02 d’abril 2011
Arriba l'hora del "Tancament de Caixes" l'hora de la ruptura !!!
| EL DRET A DECIDIR |
ALBERT1969 | divendres, 1 d'abril de 2011 | 16:55h
El govern espanyol aplica una teràpia a Catalunya, consistent a carregar de deures i exigències impossibles, donada la situació econòmica catalana, alhora van aplicant mesures que es carreguen a les autonomies, i se sumen a l’espoli econòmic, i per acabar de fer el ple, ara ens neguen els 1350 milions acordats en el sistema de finançament a traves del fons de compensació. La situació es insostenible, i la societat potser cal que comenci a pensar en tancar l’aixeta, i iniciar una vaga fiscal com ja es comença a insinuar per la xarxa, i que donada la covardia política, podria ser el primer pas endavant cap a la llibertat.
El ministeri d’economia espanyol ha comunicat a la Generalitat que no pagarà els diners previstos pel 2011, previstos en el nou sistema de finançament, i a més ha demanat doblar les retallades per arribar a aquest 1,3 del dèficit, el govern català hauria de retallar el 22 % del pressupost, per acabar-ho d’adobar, si a Catalunya es neguen aquestes exigències impossibles, tampoc hi haurà autorització per admetre deute a llarg termini, una situació desesperada, en uns dies on veiem com l’expresident Pujol ha votat Si a la Consulta de Barcelona, i en Duran ja ha respost que no ho compartia, ja que ell esta amb actiu i ha de tocar de peus a terra, per tant no pot fer propostes utòpiques o que divideixen la societat. De totes maneres la plantada del govern català que insinua Homs respecte aquest escarni econòmic, ja ha trobat resposta en el PSOE-C, on es troba intolerable inventar problemes on no n’hi ha per justificar unes retallades, i acusar de mentiders al govern català, ja que creu que la única exigència es el límit de dèficit que es demana. Com deia avui en Salvador Cardús, davant dels progressos de l’independentisme, la reacció es molt agressiva, i això vol dir que ens tenen en compte.
Realment, desprès d’aquest autèntic atac a la nostra línia de flotació des de les institucions centrals espanyoles, algú hauria de dir que ja n’hi ha prou de ser cornut i pagar el beure, el que més ha contribuït a que altres territoris vagin endavant amb la contrapartida del seu ofec econòmic, ara no pot pagar la festa, quan precisament aquest endeutament, be donat per haver contribuït d’aquesta manera tant salvatge a la mal anomenada solidaritat, i el govern no pot retallar-nos absolutament tot per validar això, l’autoestima hauria de veure com diu en Cardus, que tanta virulència nomes pot ser interpretada per la por que fa l’avenç de l’independentisme dins la societat, i el convenciment de que es la única via per sortir d’aquest forat negre on ens trobem. Es totalment indignant i d’un cinisme aberrant, les declaracions del socialisme dissimulant aquests atacs, i justificant que el dèficit a complir ja se sabia, francament els seus votants haurien de prendre nota que ara estan en joc el seu estat del benestar, i no les falses ideologies que pretenen vendre aquests partits, que precisament mai defendran els nostres interessos. Les reflexions d’en Pujol han estat conseqüents amb el seu vot a la consulta, i la replica d’aquest llast per Catalunya anomenat Duran i Lleida, dient que toca de peus a terra i no vol fer propostes utòpiques, i que divideixen, haurien de ser contestades que precisament perquè toquem de peus a terra no podem seguir compartint un projecte comú que es com un càncer per la nostra societat, i això no divideix, vers al contrari uneix a la gent que vol prosperar, i veure una llum al final del túnel fosc, la divisió nomes esta a la seva ment contraria a la nostra prosperitat, però sap perfectament que nomes pot vendre aquestes mentides per fer-se pagar els favors que li deu l’estat espanyol.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(Atom)
Ni oblidem ni perdonem
0 Comentaris:
Publica un comentari a l'entrada