27 d’agost 2012

"La Font" d'un corrent constant d'idees noves.

La Font segueix rajant amb força! Sentim la font, escoltem la font, practiquem la font, ... la font de l'aigua que ja esdevé bola de neu imponderable de la nostra Independència, del nostre anhel de llibertat!

Llegim la font, la sentim ... brolla amb multitud d'idees que es van extenent, que van penetrant, centenars d'idees que van conreant i reforçant un perenne i nou pensament ... cada dia la sentim més grossa, la pensem més grossa, la diem més grossa! i cada dia més ... i així ens preparem per fer realitat la sana RUPTURA que ens ha de portar a actuar com a nou estat català independent i ens ha de garantir la suprema llibertat nacional: LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA !!!

Salvador Molins, BIC-CA, ANC, BxI, SCI

El que segueix ho he extret del llibre "Discursos a la Nació" de Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció, concretament extret del capítol 3r titulat "No pagarem!". Conferència pronunciada per primera vegada a Berga el 14 d'octubre del 2004, ben apunt de néixer Catalunya Acció que ja estava en avançat estat de gestació. Després aquesta conferència també s'impartiria als següents llocs i dates:
(Casal Jaume I, Elx, 4 de març de 2005)

(Sala Biblioteca Municipal, Sant Feliu de Guíxols, 14 d’abril de 2005)

(Sala Biblioteca Municipal, Premià de Dalt, 17 d’abril de 2005)

(Centre Comarcal Lleidatà, Barcelona, 19 d’abril de 2005)

(Sala Biblioteca Pública, Cabrils, 4 de juny de 2005)

(Casal Pere III, Balaguer, 10 de juny de 2005)

(Sala de Cultura, Almoster, 14 d’octubre de 2005)

(Ateneu de Cultura Popular, L’Hospitalet de Llobregat, 11 de novembre de 2005)

---------------

Com poden veure, benvolguts i pacients lectors, aquest títol "No pagarem" del ja llunyà 2004, avui dia ja ens és familiar a tots els catalans, com també ho és el "robatori" a que estem sotmesos, com també ho és la "situació colonial que patim", com també ho és "la moral de victòria" que cada vegada més reforça el nostre esperit i la nostra nació. ... tot això són ensenyances d'aquest patriota, Santiago Espot que sovint planta cara per Catalunya i pels catalans, deixeble predilecte del gran pensador català Carles Muñoz Espinalt. Tinguem-ho i tinguem-lo en compte!

Diu així a les acavalles de l'esmentat capítol:

D’altra banda, també ha arribat el moment de nous plantejaments i de noves interpretacions sobre el país. La setmana passada (2004) m’entrevistaven a la ràdio de Sant Boi de Llobregat, i jo parlava de la situació política en general del país quan l’entrevistador, un català nascut a Beas de Segura (Jaén) i de nom Manuel Olivas, va dir-me que aquests trenta anys de pseudodemocràcia eren trenta anys d’unes idees fracassades. Això perquè després, molts dels nostres polítics, amb la boca petita i en privat, vagin infravalorant la capacitat política d’aquests nous catalans vinguts d’altres terres peninsulars. Doncs bé, quan Manuel Olivas va fer aquesta afirmació no vaig poder evitar pensar en un llibre d’en Jordi Pujol publicat l’any 1958. I vostès ara segurament pensaran: “I què té a veure un locutor de radio Sant Boi fill de Beas de Segura amb el que estem parlant avui i els trenta anys de les idees fracassades?” Ho entendrem si sentim el que deia aleshores Jordi Pujol per encarar la nova situació de Catalunya després de la mort de Franco:

“Si aquesta missió fos realitzable dins d’Espanya però a base d’una organització federal de l’Estat, a base d’una autonomia que garantís les llibertats col·lectives essencials de Catalunya, aquesta podria ser una bona solució.”

Però, després, més avall, afirma:

“Si aquesta missió només fos realitzable en una situació d’Estat nacional separat d’Espanya aquesta seria l’única bona solució.”

Tots sabem prou bé quin va ser el camí triat per l’expresident, tots el coneixem de forma clara. Veuen ara per què diem que són trenta anys idees fracassades? Perquè ha fracassat l’autonomisme, el plurinacionalisme o el suposat federalisme que han conreat des de Jordi Pujol fins a Pasqual Maragall. Està abocat al desastre tot allò que no sigui trencar amb Espanya i França. Ara, més que mai, caldria repetir una frase del president Kennedy de l’any 1960:

“El que més necessita una nació és un corrent constant d’idees noves.”

I a Catalunya estem encara, com a mínim, amb les mateixes idees de fa mig segle.

Sens dubte, a Catalunya Acció, aquest projecte polític que té com a objectiu innegociable portar Catalunya a la seva independència, intentem aplicar-nos aquesta màxima d’en Kennedy. Som conscients que per guanyar-nos la voluntat dels catalans i salvar les dificultats i obstacles per arribar al final del camí no podrem fer-ho amb discursos i estils passats de rosca com els que hem viscut fins ara. La nostra és una acció de futur perquè no pensem en termes de legislatura, perquè no necessitem renovar la nostra menjadora cada quatre anys, perquè vivim del nostre ofici i del nostre benefici. Nosaltres anem més enllà i pensem en les futures generacions de catalans i quina mena de llegat els deixarem. I com que tenim dignitat nacional i humana no consentirem deixar als nostres fills una Catalunya arruïnada econòmicament i espiritualment i de la qual hagin d’emigrar. La responsabilitat, doncs, és tota nostra. Prenguem la consciència necessària per tal de saber que del nostre encert, o del nostre desencert, en depèn el futur de Catalunya.

Moltes gràcies.

Santiago Espot,
President Executiu de Catalunya Acció
i promotor de Força Catalunya.

0 Comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Ni oblidem ni perdonem

Arxiu del blog