14 de novembre 2011
El cóc fa història : Beatriu de Pinós. De Milany a Randa seguint Llull
carme.laura | dilluns, 14 de novembre de 2011 | 08:53h
Beatriu de Pinós, baronessa de MIlany i Vallfogona, senyora de Castellà, nasqué el 1433 al Principat, potser al castell de Milany, a Vallfogona. Als 20 anys casà amb el seu cosí germà Francesc Galceran de Pinós-Fenollet de qui enviduà l'any 1475. Fou llavors quan començà la insòlita història de la noble baronessa Beatriu, lligada a Randa i a Llull.
La muntanya de Randa, al bell mig de l'illa de Mallorca, és habitada pel silenci i els eremites que s'aixopluguen en esquerpes coves. Des del puig més alt es domina la terra tancada, el mar obert i el cel infinit, fou el lloc elegit per Raimon Llull per a viure l'any 1273 un temps de recés i contemplació i estudi, una cova fou el seu habitatge. Anys més tard d'altres eremites seguiren el seu exemple i pensadors i conreadors de l'alquímia de la Corona catalanoaragonesa, de la península, de França, Venècia i d'altres llocs, atrets per Llull , convertiren al segle XV la muntanya de Randa en un lloc d'estudis de l'obra del venerat mallorquí.
A Barcelona hi ha un gran nombre de mestres lul·lians, molts d'ells cabalístics que es consideren deixebles espirituals de Llull; el mestre Pere Joan Poblet, cap de l'escola lul·liana barcelonina, marxa a Mallorca amb llicència del rei Afons el Magnànim per a impartir a Palma i a Randa els ensenyaments de l"l'art " del mestre Ramon, el seguirà anys més tard Pere Dagué. Beatriu de Pinós viu a Barcelona, es converteix al lul·lianisme a l'escola del mestre Dagué.
Tres anys fa que Dama Beatriu ha enviduat, el seu director espiritual el venecià lul·lià Fra Mario del Passo surt de Venècia per a retirar-se a Randa, escoltar-hi les lliçons de Pere Joan Poblet i conèixer els experiments d'alquímia atribuïts a Llull. És l'any 1478. Beatriu llega davant de notari tots els seus béns i drets al municipi de Mallorca perquè fos ensenyada l'art lul·liana a Randa o a Miramar, l'escola que Llull fundà per a formar missioners. I tot ho deixa, filla i terra, per a instal·lar-se a Randa. Molt poderosa és la influència del venecià que li fa arribar llibres i cartes. La baronessa li demana que li escrigui en català, sent temor en saber que l'inquisidor de Mallorca, Gabriel Caselles, assabentat de la donació que ha signat davant del notari Carbonell, s'oposa que l'obra de mestre Ramon
segueixi difonent-se a la illa, obra per a ell herètica.
Beatriu trobarà grans obstacles, la seva única filla impugna el testament i l'inquisidor de Mallorca s'oposa al llegat. És el segle en què la consideració de Ramon es mou entre l'heretgia i la santedat, màrtir sant o alquimista. A Randa un nombre important d'eremites independents de la jerarquia de l'Església intenten trobar els secrets de la transmutació en "l'art combinatòria".
La pressió sobre mestre Mario de Passa, l'escàndol fet públic del llegat de la baronessa, la persecució de l'inquisidor, el segrest de la bibiliotca lul·liana, obliguen l'eremita venecià a retornar a Venècia l'any següent , on mor un any més tard.
Beatriu viu a Randa. Han passat uns pocs anys. Adquireix els llibres arrabatats a de Passa. És una seguidora fervent i lleial de les ensenyances de Llull. El seu mestre Daguí és ara a Mallorca. Al 1484 fa un nou testament a favor de la seva filla Joana Estefania i crea un benefici eclesiàstic a una capella de l'església de Mont-Sió a Palma perquè hi hagi una càtedra d'art lul·lià, que serà l'origen de l'actual Estudi General Lul·lià de Mallorca.
Beatriu de Pinós no tornà a Milany, al castell que heretà de son pare, no tornà a Barcelona ni a visitar la tomba de l'espós, Llull l'havia cridada, Randa fou la seva nova pàtria, l'art lul·lià la flama encesa. Morí l'any 1485, havia fet les paus amb la filla, havia creat la càtedra, havia estat fidel al record del frare eremita venecià. Fou enterrada a una capella de la catedral de Mallorca, on reposen les seves despulles dins d'una bella sepultura. És allí, representada per una escultura jacent esculpida, vestida com una dama mallorquina. Elegí ser-ho.
Tres anys fa que Dama Beatriu ha enviduat, el seu director espiritual el venecià lul·lià Fra Mario del Passo surt de Venècia per a retirar-se a Randa, escoltar-hi les lliçons de Pere Joan Poblet i conèixer els experiments d'alquímia atribuïts a Llull. És l'any 1478. Beatriu llega davant de notari tots els seus béns i drets al municipi de Mallorca perquè fos ensenyada l'art lul·liana a Randa o a Miramar, l'escola que Llull fundà per a formar missioners. I tot ho deixa, filla i terra, per a instal·lar-se a Randa. Molt poderosa és la influència del venecià que li fa arribar llibres i cartes. La baronessa li demana que li escrigui en català, sent temor en saber que l'inquisidor de Mallorca, Gabriel Caselles, assabentat de la donació que ha signat davant del notari Carbonell, s'oposa que l'obra de mestre Ramon
segueixi difonent-se a la illa, obra per a ell herètica.
Beatriu trobarà grans obstacles, la seva única filla impugna el testament i l'inquisidor de Mallorca s'oposa al llegat. És el segle en què la consideració de Ramon es mou entre l'heretgia i la santedat, màrtir sant o alquimista. A Randa un nombre important d'eremites independents de la jerarquia de l'Església intenten trobar els secrets de la transmutació en "l'art combinatòria".
La pressió sobre mestre Mario de Passa, l'escàndol fet públic del llegat de la baronessa, la persecució de l'inquisidor, el segrest de la bibiliotca lul·liana, obliguen l'eremita venecià a retornar a Venècia l'any següent , on mor un any més tard.
Beatriu viu a Randa. Han passat uns pocs anys. Adquireix els llibres arrabatats a de Passa. És una seguidora fervent i lleial de les ensenyances de Llull. El seu mestre Daguí és ara a Mallorca. Al 1484 fa un nou testament a favor de la seva filla Joana Estefania i crea un benefici eclesiàstic a una capella de l'església de Mont-Sió a Palma perquè hi hagi una càtedra d'art lul·lià, que serà l'origen de l'actual Estudi General Lul·lià de Mallorca.
Beatriu de Pinós no tornà a Milany, al castell que heretà de son pare, no tornà a Barcelona ni a visitar la tomba de l'espós, Llull l'havia cridada, Randa fou la seva nova pàtria, l'art lul·lià la flama encesa. Morí l'any 1485, havia fet les paus amb la filla, havia creat la càtedra, havia estat fidel al record del frare eremita venecià. Fou enterrada a una capella de la catedral de Mallorca, on reposen les seves despulles dins d'una bella sepultura. És allí, representada per una escultura jacent esculpida, vestida com una dama mallorquina. Elegí ser-ho.
Versió per imprimir (format PDF)
Comentaris: 4
- Així tornarà a ser ...smolins9 | dilluns, 14 de novembre de 2011 | 22:25h... el nostre país un cop independent!
Salvador Molins, Berga
- Llull - BeatriuVictoria | dilluns, 14 de novembre de 2011 | 17:46hEl pensament de Llull s'avança a teories pedagògiques posteriors, és potent i engrescador i hom no sap com va donar a l'abast, el seu esperit conciliador encara ara ens descobreix coses que ens serien molt útils. Efectivament Beatriu està enterrada a la Seu. Gràcies per divulgar-ho i tenir sempre un pensament per a Mallorca.
P.S. És curiós acaba de sortir la paraula celestial al codi :-)
- LLull, bon ambaixadorMaite | dilluns, 14 de novembre de 2011 | 11:26hHe oblidat dir-te que tinc una cosina castellana, que domina perfectament el català tot i que mai ha viscut a Catalunya més de una setmana seguida; l'amor a la nostra llengua no li ha estat aportat en cap cas per nosaltres, sinó per l'obra de Llull, sobre la qual va fer la seva tesi doctoral.
- M'encantaMaite | dilluns, 14 de novembre de 2011 | 11:22hGràcies Carme Laura! És fantàstic, però no sé si explicar-li-ho al Quim -llullià fanàtic- per por que se me'n vagi a fer d'ermità a Randa. La seva passió per Llull -i seu coneixemet profund, val a dir-ho- em podrien jugar la mala passada.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(Atom)
Ni oblidem ni perdonem
