19 de juny 2011

Miserables !

Extret del facebook de Josep Castany, Director General de Catalunya Acció (Fotografia) :

1. Els  Miserables!

Quin dia pot ser més trist?  Quin President pot ser més miserable?:

El dia que el Sr. Mas no va entrar al Parlament de Catalunya fins que no es va acabar de tractar i votar la Llei d'Independència de Catalunya, ai las!


Sr. XXX,  CiU no té res de seriós. Els seus dirigents, des d'en Pujol fins a en Mas, com a bons encaixistes que es senten còmodes a Espanya, s'han limitat a administrar la colònia i a viure de les pors d'un poble que sortia d'un camp de concentració de 40 anys. Em sap greu per tots aquells que encara viuen a pujolàndia i pensen que CiU ens treurà del forat (cadascú fa la travessa del desert a la seva velocitat), però les xifres són les xifres i no hi ha cap economia que pugui prosperar perdent un 10% anual de la seva riquesa de forma sistemàtica al llarg del temps i no es pot administrar decentment un territori de 7,5 milions d'habitants amb 40.000 milions d'euros. Pensa que l'espoliació que patim és com si a tu cada mes, el teu veí se't quedés el 30% del teu sou. Doncs això és el que calla Convergència, que ens estan prenent el 30% dels nostres impostos, i abans de defensar els catalans prefereix fer retallades. Un "gran president". És clar que essent regionalista no es pot esperar cap altra cosa d'ell.



2. Els indignats i la nostra independència 

Estem cometent el mateix error que a la guerra d'Espanya del 36, en el sentit que aleshores estàvem preocupats per les dretes i les esquerres i la qüestó social mentre en Franco organitzava el seu exèrcit per a reconquerir Catalunya. És a dir, anàvem totalment despistats. I així ens va anar que en quaranta anys quasi ens fan desaparèixer. Ara passa el mateix. Torna a aparèixer el discurs de dretes i esquerres, de banquers (i amb raó) i capitalisme i ningú se'n recorda que els catalans no decidim res del que és important a casa nostra per a resoldre els nostres problemes com a societat. Sense alliberament col·lectiu no hi pot haver llibertat individual ni progrés. I mentre anem discutint de qüestions socials ens deixem (i la nostra classe política la primera també) prendre als nostres morros 60 milions d'euros diaris que aixó sí que permet, i molt, resoldre qüestions socials. Vejam si els "indignats" desperten d'una vegada i se n'adonen que la millor política social en el cas dels catalans és la nostra independència.

0 Comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Ni oblidem ni perdonem

Arxiu del blog