"Només es perden les lluites que s'abandonen"

O com deia Ramon Llull: "Qui no persevera no va"

O com dei Carles Muñoz Espinalt:

"Són molts els qui voldrien que no se’n

pogués escoltar ni una sola nota. Però el pre-

ludi de la Independència de Catalunya no ha

nascut pas per generació espontània. No és

cap somni ni cap disbarat atabalador. Fa anys

que es deixa sentir amb harmònic frasejar,

per més que cuitin a ofegar-lo o no s’encerti

el to vibrant i clamorós que demana executar-

lo amb tota la seva amplitud.



Els motius pels quals no s’ha acabat mai

d’interpretar, sense perdre o robar-nos les

solfes, els podem copsar fins i tot amb fets

aparentment secundaris. En ells, això sí, hi

trobem tàctiques errades, molta bona volun-

tat, excuses de mal pagador i limitada moral

de victòria. Què ens ha mancat? Inspiració?

Homes capaços de dirigir-ho? Ens creem

nosaltres mateixos els inconvenients o ens

venen de fora? Fem el sord o gent impenitent

ens tapen les orelles?





Sempre que puc repeteixo i faig repetir: Els

catalans prou anhelen la Independència

nacional, però no veuen la manera d’assolir-

la. Cap projecte no es veu viable abans de

plasmar-se amb nítida i vigorosa figura en la

ment dels qui ho voldrien materialitzar. Així

doncs, els artífexs que inculquin en cada

català la clara imatge motivacional de la seva

Independència com a poble, esdevindran els

qui anorreïn per sempre els obstacles que

impedeixen portar-la a terme.



No és pas impossible promoure-ho, encara

que la desconfiança en nosaltres mateixos

hagi impedit deixar parlar molt alt els qui

assagen de fer-ho viable. Sovint, els covards,

per no posar-se en evidència, són els més

interessats a silenciar la veu dels coratjosos.

Llavors, els desmoralitzats i els pobres de

tremp, enlloc de cercar un major braor en ells

mateixos, prefereixen —baixet, per no fer

soroll— parlar de mans misterioses que ens

barren el pas."

------------------------------------------------


La Independència és la Plenitud de Catalunya com a Nació. La Independència primer de tot depèn dels catalans. Ja són molts els han emprès el camí. No valen les lamentacions ni la incredulitat, sols val la determinació.

La ruptura entre Catalunya i Espanya ja no té marxa enrera, el maltracte i l'espoliació cada dia serà més descarat, la vergonyant acció política dels maldetres polítics catalans cada dia sera més flagrant i abocaran Catalunya a la misèria com passa a Corea del Nord o com està passant a Haiti.

O Independència o misèria moral i material.

Catalunya no vol ser una trista colònia d'espanya, Catalunya vol ser una Nació lliure i responsable, una de les primeres nacions europees.

Si els catalans no fem el pas, aleshores el faran els que tu dius que són aliens i desintegrats de la nostra nació, i ells el faran a la seva manera, aleshores altra volta haurem perdut una gran ocasió.

Salvador Molins, membre del BIC i Conseller de Catalunya Acció.