11 d’octubre 2012

Tenim pressa! Despertem-nos i escampem-ho!

Tenim pressa! Escampem els valors del nou estat català!

L’ANC ha de ser altaveu i exemple viu d’això.
Aquesta gent que proposen el castellà com a llengua cooficial en el proper estat català, aquesta gent, ells mateixos es fan l’harakiri dins dels àmbits que tenen consciència d’aquests afers, dins dels àmbits catalans, dins dels àmbits independentistes.
L’ANC ha de ser altaveu d’això. L’ANC ha de ser altaveu perquè no passi que els dos milions de persones que van anar a la manifestació no sentin les paraules de Santiago Espot, no sentin la defensa del que ha de ser el català, una llengua nacional, una llengua oficial del nou estat català,  que els dos milions de persones que van anar a la manifestació se n'enterin, ho sàpiguen, ho llegeixin ..., aquesta és obligació de l’Assemblea Nacional.
L’Assemblea Nacional ha de tenir les idees clares i ha de promoure el coneixement de la veritat i la plenitud en tot el que es refereixi a la independència de Catalunya, no ho pot deixar sols en mans dels partits polítics, l’ANC ha de fer saber a tothom aquests principis bàsics del nou estat català, de l’estat català independent, no ho pot deixar en mans dels polítics, no ha de promocionar a uns o altres polítics, no! això naturalment que no ho ha de fer, però sí exposar i escampar les idees! les idees valentes, les idees autèntiques, les idees en defensa de la nostra plena catalanitat, les idees de l’essència de la nostra catalanitat, això ho ha de promoure l’Assemblea Nacional, ha de fer que tots aquests dos milions de persones se'n enterin, és l’única solució que tenim ja que els mitjans catalans de més capacitat informativa, tristament, ho amaguen, ho callen.
Molta gent no sent a dir les paraules, les paraules de la veritat i de la força positiva, molta gent no les sent a dir i això també és responsabilitat de l’ANC... posicionar-se en aquestes qüestions és necessari, és vital.
L’ANC no pot fer partit per un o altre partit, però sí ha de marcar el llistó, el llistó de la llengua, el llistó de l’estat, el llistó de la declaració i la proclamació ... ho ha de fer! ... perquè la premsa no ho fa. La premsa catalana amaga aquestes coses, no sé perquè però les amaga, les frena, les escanya, i el que es podria fer en un mes s’hi tarda un any i tenim pressa! El que es podria fer en deu dies, en tres dies, en un dia es farà amb quatre mesos o ves a saber quants, i tenim pressa, i una vegada més haurem fet tard!
L’Assemblea Nacional no et pot dir vota aquest o vota aquell però sí que ha de posar el llistó dels valors del nou estat català, en el seu lloc, l’ha de posar en el punt més alt, hi ha de posar els punts bàsics i fonamentals: el català com a llengua oficial única, un punt fonamental; una altre punt de valor estratègic incalculable és el de la declaració d’independència que fa que el procés d’independència passi de ser d’un afer domèstic a un afer internacional, això també és una virtut que ha de defensar l’ANC; “estat propi” aquesta expressió que a hores d’ara ja no defineix la realitat de l’estat català a Europa, és una expressió enganyifa després que el Sr. Mas i el Sr. Oriol Pujol van dir que estat propi no era independència, des de que van dir això van confondre a la opinió pública i això no es pot acceptar de cap de les maneres, no val, ha estat prostituïda aquesta expressió, ha estat prostituïda pels que haurien de donar exemple en tot, els que ara diuen que volen promoure un referèndum, doncs si ells es basen en aquesta afirmació ells seran dels que votaran “No” a la pregunta del referèndum si aquesta és clara respecte a un estat independent a Europa, homologat als altres estats europeus o que faran el possible per esquifir, complicar o desviar la pregunta ... m’entens? ... ho entens? ... ho enteneu?! Veieu que fàcil li és confondre a l’opinió pública a la gent que tenen tanta predicació mediàtica com Mas o Pujol!
Per tant, l’Assemblea Nacional Catalana ha de posar el llistó ben alt i sinó és capaç de fer tot el possible, tot el que li doni l’anima, tota la força de que sigui capaç, tot el que tingui possible a les seves mans per fer que aquest dos milions de persones que van anar a la Manifestació i tots els demés que hi haurien volgut anar i pel que sigui no hi van ser, no siguin enganyades i siguin plenament conscients del que passa, del que està passant i cap on anem. És l’única força que tenim ... i ja n’hi ha prou! ...ja n’hi ha prou de desaprofitar les forces que tenim, ja n’hi ha prou. Ja s’ha acabat això! Hem d’aprofitar les forces que tenim!
Per tant, l’Assemblea Nacional Catalana no et pot dir qui has de votar però sí ha de dir i ha d’apostar per un Estat Català Independent, ferm, sense renúncies, sense misèries, descaradament català, descaradament lliure, descaradament revolucionari!
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció, BIC, ANC, MxI, SCI.

0 Comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Ni oblidem ni perdonem

Arxiu del blog