08 de juny 2012
Bruta Colònia!: Escandalosa i vergonyant desproporció entre el lladre Millet i còmplices amagats i l'Andreu i el Ruben.
PER LA LLIBERTAT D’ANDREU I RUBEN
Els
joves Andreu i Ruben van ser detinguts al barri barceloní de Sants el
passat 30 de maig sota l’acusació d’haver participat en els aldarulls
ocorreguts a Barcelona en el marc de la vaga general del 29M. Se'ls va
decretar presó preventiva i encara romanen reclosos a Can Brians.
Andreu té 22 anys, és tortosí i militant des de molt jovenet, de l’organització política juvenil i independentista Maulets. Està vinculat directament a un munt d’entitats reivindicatives i ecologistes de les comarques centrals dels Països Catalans: Casal Panxampla, Jóvens per l'Ebre, PDE, etc. Estudiant d’enginyeria a la capital catalana, s’ha implicat igualment en moviments alternatius al seu barri de residència.
En
motiu del seu empresonament, i coordinats pel Casal panxampla, s’ha
organitzat un grup de suport per tal de rebutjar l'empresonament i
deixar palès que ha estat una mesura desproporcionada. Un representant
de l'associació Alerta solidària va afirmar, en el marc de la primera
assemblea de suport, que des del govern català hi ha predisposició a la
repressió i al càstig ja que tots els càrrecs que se li imputen no
haurien de ser causa d'empresonament. Aquest és un fet que ens hauria de
fer pensar a tots i a totes.
La
repressió contra el jovent alternatiu em porta justament a fer algunes
reflexions personals. Jo no sé si sóc antisistema, entenent aquest
concepte com aquells/es que volen carregar-s'ho tot, viure sense
treballar i de la subvenció, com s'afirma des dels òrgans de poder i des
de les seues eines mediàtiques poderoses. Crec en un model de societat
molt diferent de l'actual i, sobretot, en una manera de governar
radicalment diferent. Sóc professor d’anglès en un institut d’ensenyança
secundària pública i em dedico a la meua professió íntegrament; també
activista cultural i estic implicat en un munt d'associacions arreu dels
Països Catalans. La meua activitat professional i pública, justament,
em porta a qüestionar moltes coses de l'anomenat sistema.
El que tinc molt clar és que no pertanyo al sistema vigent, i que deploro la táctica felippuigiana de repressió continuada contra la dissidència. Molts cops, quan posem damunt la taula el nom dels grans lladregots i lladronotes que han esquitxat la societat durant els darrers anys (la llista dels i de les quals seria ben llarga), i el contrastem amb la repressió contra els moviments ciutadans, sorgeixen veus que ens acusen de demagògia i d'infantilisme ja que aquests simplement competeixen en una altra categoría. D’acord, no els posarem com a referència ja que acceptem que el sistema els permets ser part i jutge dels seus actes. Estan a un altre nivell i els seus lladrocinis queden tapats pel seu estatus social i l'elegància del vestit i la corbata que porten. Així de lamentable.
La
criminalització dels moviments alternatius és una de les maneres de
tapar-se les vergonyes que té justament el sistema. Un sistema que ens
ha portat a un atzucac com a catalans/es, que ja no dóna per a més com a
país (el model autonòmic està socarrat totalment), però també ha
arribat a un punt límit quant a la justícia i les amenaces contra les
llibertats individuals. Ha regnat i regna la mediocritat, l’endoll,
l'immobilisme, la potenciació de les desigualtats socials i les
desigualtats davant la llei. S’ha creat aquest sistema en què els
partits han actuat com a agències de col·locació, en què els màxims
responsables bancaris han estat uns especuladors, en què el poder ha
posat una barrera infranquejable a la ciutadania.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(Atom)
Ni oblidem ni perdonem
0 Comentaris:
Publica un comentari a l'entrada