre a Espanya en contra de la seva voluntat. Si els catalans així ho decideixen i quan decideixin instaurar la seva pròpia organització política, serà de l’ interès de tots deixar desplegar el procés de la manera menys traumàtica possible, assegurant així que Catalunya pugui funcionar com un país normal i començar a fer la seva aportació al projecte europeu sense demora injustificada.

*Aquesta aproximació superficial a la qüestió catalana s’exemplifica en un editorial del diari The Times de Londres del 17 d’abril de 2013. Veieu [http://www.collectiuemma.cat/article/1607/recommended-reply-to-the-times] per a una resposta ben fonamentada. Al web del Col•lectiu Wilson (http://www.wilson.cat) es poden trobar una sèrie d’escrits de diversos experts que donen una visió exhaustiva de la qüestió.

(Traducció d’Ares Tuset a partir de l'original en anglès)

-----------------Extret del Punt-Avui+ d'avui:

Mas no enviarà la carta a Rajoy fins que el consell assessor faci l'informe sobre la consulta

Preveu que això sigui possible a finals d'aquest juliol

ERC pressiona el president perquè formalitzi la petició argumentant que ja hi ha prou suport social i polític

En la missiva el president inclourà els documents del Pacte Nacional i del Consell de Transició


El president de la Generalitat, Artur Mas, al ple del Parlament Foto: ACN.

Notícies relacionades
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha replicat a ERC que cal esperar a conèixer l'informe sobre la consulta que està fent el Consell Assessor per a la Transició Nacional per enviar al president espanyol, Mariano Rajoy, la carta on es demani formalment poder celebrar un referèndum. Els republicans i la CUP han pressionat de nou el president perquè formalitzi aquesta petició argumentant que ja hi ha prou suport social i polític. Mas ha insistit que ja va comunicar la seva intenció de convocar una consulta, però ha afegit que la formalització serà abans d'acabar el mes de juliol.
En la carta, el president inclourà els informes sobre la consulta sobiranista que faci el Consell de Transició, l'òrgan assessor que va crear el Govern format per experts de diferents àmbits, i també les “primeres conclusions i apreciacions” del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, que engloba al Govern, partits, entitats socioeconòmiques i associacions civils.
Darrera actualització ( Dimecres, 3 de juliol del 2013 13:02 )

Comentaris al mateix Punt-Avui+ d'avui:
Andreu Faura Lao (Barcelona) Usuari verificat
aixo es perdre el temps espanya no ens donara el dret a decidir  s ha de passar a L accio DECLARACIO UNILATERAL PER L INDEPENDENCIA I ENSORREM ESPANYA A AQUEST CYUISME LI AGRADA MOLT LA POLTRONA A MADRIT ELS COVARDS FAN AIXO VOLEM SORTIR D ESPANYA JA I COM MES AVIAT MILLOR SENSE ESPANYA ESTAREM MOLT MILLOR


Pep De Choële Usuari verificat
El que no puc entendre es perque el Sr. Mas sempre retrassa i mai adelanta, amb el tema de la Independencia que li ha encomanat el Poble... De ben segur que dessempenyar el seu lloc deu ser ben dífíl i pesat pero aixó te soluciò... Si el Sr. Mas está cansat i no pot, doncs que dongui pas amb algú que SI pugui, o bé de dins el seu propi partit o amb noves eleccions... Aquest Poble que es quí verdaderament hauría de manar als governans, VOL LA INDEPENDENCIA, SENSE EMBUTS I SENSE PERDRE MES TEMPS... No esperin Srs. governans a que aquest Poble, ja fart del tot, s'emprenyi, que tot i siguén molt rucs, també ho pot fer.


Joan Sanromà (Barcelona) Usuari verificat
La resta del món mai ha estat a favor de Catalunya. Ni quan la croada contra  albigesos -al cap i a la fí una burda manera en que es consolidà el poder francès, els de la langue d'oeil. Ni al 17013 ni al 1936, ni al 1945 ni mai. Però que consti en acta la seva desidia, sempre i si pot ser per sempre.


Carles Perelló Valls Usuari verificat
Mare meva! Ja em dóna voltes el cap amb tan ara aquí ara allá. Començo a sentir que no m'en fio. Insisteixo un altre cop: Mas, què esperes? Una altra vegada demanant el permís als espanyols? Espero que els independentiste s siguem prous i prou forts per a tirar el carro de catalunya endavant: jo sóc un ruc desitjós de tirar del carro.
Jordi Colomines Companys (Sant Andreu de Llavaneres) Usuari verificat
Tanta pressa quin sentit té?  No s'ha de celebrar el 2014 la votació? Falten 6 mesos per acabar el 2013. I si deixem de dir animalades i mirem que hem fet ja?
La votació pel dret a decidir s’ha de fer per guanyar-la i no per perdre-la. I també ens cal arribar a la consulta amb un país no destruït, perquè ens cal viure cada dia.

http://jordicolomines.blogspot.com.es/2013/04/discrecio-simbo ls-i-pressa-som -o-no-som.html
 En cal el quòrum o algú ho ha oblidat!
Pere Segura Ferrer Usuari verificat
El que a mi no em queda clar és perquè se li ha de "demanar" al Sr. Rajoy, el fer la consulta. Si la farem "sí o sí". I que ens diguin les històries de la seva legalitat constitucional...! En tot cas que li  confirmi que respectarà la democràcia, del contrari l'haurem de fer-la, sempre legalment, però no depenent de la legalitat d'un permís o no de les espanyes. Poble que vol ser lliure si no li'n donen s'ho pren... 


Pep De Choële Usuari verificat
Sr. Colomines, amb tot el meu respecte: Ser o no ser catalá es porta a la sang i per tant el vot a hores d'ara ja está decidit. Fa trescents anys que l'olla bull i ara l'hem destapat... pero hi ha el perill que destapada i de tant bullir, s'evapori i llavors ens quedem aixuts...A les últimes eleccions la Ciutadanía va votar partits amb programes independentistes i varen guanyar. Ara disposem, si no ens enganyen, de suficients vots al Parlament per Declarar la Independencia. Pero bé els nostres Governans diuen que així no es prou democrátic i que s'ha de fer una consulta per demanar el dret a decidir, una frasse inventada per no dir la Independencia. A damunt s'ha de parafernalitzar amb solicituts als opressors i ara SI i ara no... Volem la Independencia o no la volem?? Doncs sí la volem, a la feina! i són els polítics que varem votar els quí l'han de fer, sense més romansos ni tanta xerrameca. O bé Declaraciò o bé Referendum però ja! i tenim molta pressa per guanyar.

0 Comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Ni oblidem ni perdonem