El primer factor que ens pot acostar i ens acosta decididament a la consecució de la Independència de Catalunya és la determinació a fer realitat el nostre anhel que hem heretat dels catalans de tots els temps i amb ells el compartim.

Ara, en aquest moment en que s'ha convocat la Primera Manifestació a Barcelona amb un lema independentista de veritat, sense subterfugis i infantilismes, estem, davant d'una conjunció de factors que hem de mirar d'entendre i no desaprofitar.

De quins factors parlo? És molt senzill, la idea d'independència ja ha saltat les traves que fins fa poc l'ofegaven: l'autocensura, la hipocresia, la poca valoració del que ens és propi i exclusiu, la por, l'auto engany, la manca de dignitat ...  Per altra banda no podem saber si sols era fruit de la niciesa o de la malícia més perversa? però aquests tabús, auto enganys o misèries avui ja sols queden com vells i perniciosos llasts dins de les cúpules encaixistes. Almenys PSC, Duran i Lleida, Ciutadans, PP i molt sovint Iniciativa no enganyen ni s'enganyen tan finament.

Però dit amb més precisió, el que ja està passant veritablement important és que els independentistes sincers i decidits ja tenim clares, per fi, dues coses fonamentals, la primera, la que he dit, la absolutament necessària i legítima Independència de Catalunya, i la segona, la força, la urgència i la intensitat amb que s'ha d'emprendre aquest objectiu per poder trencar amb l'estat que ens oprimeix, ens limita i ens ofega des de fa tants segles i així immediatament establir les bases i els mecanismes que precipitin el desvetllament del proper estat català.

Sí! objectiu, velocitat i intensitat ja estant alineades en les rengles independentistes decidides! Ara sí que podem començar a parlar d'unitat per tal de poder assolir la independència i l'estat.

Mai et pots coordinar, i menys unir, amb qui va a ralentí, amb qui va amb direcció contrària o marxa enrere. No et pots coordinar ni refiar de qui dona voltes sobre si mateix, de qui no vol anar, o de qui només es veu el melic, d'aquells que volen fotre Catalunya per a ells poder surar!

Hem de fugir de les cagarel·les i de la tovera com fugim de la tinya! Prou d'enganys i misèries! Prou de ploramiques i pesats, i porucs i enganya rucs!

Independència, camí sense giragonses, claredat i fermesa són factors bàsics que han d'estar alineats, que ara ho estant, i els que en som conscients no podem deixar escapar aquesta oportunitat.

Més símptomes del moment precís que vivim són: S'està creant l'Assemblea Nacional Catalana, s'està configurant el Moviment per la Independència (MxI) que hi està íntimament relacionat, Solidaritat Independentista i Democràcia Catalana han entrat al Parlament, Solidaritat Independentista fa un independentisme dur i eficaç dins del Parlament. Només paraules i accions dures, trencadores, regeneradores i potents poden independitzar un Poble.

Dissabte #9 juliol s'ha convocat una Manifestació que, també en el seu alineament amb els altres factors que he esmentat i en el moment aquest d'ara que ens cal viure i aprofitar, esdevé tret de sortida de la tasca per encetar la tan anhelada unió independentista, sense la qual no es pot avançar.

Hem estat encallats llarg temps per les dificultats del camí, però aquest encallament ja s'acaba. Arriba l'hora de fer tot el possible per conquerir quotes d'unitat, de coordinació i de vertebració independentista a tots nivells!

A la manifestació del #9 juliol d'aquest 2011 ...
HI HEM DE SER TOTS!
perquè sols nosaltres, els independentistes, hi podem donar resposta!

La resposta ÉS LA VOLUNTAT DE COORDINACIÓ, o sigui les actuacions pràctiques encaminades a construir-la a tots nivells sense l'exclusió ni del poble ni dels representants polítics que hi vagin, que vagin a la Independència em refereixo.

Arriba l'hora de la unitat: HI HEM DE SER TOTS !

A aquesta Manifestació del #9J no li mancarà resposta perquè les organitzacions polítiques valentes es comprometran ben aviat per seure i parlar!

Salvador Molins, BIC
Berga