No sé si les d’aquestes ratlles ho seran, però el dia d’avui exigeix reflexionar sobre com s’ha arribat a l’absurd de la prohibició del PP a Les Corts valencianes, de fer valdre la denominació País Valencià, per a referir-se al territori que governa.

Hi ha molt d’enrenou a la xarxa, molt de soroll cibernètic que probablement s’apaivague com una foguera purificant, i poca autocrítica. La barrabasada d’avui a Les Corts, no és flor d’un dia, el PP no llaura de bades, ells primer abonen el bancal i desprès recullen el fruit. Ja fa temps que estan posant trabes a que en els estatus de les associacions figure el nom de País Valencià, ni tan sols amb la recargolada fòrmula que apareix al preàmbul de l’estatut d’autonomia, i que fins ara permetia deixar almenys simbòlicament el nom als estatuts socials. Res. Ni empar a la justícia (on també manen ells, la dreta) i prova d’això és la recent sentència del TSJ del País Valencià que ha resolt el recurs de la Universitat de Castelló, res, dir això del català per a referir-se a la llengua encara, però el nom de País Valencià fora.

I no passa res.

I no esta tan lluny les propostes de partits de l’oposició per autocensurar-se el nom, eliminant País Valencià, o la seva abstenció en intentones anteriors del PP a Les Corts per a eliminar la denominació dels papers oficials. Ni la d’altres que perden part del nom de la coalició inicial, i que també es queden muts quan es debat sobre la denominació de la llengua. O els qui fan del bilingüisme bandera.

I no passa res.

Tal volta, hi ha qui es puga preguntar i que hem fet o fem nosaltres, Solidaritat, tal volta s’ho pregunte per què no sàpiga que posar a primer plànol les intencions d’anorrear el nom i el que implica, ho ha fet Solidaritat, quan estava al Parlament.

Pot ser si no haverem arraconat a Fuster i el que ja ens analitzava-vaticinava entre d’altres, a l’opuscle “País Valencia, per què?”, ens havera anat millor. En resum:

“El fet de no haver-se preocupat ningú, o quasi ningú, d’explicar les raons històriques i socials del terme «País Valencià», fan témer que qualsevol esperança mínimament «autonòmica» vinga viciada per la decepció.”

Aprenga’m del passat.

Caldria doncs, que reflexionarem enèrgicament com reclamava Fuster, i que ignorarem la prohibició absurda i evidenciarem que la dreta d’aquest País, no fara res bo per ell, que es desobeira la prohibició i que es fera patent que els que ens malgovernen impedeixen per qüestions arbitràries la tramitació a Les Corts de les propostes dels grups de l’oposició, per què aquestos segueixen emprant el nom que pertoca:

Nosaltres mentrestant seguirem treballant per la independència dels Països Catalans.