12 de novembre 2010

L’Estat dels jueus (Theodor Herzl)

peremerono | Israel | dimecres, 10 de novembre de 2010 | 06:48h

Què és “L’Estat dels jueus” aquest llibre capital en la història del judaisme, en la difusió del sionisme? Doncs, una mena de “La nacionalitat catalana” d’Enric Prat de la Riba, o de "Nosaltres, els valencians", de Joan Fuster. Un text fundacional, fonamental, per la comprensió del fet nacional del poble jueu, i, poca broma, i una via per al seu acompliment esdevenint-hi nació (...)

El llibre és una mena de breviari on aquest hebreu nascut a Budapest, i fill de la gran burgesia, periodista, organitzador, llicenciat en Dret, formula les bases per a la resolució del problema nacional jueu: la voluntat necessària del poble hebreu, la negociació i intervenció internacional per trobar un territori i la solució.

Herzl (1860-1904), conscient de la força i durabilitat de l’antisemitisme, apunta cap a una sortida que, assegura, s’esdevindrà una colla d’anys després del seu traspàs. I n’enumera les bases, el programa, el mètode, per construir la nació jueva. Dues localitzacions apareixen com a ideals per acollir el poble de la diàspora i l’holocaust: Argentina i Palestina.

El cas és que Herzl, un any després de publicat aquest text cabdal, convoca, a Basilea, el Congrés Sionista Mundial  tot assumint la presidència de l’Organització Sionista.

El primer pas era dat: el llibre sacsejà consciències i engegà una inaudita mobilització arreu de l’orbs. Segon, el judaisme es dotava d’una estructura organitzativa eficaç, eina necessària per a l’assoliment de la fita fixada.

Com a poble que pateix l’opressió nacional i la privació d’un estat propi, “L’Estat dels jueus” constitueix per nosaltres un llibre de lectura imprescindible per conèixer l’experiència d’altres pobles anhelants, també, de llibertat.

. L’Estat dels jueus (Der Judenstaat. Versuch einer modernen Lösung der Judenfrage). Theodor Herzl. Versió catalana de Gustau Muñoz. 157  planes. Publicacions de la Universitat de València. 2009.

0 Comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Ni oblidem ni perdonem