16 de juny 2010

Catalunya està patint un greu declivi econòmic.

Resposta-Comentari al Post d'avui del Blog de Jaume Renyer:

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/comment/id/170708


Sr. Renyer:

En referència al que vostè exposa en el darrer post del seu Blog, personalment m'agrada més el format i l'estil de l'Avui que no pas el del Punt de la seva darrera versió que molt s'assembla a un diari comarcal com el Regió7. El darrer Punt és barrejat i confós. El Regió7 pretén ser el diari de la setena regió -ells en diuen Catalunya Central, terme per a mi molt desafortunat ja que la meva Catalunya Central coincideix amb tot el Principat, essent la Catalunya del Sud el País Valencià i la del Nord la que hi ha a l'altra vessant de la serralada dels Pirineus- com deia el Regió7 pretén ser ... però acaba essent un diari centrat en Manresa i la seva comarca i amb petites informacions de baixa estofa.

Hi ha intenció per part dels nous gestors d'escanyar l'Avui? o tal vegada de fer-lo més d'esquerra per dir alguna cosa?

Catalunya pateix una sagnia diaria d'uns 40 milions d'euros pel cap baix, això no és endebades, Catalunya s'està empobrint a marxes forçades. Per no tenir no tenim ni una xarxa de distribució de revistes en català el que ens obliga a recórrer al sistema de subscripcions.

Molts catalans pro actius, també per motius econòmics ens refugiem en la lectura de la premsa a través d'internet.

Ja fa anys, des de l'aparició de l'Avui, la premsa comarcal com el Regió7 abans esmentat, i també el Punt han esdevingut una forta competència al Diari Avui.

Davant de tots aquests factors els catalans haurem de buscar sortides a les nostres debilitats. Serem capaços de trobar camins pel nostre reeiximent?

Res no és endebades: O avances o retrocedeixes!

El nostre primer handicap és la nostra submissió a Espanya i d'això, el Sr. Renyer, responsable d'aquest blog on estic fent el comentari al seu darrer post, ho sap més bé i més a fons que molts.

D'entrada quan assolim trencar amb aquest maldestre estat espanyol disposarem de recursos i lleis per poder ajudar estratègicament el nostre país a refer-se en molts sentits: Premsa, revistes, TV (lliure per cert), llengua, cinema ... i tantes altres coses que ara veiem enfonsar-se davant dels nostres nassos sense poder-hi fer res.

Cert, cal que lluitem dia a dia a fer les coses amb encert, intel·ligència i a fer-les bé. Aquestes qualitats no ens manquen pas als catalans, però en tota situació o vas endavant o de mica en mica vas reculant, per això el que més ens cal és un salt "quàntic" vers la Independència, hem de sumar energies i sinergies per poder fer un salt fort, una ruptura amb allò que principalment ens tenalla.

Serem capaços? Podrem?

Encara que ara em pugui semblar que canvio de tema us diré que avui he tingut un mal pensament: Per la manera com han estructurat dins l'estat espanyol el tema de les Caixes d'Estalvis que tots sabem que amaga un rerefons profundament polític de l'unionisme espanyol, m'ha passat pel cap, al veure estranyes fusions de Caixes catalanes amb Caixes andaluses i castellanes, mentre feia cua per tapar els meus números vermells, m'ha passat pel cap que potser alguns directius d'aquestes Caixes havien col·laborat voluntaris en aquesta mena d'"unionisme" bancari pro espanyol.

Si no és així és que les Caixes corren, com jo, a tapar els seus números vermells.

Mentre tot això ens passa ... mentre esdevenim a marxes forçades la darrera regió espanyola, els nostres polítics callen i ignoren la fuita anyal de 22.000 milions d'euros cap a Madrid, més tots els beneficis i cotitzacions que se'ns emporten empreses com l'emblemàtica Gas Natural amb despatxos i centrals a Madrid, i així milers d'empreses i companyies d'assegurances entre altres.

Lliures d'Espanya les coses seran molt millors i diferents, l'Avui i el Punt vendran molt més i Catalunya esdevindrà un dels millors i primers països europeus.

No us sembla, no ens sembla, que aquest escenari val la pena?

Endavant, catalans, Catalunya serà nostra! serà rica! i serà plena!

Sr. Renyer, atentament i agraït per la seva constant lluita,

Salvador Molins Escudé, Membre del BIC i Conseller de Catalunya Acció.

0 Comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Ni oblidem ni perdonem

Arxiu del blog