La trampa de Ciu (amb el seu braç incorrupte: Alfons López Tena ) i la trampa de l'innocent? Uriel Bertran (ERC) és la mateixa trampa que va teixir el PNB a l'Ibarretxe, el qual hi va caure de quatre potes.

Ibarretxe va voler seguir el joc dels espanyols, d'Espanya (i del PNB) i va haver de anar-se'n cap a casa amb les mans buides i la cua entre cames.

Tots els catalans que ara es refien d'aquesta nova llei IP, espanyola per "Estatut" i per "Constitución" hauran d'anar-se'n cap a casa també amb les mans buides i la cua entre cames.

Hi ha catalans incauts com els abans esmentats que es pensen que podran independitzar Catalunya sense traspassar la línia vermella de les lleis i la voluntat de l'estat espanyol, sense trencar ni un plat ni un got. En l'esmentada llei de la nova i flamant IP haurien de fixar-se amb la lletra menuda, concretament on diu que l'última paraula sempre la té Madrid, o sigui ells, els espanyols, i hauríem de saber ja a aquestes alçades que pensa i com actua Espanya tapant a corre cuita totes les escletxes que deixen les seves lleis.

Companys de país, obriu els ulls ben oberts:

Primer, Espanya no és demòcrata ni ho ha estat mai quan es tracta de Catalunya. Ni escolta ni té vergonya.

I segon, aquesta IP, i la recerca de signatures en aquests moments propers a les eleccions catalanes del novembre és un engany de Ciu i d'Esquerra per tapar les seves vergonyes i quedar bé fent veure que estan a favor de Catalunya, com un soberanisme encobert i indefinit que no els obliga a res, que no els obliga a posicionar-se en favor de la Independència de Catalunya.

Ciu és obertament regionalista, el país pel que treballen és un projecte de país a la pràctica crua i dura totalment dependent d'Espanya. I Esquerra segueix el mateix camí per molt que s'ompli la boca de mots com sobiranisme, independentisme i política social, Esquerra ha traït el seu projecte Independentista i la substituït per un sobiranisme tou i inepte. La "pluja fina" d'Esquerra i el "no estem preparats" referit a la llibertat nacional dels catalans per part de Convergència s'imposen sobre una gent dèbils i pusil·lànimes que per no ser capaços d'alliberar Catalunya no són ni capaços d'unir-se o treballar coordinadament en favor de la llengua i els altres drets i urgències de Catalunya ... Són una colla d'inútils i mentiders que només acaben anhelant les "punyeteres" poltrones.

Catalans, no us deixeu enganyar una vegada més:
Qui se sotmet a una llei de l'enemic esdevé presoner seu!

Salvador Molins,
Conseller de Catalunya Acció i membre del BIC