09 d’abril 2013

Més feina pel PLA B

Geoff Cowling, excònsol general britànic: "A Catalunya ha de prevaldre la democràcia i la gent ha de poder decidir"

El diplomàtic diu que la Generalitat ha d'iniciar una "ofensiva" més forta a l'exterior perquè "si no piques portes, no s'obriran"

 
"Si estigués en el lloc de Catalunya, prepararia una ofensiva amable a París, Berlín, Brussel·les, Londres i possiblement Nova York, utilitzant les delegacions que ja hi ha en aquestes ciutats", recomana Cowling. "És essencial explicar al món el que està passant. Quan em preguntes quina seria la relació de la comunitat internacional, crec que la comunitat internacional ha de ser informada del tema. Realment cal algun tipus de programa internacional de l'administració catalana per explicar el seu posicionament"


Londres (ACN).- "Colossal" i "extraordinària". Aquests són els dos adjectius que el que va ser cònsol general del Regne Unit a Barcelona entre el 2002 i el 2005, Geoff Cowling, utilitza per descriure la manifestació de la Diada, que va viure en primera persona. En una entrevista amb l'ACN a Londres, Cowling es mostra partidari que Catalunya celebri un referèndum d'independència per decidir el seu futur. "Ha de prevaldre la democràcia i la gent ha de poder decidir", assegura l'excònsol general, que avisa la Generalitat que si vol aconseguir l'estat propi ha d'intensificar encara més la seva acció exterior. "Cal anar a picar portes. Si no piques portes, no s'obriran. S'ha de sortir allà fora i provar-ho", destaca.
Geoff Cowling ha treballat durant dècades per la 'Foreign Office', com a diplomàtic per a l'estat britànic a Llatinoamèrica, Dinamarca o l'Afganistan. El seu últim destí, i un dels que més l'ha marcat, va ser el consolat a Barcelona. Des que va tornar a Londres, fa set anys, Cowling ha seguit amb interès i cert punt de sorpresa els desenvolupaments polítics i culturals a Catalunya, i fins i tot va ser a la capital catalana durant la gran manifestació de Diada de l'any passat.
 
"Deien que era una manifestació, però no ho era, perquè no et podies moure de tanta gent que hi havia", explica Cowling al recordar aquella jornada. "Catalunya ha canviat bastant significativament. Una de les coses que he notat més des que vaig marxar és l'augment de l'independentisme", afegeix. Cowling explica que l'any 2005, quan l'Estatut polèmicament retallat pel Constitucional ni tan sols s'havia aprovat, ERC era la única força parlamentària clarament independentista i "òbviament" hi havia manifestacions per l'11 de setembre, però poca cosa més. "No hi havia res com el que vaig experimentar el setembre passat, quan vaig anar a Barcelona", admet. "Si a la marxa hi havia 1,5 milions de persones, com diu la policia, significa prop d'un 25% de la població catalana. És colossal", exclama.
 
"Aquell entusiasme estava motivat des del carrer, i de fet va canviar la visió dels polítics, accelerant unes eleccions que no estaven previstes pel 25 de novembre", recorda. Cowling creu que, a diferència del procés que està vivint Escòcia, a Catalunya l'independentisme s'ha consolidat al carrer, i després ha contagiat el govern. "A Escòcia hi ha una situació de dalt cap a baix, mentre que a Catalunya veig que prové de les bases", defensa. "Escòcia farà un referèndum d'independència, però la idea de tenir 1,5 milions d'escocesos sortint a Princess Street, a Edimburg, onejant la bandera, em costa de veure", admet.
 
A favor del referèndum
 
Per aquest exdiplomàtic britànic, Mariano Rajoy hauria de permetre la celebració d'una consulta a Catalunya, igual que ha fet el primer ministre David Cameron amb Escòcia. De fet, creu que l'actitud conciliadora dels conservadors anglesos ha ajudat a "eliminar tensions" en tot el debat independentista. "La situació al Regne Unit és completament diferent a la de Catalunya", admet, reconeixent que des de Londres sempre han "estat conscients que Escòcia és una nació separada". A més, Cowling creu que el fet que el Regne Unit no disposi d'una constitució facilita les coses.
 
"A Espanya hi ha una constitució que és molt rígida i aparentment difícil de canviar. A més, també hi ha, clarament, elements a Espanya que no volen nodrir la idea d'un referèndum català", explica l'excònsul general a Barcelona. "Però la meva visió personal és que a tot això s'hi hauria de fer front de manera democràtica", afegeix. De fet, segons Cowling, encara que la constitució no permeti els referèndums a Catalunya, s'ha de respectar la voluntat del poble català.
 
"Segons la constitució espanyola, Catalunya és només una comunitat autònoma, però tot i això té un parlament, i si hi ha una majoria en aquest parlament que reflecteix la voluntat de la gent per organitzar un referèndum sobre el seu futur, no veig perquè no s'hauria de fer", destaca aquest britànic. "Un referèndum no necessàriament ha d'acabar amb un 'sí, volem ser independents'", explica, defensant el dret democràtic a votar dels qui volen apostar per la unió entre Catalunya i Espanya. "Però crec personalment que ha de prevaldre la democràcia, i la gent ha de poder decidir", remarca.
 
Més acció exterior
 
Després d'anys de moure's entre els passadissos del ministeri d'Exteriors britànic, i de recórrer països a tots els continents, Geoff Cowling defensa que una de les tasques més importants per a qualsevol país és la seva projecció exterior. Cowling evita predir si una Catalunya -o una Escòcia- independents estarien dins o fora de la Unió Europea però admet que la Comissió Europea encapçalada pel conservador José Manuel Durao Barroso "fa remor" en contra de les separacions.
 
Per Cowling, l'argument que un nou país independent hauria de tornar a demanar l'adhesió des de fora és tan especulatiu com el de que podria continuar com a membre de ple dret sense negociació. "Tant Catalunya com Escòcia són actualment membres de la UE, i que sortissin implicaria l'expulsió d'unes comunitats molt substancials. Tampoc crec que això estigui dins dels límits constitucionals de la UE", assegura.
 
Però podria intervenir en el cas català la comunitat internacional o europea si Espanya bloqueja el referèndum? "Dependrà de la situació que prevalgui en aquell moment en el sí de la UE. Personalment, m'agradaria dir que sí, això és el que diria el meu cor, però el meu cap em diu que no, que no ho farien. No voldrien perjudicar la seva relació amb l'estat espanyol", admet Cowling. Per evitar una situació en què la resta de països europeus descriguin la situació catalana com un "afer intern espanyol", Cowling té una recepta: la internacionalització del conflicte.
 
"Abans que això passi, Catalunya realment hauria d'utilitzar les eines que té, a través de les delegacions, el Diplocat i Afers Exteriors, per projectar el seu missatge, particularment a nivell europeu", defensa. Segons Cowling, a les capitals europees s'escoltaran Catalunya, encara que Espanya no ho vegi amb bons ulls. "Si estàs en un racó i crides, i crides prou, algú et sentirà", defensa. "Certament serien escoltats al Regne Unit, n'estic convençut", diu l'excònsul general, que creu que amb els paral·lelismes amb Escòcia tard o d'hora algú des de Londres o Edimburg hauria de dir alguna cosa sobre Catalunya. De fet, Cowling coneix la tasca de la delegació a la capital britànica i creu que és molt positiva. "Estan ben considerats i són rebuts a la Foreign Office i a Westminster", explica. "Cal anar a picar portes. Si no piques portes, no s'obriran. Així que cal sortir allà fora i provar-ho", destaca.
 
"Si estigués en el lloc de Catalunya, prepararia una ofensiva amable a París, Berlín, Brussel·les, Londres i possiblement Nova York, utilitzant les delegacions que ja hi ha en aquestes ciutats", recomana Cowling. "És essencial explicar al món el que està passant. Quan em preguntes quina seria la relació de la comunitat internacional, crec que la comunitat internacional ha de ser informada del tema. Realment cal algun tipus de programa internacional de l'administració catalana per explicar el seu posicionament" diu l'exdiplomàtic, que assegura que desconeix si Madrid ja està fent la seva contracampanya a l'exterior. "Hi ha d'haver negociacions, certament dins de la Unió Europea, amb tots els països, perquè cada un té un veto", afegeix. Per Cowling, el missatge és obvi: la independència de Catalunya "és un tema europeu, i s'ha de discutir en els passadissos dels governs europeus".

Extret de Català Sempre
 

0 Comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Ni oblidem ni perdonem

Arxiu del blog