08 d’agost 2011

Per què serveix Madrid? (Santiago Espot)

Extret del Facebook, publicat a OpinioNacional.com
Actualitzat el 04/08/2011 a les 17:24h



" La greu situació que pateix Catalunya en tots els àmbits ens obliga a contemplar totes les possibilitats per fer triomfar la idea de la independència de Catalunya, sigui a Brussel·les, Washington o Madrid. A uns llocs caldrà anar-hi amb el guant de seda i a d’altres amb  puny de ferro. Tenim el coratge i l’idealisme per fer-ho tots plegats dins una gran coalició? O ens tornaran a guanyar els petits i mesquins interessos de partit? Tinguem-ho clar: Madrid és com un kleenex. Usar i llençar.

Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció."

Per què serveix Madrid?

“Si utilitzes l’enemic per derrotar l’enemic, seràs poderós en qualsevol lloc on vagis”, deia el llegendari militar xinès Sun Tzu. Aquesta sentència de l’autor del famós llibre “L’art de la guerra” caldria que els independentistes catalans la tinguéssim ben present sempre i tothora. Més que res perquè quan Espanya pugui ser utilitzada no ens agafi despistats com massa sovint ens passa. Quan serà la propera oportunitat que tindrem? Alguns independentistes diuen que unes eleccions espanyoles no van amb nosaltres perquè a Madrid no se’ns hi ha perdut res i des d’allà no es defensen els interessos de Catalunya. Molt bé. Però hem pensat mai a anar contra els interessos d’Espanya i des d’on fer-ho?

Per desgràcia, al Parlament de Catalunya en aquests moments hi ha prou feina per desemmascarar (com fa Solidaritat Catalana només amb tres diputats) les polítiques col·laboracionistes que tenim a casa per, a més a més, perjudicar Espanya. Ara mateix la cambra catalana dóna pel que dóna. Si volem desestabilitzar Espanya, una de les millors tribunes la constitueix, sense cap mena de dubte, les seves pròpies entranyes representades en l’hemicicle del Congrés dels Diputats de Madrid. Allà és on s’ha d’anar a fer una política d’enfrontament i no pas una política de contemporització. Les Corts espanyoles són possiblement ara mateix una de les millor caixes de ressonància de cara a la opinió pública internacional de la causa independentista. Així ho constaten també els patriotes bascos de Bildu i allà hi seran a partir del 20 de novembre.
Portar l’autèntica samarreta de la independència de Catalunya davant els diputats espanyols requereix saber quin partit s’ha de jugar i el profit que se’n pot treure.

Sense cap mena de dubte tenir uns diputats a Madrid amb l’única aspiració d’un estat català independent, i enfrontant-se directament a aquells que volen impedir-ho, farà que molts catalans prenguin consciència d’una vegada per totes del conflicte que viu el nostre poble. Això no es fa ni amb discursos acadèmics ni buscant aliances amb les esquerres o les dretes espanyoles. Madrid serveix per posar damunt la taula el robatori continuat que pateix Catalunya i els intents perpetus per fer desaparèixer la nostra llengua i la nostra cultura. Com també serveix perquè els nostres connacionals vegin que hi ha homes i dones disposats a donar la cara davant mateix de l’enemic  per defensar la causa de la llibertat de Catalunya. 

D’altra banda, ens dolgui o no, bona part de la població de Catalunya té com a màxim referent polític l’hemicicle madrileny de la Carrera de San Jerónimo. Uns perquè càndidament s’han empastat aquella pel·lícula que és allà “on es defensen els interessos de Catalunya”, i d’altres perquè veuen el Parlament de Catalunya com un parlament de segona divisió. Les coses són així, i els nostres representants, quan van a Madrid, acaben fent històricament el mateix paper que un diputat de Badajoz o bé el d’un ingenu que creu poder modernitzar Espanya. I tots ells, des d’un Cambó fins a un Duran, s’hi troben bé fent el paper de guardià del gueto jueu.

Si els independentistes catalans, siguin del color que siguin, ens creiem de debò que hem iniciat el camí de la construcció de l’estat català, ha arribar l’hora de pensar en Madrid com una eina més per assolir el nostre objectiu. Si estem d’acord que el Congrés espanyol serveix per fer una política d’enfrontament i de xoc, anem-hi a fer valer les nostres possibilitats. Però per acabar fent-nos amiguets dels comunistes o dels conservadors espanyols, com s’ha fet fins ara, millor quedar-se a casa. La greu situació que pateix Catalunya en tots els àmbits ens obliga a contemplar totes les possibilitats per fer triomfar la idea de la independència de Catalunya, sigui a Brussel·les, Washington o Madrid. A uns llocs caldrà anar-hi amb el guant de seda i a d’altres amb  puny de ferro. Tenim el coratge i l’idealisme per fer-ho tots plegats dins una gran coalició? O ens tornaran a guanyar els petits i mesquins interessos de partit? Tinguem-ho clar: Madrid és com un kleenex. Usar i llençar.

Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció.

0 Comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Blog Archive

Ni oblidem ni perdonem

Arxiu del blog