29 d’octubre 2012

El posicionament del "Poble Menut" la gent de la Gran Manifestació




Molts catalans, visualitzats en el Poble menut de Catalunya que fou present a la Gran Manifestació de l'11 de setembre d'enguany, la més gran manifestació de la història de Catalunya -dos milions de catalans-, estan molt inquiets i frustrats per com s'estant desenvolupant els esdeveniments que depenen dels partits polítics catalans actuals -no parlo dels partits dels invasors i colonitzadors-.

Pe una banda Ciu que sembla el "Dragon Khan" del Dret a decidir i de l'estat propi que segons ells, no ho oblidem, no signifiquen INDEPENDÈNCIA. Encara tenen la disposició de barrejar una consulta expressament no vinculant amb una possible rehabilitació de solucions autonòmiques dependents de l'enemiga Espanya. Apliquen en el seu programa solucions pel 2020 malaltisses per naturalesa, "mal llarg, parent de la mort" i supeditades a majories absolutes. Tot plegat un "Dragon Khan", que tan havien criticat, aplicat a la tasca d'alliberament de Catalunya. Una autèntica vergonya!

I per l'altra banda uns partits independentistes incapaços d'unir-se amb dignitat, amb la mateixa dignitat amb la qual s'ha unit el sempre Poble Menut català des d'aquell també fatídic 11S del 1714. També és això una vergonya!

D'amagat es juguen a daus la nostra sobirania i contínuament volen donar-nos garsa per perdiu i això no pot ser, no ho hem de permetre.

Aquest ha de ser el nostre posicionament sobre les eleccions, sobre els pactes postelectorals, sobre la declaració unilateral d’independència,  sobre el referèndum d’autodeterminació, sobre el procés constituent i sobre la Proclamació de la Independència. Sobre la nostra col·laboració amb Europa, però servant la plena sobirania; podem, naturalment, negociar com compartir-la, però, també naturalment, si mai sortim d’Europa recuperem els nivells de sobirania compartits.
També és el nostre posicionament sobre la necessària Regeneració política absoluta i total, dictaminant els mecanismes legals que la procurin i facilitin.

S’ha convertit Mas a l’independentisme, això no ho puc dir a segons qui, però suposem que s’hagués convertit a l’independentisme la situació de Mas avui és interessada i mítica,  interessada perquè en un moment en que la seva popularitat estava sota mínims, degut a les retallades i al fracàs ja anunciat i estrepitós de la seva aposta pel Pacte Fiscal, agafant-se a la proposta del Referèndum d’autodeterminació ha esdevingut de cop i volta un heroi. Sabrà Artur Mas ser fidel a l'anhel del seu Poble tal com va ser fidel Thomas Becquet a la seva església i al seu Déu?

S’hi pot anar així, cap un estat català independent, cap a una Catalunya plena? S’hi pot anar fent bestieses i ziga-zagues per a incauts, entabanant a la gent i rebaixant contínuament?  O bé hem de ser seriosos, intel·ligents, assenyats i hem d’apostar per un país millor, homologat amb els millors, un país lliure, ple, just, equilibrat, amb una llengua oficial única -no cal dir que ha de ser el català- i l’hem de deixar apunt per poder ser el millor país sota la capa del cel.

A veure si al final resultarà que el procés d’independència l’hauran de conduir aquella gent que ni es van dignar a anar a la Manifestació de l’11 de setembre del 2012, i no es van quedar a casa per mandra o per feina sinó perquè no hi creien. O sigui que permetrem que capitanegin aquest procés els que fins fa quatre dies no hi creien? Quina mena de procés volem fer, quina mena de país volem, capitanejant-lo els que han estat sempre fins ara enemics de la Independència, que encara mostren profunda al·lèrgia envers aquesta paraula, la paraula més digne d’estats com els EEUU, Suècia, Finlàndia, Àustria, Suïssa, i tots els estats del món! Ningú que tingui dos dits de front encarregarà la preparació de la llibertat nacional amb ningú que no hi cregui o hagi demostrat el seu compromís veritable de portar si o si el seu país a la Independència. I ara hi creuen per interès electoral.

Un estat amb plenes atribucions homologat als estats més avançats en sobirania, justícia i drets socials.

Aquest ha d’ésser el nostre posicionament: no volem que ningú ens doni garsa per perdiu, ni convergència, ni esquerra, ni solidaritat, ni ningú! No ho volem de cap manera! A més, els partits catalans actuals no tenen tota la legitimitat per emprendre sols un procés constituent, ja que han nascut i han sigut votats sota lleis estrangeres i fetes sota pressió militar i pressió colonitzadora. Aquests partits actuals sota lleis espanyoles sense una declaració de ruptura no valen! no valen per a construir l’estat català independent! no tenen la legitimitat necessària, per tant després de la ruptura, abans de fer res caldran noves eleccions per a obtenir uns partits legitimats.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció

1 comentari:

  1. Comentari de Rafel Coll (per correu electrònic):

    Molt ben dit!!!!

    Les coses com son, el que dic jo, una colla de polítics amb àmbit de 4 províncies espanyoles, no tenen la talla per recuperar la sobirania perduda, amb tot el que comporta, ministres, exèrcit, ambaixades- no casals- i un passaport on digui en català d'on venim i qui som.

    La resta son terceres vies dels amics de "los pueblos ibericos" ja siguin del poble- ERC- o de la elit -CyU- ens porten a seguir sent els catalans de veritat un problema intern espanyol, on la millor recepta es fer servir la substitució social amb elements in-assimilables, per afeblir-nos culturalment i socialment.
    El que no potser és que llegint el programa 2020 de CyU parla de les millores en la llengua catalana, quan tenim que a ses illes ja no és tractat el català com a llengua pròpia, i a València tampoc; parla de seguir treballant fins al 2020 per mantenir la Casa Reial dels Borbons i el proper govern del PSOE, i compara Catalunya amb un estat d'Europa, quan sap que els recursos per assolir tots aquests objectius depenen d'un Govern aliè. l'Espanyol, en fi, que els de CyU segueixen el mateix full de ruta autonomista canviant el nom d'autonomia pel d'estat propi.

    Qui voti a CyU ho fa amb un boomerang, apunta a la independència, sembla que hi va en direcció, però al poc fa una paràbola i torna al punt de inici ... l'Estat espanyol. I l' objectiu és clar, la llibertat no ve de la ma dels opressors o els seus representants, i saben que a Europa d'aquí a 8 anys tindran prou problemes econòmic/socials de manera que en la darrera cosa que pensaran és que hi hagi un Estat nou, i ens haurem de quedar amb les ganes, i seguir pagant peatges, i pagant als polítics que tots ja coneixem, tant de casa com de fora.

    Però jo tinc confiança en que els municipis siguin el proper front de defensa nacional que faci caure el sistema, si els ajuntaments deixen de pagar a l'administració, s'ha acabat el sistema, si CyU aconsegueix majoria s'ha de pensar en actuar a nivell dels ajuntaments.

    Rafel Coll

    ResponElimina

Ni oblidem ni perdonem

Arxiu del blog