Avui potser toca fer balanç de l’any que tanquem, potser és moment d’avaluar riscos futurs i d’admetre els errors de 2012. Però no. Potser toca seguir destriant el bo i millor del nou Govern. Però no. Bé, sí, només una mica. Un dels macguffins de la composició d’aquest gabinet de Sant Esteve que tants maldecaps ha donat al president Mas ha estat Afers Exteriors (menció a banda mereix el pes d’Unió, el paper de Cleries, en Recoder o la quota femenina). En qualsevol país normal seria una cartera ministerial. Però al final la Generalitat no comptarà amb un Departament d’Afers Exteriors comme il faut. Decepció? Cap ni una.

La cartera d’Exteriors és per al president, això és així. En el mateix moment que el Govern espanyol presenta la marca Espanya i Bolívia nacionalitza Iberdrola, què millor pot oferir la Generalitat de cara enfora que el propi president? Aprofitem-ho. El país és molt més que Artur Mas, està clar i menys mal. Però és important vendre què i qui som. Tornem a Mas. Cap diari punyetero farà befa sobre el seu coneixement d’idiomes, ni sobre el seu tarannà amb els líders internacionals, ni sobre la seva retòrica, ni sobre si quan parla ell parla el Govern. És perfecte sí, però és que ha de ser així. No és quelcom que es pugui externalitzar. No és allò tan català del viatjant, de prendre una maleta amb camises i mitjons per anar venent pel món, o no és només això.

Ni Francesc Homs, ni Josep Antoni Duran i Lleida ni Oriol Pujol han pogut quedar-se aquest caramel, sembla ser. Aquest mercadeig ha estat incomprensible, rònec i sobrer. Que si per en Germà Gordó, que si per en Mas-Colell, que si per a mi, que si per a l’altre. Home, prou d’aquest color. La política exterior és quelcom d’estadista. És una autèntica estructura d’Estat, no es pot jugar a fer-se l’home. Aquest Govern té reptes molt seriosos enfront. No hi ha gaire moment per fintes, cal anar a l’atac. Català a l’atac, que diria aquell. I des d'ara  mateix –si és que no fa temps que s’està fent en silenci- cal teixir complicitats i ser capaços de ser útils o sexi. Ens calen socis, i dels grossos si pot ser.

L’aparell diplomàtic espanyol té una potència que no es pot menystenir, i ve de lluny. Nosaltres comencem de bell nou, sense experiència i sense acabar-nos-ho de creure. President, no permeti que Catalunya, de nou, vagi amb el lliri a la mà. Prengui les maletes però en comptes de tenir d’objectiu no fer el ridícul: posi’ns al món com ens mereixem i com volem, sense complexos.

La resta, seguir fent Catalunya, ja ho seguirem fent nosaltres, els catalans.

(Publicat el 31/12/2012 a Nació Digital)