22 d’octubre 2013

Mai dialogar quan el preu i la condició són la submissió !

smolins9 | dilluns, 21 d'octubre de 2013 | 04:11h
 


Estem davant d'un quasi ara o mai i no podem dialogar amb Espanya primer de tot, i per sobre de tot, perquè el preu d'aquest diàleg és la submissió o les ardits per provocar i assegurar la continuació d'aquesta submissió.

El 1714 vàrem caure en un forat negre històric entre altres Escòcia i totes les terres de parla catalana. Ara 300 anys després podem recuperar la nostra llibertat nacional, ara a Europa hi bufen nous vents de llibertat, els catalans hi tenim una gran responsabilitat, no tan sols per a nosaltres sinó també per aquella anhelada Europa dels Pobles. És per tot això que no podem dialogar per al final quedar-nos als llims d'Espanya, ells que estant absolutament convençuts que als EEUU i al cel ja tothom parla en "español"!?

Però jo discrepo de voler dialogar amb qui no vol dialogar, més encara, no vull dialogar amb qui transforma el diàleg per a sotmetre't a la seva voluntat, no vull dialogar amb qui pretén multiplicar les preguntes i complicar les respostes per enganyar de nou als catalans.

Per altra banda en certa manera és comprensible que Espanya no vulgui dialogar. Quina metròpoli permet l'escissió d'una colònia? Hauríem de saber-ho i actuar amb conseqüència: no dialogar! Hauríem d'escoltar-los, ens ho repeteixen cada dia.

També és comprensible que Catalunya no vulgui i no hagi de dialogar, -alguns polítics sí que ho voldrien- però més encara, molt possiblement a Catalunya li sigui molt millor no dialogar, perquè quina independència pots assolir dialogant amb un imperi decaient, tocat de mort, una bèstia ferida que ja galopa en un mar de mentides, xantatges, pors, lleis adverses a Catalunya, espoliació desenfrenada en tots sentits, insults, provocacions, ...  una bèstia ferida que es deleix i mig conté de fer servir les seves urpes mecàniques perquè els europeus -fotuda EU- no li permeten i la seva economia tampoc, i les lleis internacionals actuals, OTAN inclosa, tampoc.

Certament, hem de refermar els vots. Refermar-los amb voluntat del Poble, ANC inclosa. Refermar-los amb valors de futur, de dignitat, de progrés i de llibertat, ... Hem de refermar els vots, crec entendre com ho diu Toni Soler en aquest escrit, amb esperit executiu i executant la voluntat expressada per un Poble que no podem oblidar que ha sigut independent durant 700 anys en contra de 300 de submissió. Hem de refermar els vots impregnant-nos de l'esperit de Macià: Guanyar en tot i per tot la Independència de la nostra Nació, perquè Catalunya és una nació i el fet que la fa responsable i adulta és la independència. Hem de refermar els vots amb una font inesgotable d'idees noves, com deia John Fitzgerald Kennedy. Hem de refermar els vots amb la contundència d'una nova classe política que la volem ja reconvertida i enfortida per l'ideal de llibertat i de regeneració i que ens cal així ja ara mateix! Hem de refermar els vots auto centrant tota l'acció política entorn de Catalunya, només de Catalunya. Hem de refermar els vots amb la permanent i constant i intransigent acció del poble en favor d'un recuperat estat català independent. Hem de refermar els vots ... entre tots ho hem de fer ara ja!

Sí, hem de refermar els vots, perquè amb els vots potser no n'hi hauria prou davant d'una gent -un estat resta d'un imperi- que no tenen cap respecte per la llibertat i la dignitat dels altres, tots els altres, als que sols consideren inferiors o simple objecte per al seu benefici, comoditat i caprici.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre de l'ANC

0 Comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Ni oblidem ni perdonem