10 de gener 2013

El líder ha de ser de veritat el primer, el millor independentista !

"Creure en Catalunya i en la seva plenitud" ******

Jericó
mtorrents | dimarts, 11 de desembre de 2007 | 13:29h (Maria Torrents, CA)

El reputat coneixedor de la naturalesa humana, A. Robbins, ens recorda que "els recursos que necessitem per canviar qualsevol cosa en les nostres vides, són  dins nostre ja en aquest precís instant ".

Allò que sovint no els deixa aflorar, i fer que el canvi efectiu s'esdevingui, són les neuroassociacions que hem creat en les nostres conductes, les quals han generat uns hàbits que ens desvien de l'objectiu  a assolir. Aquest habits ens encallen  en  l'anomenada "zona de comfort". Aquella zona "ja coneguda", per sortir de la qual  cal sovint experimentar la manca de comfort  de trencar les velles neuroassociacions, els vells hàbits. Cal coratge i lucidesa per entrar  en un nou nivell de consciència que es reflecteixi en la nostra vida quotidiana.

Dues condicions per crear canvis consistents en les nostres vides  són:

- tenir una consciència clara i determinada d'allò que vols, perquè " res no passa en la nostra experiència, si no és a través de la pròpia consciència".

- tenir unes raons poderoses, uns perquès prou potents que t'empenyin cap al canvi inexorablement.

Aquestes dues condicions, però, queden reduïdes  a no res, si continuem fent les mateixes coses, practicant les mateixes conductes que ens han situat on som. Si no som capaços  de canviar les estratègies  que ens han abocat a la situació insatisfactòria de què volem sortir, les nostres vides no canviaran, i només experimentarem més dolor i frustració.

Quan traslladem aquestes consideracions a la nostra vida nacional, ens adonem que les dues condicions essencials es van definint cada dia més clarament per a molts catalans. Volem la independència  perquè ens hi juguem ja no  només el nostre benestar material i psicològic, sinó la nostra mateixa existència com a catalans.

Tenim, doncs, l'objectiu clar i unes raons prou sôlides, perquè tenen a veure amb la integritat del nostre Esser col-lectiu.

Què ens té, doncs, continuament encallats en aquest fangar?

La raó fonamental d'aquest fracàs continuat  s'ha de cercar en la praxis de la  classe política catalana, que està instal.lada en la seva zona de "comfort", practicant les mateixes velles estratègies  que ens han portat a aquest cul de sac. L'estratègia dels colonitzadors, dels que inoculen la mentida  cercant la confusió i l'afebliment del nostre poble, i  l'estratègia dels que accepten la colonització i en fan el seu negoci. Ambdós bàndols s'alimenten i es necessiten mutuament  per poder-se continuar mantenint a la seva zona "de comfort", amb les panxes plenes i les llengües  impostores. I tot això mentre condemnen aquest poble a la indignitat, negant-li l'expressió del seu Esser.

Tenim d'una banda, doncs, els que defensen  el dret del colonitzador. Les seves estratègies tenen com objectiu l'afebliment progressiu del poble català i la seva desaparició. Per això el seu interès a amagar els nostres símbols i  a substituir la nostra llengua per la dels colonitzadors. En aquesta línia  el darrer atemptat perpetrat pel govern del PP de tancar el repetidor de TV3 al País Valencià, no és el més greu, encara que sí  el més desvergonyit i brutal, però hem de tenir clar que  la insidia practicada  continuadament  pels socialistes   és  tan o més  letal que la practicada pel PP,  perquè  és més subtil.

Els nostres colonitzadors i els seus  fidels botiflers no  es cansen de repetir que en democràcia tothom té el mateix dret  a defensar el seu punt de vista. S'obliden que la democràcia va  ser una conquesta política per defensar la llibertat, no  els drets dels opressors, dels colonitzadors. I quan aquesta democràcia es perverteix per justificar una  situació a la qual s'hi ha arribat per l'ús de la força i l'abús de les lleis, dictades només a favor de l'usurpador (1), aquesta democràcia és una comèdia. Una comèdia que no es creu ningú que tingui dos dits de front  i un veritable sentit de la justícia i la llibertat.

A tots aquests colonitzadors que quan els ha convingut s'han emparat  en les armes per reduir-nos i sotmetre'ns  i que ara s'emparen en  la "seva democràcia" per acabar de rematar la feina que fa 300  anys que els dura, se'ls ha de dir ben clar que davant la justícia que "ve de dalt", la justícia de l'Esser, no tenen cap dret sobre la nació catalana, per molt que ells se l'otorguin amb les seves lleis. Perquè l'autèntica justícia només reconeix el dret  a  aquells homes que treballen  per la llibertat i per la plenitud dels pobles, no els que utilitzen el nom de la  justícia o de la democràcia com a eina exterminadora.

A tots els colonitzadors, els instal.lats a Madrid, i els instal.lats a  la nació catalana els diem ben alt que no els reconeixem cap dret. I denunciem  amb veu clara  que el genocidi que cometen contra aquest poble  és  el  més gran abús de poder que es pot  perpetrar: el crim contra tot un poble.

No els reconeixem cap dret, però si que els exigim l'acompliment d'un deure, que el procés de canvi de consciència  que està experimentant la nació catalana  els obligarà a fer efectiu, per grat o per força: que deixin allò   de què s'han apropiat i mantenen per la força, i  a força de mentides i manipulació mediàtica. Que treguin la grapa de sobre la nostra nació, a fi que poguem restituir-nos allò que se'ns va arrabassar brutalment: la nostra llibertat, la nostra plenitud com a poble. La nostra ànima nacional.

Pel què fa als polítics que diuen, i potser s'ho creuen, defensar la nació catalana, crec que s'haurien de replantejar seriosament les seves estratègies  de submissió al colonitzador.

On  ens han portat els seus ingenus intents d'encaixar-nos amb Espanya? Els resultats són evidents.

La nació catalana està en una situació de fallida absoluta en tots els nivells, i malgrat això, encara continuen aferrant-se  a les seves posicions autonomistes, amb la vana esperança que les coses s'arreglin.  Un savi va dir que la  definició més gran d'insensatesa, d'alienació mental " és seguir practicant les mateixes estratègies una vegada i una altra i esperar-ne uns resultats diferents".
Això és precisament el què fan aquests defensors dels nostres interessos nacionals!!

El que ens hauríem de preguntar és si practiquen aquestes actituds  de bogeria suïcida  per manca d'intel.ligència, o perquè l'ànima  d'esclau que tota colonització desenvolupa en els colonitzats, els escanya el coratge de  reconéixer que amb les seves actituds claudicants i acomodatícies només justifiquen la feina del colonitzador: la nostra mort col.lectiva.

Aquets trets definidors del caràcter dels representants polítics "catalanistes" i "independentistes?!": la ingenuïtat, la intel.ligència obcecada, l'ànima d'esclau......que cap país lliure toleraria  en els seus representants polítics  no  són, però, els seus pitjors pecats.

M'atreveixo a dir que la seva culpa més greu és la seva absoluta manca de confiança en el poble català. La seva absoluta manca de confiança en la nostra capacitat d'esbandir la mentida que ens atenalla i  guanyar la llibertat. De fer el salt de consciència que farà la llibertat  una realitat  inevitable.

No saben aquests senyors que  les creences dels líders d'un poble es projecten sobre la seva gent?

El líder que coneix  profundament l'ànima del seu poble  i confia en la seva gent té la capacitat  de fer brollar totes les potencialitats magnífiques  que estan esperant per sortir en escena. Aquesta és la tasca de l'autèntic líder: infondre autoestima,  fer créixer la confiança i  posar a l'abast de la seva gent els recursoso emocionals  i psicològics perquè puguin desplegar totes les seves capacitats. La tasca de l'autèntic líder és recordar  al seu poble, amb les seves actituds, amb les seves paraules i amb les seves accions, que són capaços de tot. Que la plenitud és al seu abast.

Amb  un paper d'anti-lideratge  total, els polítics catalanistes i independentistes que ara  ocupen els escons del nostre Parlament, exerceixen amb la seva manca de confiança i d'amor  per aquest poble, una influència perniciosa  sobre l'estat anímic de la nació catalana. Les seves actituds fan el nostre poble més esclau, més mesell, més trist i més infeliç, perquè li neguen el dret més essencial de tot ésser: la reconeixença de la seva vàlua, de les seves capacitats, de la seva bellesa interior i de la seva plenitud.

I amb la seva actitud retardatària, frenen l'eclosió d'aquesta nova consciència  que té com a senyera la llibertat.

Malgrat els seus esforços, però,  ja no hi ha res que pugui frenar la instauració d'aquesta consciència. I la seva  presència cada dia més arrelada en el cor de més i més catalans, serà el què anorrearà  la vella consciència que ara es debat en ple protagonisme en la nostra vida pública.

S'esdevindrà com en la imatge símbòlica de l'enderrocament de les muralles de Jericó. La vella consciència, la dels colonitzadors i la dels esclaus  donant-se suport mutuament, formen la muralla que ofega la ciutat. Una nova consciència arrelada en la Veritat i  la Justícia, que vol la plenitud  del poble, fa cap davant les muralles  i no fa res més que donar-hi una volta cada dia, durant set dies, fent sonar el corn, fent sentir la seva veu. I el setè dia, les  muralles- la vella consciència- s'esfondren. La consciència superior  ha reduït al no res l'antiga concepció de la realitat.

No és casualitat que es donin voltes a les muralles durant set dies i què al setè dia s'esmicolin. El número set simbolitza la plenitud. Calen set dies, simbolicament parlant, perquè la nova consciència s'instauri en el cor dels homes. En el moment que aquesta consciència s'ha arrelat, la vella s'esvaeix.
Tampoc no és casualitat que la data del 2014 contingui el número set. Ens assenyala  la data de la  instauració definitiva de la nova consciència com a rectora dels nostres destins nacionals.

Mentrestant Catalunya Acció, amb tots els catalans  portadors de l'estendart de llibertat, hem començat a donar la primera volta a les muralles tot fent sentir el corn, la crida d'allò que està reclamant el seu legítim lloc. Hem començat les voltes, que es continuaran, una per cada any, dels set que ens separen del 2014.

(1) l'exèrcit, el control mediàtic, les lleis contrâries  a la llibertat i plenitud del nostre poble. Lleis que han esquarterat el nostre poble, lleis que  han situat la nostra llengua en un  ghetto en procés d'extinció.


Maria Torrents
Consellera de Catalunya Acció

Escrit l'11 de desembre del 2007

0 Comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Blog Archive

Ni oblidem ni perdonem

Arxiu del blog